[Cat/​Cast] Man­go explo­ta la clas­se tre­ba­lla­do­ra als Paï­sos Cata­lans i a Ban­gla Desh

A l’a­bril del 2013 més de 1.100 per­so­nes tre­ba­lla­do­res, la majo­ria dones joves, mori­ren en l’es­fon­dra­ment d’un edi­fi­ci ple de tallers tèx­tils a Dha­ka, la capi­tal de Ban­gla Desh.

Avui dia l’em­pre­sa cata­la­na Man­go es nega a indem­nitzar les tre­ba­lla­do­res i tre­ba­lla­dors super­vi­vents, més de 2.000. Una coman­da urgent es dema­nà a la fàbri­ca Phan­tom Tac, alber­ga­da en l’e­di­fi­ci col·lapsat i men­tre Man­go s’ex­cu­sa dient que “enca­ra no s’ha­via for­ma­litzat una rela­ció comer­cial” quan el desas­tre esde­vin­gué, empleats del taller van asse­gu­rar haver come­nçat a tre­ba­llar en l’e­la­bo­ra­ció de les peces sol·licitades.

No es trac­ta d’un acci­dent des­gra­ciat, sinó d’un cúmul d’a­bu­sos con­tra les per­so­nes tre­ba­lla­do­res, sobre­tot dones amb menys de 30 anys. Es trac­ta­va d’un edi­fi­ci nou amb defi­cièn­cies i irre­gu­la­ri­tats de cons­truc­ció que alber­ga­va tallers on les tre­ba­lla­do­res fabri­ca­ven roba per mul­ti­na­cio­nals ben cone­gu­des (Pri­mark, Benet­ton, El Cor­te Inglés, JC Pen­ney o Le Bon Mar­ché) en unes con­di­cions labo­rals indig­nes. Ban­gla desh paga el sala­ri mínim més baix del món (28€ al mes), aqueix que li ha con­ver­tit en el segon expor­ta­dor mun­dial de roba del món des­prés de Xina.

Man­go, que es creà a Bar­ce­lo­na i es va expan­dir en pri­mer lloc a la res­ta dels Paï­sos Cata­lans, gene­ra fei­na pre­cà­ria al nos­tre país i tam­bé s’a­pro­fi­ta de l’ex­plo­ta­ció en altres indrets per maxi­mitzar els seus bene­fi­cis. La cri­mi­nal pràc­ti­ca de Man­go afec­ta la clas­se tre­ba­lla­do­ra, però espe­cial­ment a les dones. Per una ban­da, per les con­di­cions dures de fei­na que afec­ten aques­ta mei­tat de la socie­tat, i per altra, pel este­reo­tips patriar­cals que gene­ra amb la seua roba i les seus cam­pan­yes publi­ci­tà­ries. Recent­ment, Man­go ha edi­tat una nova línia de roba ano­me­na­da Vio­le­ta by Man­go per a talles grans. Aques­tes talles van des de la 40 a la 52. És a dir, que Man­go con­si­de­ra que la talla 40 és gran, quan és jun­ta­ment amb la 38, de les talles més venu­des als Paï­sos Cata­lans. Aquest mis­sat­ge dis­cri­mi­na­to­ri, pro­mou l’a­no­rè­xia i fa una dife­ren­cia­ció errò­nia del que ente­nem com a per­so­na amb talla gran. Volem que la indús­tria de la moda s’adapte al cos de la dona i no a la inver­sa. Aques­ta nova línia és injus­ta i dis­cri­mi­na­tò­ria i no res­pon a la reali­tat, sinó a les pau­tes del que el patriar­cat i el capi­ta­lis­me ente­nen que han de ser els cos­sos feme­nins. Segre­ga i no aglu­ti­na, exer­cint enca­ra més pres­sió estè­ti­ca sobre les joves i les dones en general.

Per altra ban­da, aquest mes de gener, el pre­si­dent d’Esquerra Repu­bli­ca­na de Cata­lun­ya (ERC), Oriol Jun­que­ras, va etzi­bar que apos­tar per la indús­tria cata­la­na com Man­go és una prio­ri­tat, obviant totes aques­tes situa­cions de pre­ca­rie­tat, explo­ta­ció i vio­lèn­cia de clas­se i de gène­re, aliant-se amb empre­ses capi­ta­lis­tes i patriar­cals d’origen cata­là per bus­car com­pli­ci­tats i suports sobi­ra­nis­tes de cara a la cele­bra­ció de la con­sul­ta con­vo­ca­da a la Comu­ni­tat Autò­no­ma de Cata­lun­ya. Dia rere dia, l’esquerra pac­tis­ta, com la que repre­sen­ta ERC, demos­tra que no és garant dels inter­es­sos ni del poble tre­ba­lla­dor cata­là ni de cap altre.

Així doncs, des de la COS, exi­gim a Mango:
· Que pague les indem­nitza­cions a les tre­ba­lla­do­res de Ban­gla desh.
· Que dig­ni­fi­que les con­di­cions de tre­ball tant als Paï­sos Cata­lans com arreu.
· Que dei­xe d’u­sar els cos­sos de les dones tre­ba­lla­do­res per trau­re bene­fi­cis i per repro­duir el sis­te­ma d’o­pres­sió patriarcal.
· Que reti­re la cam­pan­ya Vio­le­ta by Man­go i aug­men­te les seues talles sen­se segregació.
· I, final­ment, defen­sem l’au­to­or­ga­nitza­ció i la llui­ta com a eina bàsi­ca de la clas­se tre­ba­lla­do­ra per guan­yar la nos­tra llibertat.

Tra­duc­ción La Hai­ne-Paï­sos Catalans
Cas­te­llano

En abril del 2013 más de 1.100 per­so­nas tra­ba­ja­do­ras, la mayo­ría muje­res jóve­nes, murie­ron en el derrum­ba­mien­to de un edi­fi­cio lleno de talle­res tex­ti­les a Dha­ka, la capi­tal de Bangladesh.

Hoy en día la empre­sa cata­la­na Man­go se nie­ga a indem­ni­zar las tra­ba­ja­do­ras y tra­ba­ja­do­res super­vi­vien­tes, más de 2.000. Un pedi­do urgen­te se pidió en la fábri­ca Phan­tom Taco, alber­ga­da en el edi­fi­cio colap­sa­do y mien­tras Man­go se excu­sa dicien­do que “toda­vía no se había for­ma­li­za­do una rela­ción comer­cial” cuan­do el desas­tre acon­te­ció, emplea­dos del taller ase­gu­ra­ron haber empe­za­do a tra­ba­jar en la ela­bo­ra­ción de las pie­zas solicitadas.

No se tra­ta de un acci­den­te des­gra­cia­do, sino de un cúmu­lo de abu­sos con­tra las per­so­nas tra­ba­ja­do­ras, sobre todo muje­res con menos de 30 años. Se tra­ta­ba de un edi­fi­cio nue­vo con defi­cien­cias e irre­gu­la­ri­da­des de cons­truc­ción que alber­ga­ba talle­res don­de las tra­ba­ja­do­ras fabri­ca­ban ropa por mul­ti­na­cio­na­les muy cono­ci­das (Pri­mark, Benet­ton, El Cor­te Inglés, J.C. Pen­ney o Le Buen Mar­ché) en unas con­di­cio­nes labo­ra­les indig­nas. Ban­gla desh paga el sala­rio míni­mo más bajo del mun­do (28€ al mes), ese que le ha con­ver­ti­do en el segun­do expor­ta­dor mun­dial de ropa del mun­do des­pués de China.

Man­go, que se creó en Bar­ce­lo­na y se expan­dió en pri­mer lugar al res­to de los Paí­ses Cata­la­nes, gene­ra tra­ba­jo pre­ca­rio a nues­tro país y tam­bién se apro­ve­cha de la explo­ta­ción en otros luga­res para maxi­mi­zar sus bene­fi­cios. La cri­mi­nal prác­ti­ca de Man­go afec­ta la cla­se tra­ba­ja­do­ra, pero espe­cial­men­te a las muje­res. Por un lado, por las con­di­cio­nes duras de tra­ba­jo que afec­tan esta mitad de la socie­dad, y por otra, por el este­reo­ti­pos patriar­ca­les que gene­ra con su ropa y las suyos cam­pa­ñas publi­ci­ta­rias. Recien­te­men­te, Man­go ha edi­ta­do una nue­va línea de ropa lla­ma­da Vio­le­ta by Man­go para tallas gran­des. Estas tallas van des­de la 40 a la 52. Es decir, que Man­go con­si­de­ra que la talla 40 es gran­de, cuan­do es jun­to con la 38, de las tallas más ven­di­das a los Paí­ses Cata­la­nes. Este men­sa­je dis­cri­mi­na­to­rio, pro­mue­ve la ano­re­xia y hace una dife­ren­cia­ción erró­nea del que enten­de­mos como per­so­na con talla grande.

Que­re­mos que la indus­tria de la moda se adap­to al cuer­po de la mujer y no a la inver­sa. Esta nue­va línea es injus­ta y dis­cri­mi­na­to­ria y no res­pon­de a la reali­dad, sino a las pau­tas del que el patriar­ca­do y el capi­ta­lis­mo entien­den que tie­nen que ser los cuer­pos feme­ni­nos. Segre­ga y no aglu­ti­na, ejer­cien­do toda­vía más pre­sión esté­ti­ca sobre las jóve­nes y las muje­res en general.

Por otro lado, este mes de enero, el pre­si­den­te de Esque­rra Repu­bli­ca­na de Cata­lu­ña (ERC), Oriol Jun­que­ras, espe­tó que apos­tar por la indus­tria cata­la­na como Man­go es una prio­ri­dad, obvian­do todas estas situa­cio­nes de pre­ca­rie­dad, explo­ta­ción y vio­len­cia de cla­se y de géne­ro, alián­do­se con empren­di­das capi­ta­lis­tas y patriar­ca­les de ori­gen cata­lán para bus­car com­pli­ci­da­des y apo­yos sobe­ra­nis­tas de cara en la cele­bra­ción de la con­sul­ta con­vo­ca­da en la Comu­ni­tat Autó­no­ma de Cata­lu­ña. Día detrás día, la izquier­da pac­tis­ta, como la que repre­sen­ta ERC, demues­tra que no es garan­te de los intere­ses ni del pue­blo tra­ba­ja­dor cata­lán ni de nin­gún otro.

Así pues, des­de la CSI, exi­gi­mos a Mango:
*· Que pague las indem­ni­za­cio­nes a las tra­ba­ja­do­ras de Ban­gla desh.
*· Que dig­ni­fi­ce las con­di­cio­nes de tra­ba­jo tan­to a los Paí­ses Cata­la­nes como por todas partes.
*· Que deje de usar los cuer­pos de las muje­res tra­ba­ja­do­ras para sacar bene­fi­cios y para repro­du­cir el sis­te­ma de opre­sión patriarcal.
*· Que reti­re la cam­pa­ña Vio­le­ta by Man­go y aumen­to sus tallas sin segregación.
*· Y, final­men­te, defen­de­mos la auto­or­ga­ni­za­ción y la lucha como herra­mien­ta bási­ca de la cla­se tra­ba­ja­do­ra para ganar nues­tra libertad.

Artikulua gustoko al duzu? / ¿Te ha gustado este artículo?

Twitter
Facebook
Telegram

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *