La Comis­sió de la Dig­ni­tat recor­da Sal­va­dor Puig Antich en el 37è ani­ver­sa­ri de la seva mort

 La Comis­sió de la Dig­ni­tat recor­da Sal­va­dor Puig Antich en el 37è ani­ver­sa­ri de la seva mort. L’en­ti­tat, que por­ta a ter­me la rei­vin­di­ca­ció del retorn dels paper expliats de Sala­man­ca, vol recor­dar la mort del mili­tant lli­ber­ta­ri esde­vin­gu­da el 2 de març de 1974 com un acte de memò­ria i home­nat­ge a aquell jove llui­ta­dor per la lli­ber­tat, assas­si­nat al garrot vil per la dic­ta­du­ra de Fran­co.

Tren­ta-set anys des­prés enca­ra no s’ha fet jus­tí­cia en el cas Puig Antich, un dels crims més horri­bles del règim fran­quis­ta, mal­grat el res­sò social que va tenir la pel.lículaSal­va­dor. El 2006 el Ple de la Sala Mili­tar del Tri­bu­nal Suprem espan­yol va deci­dir que abans d’ad­me­tre a trà­mit la revi­sió del cas Sal­va­dor Puig Antich havia d’es­tu­diar la pro­va peri­cial info­grà­fi­ca, una pro­va clau que demos­tra­ria que les bales que van matar el poli­cia no van sor­tir, o no van sor­tir només, de la pis­to­la del mili­tant lli­ber­ta­ri. El 2007 la jus­tí­cia espan­yo­la va des­es­ti­mar el recurs per reobrir el cas i pos­te­rior­ment el Tri­bu­nal Suprem va ava­lar l’as­sas­si­nat de Puig Antich.

El mili­tant lli­ber­ta­ri Sal­va­dor Puig Antich fou empre­so­nat, acu­sat de ser l’au­tor dels trets que cau­sa­ren la mort del poli­cia espan­yol Anguas Barra­gán i d’ha­ver par­ti­ci­pat en l’a­tra­ca­ment d’un banc. Pos­te­rior­ment, va ser jut­jat en Con­sell de Gue­rra i con­dem­nat a mort per un règim amb set de ven­ja­nça des­prés de la mort de Carre­ro Blan­co. A tota Euro­pa s’or­ga­nitza­ren mani­fes­ta­cions dema­nant la com­mu­ta­ció de la pena capi­tal, però Fran­co es man­tin­gué ferm i no con­ce­dí l’in­dult. Sal­va­dor Puig Antich, de 25 anys, fou execu­tat amb el mèto­de del garrot vil en una cel·la de la pre­só Model de Bar­ce­lo­na el 2 de març del 1974, a les 9.40 hores del matí. El seu cos repo­sa al nín­xol 2.737 del cemen­ti­ri de Mont­juïc.

La Comis­sió de la Dig­ni­tat vol retre un acte de memò­ria i home­nat­ge a aquell jove llui­ta­dor per la lli­ber­tat, mort per la dic­ta­du­ra de Fran­co

La mati­na­da del dia 3 de març fa tren­ta-set anys que era assas­si­nat Sal­va­dor Puig Antich. Va ser una nit inten­sa amb un movi­ment inter­na­cio­nal mogut des del Col·legi d’Advocats de Bar­ce­lo­na dema­nant la no apli­ca­ció de la pena de mort que havia estat con­dem­nat per un con­sell de gue­rra suma­rís­sim.

 Sal­va­dor Puig Antich vas ser con­dem­nat a mort per un con­sell de Gue­rra suma­rís­sim sen­se cap garan­tia exi­gi­ble en tot pro­cés. El fran­quis­me va ins­tru­men­tar la repres­sió polí­ti­ca en base als con­sells de gue­rra suma­rís­sims que no tenien altra legi­ti­ma­ció que el ban de gue­rra dels suble­vats del 28 de juliol del 1936. Que van seguir fent durant tota la dic­ta­du­ra. El darrer que es va fer a Cata­lun­ya va ser el que es va sot­me­tre al Txi­qui el setem­bre del 1975.

Retem home­nat­ge a Sal­va­dor i denun­ciem el fet que l’Estat Espan­yol enca­ra avui no ha anul·lat aquells pro­ces­sos i en defuig la res­pon­sa­bi­li­tat. En fer la llei de la memò­ria es va refu­sar inclou­re la decla­ra­ció de nul·litat dels pro­ces­sos, tal com ha remar­cat el tri­bu­nal Mili­tar Ter­cer de Cata­lun­ya en una recent reso­lu­ció, per una raó tant para­do­xal com insul­tant com que no es volia atem­ptar con­tra el prin­ci­pi de segu­re­tat jurí­di­ca. En que­dar exclo­sa aques­ta decla­ra­ció per llei, sis­te­mà­ti­ca­ment es va opo­sar a adme­tre a trà­mit qual­se­vol peti­ció de revi­sió dels pro­ces­sos que es van plan­te­jar al tri­bu­nal Suprem. El fet més exe­cra­ble va ser quan el Govern de la Gene­ra­li­tat va dema­nar la revi­sió del pro­cés del Pre­si­dent Com­panys, la fis­ca­lia s’hi va opo­sar amb l’argument que la llei va decla­rar il·legítims aquells pro­ce­di­ments, quan la llei no va voler anul·lar-los i els par­tits que van apro­var-la s’hi van opo­sar. Un argu­ment con­tra­ria tot prin­ci­pi jurí­dic que no vol cer­car altra cosa que no és afron­tar el cost humà i la inmen­sa injus­tí­cia de la repres­sió per mit­jans judi­cials del fran­quis­me.

Aques­ta situa­ció tant absur­da, no indig­na tant per la nega­ti­va de la decla­ra­ció si no per­què és una mos­tra de menys­preu envers aque­lles víc­ti­mes, en con­si­de­rar que no és impor­tant ni que l’estat s’ha d’amoinar pels seus casos. estem par­lant de Com­panys, Pei­ró, Raho­la, Lato­rre, Carras­co i For­mi­gue­ra, Puig Antich, Txi­qui, Gra­na­dos, Del­ga­do, Bae­na i tants milers que van ser assas­si­nats en un acte cri­mi­nal amb ves­tit de jus­tí­cia. Com poden ser obli­dats aquells crims i no con­si­de­rar que és una qües­tió d’estat pro­cla­mar de mane­ra solem­ne la nul·litat ple­na d’aquells pro­ces­sos.

Tam­bé és més greu enca­ra quan el govern de l’estat con­si­de­ra que ni Puig Antich, ni el Txi­qui o Bae­na poden ser merei­xe­dors de la decla­ra­ció de repa­ra­ció pre­vis­ta per les víc­ti­mes a la llei de la memò­ria, i així tam­bé es nega el dret de les famí­lies el dret a rebre la indem­nitza­ció pre­vis­ta a la matei­xa llei que si que s’ha donat a tor­tu­ra­dors com el comis­sa­ri Meli­tón Man­za­nas a qui fins i tot se’l va con­de­co­rar. Tot i ser impug­na­da la con­de­co­ra­ció, es va man­te­nir amb l’argument que havia estat mort en un atem­ptat abans de l’amnistia i que “no hi havia raons per a per­me­tre afir­mar que ell, d’haver sobre­vis­cut al règim ante­rior, ho hagues­sin assu­mit els valors demo­crà­tics” Com veiem el Govern de l’Estat no només excul­pa i ama­ga els crims de la dic­ta­du­ra i els seus res­pon­sa­bles si no que menys­prea i no con­si­de­ra dig­nes de ser tin­guts en comp­te con­si­de­rats les seves víc­ti­mes.

Retem home­nat­ge a Sal­va­dor Puig Antich i a tots els que com ell van ser con­dem­nats a mort pel fran­quis­me que va come­tre amb això crims con­tra la huma­ni­tat. denun­ciem la man­ca de sen­si­bi­li­tat de jus­tí­cia i d demo­crà­cia mos­tra­da per les ins­ti­tu­cions de l’estat que mos­tren la debi­li­tat i la man­ca de qua­li­tat crei­xent de la demo­crà­cia a l’Estat espan­yol i exi­gim que l’estat Espan­yol assu­mei­xi el seu deu­re i res­pon­sa­bi­li­tat envers les víc­ti­mes dels con­sells de Gue­rra de Veri­tat, Jus­tí­cia i Repa­ra­ció.

Bar­ce­lo­na – Valèn­cia 2 de març de 2011

Artikulua gustoko al duzu? / ¿Te ha gustado este artículo?

Share on facebook
Share on Facebook
Share on twitter
Share on Twitter

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *