Comissió de la Dignitat recorda Salvador Puig Antich en el 37è aniversari de la seva mort. L’entitat, que porta a terme la reivindicació del retorn dels paper expliats de Salamanca, vol recordar la mort del militant llibertari esdevinguda el 2 de març de 1974 com un acte de memòria i homenatge a aquell jove lluitador per la llibertat, assassinat al garrot vil per la dictadura de Franco.
Trenta-set anys després encara no s’ha fet justícia en el cas Puig Antich, un dels crims més horribles del règim franquista, malgrat el ressò social que va tenir la pel.lículaSalvador. El 2006 el Ple de la Sala Militar del Tribunal Suprem espanyol va decidir que abans d’admetre a tràmit la revisió del cas
Salvador Puig Antich havia d’estudiar la prova pericial infogràfica, una prova clau que demostraria que les bales que van matar el policia no van sortir, o no van sortir només, de la pistola del militant llibertari. El 2007 la justícia espanyola va desestimar el recurs per reobrir el cas i posteriorment el Tribunal Suprem va avalar l’assassinat de Puig Antich.
El militant llibertari Salvador Puig Antich fou empresonat, acusat de ser l’autor dels trets que causaren la mort del policia espanyol Anguas Barragán i d’haver participat en l’atracament d’un banc. Posteriorment, va ser jutjat en Consell de Guerra i condemnat a mort per un règim amb set de venjança després de la mort de Carrero Blanco. A tota Europa s’organitzaren manifestacions demanant la commutació de la pena capital, però Franco es mantingué ferm i no concedí l’indult. Salvador Puig Antich, de 25 anys, fou executat amb el mètode del garrot vil en una cel·la de la presó Model de Barcelona el 2 de març del 1974, a les 9.40 hores del matí. El seu cos reposa al nínxol 2.737 del cementiri de Montjuïc.
La Comissió de la Dignitat vol retre un acte de memòria i homenatge a aquell jove lluitador per la llibertat, mort per la dictadura de Franco
La matinada del dia 3 de març fa trenta-set anys que era assassinat Salvador Puig Antich. Va ser una nit intensa amb un moviment internacional mogut des del Col·legi d’Advocats de Barcelona demanant la no aplicació de la pena de mort que havia estat condemnat per un consell de guerra sumaríssim.
Salvador Puig Antich vas ser condemnat a mort per un consell de Guerra sumaríssim sense cap garantia exigible en tot procés. El franquisme va instrumentar la repressió política en base als consells de guerra sumaríssims que no tenien altra legitimació que el ban de guerra dels sublevats del 28 de juliol del 1936. Que van seguir fent durant tota la dictadura. El darrer que es va fer a Catalunya va ser el que es va sotmetre al Txiqui el setembre del 1975.
Retem homenatge a Salvador i denunciem el fet que l’Estat Espanyol encara avui no ha anul·lat aquells processos i en defuig la responsabilitat. En fer la llei de la memòria es va refusar incloure la declaració de nul·litat dels processos, tal com ha remarcat el tribunal Militar Tercer de Catalunya en una recent resolució, per una raó tant paradoxal com insultant com que no es volia atemptar contra el principi de seguretat jurídica. En quedar exclosa aquesta declaració per llei, sistemàticament es va oposar a admetre a tràmit qualsevol petició de revisió dels processos que es van plantejar al tribunal Suprem. El fet més execrable va ser quan el Govern de la Generalitat va demanar la revisió del procés del President Companys, la fiscalia s’hi va oposar amb l’argument que la llei va declarar il·legítims aquells procediments, quan la llei no va voler anul·lar-los i els partits que van aprovar-la s’hi van oposar. Un argument contraria tot principi jurídic que no vol cercar altra cosa que no és afrontar el cost humà i la inmensa injustícia de la repressió per mitjans judicials del franquisme.
Aquesta situació tant absurda, no indigna tant per la negativa de la declaració si no perquè és una mostra de menyspreu envers aquelles víctimes, en considerar que no és important ni que l’estat s’ha d’amoinar pels seus casos. estem parlant de Companys, Peiró, Rahola, Latorre, Carrasco i Formiguera, Puig Antich, Txiqui, Granados, Delgado, Baena i tants milers que van ser assassinats en un acte criminal amb vestit de justícia. Com poden ser oblidats aquells crims i no considerar que és una qüestió d’estat proclamar de manera solemne la nul·litat plena d’aquells processos.
També és més greu encara quan el govern de l’estat considera que ni Puig Antich, ni el Txiqui o Baena poden ser mereixedors de la declaració de reparació prevista per les víctimes a la llei de la memòria, i així també es nega el dret de les famílies el dret a rebre la indemnització prevista a la mateixa llei que si que s’ha donat a torturadors com el comissari Melitón Manzanas a qui fins i tot se’l va condecorar. Tot i ser impugnada la condecoració, es va mantenir amb l’argument que havia estat mort en un atemptat abans de l’amnistia i que “no hi havia raons per a permetre afirmar que ell, d’haver sobreviscut al règim anterior, ho haguessin assumit els valors democràtics” Com veiem el Govern de l’Estat no només exculpa i amaga els crims de la dictadura i els seus responsables si no que menysprea i no considera dignes de ser tinguts en compte considerats les seves víctimes.
Retem homenatge a Salvador Puig Antich i a tots els que com ell van ser condemnats a mort pel franquisme que va cometre amb això crims contra la humanitat. denunciem la manca de sensibilitat de justícia i d democràcia mostrada per les institucions de l’estat que mostren la debilitat i la manca de qualitat creixent de la democràcia a l’Estat espanyol i exigim que l’estat Espanyol assumeixi el seu deure i responsabilitat envers les víctimes dels consells de Guerra de Veritat, Justícia i Reparació.
Barcelona – València 2 de març de 2011
