[Cat/​Cast] «La lli­ber­tat nacio­nal és un requi­sit per a garan­tir la jus­tí­cia social»

Tra­duc­ción La Hai­ne

Cas­te­llano

Se tra­ta de un mili­tan­te inde­pen­den­tis­ta que ini­ció su mili­tan­cia a las Juven­tu­des Inde­pen­den­tis­tas Revo­lu­cio­na­rias (JIR) y Mau­lets, his­to­ria­dor de for­ma­ción ‑En una artícu­lo recien­te recla­ma­bas la lucha por la inde­pen­den­cia como un eje estra­té­gi­co prioritario…

La inde­pen­den­cia no es una cues­tión sen­ti­men­tal. La inde­pen­den­cia es una nece­si­dad y está estre­cha­men­te liga­da a la dia­léc­ti­ca de la lucha de cla­ses de nues­tro mar­co nacio­nal. Si las izquier­das cata­la­nas quie­ren arti­cu­lar un pro­yec­to eman­ci­pa­dor y de pro­gre­so social tie­nen que asu­mir que hay que rom­per con el mar­co juri­di­co polí­ti­co espa­ñol, que es una super­es­truc­tu­ra impues­ta por las cla­ses domi­nan­tes, y que his­tó­ri­ca­men­te ha com­bi­na­do el expo­lio nacio­nal del impe­ria­lis­mo cas­te­llano con el expo­lio social de las éli­tes autóctonas.

La inde­pen­den­cia es una nece­si­dad y está estre­cha­men­te liga­da a la dia­léc­ti­ca de la lucha de cla­ses de nues­tro mar­co nacio­nal ‑Este plan­tea­mien­to apun­ta­ba a la idea que el esce­na­rio pues­to-9N pue­de favo­re­cer la con­fluen­cia de la libe­ra­ción nacio­nal y las rei­vin­di­ca­cio­nes populares…

Socio­ló­gi­ca­men­te la reali­dad ya apun­ta nin­guno aquí, por­que la mayo­ría de la gen­te par­ti­da­ria de la inde­pen­den­cia se sitúa ideo­ló­gi­ca­men­te a la izquier­da. El pro­ble­ma, has­ta aho­ra, ha sido que no hay una tra­duc­ción elec­to­ral cla­ra, lo cual ha faci­li­ta­do la into­xi­ca­ción de los sec­to­res con­ser­va­do­res que de for­ma opor­tu­nis­ta han levan­ta­do la ban­de­ra de la inde­pen­den­cia. Aho­ra bien, el bino­mio inde­pen­den­cia y socia­lis­mo, expre­sa una reali­dad obje­ti­va que enla­za con las raí­ces popu­la­res del cata­la­nis­mo y que Sal­va­dor Seguí expu­so de mane­ra diá­fa­na el 1919 en el dis­cur­so del Ate­neo de Madrid.

La mayo­ría de la gen­te par­ti­da­ria de la inde­pen­den­cia se sitúa ideo­ló­gi­ca­men­te a la izquier­da ‑Esta rei­vin­di­ca­ción de inde­pen­den­cia y socia­lis­mo (repar­to de la rique­za) es la que ha aban­de­ra­do el inde­pen­den­tis­mo his­tó­ri­co. Que crees que ha cambiado?

El sis­te­ma ya no tie­ne rela­to. El Espa­ña de las auto­no­mías no se aguan­ta en nin­gu­na par­te, la cri­sis, la deu­da y la corrup­ción han aca­ba­do de hun­dir su con­sen­so constitucional.

Aho­ra bien, en la Cata­lu­ña estric­ta una par­te de los sec­to­res domi­nan­tes han vis­to que sus pri­vi­le­gios peli­gra­ban y han pre­ten­di­do apro­piar­se de la rei­vin­di­ca­ción inde­pen­den­tis­ta, para ganar tiem­po y para reedi­tar el pac­to entre oli­gar­quias de 1978. El peli­gro está en que el movi­mien­to inde­pen­den­tis­ta dele­gue su fuer­za en estos opor­tu­nis­tas e igno­re la natu­ra­le­za impe­ria­lis­ta y anti­de­mo­crá­ti­ca del Esta­do espa­ñol. Sin embar­go, la idea bási­ca es la mis­ma: la liber­tad nacio­nal es una requi­si­to para garan­ti­zar la jus­ti­cia social y los dere­chos y las liber­ta­des que no se piden, se ejercen.

La idea bási­ca es la mis­ma: la liber­tad nacio­nal es una requi­si­to para garan­ti­zar la jus­ti­cia social y los dere­chos y las liber­ta­des que no se piden, se ejer­cen ‑Algu­nos pen­sa­do­res inde­pen­den­tis­tas han afir­ma­do que esta­mos vivien­do una ver­da­de­ra revo­lu­ción cata­la­na, por el hecho que des­de hace pocos años las con­cien­cias de la pobla­ción se han cam­bia­do por las liber­ta­des y los dere­chos, para­le­la­men­te a las gran­des movilizaciones…

Ser inde­pen­den­tis­ta hace vein­te años no es el mis­mo que aho­ra. El aumen­to expo­nen­cial de la con­cien­cia nacio­nal y la rei­vin­di­ca­ción inde­pen­den­tis­ta han roto muchos mie­dos y tabúes. Com­par­to gran par­te de las obser­va­cio­nes de auto­res como Anto­nio Baños: esta­mos ante una autén­ti­ca rebe­lión y tene­mos la opor­tu­ni­dad de mejo­rar nues­tras con­di­cio­nes de vida y de cam­biar el sistema.

Esta­mos ante una autén­ti­ca rebe­lión y tene­mos la opor­tu­ni­dad de mejo­rar nues­tras con­di­cio­nes de vida y de cam­biar el sis­te­ma ‑En Mata­ró, por ejem­plo, el blo­que que ha nutri­do el inde­pen­den­tis­mo his­tó­ri­ca­men­te (Mau­lets, CUP, MDT, COS, Enda­vant, SEPC) son per­so­nas que dina­mi­zan y enca­be­zan las luchas y rei­vin­di­ca­cio­nes popu­la­res… Como la PAH, la lucha a los NINGUNA’s, con­tra los recor­tes, etc. Como lo valoras?

La gen­te de la izquier­da inde­pen­den­tis­ta siem­pre hemos sido a pie de calle y vin­cu­la­dos al teji­do aso­cia­ti­vo de la ciu­dad. Gra­cias al acce­so a las ins­ti­tu­cio­nes hemos podi­do dar más pro­yec­ción a muchas de estas luchas. Somos muy res­pe­tuo­sos con la auto­no­mía de los movi­mien­tos, aún así siem­pre pro­cu­ra­mos enfo­car sus rei­vin­di­ca­cio­nes más allá del ámbi­to sec­to­rial dan­do una pers­pec­ti­va más glo­bal, de ciu­dad y de país.

Gra­cias al acce­so a las ins­ti­tu­cio­nes hemos podi­do dar más pro­yec­ción a muchas de estas luchas ‑Como his­to­ria­dor, encuen­tras simi­li­tu­des con otros momen­tos de la his­to­ria, y dife­ren­cias sus­tan­cia­les en rela­ción con otras situa­cio­nes de cambio?

Cada con­tex­to his­tó­ri­co es úni­co, y a pesar de todo, el momen­to actual tie­ne bas­tan­tes simi­li­tu­des con el perio­do de 1917 – 1918, cuan­do la Liga Regio­na­lis­ta frus­tró las rei­vin­di­ca­cio­nes auto­no­mis­tas y de rege­ne­ra­ción demo­crá­ti­ca para aca­bar for­man­do par­te del gobierno monár­qui­co. Aquel perio­do des­em­bo­có en el *pis­to­le­ris­me patro­nal y la Dic­ta­du­ra de Pri­mo de Rive­ra, pero tam­bién mar­có el cam­bio irre­ver­si­ble de la hege­mo­nía den­tro del catalanismo.

-Qué sig­ni­fi­can para ti los tér­mi­nos “Rup­tu­ra”, “Inde­pen­den­cia” y “Repú­bli­ca catalana”?

La rup­tu­ra demo­crá­ti­ca es res­ti­tuir la sobe­ra­nía en el pue­blo por­que pue­da deci­dir­lo todo, sin la tute­la de los pode­res fác­ti­cos. La inde­pen­den­cia es un obje­ti­vo estra­té­gi­co para poder ini­ciar un pro­ce­so cons­ti­tu­yen­te de la futu­ra Repú­bli­ca cata­la­na inde­pen­dien­te, que es el pun­to de par­ti­da para cons­truir una socie­dad cata­la­na socia­lis­ta, eco­ló­gi­ca y no patriarcal.

La inde­pen­den­cia es un obje­ti­vo estra­té­gi­co para poder ini­ciar un pro­ce­so cons­ti­tu­yen­te de la futu­ra Repú­bli­ca cata­la­na – Crees que el movi­mien­to popu­lar por la inde­pen­den­cia está situa­do bajo estos tres termas?

La movi­li­za­ción inde­pen­den­tis­ta de los últi­mos cua­tro años se ha fun­da­men­ta­do en la idea de la trans­ver­sa­li­dad y ha pues­to de mani­fies­to la debi­li­dad de las izquier­das y de la pro­pia izquier­da inde­pen­den­tis­ta. Pero este plan­tea­mien­to tie­ne fecha de cadu­ci­dad, el 9N mar­ca­rá un antes y uno des­pués. Hace fal­ta que las izquier­das nos pre­pa­ra­mos para con­quis­tar la hege­mo­nía polí­ti­ca, empe­zan­do para hacer una cam­pa­ña poten­te a favor del SÍ SÍ, que pon­ga énfa­sis en cues­tio­nes bási­cas: la edu­ca­ción y la sani­dad públi­cas, el dere­cho a la vivien­da, el repar­to del tra­ba­jo y la riqueza.

El 9N mar­ca­rá un antes y uno des­pués. Hace fal­ta que las izquier­das nos pre­pa­ra­mos para con­quis­tar la hege­mo­nía polí­ti­ca ‑En cuan­to a la cues­tión terri­to­rial, como valo­ras que ha con­tri­bui­do este movi­mien­to a la con­cien­cia nacio­nal en otros terri­to­rios de los Paí­ses Cata­la­nes duran­te los últi­mos tres o cua­tro años?

El pro­ce­so que se vive en la Cata­lu­ña estric­ta ha sacu­di­do bue­na par­te de los esque­mas sobre la cons­truc­ción nacio­nal. Hay que tra­ba­jar por­que una even­tual inde­pen­den­cia de Cata­lu­ña tam­bién sea una opor­tu­ni­dad para arti­cu­lar la nación completa.

El pro­ce­so que se vive en la Cata­lu­ña estric­ta ha sacu­di­do bue­na par­te de los esque­mas sobre la cons­truc­ción nacio­nal – Por últi­mo, la cues­tión terri­to­rial y la con­cien­cia de Paí­ses Cata­la­nes tan arrai­ga­da al inde­pen­den­tis­mo de con­ti­nui­dad his­tó­ri­ca, cru­ces que se pue­de con­ver­tir en un tope a la hora de cons­truir alian­zas tác­ti­cas con sec­to­res como Pro­ce­so Cons­ti­tu­yen­te, Pode­mos, Gana­mos Bar­ce­lo­na y similares?

La reali­dad de los Paí­ses Cata­la­nes es mucho más diver­sa! Gené­ri­ca­men­te, ante posi­bles acuer­dos amplios con otras fuer­zas de izquier­das, encuen­tro más preo­cu­pan­do que no se cues­tio­nen los car­gos de con­fian­za, que se acep­te el bilin­güis­mo como una cosa natu­ral o que se reba­je la opción inde­pen­den­tis­ta que hoy en día repre­sen­ta la CUP a una eté­rea ape­la­ción al dere­cho a decidir.

Encuen­tro más preo­cu­pan­do que no se cues­tio­nen las *men­ja­do­res y los car­gos de con­fian­za, que se acep­te el bilin­güis­mo como una cosa natural…

Cata­lan

Entre­vis­ta a Juli Cué­llar, mili­tant de la Can­di­da­tu­ra d’U­ni­tat Popu­lar (CUP) de Mataró 

Es trac­ta d’un mili­tant inde­pen­den­tis­ta que va ini­ciar la seva mili­tàn­cia a les Joven­tuts Inde­pen­den­tis­tes Revo­lu­cio­nà­ries (JIR) i Mau­lets, his­to­ria­dor de for­ma­ció ‑En una arti­cle recent recla­ma­ves la llui­ta per la inde­pen­dèn­cia com un eix estra­tè­gic prioritari…

La inde­pen­dèn­cia no és una qües­tió sen­ti­men­tal. La inde­pen­dèn­cia és una neces­si­tat i està estre­ta­ment lli­ga­da a la dia­lèc­ti­ca de la llui­ta de clas­ses del nos­tre marc nacio­nal. Si les esque­rres cata­la­nes volen arti­cu­lar un pro­jec­te eman­ci­pa­dor i de pro­grés social han d’assumir que cal tren­car amb el marc juri­di­co­po­lí­tic espan­yol, que és una super­es­truc­tu­ra impo­sa­da per les clas­ses domi­nants, i que his­tò­ri­ca­ment ha com­bi­nat l’espoli nacio­nal de l’imperialisme cas­te­llà amb l’espoli social de les elits autòctones.

La inde­pen­dèn­cia és una neces­si­tat i està estre­ta­ment lli­ga­da a la dia­lèc­ti­ca de la llui­ta de clas­ses del nos­tre marc nacio­nal ‑Aquest plan­te­ja­ment apun­ta­va a la idea que l’escenari post-9N pot afa­vo­rir la con­fluèn­cia de l’alliberament nacio­nal i les rei­vin­di­ca­cions populars…

Socio­lò­gi­ca­ment la reali­tat ja apun­ta cap aquí, per­què la majo­ria de la gent par­ti­dà­ria de la inde­pen­dèn­cia se situa ideo­lò­gi­ca­ment a l’esquerra. El pro­ble­ma, fins ara, ha estat que no hi ha una tra­duc­ció elec­to­ral cla­ra, la qual cosa ha faci­li­tat la into­xi­ca­ció dels sec­tors con­ser­va­dors que de for­ma opor­tu­nis­ta han aixe­cat la ban­de­ra de la inde­pen­dèn­cia. Ara bé, el bino­mi inde­pen­dèn­cia i socia­lis­me, expres­sa una reali­tat objec­ti­va que enllaça amb les arrels popu­lars del cata­la­nis­me i que Sal­va­dor Seguí expo­sà de mane­ra dià­fa­na el 1919 en el dis­curs de l’Ateneo de Madrid.

La majo­ria de la gent par­ti­dà­ria de la inde­pen­dèn­cia se situa ideo­lò­gi­ca­ment a l’esquerra ‑Aques­ta rei­vin­di­ca­ció d’independència i socia­lis­me (repar­ti­ment de la rique­sa) és la que ha aban­de­rat l’independentisme his­tò­ric. Què creus que ha canviat?

El sis­te­ma ja no té relat. L’Espanya de les auto­no­mies no s’aguanta per enlloc, la cri­si, el deu­te i la corrup­ció han aca­bat d’ensorrar el seu con­sens constitucional.

Ara bé, a la Cata­lun­ya estric­ta una part dels sec­tors domi­nants han vist que els seus pri­vi­le­gis peri­lla­ven i han pre­tès apro­piar-se de la rei­vin­di­ca­ció inde­pen­den­tis­ta, per guan­yar temps i per a reedi­tar el pac­te entre oli­gar­quies de 1978. El perill està en què el movi­ment inde­pen­den­tis­ta dele­gui la seva força en aquests opor­tu­nis­tes i igno­ri la natu­ra­le­sa impe­ria­lis­ta i anti­de­mo­crà­ti­ca de l’Estat espan­yol. No obs­tant això, la idea bàsi­ca és la matei­xa: la lli­ber­tat nacio­nal és una requi­sit per a garan­tir la jus­tí­cia social i els drets i les lli­ber­tats que no es pido­len, s’exerceixen.

La idea bàsi­ca és la matei­xa: la lli­ber­tat nacio­nal és una requi­sit per a garan­tir la jus­tí­cia social i els drets i les lli­ber­tats que no es pido­len, s’exerceixen ‑Alguns pen­sa­dors inde­pen­den­tis­tes han afir­mat que estem vivint una ver­ta­de­ra revo­lu­ció cata­la­na, pel fet que des fa pocs anys les cons­cièn­cies de la pobla­ció s’han cap­gi­rat per les lli­ber­tats i els drets, paral·lelament a les grans mobilitzacions…

Ser inde­pen­den­tis­ta fa vint anys no és el mateix que ara. L’augment expo­nen­cial de la cons­cièn­cia nacio­nal i la rei­vin­di­ca­ció inde­pen­den­tis­ta han tren­cat mol­tes pors i tabús. Com­par­tei­xo gran part de les obser­va­cions d’autors com Anto­nio Baños: estem davant d’una autèn­ti­ca rebel·lió i tenim l’oportunitat de millo­rar les nos­tres con­di­cions de vida i de can­viar el sistema.

Estem davant d’una autèn­ti­ca rebel·lió i tenim l’oportunitat de millo­rar les nos­tres con­di­cions de vida i de can­viar el sis­te­ma ‑A Mata­ró, per exem­ple, el bloc que ha nodrit l’independentisme his­tò­ri­ca­ment (Mau­lets, CUP, MDT, COS, Enda­vant, SEPC) són per­so­nes que dina­mitzen i enca­pça­len les llui­tes i rei­vin­di­ca­cions popu­lars… Com la PAH, la llui­ta als CAP’s, con­tra les reta­lla­des, etc. Com ho valores?

La gent de l’esquerra inde­pen­den­tis­ta sem­pre hem estat a peu de carrer i vin­cu­lats al tei­xit asso­cia­tiu de la ciu­tat. Grà­cies a l’accés a les ins­ti­tu­cions hem pogut donar més pro­jec­ció a mol­tes d’aquestes llui­tes. Som molt res­pec­tuo­sos amb l’autonomia dels movi­ments, tot i així sem­pre pro­cu­rem enfo­car les seves rei­vin­di­ca­cions més enllà de l’àmbit sec­to­rial donant una pers­pec­ti­va més glo­bal, de ciu­tat i de país.

Grà­cies a l’accés a les ins­ti­tu­cions hem pogut donar més pro­jec­ció a mol­tes d’aquestes llui­tes ‑Com a his­to­ria­dor, tro­bes simi­li­tuds amb altres moments de la his­tò­ria, i dife­rèn­cies subs­tan­cials en rela­ció amb altres situa­cions de canvi?

Cada con­text his­tò­ric és únic, i mal­grat tot, el moment actual té força simi­li­tuds amb el perío­de de 1917 – 1918, quan la Lli­ga Regio­na­lis­ta va frus­trar les rei­vin­di­ca­cions auto­no­mis­tes i de rege­ne­ra­ció demo­crà­ti­ca per aca­bar for­mant part del govern monàr­quic. Aquell perío­de va desem­bo­car en el pis­to­le­ris­me patro­nal i la Dic­ta­du­ra de Pri­mo de Rive­ra, però tam­bé va mar­car el can­vi irre­ver­si­ble de l’hegemonia dins del catalanisme.

-Què sig­ni­fi­quen per a tu els ter­mes “Rup­tu­ra”, “Inde­pen­dèn­cia” i “Repú­bli­ca catalana”?

La rup­tu­ra demo­crà­ti­ca és res­ti­tuir la sobi­ra­nia al poble per­què pugui deci­dir-ho tot, sen­se la tute­la dels poders fàc­tics. La inde­pen­dèn­cia és un objec­tiu estra­tè­gic per poder ini­ciar un pro­cés cons­ti­tuent de la futu­ra Repú­bli­ca cata­la­na inde­pen­dent, que és el punt de par­ti­da per a cons­truir una socie­tat cata­la­na socia­lis­ta, eco­lò­gi­ca i no patriarcal.

La inde­pen­dèn­cia és un objec­tiu estra­tè­gic per poder ini­ciar un pro­cés cons­ti­tuent de la futu­ra Repú­bli­ca cata­la­na – Creus que el movi­ment popu­lar per la inde­pen­dèn­cia està situat sota aquests tres termes?

La mobi­litza­ció inde­pen­den­tis­ta dels últims qua­tre anys s’ha fona­men­tat en la idea de la trans­ver­sa­li­tat i ha posat de mani­fest la feble­sa de les esque­rres i de la prò­pia esque­rra inde­pen­den­tis­ta. Però aquest plan­te­ja­ment té data de cadu­ci­tat, el 9N mar­ca­rà un abans i un des­prés. Cal que les esque­rres ens pre­pa­rem per con­que­rir l’hegemonia polí­ti­ca, come­nçant per fer una cam­pan­ya potent a favor del SÍ SÍ, que posi èmfa­si en qües­tions bàsi­ques: l’educació i la sani­tat públi­ques, el dret a l’habitatge, el repar­ti­ment del tre­ball i la riquesa.

El 9N mar­ca­rà un abans i un des­prés. Cal que les esque­rres ens pre­pa­rem per con­que­rir l’hegemonia polí­ti­ca ‑Quant a la qües­tió terri­to­rial, com valo­res que ha con­tri­buït aquest movi­ment a la cons­cièn­cia nacio­nal en altres terri­to­ris dels Paï­sos Cata­lans durant els darrers tres o qua­tres anys?

El pro­cés que es viu a la Cata­lun­ya estric­ta ha sac­se­jat bona part dels esque­mes sobre la cons­truc­ció nacio­nal. Cal tre­ba­llar per­què una even­tual inde­pen­dèn­cia de Cata­lun­ya tam­bé sigui una opor­tu­ni­tat per arti­cu­lar la nació completa.

El pro­cés que es viu a la Cata­lun­ya estric­ta ha sac­se­jat bona part dels esque­mes sobre la cons­truc­ció nacio­nal – Per últim, la qües­tió terri­to­rial i la cons­cièn­cia de Paï­sos Cata­lans tan arre­la­da a l’independentisme de con­ti­nuï­tat his­tò­ri­ca, creus que es pot con­ver­tir en un topall a l’hora de bas­tir alian­ces tàc­ti­ques amb sec­tors com Pro­cés Cons­ti­tuent, Podem, Guan­yem Bar­ce­lo­na i similars?

La reali­tat dels Paï­sos Cata­lans és molt més diver­sa! Genè­ri­ca­ment, davant de pos­si­bles acords amplis amb altres for­ces d’esquerres, tro­bo més preo­cu­pant que no es qües­tio­nin les men­ja­do­res i els càrrecs de con­fia­nça, que s’accepti el bilin­güis­me com una cosa natu­ral o que es rebai­xi l’opció inde­pen­den­tis­ta que avui dia repre­sen­ta la CUP a una etè­ria apel·lació al dret a decidir.

Tro­bo més preo­cu­pant que no es qües­tio­nin les men­ja­do­res i els càrrecs de con­fia­nça, que s’accepti el bilin­güis­me com una cosa natural…