Lau­ra Rie­ra, quan la con­dem­na segueix al carrer- LLi​ber​tat​.cat

136272_campanya_sat_lauraNou anys entre reixes i la con­dem­na con­ti­nua. Tot i que ha com­plert la tota­li­tat de la pena, Lau­ra Rie­ra segueix con­dem­na­da al carrer, on se la per­se­gueix ideològicament. 

Pro­va d’ai­xò n’és la ràtzia cri­mi­na­litza­do­ra a què les caver­nes cata­la­na i espan­yo­la estan sot­me­tent Rie­ra amb motiu de l’ac­te de ben­vin­gu­da que diver­sos col·lectius li volen dedi­car aquest dis­sab­te en el marc de les fes­tes popu­lars de Gràcia.

Lau­ra Rie­ra sor­ti­rà en lli­ber­tat aquest dis­sab­te a par­tir de les set o les vuit del matí. El que és una incòg­ni­ta és saber des de qui­na pre­só sor­ti­rà, ja que la nit de diven­dres a dis­sab­te el més pro­ba­ble és que la can­viïn de pre­só i no pugui efec­tuar cap tru­ca­da per comu­ni­car el can­vi. Tot i que ha pas­sat els darrers anys a la pre­só de Wad-Ras de Bar­ce­lo­na, sem­bla ser que l’hau­rien tras­lla­da­da a Brians I i d’a­quí la podrien tras­lla­dar a una altra pre­só per tal d’im­pe­dir que les seves com­pan­yes i com­panys la vagin a rebre.
D’a­ques­ta mane­ra, si per una ban­da Lau­ra Rie­ra serà abraça­da i aco­lli­da, de l’al­tra serà nova­ment acu­sa­da de terro­ris­ta. Potser la socie­tat ha ava­nçat com­pa­rat amb nou anys vis­ta, però qui no han can­viat han estat les caver­nes polí­ti­ca, medià­ti­ca i judi­cial tant d’a­quí com d’a­llà. Així, de la matei­xa mane­ra que fa nou anys la tor­tu­ra no va ser­vir per­què Lau­ra Rie­ra elu­dís la pre­só, ara no ser­veix haver com­plert la pena sen­ce­ra a què la van condemnar.
Rie­ra segueix essent jut­ja­da, a dife­rèn­cia de molts fran­quis­tes a qui no s’ha ni per­se­guit, ni jut­jat ni con­dem­nat. No només això, sinó que alguns se’ls home­nat­ja en vida o se’ls ser­vei­xen fune­rals d’es­tat un cop morts. Rie­ra, tot i no haver mort nin­gú, és i serà rebut­ja­da mal­grat haver com­plert la tota­li­tat de la condemna.

L’es­tat espan­yol acon­se­gueix prohi­bir l’ac­te de benvinguda 

laurarjudiciL’Au­dièn­cia Nacio­nal ha prohi­bit final­ment l’ac­te de ben­vin­gu­da a Lau­ra Rie­ra que la Comis­sió de Fes­tes Popu­lars de Grà­cia té pre­vist cele­brar a la plaça Ras­pall de la vila bar­ce­lo­ni­na aquest dis­sab­te 21 d’a­gost a par­tir de les set del ves­pre jun­ta­ment amb una mar­xa de tor­xes dedi­ca­da a les pre­ses Mari­na Ber­na­dó i Dolors López, «Lola».

L’Au­dièn­cia atén així les denún­cies de l’as­so­cia­ció Dig­ni­dad y Jus­ti­cia i de la Fis­ca­lia. Per fer efec­ti­va la prohi­bi­ció, l’Au­dièn­cia Nacio­nal ja ha dema­nat a les for­ces de segu­re­tat que atu­rin qual­se­vol sig­ne de cele­bra­ció de l’acte.

El jut­ge Pablo Ruz con­si­de­ra que l’ac­te con­té «con­tun­dents indi­cis de delic­te» d’e­nal­ti­ment del terro­ris­me. El jut­ge con­si­de­ra que si s’en­tén el con­text de con­vo­ca­tò­ria es pot «indi­cià­ria­ment» com­pren­dre que els actes de ben­vin­gu­da estan diri­gits «a l’e­nal­ti­ment i el reco­nei­xe­ment públic de per­so­nes terro­ris­tes que pel fet de ser-ho, amb jus­ti­fi­ca­ció de les greus acti­vi­tats delic­ti­ves que en el seu dia van por­tar a terme».

El lema de la mani­fes­ta­ció «no pot dei­xar d’in­ter­pre­tar-se com una legi­ti­ma­ció de les acti­vi­tats terro­ris­tes que van por­tar a ter­me les con­dem­na­des», asse­gu­ra el magis­trat a la inter­lo­cu­tò­ria. Els con­vo­cants con­si­de­ren que la llui­ta arma­da seguei­xen vigent amb «el con­se­qüent menys­preu i humi­lia­ció que el plan­te­ja­ment supo­sa per qui resul­ta per­ju­di­cat per l’ac­ció terro­ris­ta d’ETA».

Per tot això, el jut­ge con­clou que aques­ta mane­ra d’ac­tuar «jus­ti­fi­ca els actes de terro­ris­me i dóna suport a qui els comen­ta, que es el que impo­sa la direc­ció de la ban­da terro­ris­ta d’E­TA». Per tot ple­gat, l’ac­te supo­sa una «exal­ta­ció del currí­cu­lum delic­tiu» de les tres con­dem­na­des per terrorisme.

El magis­trat con­si­de­ra que els orga­nitza­dors no es poden aco­llir al dret de reu­nió que con­té la car­ta mag­na per­què tenen un «fi il·lícit». Tam­poc pel fet d’ha­ver-ho publi­ci­tat per Inter­net i pen­jant car­tells, ja que segons el jut­ge, és una for­ma de «pro­pi­ciar el reco­nei­xe­ment públic dels protagonistes».

Denún­cia del fis­cal i de Dig­ni­dad y Justicia

Aquest dijous el fis­cal va eme­tre el seu escrit en el qual asse­gu­ra que les agru­pa­cions que havien con­vo­cat l’ac­te pre­te­nen «denun­ciar» que els mem­bres d’E­TA són «pre­sos polí­tics», cosa que segons el fis­cal supo­sa un «menys­preu a les víc­ti­mes direc­tes o indi­rec­tes de les seves accions delic­ti­ves. «L’e­nal­ti­ment d’u­na per­so­na que només té com a mèrit des­ta­ca­ble i cone­gut per aquests col·lectius és el de la seva per­ti­ne­nça a una orga­nitza­ció terro­ris­ta supo­sa, de fet que s’es­tà mos­trant públi­ca­ment el seu acord amb la deno­mi­na­da llui­ta arma­da que es des­en­vo­lu­pa, jus­ti­fi­cant-la i menys­te­nint i humi­liant als que són per­ju­di­cats», asse­gu­ra el fiscal.

Sobre dos dels col·lectius con­vo­cants, Res­catSAT, són «agru­pa­cions d’in­di­vi­dus que no estan dona­des d’al­ta ofi­cial­ment a cap regis­tre», el que supo­sa que la tro­ba­da es con­vo­qui a tra­vés d’In­ter­net o amb car­tells sen­se que apa­re­gui cap per­so­na que sigui orga­nitza­do­ra o coor­di­na­do­ra. Per la fis­ca­lia això s’en­tén com un «desig d’im­pe­dir la seva iden­ti­fi­ca­ció per elu­dir les pre­vi­si­bles res­pon­sa­bi­li­tats penals» que es deri­va­rien de la convocatòria.

La peti­ció de Dig­ni­dad y Jus­ti­cia de prohi­bir l’ac­te d’ho­me­nat­ge de Lau­ra Rie­ra va per­me­tre que el jut­ge de l’Au­dièn­cia Nacio­nal, Pablo Ruz, hagi pogut obrir dili­gèn­cies per inves­ti­gar si de cele­brar-se es come­tria un delic­te d’e­nal­ti­ment del terrorisme.

