Avui, jor­na­da de llui­ta con­tra la cons­ti­tu­ció espan­yo­la – Lli​ber​tat​.cat

constitucio-cremada

El 6 de des­em­bre mai ha estat per nosal­tres una jor­na­da fes­ti­va, sinó una altra data de llui­ta per la lli­ber­tat dels Paï­sos Cata­lans i per la cons­truc­ció d’u­na socie­tat amb jus­tí­cia social
(Mau­lets, 6/​12/​2010)

Fes com ells:

Els joves del Par­tit Socia­lis­ta de Mallor­ca rebut­gen i retor­nen la Cons­ti­tu­ció espan­yo­la

Des­prés de 32 anys de Cons­ti­tu­ció espan­yo­la 110 pobla­cions cata­la­nes se’n decla­ren exclo­ses

La CUP de Giro­na cri­ti­ca l’ho­me­nat­ge ins­ti­tu­cio­nal a la Cons­ti­tu­ció

Con­cen­tra­ció a Mata­ró con­tra l’ac­te ins­ti­tu­cio­nal de la Cons­ti­tu­ció espan­yo­la

La Garrotxa acull una nova dia­da anti­cons­ti­tu­ció espan­yo­la

Pla­ca a l’Ha­va­na per Josep Conan­gla, redac­tor de la Cons­ti­tu­ció de la Repú­bli­ca Cata­la­na

Els muni­ci­pis exclo­sos de la Cons­ti­tu­ció es reunei­xen per pac­tar una estra­tè­gia comu­na

Cons­ti­tu­cions? Seguim llui­tant per la ple­na inde­pen­dèn­cia!

El 6 de des­em­bre mai ha estat per nosal­tres una jor­na­da fes­ti­va, sinó altra data de llui­ta per la lli­ber­tat dels Paï­sos Cata­lans i per la cons­truc­ció d’u­na socie­tat amb jus­tí­cia social.
Del Decret de Nova Plan­ta als Prin­ci­pios Fun­da­cio­na­les del Movi­mien­to i d’a­quests a la Cons­ti­tu­ció espan­yo­la hi ha un fil con­duc­tor: el de la domi­na­ció de clas­se i el de l’o­pres­sió nacio­nal. Els pro­jec­tes impe­ria­lis­tes espan­yol i fran­cès han neces­si­tat del nos­tre terri­to­ri i de la nos­tra gent per a ampliar els seus mer­cats, extra­ure la nos­tra força de tre­ball, recap­tar més i més impos­tos, i fer de carn de canó dels seus exèr­cits. Aques­ta opres­sió i explo­ta­ció, a més a més, ha comp­tat amb el suport i col·laboració de la bur­ge­sia autòc­to­na, que ha com­près molt bé que per a man­te­nir el seu esta­tus diri­gent i pri­vi­le­giat neces­si­ta­va aliar-se amb les oli­gar­quies de Fra­nça i Espan­ya.

A cada moment de la nos­tra his­tò­ria les mino­ries domi­nants han tro­bat els meca­nis­mes legals i ins­ti­tu­cio­nals adients per tal de man­te­nir el seu domi­ni sobre el poble cata­là. En la fase con­tem­po­rà­nia d’a­quest pro­jec­te de domi­na­ció les eines jurí­di­ques, no són altres que l’ac­tual cons­ti­tu­ció espan­yo­la i els dife­rents Esta­tuts d’Au­to­no­mia que d’e­lla ema­nen; nor­mes sagra­des que l’es­tat inten­ta pre­ser­var a tota cos­ta, fins i tot enfron­tant les seues prò­pies ins­ti­tu­cions ‑auto­nò­mi­ques i centrals‑, com s’ha evi­den­ciat amb la sen­tèn­cia del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­cio­nal con­tra el text esta­tu­ta­ri apro­vat al par­la­ment de la comu­ni­tat autò­no­ma de Cata­lun­ya.

L’a­pa­re­nça demo­crà­ti­ca, la for­ma­li­tat par­la­men­tà­ria i el maqui­llat­ge elec­to­ral ama­guen una reali­tat ben dife­rent. Es tan­quen mit­jans de comu­ni­ca­ció, s’il·legalitzen par­tits polí­tics, s’em­pre­so­nen acti­vis­tes socials i es tor­tu­ra en fos­ques comis­sa­ries en nom d’un Estat de Dret que només con­ser­va d’a­quest el nom. La nos­tra demo­crà­cia no és la dels tele­dia­ris i les ins­ti­tu­cions que un dia com hui cele­bren mul­ti­tud d’ac­tes per con­de­co­rar les ins­ti­tu­cions més anti­de­mo­crà­ti­ques de l’es­tat ‑exèr­cit, cos­sos poli­cials, monar­quia-; alho­ra que lloen el sacri­fi­ci dels «pares de la pàtria», fei­xis­tes recon­ver­tits els uns, traï­dors de la clas­se obre­ra els altres.

La nos­tra demo­crà­cia és la dels immi­grants morts a l’Atlàn­tic, la de les dones agre­di­des i humi­lia­des, la de les joves pre­cà­ries, la dels sin­di­ca­lis­tes repri­mits, la de les famí­lies des­allot­ja­des, la dels tre­ba­lla­dors atu­rats. No som el mal menor o el dany col·lateral d’u­na demo­crà­cia imper­fec­ta, sinó l’e­fec­te d’u­na polí­ti­ca que només bus­ca el bene­fi­ci i el lucre d’uns pocs. On estan, sinó, els tre­balls dig­nes per a tothom, la igual­tat entre homes i dones, la viven­da acces­si­ble per al poble, els ser­veis públics de qua­li­tat, la par­ti­ci­pa­ció popu­lar en els afers polí­tics, l’a­co­lli­da soli­dà­ria a les més neces­si­ta­des?

De Felip V a Fran­co i de Fran­co al Bor­bó, els Paï­sos Cata­lans ens hem tro­bat més de 3 segles de la matei­xa his­tò­ria: la de l’o­pres­sió. Però tam­bé la de la resis­tèn­cia. Dels ange­lets de la terra als mau­lets. De les anti­fei­xis­tes i mili­cia­nes del 36 a les gue­rri­lle­res anti­fran­quis­tes, hem demos­trat que davant la injus­tí­cia i la des­igual­tat som un poble com­ba­tiu. I ho con­ti­nuem demos­trant a cada acte de rebuig d’a­ques­ta cons­ti­tu­ció que tin­drà lloc el 6 de des­em­bre als nos­tres pobles i ciu­tats, com ho vam demos­trar fa pocs mesos, el 29 de setem­bre, amb la llui­ta de les tre­ba­lla­do­res con­tra la refor­ma labo­ral, o amb les set jor­na­des de vaga gene­ral mas­si­ves a la Cata­lun­ya nord; i ho demos­tren ara mateix més d’un cen­te­nar de muni­ci­pis cata­lans que es decla­ren moral­ment exclo­sos de la cons­ti­tu­ció.

Mau­lets, 6/​12/​2010

constitucion_10.2

constitucion14

constitucion47

constitucion_159.5

crema-bandera-espanyola

0164313b

Artikulua gustoko al duzu? / ¿Te ha gustado este artículo?

Share on facebook
Share on Facebook
Share on twitter
Share on Twitter

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *