Anà­li­si elec­to­ral: Pocs inde­pen­den­tis­tes a dins, molts a fora – Lli​ber​tat​.cat

orfe

Menys inde­pen­den­tis­tes que mai. Si con­si­de­rem ERC un par­tit inde­pen­den­tis­ta, el dels pro­pers qua­tre anys serà una cam­bra prin­ci­pa­ti­na amb menys inde­pen­den­tis­tes, mal­grat la con­jun­tu­ra his­tò­ri­ca d’au­ge inde­pen­den­tis­ta que vivim.

Com era d’es­pe­rar per la seva tra­jec­tò­ria, ERC ha pun­xat i de 21 dipu­tats ha pas­sat a 10. Dels 11 per­duts 4 han ser­vit per donar la ben­vin­gu­da a Soli­da­ri­tat Cata­la­na, que entra per pri­mer cop al Par­la­ment mal­grat la seva escas­sa tra­jec­tò­ria i man­ca de pro­gra­ma polí­ti­ca, men­tre que la res­ta pre­vi­si­ble­ment ha anat a parar a CiU, que ha arra­sat. Segons l’en­ques­ta de Lli​ber​tat​.cat, un 59,1% ha optat per opcions inde­pen­den­tis­tes. Resul­tats comar­ca a comar­ca.

Un total de 3.134.110 per­so­nes han votat a les elec­cions al Par­la­ment de Cata­lun­ya, cosa que repre­sen­ta el 59,95% de par­ti­ci­pa­ció. Aques­ta par­ti­ci­pa­ció supera en qua­tre punts la regis­tra­da fa qua­tre anys. 5.363.356 per­so­nes esta­ven cri­da­des a les urnes aquest diu­men­ge. L’abs­ten­ció però, segueix essent ele­va­da, del 40%, un índex molt simi­lar a l’ob­tin­gut a les elec­cions del Par­la­ment del 1988 i del 1999.

CiU ho recull tot i con­ver­teix el Prin­ci­pat en un terri­to­ri mono­co­lor

Con­ver­gèn­cia i Unió (CiU) ha ha guan­yat acla­pa­ra­do­ra­ment les elec­cions al Par­la­ment 2010. Amb 62 escons i 1.193.640 vots (el 38,47% del total), CiU se situa en pri­me­ra posi­ció. Els 62 dipu­tats, però, que­den lluny dels 69 que mar­quen la majo­ria abso­lu­ta de la cam­bra, la vic­tò­ria que Artur Mas dema­na­va per dotar Cata­lun­ya d’un govern fort. Amb tot, CiU s’ha impo­sat amb como­di­tat a Bar­ce­lo­na (35 dipu­tats), Tarra­go­na (9), Giro­na (9) i Llei­da (9) i Artur Mas no hau­rà de tenir pro­ble­mes per for­mar un govern esta­ble a la Gene­ra­li­tat i gover­nar amb mino­ria si la inves­ti­du­ra així ho per­met.

CiU ha acon­se­guit en aques­tes elec­cions al Par­la­ment de Cata­lun­ya els quarts millors resul­tats de la seva his­tò­ria des de la recu­pe­ra­ció de la demo­crà­cia. Artur Mas ha guan­yat les tres con­te­ses elec­to­rals a les quals s’ha pre­sen­tat com a líder de la fede­ra­ció, però a dife­rèn­cia de les dues ante­riors, aques­ta vega­da no ha de patir per­què una alia­nça d’es­que­rres li impe­dei­xi arri­bar a la pre­si­dèn­cia de la Gene­ra­li­tat.

Són els quarts millors resul­tats que CiU obté des de la recu­pe­ra­ció de la demo­crà­cia, lluny dels 72 que Jor­di Pujol va obte­nir el 1984, els 70 que va obte­nir el 1992 i els 69 del 1988, però la xifra més ele­va­da des del pac­te del Majès­tic del 1996.

PSC fra­cas­sa, fins i tot al cin­tu­ró roig, que ara és blau

El 28‑N pas­sa­rà a la his­tò­ria com el dia en què el Par­tit dels Socia­lis­tes de Cata­lun­ya (PSC) va obte­nir els pit­jors resul­tats de la his­tò­ria. La llis­ta enca­pça­la­da pel can­di­dat a la reelec­ció José Mon­ti­lla només ha acon­se­guit 28 escons. La can­di­da­tu­ra del pri­mer secre­ta­ri del PSC ha que­dat 5 escons per sota del mínim his­tò­ric regis­trat fins ara pels socia­lis­tes, quan Joan Reven­tós es va que­dar amb 33 dipu­tats des­prés de les pri­me­res elec­cions al Par­la­ment del 1980. Els resul­tats d’a­quest diven­dres tam­bé dei­xen Mon­ti­lla a 24 dipu­tats de dife­rèn­cia fins als 52 escons acon­se­guits per Pas­qual Mara­gall en els comi­cis de 1999, cita amb què el PSC va batre el rècord del par­tit.

Els elec­tors han cen­su­rat el can­di­dat a la reelec­ció a la pre­si­dèn­cia de la Gene­ra­li­tat amb només 567.264 vots. Unes dades que com­bi­na­des amb un 59,9% de par­ti­ci­pa­ció, donen 28 escons al PSC, que es que­da amb el 18,3% dels sufra­gis. Són els pit­jors resul­tats de Mon­ti­lla, que ha per­dut 9 dipu­tats res­pec­te el 2006. I tam­bé són els pit­jors resul­tats del PSC. El pri­mer secre­ta­ri dels socia­lis­tes ha super­at el mínim his­tò­ric del par­tit.

Amb aquest resul­tat a la mà, els socia­lis­tes no arri­ben ni a la mei­tat de repre­sen­tants de CiU. És més, la dife­rèn­cia entre els socia­lis­tes i els nacio­na­lis­tes tam­bé és de rècord. Els socia­lis­tes estan a 34 dipu­tats de CiU i amplien la dife­rèn­cia regis­tra­da el 1984 quan Jor­di Pujol va acon­se­guir la majo­ria abso­lu­ta amb 72 escons. Per com­pa­rar el resul­tat d’a­quest diu­men­ge amb el sos­tre de dipu­tats socia­lis­tes, s’ha d’a­nar a parar al 1999. Va ser la pri­me­ra vega­da que Pas­qual Mara­gall va enca­pça­lar la can­di­da­tu­ra i va acon­se­guir un rècord de 52 escons. Són 24 més que Mon­ti­lla a les elec­cions per aques­ta nove­na legis­la­tu­ra.

El Par­tit Popu­lar de Cata­lun­ya (PPC) ha obtin­gut 381.936 vots, un 12,33% del total, que li ator­guen 18 escons. Així, la can­di­da­tu­ra que enca­pça­la Alí­cia Sán­chez-Cama­cho acon­se­gueix el millor resul­tat per al par­tit en la his­tò­ria de les elec­cions al Par­la­ment prin­ci­pa­tí. Aques­tes xifres con­fir­men un aug­ment de gai­re­bé dos punts per­cen­tuals res­pec­te als comi­cis de 2006, quan va obte­nir 316.222 vots, el 10,65%, i 14 escons. D’a­ques­ta mane­ra, el par­tit es con­ver­teix en la ter­ce­ra força polí­ti­ca a Cata­lun­ya, posi­ció en què es man­té a totes les cir­cums­crip­cions excep­te a Giro­na, on és la quar­ta can­di­da­tu­ra més vota­da. Per cir­cums­crip­cions, el PPC ha obtin­gut 12 escons a Bar­ce­lo­na, 3 a Tarra­go­na, 2 a Llei­da i 1 a Giro­na.

La pro­pe­ra legis­la­tu­ra el PPC tin­drà el major nom­bre de dipu­tats que ha tin­gut mai al Par­la­ment de Cata­lun­ya, amb 18 escons. El seu màxim his­tò­ric el va acon­se­guir en els comi­cis de 1995 quan, amb Aleix Vidal-Qua­dras com a cap de llis­ta per Bar­ce­lo­na, va obte­nir 17 escons i 421.752 vots, un 13,08% del total.

Ini­cia­ti­va per Cata­lun­ya Verds-Esque­rra Uni­da i Alter­na­ti­va (ICV-EUiA), la for­ma­ció lide­ra­da per Joan Herre­ra, ha patit una dava­lla­da de vots mode­ra­da en aques­tes elec­cions al Par­la­ment, però molt menor que els seus socis del tri­par­tit (PSC i ERC). Aquest 28‑N, els eco­so­cia­lis­tes no feien volar coloms, però es con­for­ma­ven. La for­ma­ció eco­so­cia­lis­ta s’ha hagut de satis­fer així amb els 10 escons que li ha ator­gat la ciu­ta­da­nia, dos menys que a les elec­cions del 2006. Aquests dos dipu­tats els ha per­dut a la cir­cums­crip­ció de Bar­ce­lo­na ‑de nou dipu­tats pas­sa a vuit- i un altre a la cir­cums­crip­ció de Llei­da ‑perd l’ú­nic que tenia. Els escons a les cir­cums­crip­cions de Tarra­go­na i Giro­na els ha man­tin­gut, tot i haver patit una for­ta min­va de sufra­gis, espe­cial­ment a la demar­ca­ció de Giro­na (dels prop de 21.000 vots del 2006 ha pas­sat als 13.600 vots de 2010).

En el total de Cata­lun­ya, i amb el 99,8% escru­tat, ICV-EUiA ha acon­se­guit 229.646 vots, el 7,39% del total. A les elec­cions de 2006, la for­ma­ció eco­so­cia­lis­ta va acu­mu­lar 282.693 vots, un 9,52% del total. Això sig­ni­fi­ca que en aquests qua­tre anys, ICV-EUiA ha per­dut uns 53.000 sufra­gis, 2 punts per­cen­tuals menys.

Esque­rra Repu­bli­ca­na de Cata­lun­ya (ERC) se’n recor­da­rà d’a­quests comi­cis. Els repu­bli­cans per­den més de la mei­tat dels seus escons i n’a­con­se­guei­xen només 10, 11 menys que en les elec­cions al Par­la­ment de Cata­lun­ya del 2006. Una derro­ta espec­ta­cu­là. El par­tit repu­bli­cà dava­lla així fins a la cin­que­na posi­ció, empa­tat en nom­bre d’es­cons amb ICV-EUiA ‑que el guan­ya en vots- i des­prés d’ha­ver estat la ter­ce­ra força al Par­la­ment durant aques­ta últi­ma legis­la­tu­ra. Amb el 99,44 % escru­tat, ERC ha obtin­gut 216.769 vots, un 7% del total. D’a­ques­ta mane­ra, el par­tit lide­rat per Joan Puig­cer­cós perd dipu­tats en totes les cir­cums­crip­cions. Així, a la cir­cums­crip­ció de Bar­ce­lo­na, ERC es que­da amb 6 dipu­tats, a la de Tarra­go­na amb 3, a la de Llei­da tam­bé amb 3 i a la de Giro­na amb 4.

Des­prés d’ha­ver estat la ter­ce­ra força al Par­la­ment de Cata­lun­ya amb 21 dipu­tats, en aques­tes elec­cions ERC es que­da amb 10, 11 menys que en l’an­te­rior legis­la­tu­ra. Amb el 99,44% escru­tat, ERC ha obtin­gut 216.769 vots i un 7% del total, enfront dels 416.355, un 14,03%, acon­se­guits al 2006.

Soli­da­ri­tat per la Inde­pen­dèn­cia (SI) seran els nous del Par­la­ment. Com­pe­ti­dor de Reagru­pa­ment, que final­ment ha pas­sat sen­se pena ni glò­ria, el par­tit lide­rat per l’ex­pre­si­dent del Barça Joan Lapor­ta ha acon­se­guit repre­sen­ta­ció par­la­men­tà­ria amb 4 escons en uns comi­cis als quals s’ha pre­sen­tat per pri­me­ra vega­da. Tot i que ha obtin­gut 3.572 vots menys que Ciu­ta­dans, els inde­pen­den­tis­tes des­pla­cen aques­ta for­ma­ció com a sise­na força par­la­men­tà­ria.

L’ex­pre­si­dent del F. C. Bar­ce­lo­na Joan Lapor­ta ha obtin­gut 3 dipu­tats per Bar­ce­lo­na, Joan Lapor­ta, Alfons López Tena i Uriel Ber­tran ‑que ha ballat durant tota la nit però que final­ment ha entrat- i 1 per Giro­na, Toni Stru­bell. SI s’ha que­dat sen­se repre­sen­tants per la res­ta de cir­cums­crip­cions. En total, SI ha obtin­gut 102.133 sufra­gis i s’ha que­dat amb el 3,28% del vot. La nove­na legis­la­tu­ra serà la pri­me­ra amb 7 for­ces par­la­men­tà­ries.

SI ha acon­se­guit reco­llir així el fer­vor inde­pen­den­tis­ta des­ple­gat durant els darrers temps, amb l’a­llau de con­sul­tes inde­pen­den­tis­tes i la mani­fes­ta­ció mas­si­va del 10 de juliol com a cares visi­bles. Sen­se haver de patir la Can­di­da­tu­ra d’U­ni­tat Popu­lar (CUP) com a com­pe­ti­dor, que va engen­drar i impul­sar l’ex­pe­rièn­cia de les con­sul­tes i amb molts més anys de llui­ta polí­ti­ca que SI, que no té pro­gra­ma polí­tic defi­nit, la for­ma­ció de Lapor­ta ha reco­llit els fruits del crei­xe­ment inde­pen­den­tis­ta, tot i que una gran part esta­va man­cat de refe­rent, fet que el vot inde­pen­den­tis­ta s’ha­gi vist tam­bé dis­per­sat entre CiU, el vot en blanc, el vot nul, Reagru­pa­ment o Des de baix, entre altres pos­si­bles opcions.

Ciu­ta­dans-Par­ti­do de la Ciu­da­da­nía (C’s) ha super­at el rep­te més difí­cil de la seva his­tò­ria, que era no sor­tir del Par­la­ment en la sego­na legis­la­tu­ra de la seva his­tò­ria. Ho ha fet acon­se­guint 15.000 vots més que el 2006 i man­te­nint els tres dipu­tats d’a­que­lles elec­cions, per bé que l’ob­jec­tiu es pot enten­dre com un triomf que s’a­llun­ya del que espe­ra­va la for­ma­ció, que era acon­se­guir 5 dipu­tats per poder for­mar un grup pro­pi. Pel que fa als resul­tats per demar­ca­cions, Ciu­ta­dans tam­poc no acon­se­gueix esten­dre la seva influèn­cia més enllà de la Bar­ce­lo­na, que és on ha acon­se­guit tota la seva repre­sen­ta­ció. D’a­ques­ta mane­ra, com que ni C’s ni SI han acon­se­guit tenir grup pro­pi, amb­dós par­tits for­ma­ran el grup mixt.

Els tres dipu­tats del par­tit s’han asso­lit grà­cies als prop de 89.000 vots acon­se­guits a la demar­ca­ció de Bar­ce­lo­na. En can­vi, no ha acon­se­guit dipu­tats ni a la de Llei­da (2.600 vots), ni a la de Tarra­go­na (8.300 vots), ni a la de Giro­na (4.900 vots). En total, C’s ha acon­se­guit 105.000 vots, una xifra con­si­de­ra­ble­ment supe­rior als 89.840 asso­lits el 2006.

l par­tit racis­ta lide­rat per Josep Angla­da, Pla­ta­for­ma per Cata­lun­ya, s’ha que­dat a les por­tes d’en­trar al Par­la­ment de Cata­lun­ya ja que ha obtin­gut 75.321 vots, un 2,42% dels total i no ha acon­se­guit el 3% neces­sa­ri per acon­se­guir repre­sen­ta­ció par­la­men­tà­ria. El par­tit Reagru­pa­ment, lide­rat per Joan Carre­te­ro, ha acon­se­guit 39.922 vots, un 1,28% del total, i per tant tam­bé ha que­dat fora del Par­la­ment. Segui­da­ment, Escons en Blanc – Ciu­da­da­nos en blan­co (Eb-CenB) ha obtin­gut 18.624 vots, un 0,60%; Els Verds – Grup Verd Euro­peu (EV-GVE), 15.449 vots, un 0,50%, i Pac­ma (Par­tit Anti­tau­rí Con­tra el Mal­trac­ta­ment Ani­mal) – Ani­ma­lis­ta, 13.848 vots, un 0,44%.

I és que fins a 92.177 per­so­nes han votat en blanc a les elec­cions al Par­la­ment, xifra que supo­sa un 2,95% del total dels vots. Amb un 99,81% dels vots escru­tats, es con­fir­ma que aquests són els comi­cis al Par­la­ment en què més elec­tors han optat per aques­ta opció. En rela­ció a les elec­cions de 2006, el vot en blanc ha aug­men­tat gai­re­bé un punt per­cen­tual, ja que lla­vors es van comp­ta­bi­litzar 60.244 pape­re­tes en blanc, un 2,02% del total. Llei­da és la cir­cums­crip­ció on el pes del vot en blanc ha estat major, amb un 3,53%. El vot en blanc supo­sa un 2,94% dels vots escru­tats a Bar­ce­lo­na. A Giro­na hi ha hagut un 2,87% de pape­re­tes en blanc i a Tarra­go­na, un 2,69%.

Segons l’en­ques­ta de Lli​ber​tat​.cat, un 23% ha votat blanc o nul, ate­sa la man­ca de refe­rent polí­tic, men­tre que un 17,9% ha pre­fe­rit abs­te­nir-se. Amb tot, un 59,1% dels lec­tors ha admès que vota­ria opcions inde­pen­den­tis­tes, mal­grat que no n’hi havia cap que defen­sés míni­ma­ment els pos­tu­lats de l’Es­que­rra Inde­pen­den­tis­ta i mal­grat que es va defen­sar i assu­mir que la CUP no es pre­sen­ta­ria a les elec­cions. Tot i així, aquest qua­si 60% defen­sa ara que cal poten­ciar que hi hagi el màxim nom­bre de dipu­tats inde­pen­den­tis­tes al Par­la­ment.

Los resul­ta­dos por comar­cas des­de Lli​ber​tat​.cat

Artikulua gustoko al duzu? / ¿Te ha gustado este artículo?

Share on facebook
Share on Facebook
Share on twitter
Share on Twitter

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *