La propaganda del Govern menteix, perquè en el referèndum del 18 de juny no votem res de nou; simplement es tracta d’una reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. És a dir: tindrem més del mateix i l’Espanya de les Autonomies seguirà inalterable, amb l’agreujant que continuarem subjectes a les limitacions imposades per la Constitució espanyola de 1978.
Més enllà dels símbols, el més greu és que seguim sense sobirania fiscal, amb la qual cosa els nostres diners continuaran a mans dels governs d’Espanya. Per tant, les administracions catalanes no podran desenvolupar polítiques autònomes de cohesió i benestar social.
L’Estatut consagra la fórmula de la negociació pressupostària del “peix al cove”, que fa que els catalans siguem vistos com a antipàtics, insolidaris i pidolaires. Paradoxalment, hi ha 1.500.000 de catalans que viuen dins el tram més baix de la renda, que no es beneficien dels nostres impostos i que continuen depenent de la caritat de Madrid.
Mentre els catalans siguem tractats com a infants als quals cal reformar, com si fóssim incapaços de prendre decisions i ser responsables del nostre propi destí, no hi haurà justícia social.
Per sort, hi ha una generació de joves catalans que no ens resignem al seny poruc ni a una vida de reformatori (eufemisme de presó). Per això, votarem no a l’Estatut, perquè la dignitat no té preu i perquè el futur ja no passa per Espanya; el f