El poble català està destinat a ser l’ase dels cops, o això sembla. I és que la comunitat autònoma de Catalunya és la que més impostos paga de tot l’estat espanyol, i amb previsió de creixement. Malgrat tot, aquest augment no es veurà repercutit ni per una millora de la qualitat de vida ni dels serveis, ja que no hi ha haurà contraprestació de més despesa pública. Segons addueixen, els països desenvolupats s’han vist obligats a recórrer a l’escanyament ciutadà.
Segons l’informe 2010 sobre l’impost de la renda i les cotitzacions de la Seguretat Social de KPMG, la tendència global de descens dels tipus marginals de l’IRPF ha arribat a la seva fi després de set anys. D’aquesta manera, el tipus mitjà d’aquest any s’ha incrementat un 0,3% a nivell global, cosa que palesa un canvi de tendència.
De moment, l’alça es produirà a partir del gener per a les rendes de més 120.000 euros i de més de 175.000, que passaran al 44% i al 45%, respectivament, per sobre del 43% màxim actual, que es paga a partir de 53.407,20 euros. La capacitat normativa de les autonomies farà que en algunes, com Catalunya, s’arribi al 49% per sobre dels 175.000 euros, de manera que se situarà entre els més alts del món, segons es desprèn de l’estudi.
«La tendència alcista general indica que els governs estan optant per un augment dels tipus com a mesura per abordar els dèficits públics», destaca l’estudi. Però és un camí que ha marcat només Europa, on es paguen els nivells de l’IRPF més alts del món.
En tot cas, els experts no descarten pujades més generalitzades de l’IRPF en el futur perquè els increments només per a nivells alts de renda, els més comuns, tenen poc impacte en la recaptació.
Reducció dels sous i abaratiment de l’acomiadament
De la seva banda, el governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, ha demanat als empresaris que utilitzin la reforma laboral per tal d’iniciar «un procés de moderació salarial», és a dir, una baixada dels sous, fet que segons ell suposaria automàticament un increment de la competitivitat. Per Ordóñez, cal «utilitzar al màxim» els «avenços importants» que segons afirma comporta la reforma laboral pel que fa a la flexibilització de les condicions laborals via acomiadaments lliures.
Ordóñez demana la desaparició definitiva de les «clàusules de salvaguarda» en la negociació salarial de les empreses, perquè assegura que són «una font de problemes» i forma part d’un «passat ja superat».
No satisfet amb això, el governador ha demanat també que s’endureixi la Llei d’estabilitat pressupostària perquè «la majoria» de les comunitats autònomes «estan lluny» de complir amb les exigències del pla d’ajustament. Això repercutiria en un major espoli de Catalunya.