Abans la fis­ca­lia de l’Au­dièn­cia Nacio­nal havia ava­nçat que dema­na­ria tots els infor­mes pre­cep­tius abans de deci­dir si l’ac­te d’ho­me­nat­ge a Lau­ra Rie­ra s’ha de prohi­bir per cons­ti­tuir un delic­te d’e­nal­ti­ment al terro­ris­me. Per aquest motiu, la fis­ca­lia ha dema­nat al Depar­ta­ment d’In­te­rior de la Gene­ra­li­tat que li reme­ti la infor­ma­ció neces­sà­ria sobre aques­ta convocatòria.

Cri­mi­na­litza­ció catalana

CiU, Ciu­ta­dans, el PP i l’A­jun­ta­ment de Bar­ce­lo­na han estat les for­ma­cions que més han actuat aquests dies per forçar la prohi­bi­ció de l’ac­te de ben­vin­gu­da a Lau­ra Riera.

L’A­jun­ta­ment de Bar­ce­lo­na ja ha dei­xat clar que «col·laborarà» amb «tot el que sigui neces­sa­ri amb el Depar­ta­ment d’In­te­rior i les for­ces de segu­re­tat que hau­ran d’in­ter­ve­nir per donar com­pli­ment a la deci­sió de l’Au­dièn­cia Nacio­nal». A més, pre­ci­sa que no ha auto­ritzat cap acte d’ho­me­nat­ge a Lau­ra Rie­ra i que els orga­nitza­dors en cap moment han dema­nat auto­ritza­ció per cele­brar aquest acte en con­cret. En una nota eme­sa dijous a la nit, l’al­cal­des­sa acci­den­tal de Bar­ce­lo­na, Assum­pta Escarp, qua­li­fi­ca­va l’ac­te de «pro­eta­rra».

Con­ver­gèn­cia i Unió s’ha ali­neat amb l’Au­dièn­cia Nacio­nal i tro­ba «lògic» que hagi prohi­bit l’ac­te de ben­vin­gu­da a Lau­ra Rie­ra. A més, han acu­sat l’al­cal­de de Bar­ce­lo­na, Jor­di Hereu, de «pas­si­vi­tat», la matei­xa crí­ti­ca de Ciu­ta­dans. CiU diu que «està molt be que fis­ca­lia actuï, però les ins­ti­tu­cions cata­la­nes i muni­ci­pals han badat».

Segons el líder de CiU a l’A­jun­ta­ment de Bar­ce­lo­na, Xavier Trias, la con­vo­ca­tò­ria pre­vis­ta per dis­sab­te no s’hau­ria de poder cele­brar als carrers de Grà­cia, on pre­ci­sa­ment ha fet aques­tes decla­ra­cions. El con­ver­gent ha acu­sat Hereu d’ha­ver «dub­tat» en la posi­ció de l’A­jun­ta­ment davant l’ac­te i con­si­de­ra que hau­ria d’ha­ver estat més ferm en mos­trar-se con­tra­ri a la seva cele­bra­ció. «Davant del terro­ris­me no en volem saber res; davant del desor­dre, no en volem saber res», ha sen­ten­ciat Trias.

El pre­si­dent del Par­tit Popu­lar a l’A­jun­ta­ment de Bar­ce­lo­na, Alber­to Fer­nán­dez Díaz, ha cele­brat enèr­gi­ca­ment la deci­sió de l’Au­dièn­cia Nacio­nal de prohi­bir l’ac­te en con­si­de­rar que és «un acte de jus­tí­cia envers les víc­ti­mes del terro­ris­me i l’es­tat de dret». Fer­nán­dez Díaz, a més, ha qua­li­fi­cat l’ac­te que esta­va con­vo­cat per dis­sab­te «d’au­tèn­ti­ca ver­gon­ya demo­crà­ti­ca i d’ho­me­nat­ge etarra».

La per­se­cu­ció come­nça dilluns 16 d’agost

El Depar­ta­ment d’In­te­rior va con­fir­mar dilluns 16 d’a­gost haver rebut un reque­ri­ment de part del Jut­jat Cen­tral d’Ins­truc­ció núme­ro 5 de l’Au­dièn­cia Nacio­nal espan­yo­la per­què els Mos­sos d’Es­qua­dra ela­bo­res­sin un infor­me sobre l’ac­te de ben­vin­gu­da a la pre­sa cata­la­na Lau­ra Rie­ra. Dimarts el van enviar i diven­dres el jut­ge Pablo Ruz fa públi­ca la inter­lo­cu­tò­ria de 15 pàgi­nes en què dic­ta­mi­na la prohi­bi­ció de l’acte.

Inte­rior tam­bé va rebre dilluns al matí la ins­truc­ció de la Fis­ca­lia de l’Au­dièn­cia Nacio­nal per­què els Mos­sos d’Es­qua­dra ela­bo­res­sin un infor­me sobre l’acte.

Per tant, el jut­ge de l’Au­dièn­cia Nacio­nal, Pablo Ruz, va obrir dilluns dili­gèn­cies prè­vies per inves­ti­gar l’ac­te dema­nant infor­mes a les for­ces de segu­re­tat per deter­mi­nar si la cele­bra­ció podria incó­rrer en un delic­te d’e­nal­ti­ment del terro­ris­me. Rus ho va fer a ins­tàn­cies de la dema­na­da de l’as­so­cia­ció Dig­ni­dad y Jus­ti­cia que va sol·licitar-ne la prohi­bi­ció. La fis­ca­lia de l’alt tri­bu­nal, doncs, va dema­nar infor­mes a la Gene­ra­li­tat per conèi­xer la natu­ra­le­sa de la convocatòria.

El que no diuen: que a l’es­tat espan­yol es tortura

laurarMal­grat l’a­llau d’a­tacs que està rebent Lau­ra Rie­ra acu­sant-la de «terro­ris­ta» i acu­sant l’ac­te de dis­sab­te de «pro­eta­rra» sem­bla que el que dei­xen en un segon ter­me és que a Rie­ra se la va empre­so­nar a par­tir de pro­ves extre­tes sota tor­tu­ra, en què s’autoinculpava.

Rie­ra va ser empre­so­na­da el dia 24 d’a­gost del 2001. Durant tots aquests anys ha estat en dife­rents pre­sons espan­yo­les Alca­là-Meco, Soto del Real, Val­de­mo­ro, Bada­joz, Mur­cia, Picas­sent, i a Cata­lun­ya (Wad-Ras a Bar­ce­lo­na). Se li va apli­car un règim d’aï­lla­ment que ha per­du­rat tot el temps que por­ta pre­sa, dis­per­sa­da i tras­lla­da­da con­tí­nua­ment. Tal com dic­ta la llei anti­te­rro­ris­ta, Lau­ra Rie­ra va res­tar cinc dies en règim d’in­co­mu­ni­ca­ció durant els quals va denun­ciar haver patit tortures.

Avui en dia la tor­tu­ra enca­ra exis­teix i es prac­ti­ca a l’Es­tat Espan­yol. Avui en dia, a l’Es­tat Espan­yol, enca­ra hi ha legis­la­cions i tri­bu­nals d’ex­cep­ció que s’u­ti­litzen una vega­da i una altra per a per­se­guir idees polí­ti­ques. Aquests fets han estat reite­ra­da­ment denun­ciats en diver­sos infor­mes i estu­dis fets per orga­nitza­cions com les agru­pa­des en la Coor­di­na­do­ra per la Pre­ven­ció de la Tor­tu­ra, o per Amnis­tia Inter­na­cio­nal o, fins i tot, en els dife­rents dic­tà­mens del Comi­tè de Drets Humans de l’ONU.

Artikulua gustoko al duzu? / ¿Te ha gustado este artículo?

Twitter
Facebook
Telegram

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *