Lau­ra Rie­ra, quan la con­dem­na segueix al carrer- LLi​ber​tat​.cat

136272_campanya_sat_lauraNou anys entre reixes i la con­dem­na con­ti­nua. Tot i que ha com­plert la tota­li­tat de la pena, Lau­ra Rie­ra segueix con­dem­na­da al carrer, on se la per­se­gueix ideo­lò­gi­ca­ment.

Pro­va d’ai­xò n’és la ràtzia cri­mi­na­litza­do­ra a què les caver­nes cata­la­na i espan­yo­la estan sot­me­tent Rie­ra amb motiu de l’ac­te de ben­vin­gu­da que diver­sos col·lectius li volen dedi­car aquest dis­sab­te en el marc de les fes­tes popu­lars de Grà­cia.

Lau­ra Rie­ra sor­ti­rà en lli­ber­tat aquest dis­sab­te a par­tir de les set o les vuit del matí. El que és una incòg­ni­ta és saber des de qui­na pre­só sor­ti­rà, ja que la nit de diven­dres a dis­sab­te el més pro­ba­ble és que la can­viïn de pre­só i no pugui efec­tuar cap tru­ca­da per comu­ni­car el can­vi. Tot i que ha pas­sat els darrers anys a la pre­só de Wad-Ras de Bar­ce­lo­na, sem­bla ser que l’hau­rien tras­lla­da­da a Brians I i d’a­quí la podrien tras­lla­dar a una altra pre­só per tal d’im­pe­dir que les seves com­pan­yes i com­panys la vagin a rebre.
D’a­ques­ta mane­ra, si per una ban­da Lau­ra Rie­ra serà abraça­da i aco­lli­da, de l’al­tra serà nova­ment acu­sa­da de terro­ris­ta. Potser la socie­tat ha ava­nçat com­pa­rat amb nou anys vis­ta, però qui no han can­viat han estat les caver­nes polí­ti­ca, medià­ti­ca i judi­cial tant d’a­quí com d’a­llà. Així, de la matei­xa mane­ra que fa nou anys la tor­tu­ra no va ser­vir per­què Lau­ra Rie­ra elu­dís la pre­só, ara no ser­veix haver com­plert la pena sen­ce­ra a què la van con­dem­nar.
Rie­ra segueix essent jut­ja­da, a dife­rèn­cia de molts fran­quis­tes a qui no s’ha ni per­se­guit, ni jut­jat ni con­dem­nat. No només això, sinó que alguns se’ls home­nat­ja en vida o se’ls ser­vei­xen fune­rals d’es­tat un cop morts. Rie­ra, tot i no haver mort nin­gú, és i serà rebut­ja­da mal­grat haver com­plert la tota­li­tat de la con­dem­na.

L’es­tat espan­yol acon­se­gueix prohi­bir l’ac­te de ben­vin­gu­da

laurarjudiciL’Au­dièn­cia Nacio­nal ha prohi­bit final­ment l’ac­te de ben­vin­gu­da a Lau­ra Rie­ra que la Comis­sió de Fes­tes Popu­lars de Grà­cia té pre­vist cele­brar a la plaça Ras­pall de la vila bar­ce­lo­ni­na aquest dis­sab­te 21 d’a­gost a par­tir de les set del ves­pre jun­ta­ment amb una mar­xa de tor­xes dedi­ca­da a les pre­ses Mari­na Ber­na­dó i Dolors López, «Lola».

L’Au­dièn­cia atén així les denún­cies de l’as­so­cia­ció Dig­ni­dad y Jus­ti­cia i de la Fis­ca­lia. Per fer efec­ti­va la prohi­bi­ció, l’Au­dièn­cia Nacio­nal ja ha dema­nat a les for­ces de segu­re­tat que atu­rin qual­se­vol sig­ne de cele­bra­ció de l’ac­te.

El jut­ge Pablo Ruz con­si­de­ra que l’ac­te con­té «con­tun­dents indi­cis de delic­te» d’e­nal­ti­ment del terro­ris­me. El jut­ge con­si­de­ra que si s’en­tén el con­text de con­vo­ca­tò­ria es pot «indi­cià­ria­ment» com­pren­dre que els actes de ben­vin­gu­da estan diri­gits «a l’e­nal­ti­ment i el reco­nei­xe­ment públic de per­so­nes terro­ris­tes que pel fet de ser-ho, amb jus­ti­fi­ca­ció de les greus acti­vi­tats delic­ti­ves que en el seu dia van por­tar a ter­me».

El lema de la mani­fes­ta­ció «no pot dei­xar d’in­ter­pre­tar-se com una legi­ti­ma­ció de les acti­vi­tats terro­ris­tes que van por­tar a ter­me les con­dem­na­des», asse­gu­ra el magis­trat a la inter­lo­cu­tò­ria. Els con­vo­cants con­si­de­ren que la llui­ta arma­da seguei­xen vigent amb «el con­se­qüent menys­preu i humi­lia­ció que el plan­te­ja­ment supo­sa per qui resul­ta per­ju­di­cat per l’ac­ció terro­ris­ta d’ETA».

Per tot això, el jut­ge con­clou que aques­ta mane­ra d’ac­tuar «jus­ti­fi­ca els actes de terro­ris­me i dóna suport a qui els comen­ta, que es el que impo­sa la direc­ció de la ban­da terro­ris­ta d’ETA». Per tot ple­gat, l’ac­te supo­sa una «exal­ta­ció del currí­cu­lum delic­tiu» de les tres con­dem­na­des per terro­ris­me.

El magis­trat con­si­de­ra que els orga­nitza­dors no es poden aco­llir al dret de reu­nió que con­té la car­ta mag­na per­què tenen un «fi il·lícit». Tam­poc pel fet d’ha­ver-ho publi­ci­tat per Inter­net i pen­jant car­tells, ja que segons el jut­ge, és una for­ma de «pro­pi­ciar el reco­nei­xe­ment públic dels pro­ta­go­nis­tes».

Denún­cia del fis­cal i de Dig­ni­dad y Jus­ti­cia

Aquest dijous el fis­cal va eme­tre el seu escrit en el qual asse­gu­ra que les agru­pa­cions que havien con­vo­cat l’ac­te pre­te­nen «denun­ciar» que els mem­bres d’ETA són «pre­sos polí­tics», cosa que segons el fis­cal supo­sa un «menys­preu a les víc­ti­mes direc­tes o indi­rec­tes de les seves accions delic­ti­ves. «L’e­nal­ti­ment d’u­na per­so­na que només té com a mèrit des­ta­ca­ble i cone­gut per aquests col·lectius és el de la seva per­ti­ne­nça a una orga­nitza­ció terro­ris­ta supo­sa, de fet que s’es­tà mos­trant públi­ca­ment el seu acord amb la deno­mi­na­da llui­ta arma­da que es des­en­vo­lu­pa, jus­ti­fi­cant-la i menys­te­nint i humi­liant als que són per­ju­di­cats», asse­gu­ra el fis­cal.

Sobre dos dels col·lectius con­vo­cants, Res­catSAT, són «agru­pa­cions d’in­di­vi­dus que no estan dona­des d’al­ta ofi­cial­ment a cap regis­tre», el que supo­sa que la tro­ba­da es con­vo­qui a tra­vés d’In­ter­net o amb car­tells sen­se que apa­re­gui cap per­so­na que sigui orga­nitza­do­ra o coor­di­na­do­ra. Per la fis­ca­lia això s’en­tén com un «desig d’im­pe­dir la seva iden­ti­fi­ca­ció per elu­dir les pre­vi­si­bles res­pon­sa­bi­li­tats penals» que es deri­va­rien de la con­vo­ca­tò­ria.

La peti­ció de Dig­ni­dad y Jus­ti­cia de prohi­bir l’ac­te d’ho­me­nat­ge de Lau­ra Rie­ra va per­me­tre que el jut­ge de l’Au­dièn­cia Nacio­nal, Pablo Ruz, hagi pogut obrir dili­gèn­cies per inves­ti­gar si de cele­brar-se es come­tria un delic­te d’e­nal­ti­ment del terro­ris­me.

Abans la fis­ca­lia de l’Au­dièn­cia Nacio­nal havia ava­nçat que dema­na­ria tots els infor­mes pre­cep­tius abans de deci­dir si l’ac­te d’ho­me­nat­ge a Lau­ra Rie­ra s’ha de prohi­bir per cons­ti­tuir un delic­te d’e­nal­ti­ment al terro­ris­me. Per aquest motiu, la fis­ca­lia ha dema­nat al Depar­ta­ment d’In­te­rior de la Gene­ra­li­tat que li reme­ti la infor­ma­ció neces­sà­ria sobre aques­ta con­vo­ca­tò­ria.

Cri­mi­na­litza­ció cata­la­na

CiU, Ciu­ta­dans, el PP i l’A­jun­ta­ment de Bar­ce­lo­na han estat les for­ma­cions que més han actuat aquests dies per forçar la prohi­bi­ció de l’ac­te de ben­vin­gu­da a Lau­ra Rie­ra.

L’A­jun­ta­ment de Bar­ce­lo­na ja ha dei­xat clar que «col·laborarà» amb «tot el que sigui neces­sa­ri amb el Depar­ta­ment d’In­te­rior i les for­ces de segu­re­tat que hau­ran d’in­ter­ve­nir per donar com­pli­ment a la deci­sió de l’Au­dièn­cia Nacio­nal». A més, pre­ci­sa que no ha auto­ritzat cap acte d’ho­me­nat­ge a Lau­ra Rie­ra i que els orga­nitza­dors en cap moment han dema­nat auto­ritza­ció per cele­brar aquest acte en con­cret. En una nota eme­sa dijous a la nit, l’al­cal­des­sa acci­den­tal de Bar­ce­lo­na, Assum­pta Escarp, qua­li­fi­ca­va l’ac­te de «pro­eta­rra».

Con­ver­gèn­cia i Unió s’ha ali­neat amb l’Au­dièn­cia Nacio­nal i tro­ba «lògic» que hagi prohi­bit l’ac­te de ben­vin­gu­da a Lau­ra Rie­ra. A més, han acu­sat l’al­cal­de de Bar­ce­lo­na, Jor­di Hereu, de «pas­si­vi­tat», la matei­xa crí­ti­ca de Ciu­ta­dans. CiU diu que «està molt be que fis­ca­lia actuï, però les ins­ti­tu­cions cata­la­nes i muni­ci­pals han badat».

Segons el líder de CiU a l’A­jun­ta­ment de Bar­ce­lo­na, Xavier Trias, la con­vo­ca­tò­ria pre­vis­ta per dis­sab­te no s’hau­ria de poder cele­brar als carrers de Grà­cia, on pre­ci­sa­ment ha fet aques­tes decla­ra­cions. El con­ver­gent ha acu­sat Hereu d’ha­ver «dub­tat» en la posi­ció de l’A­jun­ta­ment davant l’ac­te i con­si­de­ra que hau­ria d’ha­ver estat més ferm en mos­trar-se con­tra­ri a la seva cele­bra­ció. «Davant del terro­ris­me no en volem saber res; davant del desor­dre, no en volem saber res», ha sen­ten­ciat Trias.

El pre­si­dent del Par­tit Popu­lar a l’A­jun­ta­ment de Bar­ce­lo­na, Alber­to Fer­nán­dez Díaz, ha cele­brat enèr­gi­ca­ment la deci­sió de l’Au­dièn­cia Nacio­nal de prohi­bir l’ac­te en con­si­de­rar que és «un acte de jus­tí­cia envers les víc­ti­mes del terro­ris­me i l’es­tat de dret». Fer­nán­dez Díaz, a més, ha qua­li­fi­cat l’ac­te que esta­va con­vo­cat per dis­sab­te «d’au­tèn­ti­ca ver­gon­ya demo­crà­ti­ca i d’ho­me­nat­ge eta­rra».

La per­se­cu­ció come­nça dilluns 16 d’a­gost

El Depar­ta­ment d’In­te­rior va con­fir­mar dilluns 16 d’a­gost haver rebut un reque­ri­ment de part del Jut­jat Cen­tral d’Ins­truc­ció núme­ro 5 de l’Au­dièn­cia Nacio­nal espan­yo­la per­què els Mos­sos d’Es­qua­dra ela­bo­res­sin un infor­me sobre l’ac­te de ben­vin­gu­da a la pre­sa cata­la­na Lau­ra Rie­ra. Dimarts el van enviar i diven­dres el jut­ge Pablo Ruz fa públi­ca la inter­lo­cu­tò­ria de 15 pàgi­nes en què dic­ta­mi­na la prohi­bi­ció de l’ac­te.

Inte­rior tam­bé va rebre dilluns al matí la ins­truc­ció de la Fis­ca­lia de l’Au­dièn­cia Nacio­nal per­què els Mos­sos d’Es­qua­dra ela­bo­res­sin un infor­me sobre l’ac­te.

Per tant, el jut­ge de l’Au­dièn­cia Nacio­nal, Pablo Ruz, va obrir dilluns dili­gèn­cies prè­vies per inves­ti­gar l’ac­te dema­nant infor­mes a les for­ces de segu­re­tat per deter­mi­nar si la cele­bra­ció podria incó­rrer en un delic­te d’e­nal­ti­ment del terro­ris­me. Rus ho va fer a ins­tàn­cies de la dema­na­da de l’as­so­cia­ció Dig­ni­dad y Jus­ti­cia que va sol·licitar-ne la prohi­bi­ció. La fis­ca­lia de l’alt tri­bu­nal, doncs, va dema­nar infor­mes a la Gene­ra­li­tat per conèi­xer la natu­ra­le­sa de la con­vo­ca­tò­ria.

El que no diuen: que a l’es­tat espan­yol es tor­tu­ra

laurarMal­grat l’a­llau d’a­tacs que està rebent Lau­ra Rie­ra acu­sant-la de «terro­ris­ta» i acu­sant l’ac­te de dis­sab­te de «pro­eta­rra» sem­bla que el que dei­xen en un segon ter­me és que a Rie­ra se la va empre­so­nar a par­tir de pro­ves extre­tes sota tor­tu­ra, en què s’au­to­in­cul­pa­va.

Rie­ra va ser empre­so­na­da el dia 24 d’a­gost del 2001. Durant tots aquests anys ha estat en dife­rents pre­sons espan­yo­les Alca­là-Meco, Soto del Real, Val­de­mo­ro, Bada­joz, Mur­cia, Picas­sent, i a Cata­lun­ya (Wad-Ras a Bar­ce­lo­na). Se li va apli­car un règim d’aï­lla­ment que ha per­du­rat tot el temps que por­ta pre­sa, dis­per­sa­da i tras­lla­da­da con­tí­nua­ment. Tal com dic­ta la llei anti­te­rro­ris­ta, Lau­ra Rie­ra va res­tar cinc dies en règim d’in­co­mu­ni­ca­ció durant els quals va denun­ciar haver patit tor­tu­res.

Avui en dia la tor­tu­ra enca­ra exis­teix i es prac­ti­ca a l’Es­tat Espan­yol. Avui en dia, a l’Es­tat Espan­yol, enca­ra hi ha legis­la­cions i tri­bu­nals d’ex­cep­ció que s’u­ti­litzen una vega­da i una altra per a per­se­guir idees polí­ti­ques. Aquests fets han estat reite­ra­da­ment denun­ciats en diver­sos infor­mes i estu­dis fets per orga­nitza­cions com les agru­pa­des en la Coor­di­na­do­ra per la Pre­ven­ció de la Tor­tu­ra, o per Amnis­tia Inter­na­cio­nal o, fins i tot, en els dife­rents dic­tà­mens del Comi­tè de Drets Humans de l’O­NU.

Artikulua gustoko al duzu? / ¿Te ha gustado este artículo?

Share on facebook
Share on Facebook
Share on twitter
Share on Twitter

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *