El Curs d’Economia Polí­ti­ca come­nça aquest dissabte

El mateix dia que el Secre­ta­ri d’Estat de la Segu­re­tat Social, Gra­na­do, anun­cia­va “Vamos a aba­ra­tar la mer­can­cía de la con­tra­ta­ción”, més de cent per­so­nes omplien el Casal Inde­pen­den­tis­ta de Sants per escol­tar la con­fe­rèn­cia inau­gu­ral del Curs d’Economia Polí­ti­ca de la UCPC: “Què fet jo per esde­ve­nir mer­ca­de­ria”, a càrrec del filò­sof mar­xis­ta Nés­tor Kohan i orga­nitzat per la UCPC, Corrent Roig, Enda­vant-OSAN, SEPC i el Semi­na­ri d’Economia Crí­ti­ca Taifa.

L’exposició es va cen­trar en la expli­ca­ció sin­tè­ti­ca del darrer lli­bre de Kohan “Nues­tro Max”, pro­duc­te de les dis­cus­sions a la Càte­dra Libre Ché Gue­va­ra. Pro­lo­gat per mem­bres de les FARC-EP, el lli­bre té com a objec­tiu la crí­ti­ca dels “para­dig­mes” intel·lectuals que han domi­nat el pen­sa­ment aca­dè­mic des de mit­jans dels vui­tan­ta, d’una ban­da; i d’altra, fer una crí­ti­ca explí­ci­ta­ment dife­ren­cia­da de les tra­di­cions dels mar­xis­me, és a dir, de les ela­bo­ra­cions de Marx divul­ga­des i defen­sa­des per dife­rents famí­lies de l’esquerra pre­te­sa­ment rup­tu­ris­tes o transformadores.

Les ano­me­na­des “meta­fí­si­ques post” (post­mo­der­nis­me, post­mar­xis­me, postes­truc­tu­ra­lis­me i mul­ti­cul­tu­ra­lis­me) s’han de con­tex­tua­litzar com a pro­duc­tes teò­rics de la derro­ta de les revol­tes del 68. Segons Kohan, aques­tes van fer de la debi­li­tat vir­tut tot apu­jant la falli­da con­jun­ctu­ral com a teo­ria que va renun­ciar a la con­ques­ta del poder i a l’enfrontament de l’Estat, això sí, sota una “ges­tua­li­dad pseu­do­li­ber­ta­ria y una cier­ta ins­pi­ra­ción en los rela­tos anti­utó­pi­cos como 1984”.

Kohan emfa­titzà que, mal­grat la pre­ten­sió de fer teo­ria d’allò polí­tic i social total­ment des­vin­cu­la­da de la his­tò­ria (on rau el seu caràc­ter meta­fí­sic) tots aquests dis­cur­sos tenien un fort lli­gam amb llur con­text polí­tic. Va citar l’anècdota de Vat­ti­mo qui, des­près de defen­sar el “pen­sa­ment dèbil” front el “pen­sa­ment fort” (p.e el mar­xis­me), anys des­près es decla­rar comu­nis­ta i reco­ne­gué que la seva teo­ria pre­te­nia neu­tra­litzar la influèn­cia de les Bri­ga­des Ver­me­lles italianes.

En segon lloc, va fer incís en què la crí­ti­ca ver aquells que estan al “mateix can­tó de la barri­ca­da” ha de cer­car un dià­leg i una dis­cus­sió autèn­tics. Kohan va nom­brar les qua­tre grans lec­tu­res de Marx: el reduc­cio­nis­me eco­no­mi­cis­te, la meta­fí­si­ca de la filo­so­fia mar­xis­ta, el refor­mis­me i l’eurocentrisme vers les quals, rei­vin­di­ca el “seu Marx”, lle­git crí­ti­ca­ment des de la reali­tat d’Amèrica del Sud.

Segons Kohan “no hi ha eco­no­mis­tes rojos” en el sen­tit de què no hi ha cap llei eco­nò­mi­ca eter­na, cap meta­fí­si­ca eco­nò­mi­ca eman­ci­pa­do­ra: les cate­go­ries i dinà­mi­ques del capi­ta­lis­me són con­cep­tes i eines expli­ca­ti­ves con­tin­gents, his­tò­ri­ques, d’un mode de pro­duc­ció en un con­text i en unes con­di­cions socio­po­lí­ti­ques espe­cí­fi­ques i esde­vin­gu­des his­tò­ri­ca­ment. Con­tra la “vul­ga­ta” de El Capi­tal, el filò­sof va emfa­titzar que El Capi­tal con­té una potent teo­ria de l’Estat i de la sub­jec­ti­vi­tat, que no està sot­me­sa a la rígi­da metà­fo­ra estructura/​superestructura del famós prò­leg de 1859. La metà­fo­ra es con­ver­ti­ria màgi­ca­ment en cate­go­ria ana­lí­ti­ca com a pro­duc­te de la simplificació.

La ses­sió va ter­mi­nar amb una sín­te­si ràpi­da de la teo­ria del valor i del fetitxis­me, les quals con­si­de­ra clau de vol­ta per poder enten­dre la ves­sant sub­jec­ti­va i alho­ra sub­jec­ti­va de dinà­mi­ca d’acumulació capi­ta­lis­ta. Així mateix, va recor­dar el paper cen­tral i inelu­di­ble de la vio­lèn­cia com a garant de la repro­duc­ció del cicle d’acumulació capi­ta­lis­ta, no només en els seus orí­gens sinó en tot el seu desplegament.

Fent una cri­da a la neces­si­tat de for­ma­ció teò­ri­ca per tal d’orientar una bona pra­xis polí­ti­ca comu­nis­ta i con­tra la frag­men­ta­ció del conei­xe­ment, Kohan va tor­nar la para­ula al públic. Diver­ses inter­ven­cions van dema­nar a Kohan la seva opi­nió sobre sí real­ment el mate­ria­lis­me dia­lèc­tic és una meta­fí­si­ca o un mèto­de real­ment aprehès de la dinà­mi­ca de la matei­xa natu­ra­le­sa; sobre el paper de con­cep­tes com el de capi­tal cog­ni­tiu i “cog­ni­ta­riat” com a una expres­sió més del refor­mis­me; i sobre les raons de fons per les quals, davant l’actual situa­ció, les tre­ba­lla­do­res i tre­ba­lla­dors s’han de revol­tar; si el seu anà­li­si no era “mas­sa ideo­lò­gic”; així com la neces­si­tat de que les el·laboracions teò­ri­ques com­ple­xes siguin sim­pli­fi­ca­des per poder arri­bar a més gent.

A grans trets, Nés­tor Kohan va con­si­de­rar que, efec­ti­va­ment, ell pren par­tit però que el caràc­ter “ideo­lò­gic” s’ha d’aclarir en quin sen­tit es fa ser­vir (va reco­ma­nar la lec­tu­ra de “Ideo­lo­gia” de l’Eagleton) car la para­ula ideo­lo­gia con­té nom­bro­ses accep­cions, i en tot cas, si per ideo­lo­gia s’entén una cos­mo­vi­sió de la reali­tat aques­ta s’ha d’explicitar, com deia Gould­ner; que les teo­ries del “cog­ni­ta­riat”, sen­se fer-ne un estu­di cal­mat, han obli­dat les apor­ta­cions de Marx sobre el con­cep­te de “tre­ball pro­duc­tiu” – el qual inclou el tre­ball sub­su­mit pel capi­tal inde­pen­dent­ment de si es pro­dueix un objec­te mate­rial o un ser­vei- i que venen acom­pan­ya­des d’un dis­curs de la “reno­va­ció” de les for­mes de llui­ta en el sen­tit de renun­cia a l’enfrontament de l’Estat abans esmen­tat. Hi ha un mèto­de de pen­sa­ment que Marx no va poder fer explí­cit però que es des­en­vo­lu­pa en El Capi­tal. V apun­tar que la divul­ga­ció i el rigor no estan pas ren­yits i va recor­dar diver­sos títols ela­bo­rats per la Càte­dra Libre Ché Gue­va­ra amb aques­ta fina­li­tat. Va ter­mi­nar ale­grant-se de què la con­clu­sió de la xerra­da fos la neces­si­tat de revol­tar-se con­tra el capi­ta­lis­me i les teo­ries que el legitimen.

Artikulua gustoko al duzu? / ¿Te ha gustado este artículo?

Twitter
Facebook
Telegram

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *