Cata­lun­ya al refor­ma­to­ri – CUP

La pro­pa­gan­da del Govern men­teix, per­què en el refe­rèn­dum del 18 de juny no votem res de nou; sim­ple­ment es trac­ta d’una refor­ma de l’Estatut d’Autonomia de Cata­lun­ya. És a dir: tin­drem més del mateix i l’Espanya de les Auto­no­mies segui­rà inal­te­ra­ble, amb l’agreujant que con­ti­nua­rem sub­jec­tes a les limi­ta­cions impo­sa­des per la Cons­ti­tu­ció espan­yo­la de 1978.
Més enllà dels sím­bols, el més greu és que seguim sen­se sobi­ra­nia fis­cal, amb la qual cosa els nos­tres diners con­ti­nua­ran a mans dels governs d’Espanya. Per tant, les admi­nis­tra­cions cata­la­nes no podran des­en­vo­lu­par polí­ti­ques autò­no­mes de cohe­sió i benes­tar social.

L’Estatut con­sa­gra la fór­mu­la de la nego­cia­ció pres­su­pos­tà­ria del “peix al cove”, que fa que els cata­lans siguem vis­tos com a anti­pà­tics, inso­li­da­ris i pido­lai­res. Para­do­xal­ment, hi ha 1.500.000 de cata­lans que viuen dins el tram més baix de la ren­da, que no es bene­fi­cien dels nos­tres impos­tos i que con­ti­nuen depe­nent de la cari­tat de Madrid.

Men­tre els cata­lans siguem trac­tats com a infants als quals cal refor­mar, com si fós­sim inca­paços de pren­dre deci­sions i ser res­pon­sa­bles del nos­tre pro­pi des­tí, no hi hau­rà jus­tí­cia social.

Per sort, hi ha una gene­ra­ció de joves cata­lans que no ens resig­nem al seny poruc ni a una vida de refor­ma­to­ri (eufe­mis­me de pre­só). Per això, vota­rem no a l’Estatut, per­què la dig­ni­tat no té preu i per­què el futur ja no pas­sa per Espan­ya; el f

Artikulua gustoko al duzu? / ¿Te ha gustado este artículo?

Share on facebook
Share on Facebook
Share on twitter
Share on Twitter

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *