Estàs pre­pa­rat? Manual pràc­tic de segu­re­tat i actua­ció per als dies convulsos/¿Estás pre­pa­ra­do? Manual prác­ti­co de segu­ri­dad y actua­ción para los días convulsos

[CAT]

«Si sabem com ens hem de com­por­tar, com podem actuar més segurs i quins són els nos­tres drets, esta­rem més pre­pa­rats per enca­rar tot el que esti­gui dis­po­sat a fer l’es­tat autoritari»

Vivim dies inten­sos i, en cer­ta mane­ra, con­vul­sos en el camí cap a l’exercici de l’autodeterminació de Cata­lun­ya. L’estat espan­yol ha posat la direc­ta sen­se con­tem­pla­cions per mirar d’impedir el refe­rèn­dum de l’1 d’octubre. Tan­ma­teix, el govern, el par­la­ment, set-cents cin­quan­ta batlles i les enti­tats més for­tes del país estan deter­mi­nats a fer-lo i a imple­men­tar-ne el resul­tat a con­ti­nua­ció. Per tant, si la pres­sió inter­na­cio­nal sobre Rajoy no come­nça a fer efec­te, poden venir jor­na­des enca­ra més inten­ses. És en aquest sen­tit que em per­me­to de com­par­tir unes quan­tes reco­ma­na­cions pràc­ti­ques per a demò­cra­tes que vul­guin aju­dar a garan­tir l’exercici dels drets fona­men­tals i les lli­ber­tats més bàsi­ques de qual­se­vol demo­crà­cia. Som-hi.

Com­ba­tre els rumors

Els rumors són una de les armes més efec­ti­ves en situa­cions de con­flic­te. L’aparença de vera­ci­tat i la sen­sa­ció de donar a conèi­xer infor­ma­cions secre­tes i trans­cen­den­tals afa­vo­rei­xen molt la seva pro­pa­ga­ció. Com qual­se­vol feno­men viral, els rumors s’escampen molt fàcil­ment per­què les víc­ti­mes són els pri­mers que con­tri­buei­xen a fer-los cir­cu­lar. A la Sego­na Gue­rra Mun­dial –l’autèntic labo­ra­to­ri de pro­ves de les fàbri­ques de rumors– el boca-ore­lla fun­cio­na­va de mera­ve­lla i les ràdios ofi­cials i clan­des­ti­nes aju­da­ven a rema­tar la fei­na. Actual­ment, els cir­cuits dels rumors són més potents i més efi­cients per­què apro­fi­ten les xar­xes socials i els xats d’amistat i famí­lia a un rit­me vertiginós.

Els rumors són el resul­tat de dues situa­cions: una infor­ma­ció par­cial d’algú que hi posa més pa que for­mat­ge per impres­sio­nar els del seu entorn o una crea­ció pen­sa­da i dis­sen­ya­da per a des­pis­tar, ate­mo­rir, con­fon­dre, into­xi­car, des­in­for­mar, des­mo­bi­litzar… L’únic con­sell que es pot donar con­tra els rumors és no con­ver­tir-se en pro­mo­tor i difu­sor de mis­sat­ges dels quals no se’n té la segu­re­tat de cer­te­sa. Tam­bé és impor­tant que quan rebeu un mis­sat­ge d’aquesta mena –«un amic que tre­ba­lla a tal lloc», «un fami­liar meu que és mos­so d’esquadra diu…»– avi­seu la per­so­na que l’ha enviat del risc i l’error que comet. Si s’actua així de mane­ra inten­si­va uns quants dies, es pot tallar bona part de la rumo­ro­lo­gia noci­va en poc temps. Cal ser molt actius en aques­ta qües­tió per­què els rumors fan molt d’efecte entre les per­so­nes menys mobi­litza­des i sen­se con­tac­te habi­tual amb l’activisme més conscient.

Detec­tar i des­ac­ti­var els infiltrats

Aquests dies, en les mobi­litza­cions que s’han fet davant el Depar­ta­ment d’Economia, a la seu de la CUP i al pas­seig de Lluís Com­panys, hem detec­tat la pre­sèn­cia d’agents dels cos­sos de segu­re­tat espan­yols infil­trats entre el públic. Sota una apa­re­nça de nor­ma­li­tat, ves­tits amb roba de carrer i sen­se cap iden­ti­fi­ca­ció de la seva con­di­ció, obser­ven i bus­quen l’oportunitat per a crear alda­rulls. L’estat espan­yol desit­ja poder ofe­rir al món una imat­ge de vio­lèn­cia i de caos de les mobi­litza­cions cata­la­nes. Per tant, faran tot el pos­si­ble per fer des­ca­rri­lar la Revol­ta dels Somriures.

És impor­tant no veu­re fan­tas­mes on no n’hi ha, ni pas­sar l’estona sos­pi­tant de la per­so­na que teniu al cos­tat. Però sí que es pot evi­tar que acon­se­guei­xin allò que bus­quen fre­nant els ele­ments que pre­sen­ten com­por­ta­ments exal­tats o que con­vi­den a tenir-ne. D’infiltrats, n’hi ha de tota mena i de totes les edats. La millor pro­fi­la­xi con­tra la seva acti­vi­tat és aïllar els ele­ments que es pre­sen­ten con­flic­tius i expul­sar-los sere­na­ment i pací­fi­ca­ment de la concentració.

Una altra cosa que es pot fer per inter­cep­tar la seva acti­vi­tat és no res­pon­dre pre­gun­tes estran­yes i insis­tents de nin­gú que no conei­xeu. A ban­da de crear alda­rulls, la fun­ció dels infil­trats és tam­bé obte­nir infor­ma­ció i traçar rela­cions per a estar al corrent de les inten­cions del grup. Com hem dit abans, no cal des­con­fiar de tot i de tothom, però el sen­tit comú pot orien­tar qual­se­vol a detec­tar pre­gun­tes cap­cio­ses, espe­cial­ment de caràc­ter personal.

Arri­ben els tancs

Ja fa temps que pas­sa que l’exèrcit espan­yol treu a pas­se­jar alguns blin­dats per les carre­te­res de Cata­lun­ya. Els 4×4 de camu­flat­ge impres­sio­nen molt a la gent, que els fa foto­gra­fies i els fa cir­cu­lar entre els seus con­tac­tes. El des­em­bar­ca­ment de fur­go­ne­tes de la Guàr­dia Civil i de la poli­cia espan­yo­la tam­bé són a l’ordre del dia. Tot ple­gat és una estra­tè­gia més de la por. Tam­bé ho són les manio­bres dels sol­dats a les mun­tan­yes i pla­nes del país. La inter­ven­ció arma­da o mili­tar de Cata­lun­ya és un risc que l’estat espan­yol no pot assu­mir. Si ho inten­tés, decan­ta­ria defi­ni­ti­va­ment la comu­ni­tat inter­na­cio­nal a favor de la cau­sa dels cata­lans. Per tant, tot indi­ca que són manio­bres orien­ta­des a espantar.

Així doncs, qui­na és la millor aju­da que poden obte­nir aquests incen­ti­va­dors de la por espan­yols? Evi­dent­ment, que els fem foto­gra­fies i les escam­pem per tots els Whatsapps i Twit­ters i Face­books del país. Actual­ment, els millors aju­dants de l’estratègia de la por som nosal­tres matei­xos quan fem cir­cu­lar les imat­ges que ells volen que cir­cu­lin. Com pas­sa amb els rumors, cal tallar aques­ta acti­vi­tat en xar­xa i avi­sar les per­so­nes que hi par­ti­ci­pen. Què es pot fer si pre­sen­cies un movi­ment de tro­pes o de vehi­cles? Enviar les imat­ges als mit­jans de con­fia­nça. Per exem­ple, al correu de la redac­ció de Vila­Web: redaccio[arroba]vilaweb.cat.

Fonts fia­bles

En con­tra­po­si­ció amb el punt ante­rior, cal fer un esfo­rç de ser dis­ci­pli­nats en el con­sum d’informació per­què hi ha mol­tes fonts que juguen a des­pis­tar, des­in­for­mar o, sim­ple­ment, engan­yar. Tot allò que faci refe­rèn­cia a la logís­ti­ca del refe­rèn­dum és com­pe­tèn­cia del govern de la Gene­ra­li­tat. No hi ha cap canal d’informació segu­ra en rela­ció amb les qües­tions pràc­ti­ques de la con­vo­ca­tò­ria de vota­ció més enllà dels canals ofi­cials del govern. La Gene­ra­li­tat no ama­ga que orga­nitza el refe­rèn­dum. Per tant, els llocs de vota­ció, la vali­de­sa de les butlle­tes, els hora­ris, etc., són infor­ma­cions que tan sols pot donar el govern.

En rela­ció amb les mobi­litza­cions ciu­ta­da­nes d’aquests dies i de la jor­na­da del refe­rèn­dum, les fonts fia­bles són les enti­tats que han pro­mo­gut les con­vo­ca­tò­ries més grans: Òmnium, ANC i AMI. Tam­bé hi ha enti­tats de refe­rèn­cia a esca­la comar­cal o local. És molt impor­tant que se seguei­xin tan sols les indi­ca­cions ofi­cials d’aquestes enti­tats. Per això, la millor mane­ra és tenir acti­vat un canal direc­te amb les enti­tats. Per exem­ple, els sis­te­mes d’alertes de Whatsapp i Tele­gram que han acti­vat les grans enti­tats. Òmnium va obrir el ser­vei d’alertes de Cri­da per la demo­crà­cia. Tam­bé els par­tits polí­tics com­pro­me­sos amb el refe­rèn­dum són una font fia­ble per a la mobi­litza­ció i la con­vo­ca­tò­ria d’activitats de tota mena.

Sen­tit crí­tic en el con­sum informatiu

Infor­ma­ti­va­ment, és més neces­sa­ri que mai con­su­mir els mit­jans de con­fia­nça de cadas­cú. No cal dir qui­nes són les inten­cions de deter­mi­nats mit­jans d’orientació espan­yo­lis­ta (d’ací i de fora de Cata­lun­ya). Com­pro­veu quins mit­jans infor­men sen­se crear alar­mis­mes inne­ces­sa­ris i sen­se afe­gir més dra­ma­tis­me per a obte­nir més visi­tes. En un moment com l’actual, els mit­jans han de ser més exi­gents amb la seva mane­ra d’informar que mai. I alguns mit­jans que poden por­tar el segell de com­pro­mís amb el refe­rèn­dum no s’estan d’inflar les infor­ma­cions per apro­fi­tar l’ambient en bene­fi­ci pro­pi. En el con­sum infor­ma­tiu, el ciu­ta­dà ha d’activar ara més que mai el sen­tit crí­tic i no empassar‑s’ho tot d’entrada. En moments de ten­sió, mit­jans de confiança.

Com sor­tir de casa

Enca­ra que sem­bli una obvie­tat, el Depar­ta­ment de Salut va fer ben fet dime­cres pas­sat quan va donar con­sells per a les per­so­nes que pre­veien pas­sar mol­tes hores al carrer lluny de casa. Heus ací el con­sell que va donar: ‘Si has d’estar mol­tes hores a peu dret, pro­cu­ra de fer pas­se­ja­des i des­can­sos per pro­mo­ure una correc­ta cir­cu­la­ció san­guí­nia a les cames. Si has de pas­sar mol­tes hores al carrer, recor­da de dur calçat còmo­de, roba ade­qua­da i una ampo­lla d’aigua.’ Si comp­teu que pas­sa­reu mol­tes hores mobi­litzats, equi­peu-vos amb una motxi­lla amb men­jar, aigua i roba per a afe­gir capes d’abric per si es fa tard.

Avi­sar com a mínim una per­so­na de confiança

Quan deci­diu d’anar a les con­vo­ca­tò­ries d’aquests dies, és impor­tant que ho comu­ni­queu a una per­so­na de la vos­tra con­fia­nça. És bo que algú esti­gui infor­mat dels vos­tres plans sem­pre que sigui pos­si­ble. En cas de deten­ció o de qual­se­vol altre impre­vist, con­vé que algú sàpi­ga on havíeu de ser i que pugui aler­tar si no té notí­cies vos­tres. Tin­gueu tam­bé memo­ritzat el núme­ro de telè­fon d’una per­so­na a qui pugueu tru­car en cas de neces­si­tat si us heu que­dat sen­se el vos­tre mòbil.

Saber els teus drets davant la poli­cia i la justícia

L’associació Drets ha pre­pa­rat molt bon mate­rial aquests últims mesos per­què la pobla­ció esti­gui ben infor­ma­da dels seus drets en cas de con­flic­te amb la poli­cia o la jus­tí­cia. És impor­tant que tothom qui vul­gui impli­car-se en la defen­sa de la demo­crà­cia, el refe­rèn­dum i les ins­ti­tu­cions lle­gei­xi el docu­ment «Conèi­xer els pro­pis drets». Són tan sols sis pàgi­nes amb infor­ma­ció molt didàc­ti­ca per a saber com cal actuar en cada situa­ció. Si rebem una cita­ció d’un jut­ge, un fis­cal o un cos poli­cíac o si hem estat detin­guts, cal posar-se en con­tac­te amb l’equip creat per aques­ta asso­cia­ció per obte­nir asses­so­ra­ment o assis­tèn­cia legal gra­tuï­ta. El núme­ro és el 697 83 29 11.

Els detin­guts tenen dret a saber quins fets delic­tius els atri­buei­xen; a no decla­rar ni a fer cap tipus de mani­fes­ta­ció; a no decla­rar-se cul­pa­bles; a ser assis­tits per un advo­cat; que la deten­ció i el lloc de cus­tò­dia sigui comu­ni­cat a la per­so­na que ells triïn; a fer una tru­ca­da a la per­so­na que vul­guin; a ser assis­tits per un intèr­pret si són estran­gers i no par­len cas­te­llà; a ser visi­tats per un met­ge; i a con­ser­var una còpia de la rela­ció de drets dels quals són titu­lars. La poli­cia té l’obligació de posar-se en con­tac­te amb l’advocat desig­nat pel detin­gut. L’advocat pot entre­vis­tar-se amb els detin­guts sol·licitant a la poli­cia que li faci­li­ti un espai per a una con­ver­sa reser­va­da. L’advocat té dret de fer con­sig­nar en l’acta de decla­ra­ció del seu client qual­se­vol inci­dèn­cia que cre­gui que pot ser rellevant.

Davant d’un intent d’escorcoll

Si la poli­cia vol escor­co­llar una per­so­na, un immo­ble o un vehi­cle, cal tenir en comp­te alguns drets del ciu­ta­dà. Per exem­ple, que tan sols poden entrar a casa nos­tra o a l’oficina si donem el con­sen­ti­ment o si la poli­cia obté una auto­ritza­ció judi­cial. Tam­bé tenim dret de ser pre­sents a l’escorcoll de casa nos­tra. A més, podem dema­nar als agents el motiu de l’escorcoll. Podem dema­nar que els agents s’identifiquin. Si van uni­for­mats, han de dur visi­ble la pla­ca amb el núme­ro d’agent, el qual tenim dret d’apuntar. Si no hi van, han d’identificar-se amb la seva cre­den­cial on cons­ta el núme­ro d’agent. Si fan un escor­coll cor­po­ral, l’han de fer amb el màxim res­pec­te i han d’informar-ne del motiu. Si aga­fen algun objec­te per­so­nal, cal­drà que facin una acta i que ens en donin una còpia. La podem sig­nar o ens hi podem negar. En el cas de les empre­ses, cal saber que els agents poden acce­dir a totes les depen­dèn­cies ober­tes al públic, i tam­bé als tallers i magatzems. Només neces­si­ten una auto­ritza­ció judi­cial per entrar a les ofi­ci­nes d’administració i direc­ció i als arxius.

Segu­re­tat tecnològica

Per a per­se­guir els acti­vis­tes inde­pen­den­tis­tes, la poli­cia pot inter­ve­nir les comu­ni­ca­cions d’un inves­ti­gat si obté una ordre judi­cial. Tan­ma­teix, s’han donat casos d’escoltes tele­fò­ni­ques i d’intercepció de la corres­pon­dèn­cia pri­va­da sen­se que hi hagués cap ordre. La dife­rèn­cia entre l’una i l’altra és que la inter­ven­ció sen­se ordre judi­cial no té cap valor en un judi­ci. Amb tot, les con­si­de­ra­cions de limi­ta­ció legal en una situa­ció d’estat d’excepció de fac­to com la que vivim a Cata­lun­ya tenen poca vali­de­sa. Per això cal inten­si­fi­car la vigi­làn­cia sobre l’ús dels apa­rells tec­no­lò­gics que fem ser­vir per a comu­ni­car-nos per a qües­tions rela­cio­na­des amb les mobi­litza­cions i les acti­vi­tats de pre­pa­ra­ció del referèndum.

En aquest sen­tit, és reco­ma­na­ble l’ús d’aplicacions de mis­sat­ge­ria amb sis­te­ma d’encriptació. El WhatsApp és una apli­ca­ció poc segu­ra per a comu­ni­ca­cions reser­va­des. Fa uns anys que s’utilitza el Tele­gram com un ser­vei amb més garan­ties. Tan­ma­teix, el ser­vei més segur en aquest moment es diu Sig­nal. Per exem­ple, és l’aplicació que reco­ma­na l’ex-analista de la NSA Edward Snow­den per­què uti­litza el pro­to­col ZRTP, que per­met de xifrar els mis­sat­ges de mane­ra segu­ra. L’aplicació tam­bé té la capa­ci­tat d’avisar si detec­ta un intent de pene­tra­ció extern.

Els vuit con­sells de Snowden

Fa poc més d’un any que Snow­den va donar vuit con­sells de segu­re­tat per a l’ús de telè­fons mòbils. Són aquests: tenir el mòbil sem­pre con­tro­lat i no dei­xar-lo sobre cap tau­la d’un lloc públic ni en mans d’un des­co­ne­gut per­què hi poden instal·lar pro­gra­mes espia; des­ac­ti­var les con­ne­xions sem­pre que no es facin ser­vir (xar­xa Wi-Fi, loca­litza­ció, Blue­tooth…); no fer ser­vir xar­xes de Wi-Fi públi­ques per­què no són segu­res (poden robar con­tra­sen­yes, dades i comu­ni­ca­cions de tota mena); tapar la càme­ra (es pot fer amb fun­des que no tin­guin el forat habi­tual) per evi­tar un dis­gust si pun­xen el mòbil i enre­gis­tren el que fas; allun­yar el mòbil de les con­ver­ses impor­tants per­què no uti­litzin el micrò­fon que por­ta incor­po­rat per escol­tar-la; res­tau­rar el mòbil periò­di­ca­ment per des­fer-se dels pro­gra­mes espies que puguin haver-te instal·lat; apa­gar el mòbil i extreure’n la bate­ria, que és més segur que no dei­xar-lo en mode avió; i fer ser­vir con­tra­sen­yes segu­res que alter­nin lle­tres, sím­bols i núme­ros amb un mínim de vuit caràcters.

Tot ple­gat són reco­ma­na­cions per a uns dies que seran deci­sius per al futur de tot el país. La majo­ria de per­so­nes que es mobi­litzen aquests dies no tenen res a ama­gar. Per tant, no cal obses­sio­nar-se exces­si­va­ment amb l’espionatge. Els màxims diri­gents de l’independentisme ja tenen incor­po­ra­des mol­tes d’aquestes pràc­ti­ques. Però hi ha qües­tions que és bo que les sàpi­ga tothom. Si sabem com ens hem de com­por­tar, com podem actuar més segurs i quins són els nos­tres drets, esta­rem més pre­pa­rats per enca­rar tot el que esti­gui dis­po­sat a fer l’estat auto­ri­ta­ri que volem aban­do­nar com més aviat millor.

Pere Car­dús, perio­dis­ta

23 de setem­bre de 2017

Fuen­te: https://​www​.vila​web​.cat/​n​o​t​i​c​i​e​s​/​e​s​t​a​s​-​p​r​e​p​a​r​a​t​-​m​a​n​u​a​l​-​p​r​a​c​t​i​c​-​d​e​-​s​e​g​u​r​e​t​a​t​-​i​-​d​a​c​t​u​a​c​i​o​-​p​e​r​-​a​l​s​-​d​i​e​s​-​c​o​n​v​u​l​s​o​s​-​a​r​t​i​c​l​e​-​p​e​r​e​-​c​a​r​d​u​s​-​r​e​f​e​r​e​n​d​u​m​-​1​-​d​o​c​t​u​b​r​e​-​a​n​c​-​o​m​n​i​u​m​-​o​p​i​n​io/

[ES]

«Si sabe­mos como nos tene­mos que com­por­tar, como pode­mos actuar más segu­ros y cuá­les son nues­tros dere­chos, esta­re­mos más pre­pa­ra­dos para enca­rar todo lo que esté dis­pues­to a hacer el esta­do auto­ri­ta­rio que que­re­mos aban­do­nar cuan­to antes mejor»

Vivi­mos días inten­sos y, en cier­to modo, con­vul­sos en el camino hacia el ejer­ci­cio de la auto­de­ter­mi­na­ción de Cata­lu­ña. El esta­do espa­ñol ha pues­to la direc­ta sin con­tem­pla­cio­nes para inten­tar impe­dir el refe­rén­dum del 1 de octu­bre. Aun así, el gobierno, el par­la­men­to, sete­cien­tos cin­cuen­ta alcal­des y las enti­da­des más fuer­tes del país están deter­mi­na­dos a hacer­lo y a imple­men­tar el resul­ta­do a con­ti­nua­ción. Por lo tan­to, si la pre­sión inter­na­cio­nal sobre Rajoy no empie­za a hacer efec­to, pue­den venir jor­na­das toda­vía más inten­sas. Es en este sen­ti­do que me per­mi­to com­par­tir unas cuán­tas reco­men­da­cio­nes prác­ti­cas para demó­cra­tas para ayu­dar a garan­ti­zar el ejer­ci­cio de los dere­chos fun­da­men­ta­les y las liber­ta­des más bási­cas de cual­quier demo­cra­cia. Manos a la obra.

Com­ba­tir los rumores

Los rumo­res son una de las armas más efec­ti­vas en situa­cio­nes de con­flic­to. La apa­rien­cia de vera­ci­dad y la sen­sa­ción de dar a cono­cer infor­ma­cio­nes secre­tas y tras­cen­den­ta­les favo­re­cen mucho su pro­pa­ga­ción. Como cual­quier fenó­meno viral, los rumo­res se espar­cen muy fácil­men­te por­que las víc­ti­mas son los pri­me­ros que con­tri­bu­yen a hacer­los cir­cu­lar. En la Segun­da Gue­rra Mun­dial –el autén­ti­co labo­ra­to­rio de prue­bas de las fábri­cas de rumo­res– el boca-ore­ja fun­cio­na­ba de fábu­la y las radios ofi­cia­les y clan­des­ti­nas ayu­da­ban a rema­tar el tra­ba­jo. Actual­men­te, los cir­cui­tos de los rumo­res son más poten­tes y más efi­cien­tes por­que apro­ve­chan las redes socia­les y los chats de amis­tad y fami­lia a un rit­mo vertiginoso.

Los rumo­res son el resul­ta­do de dos situa­cio­nes: una infor­ma­ción par­cial de alguien que pone más pan que que­so para impre­sio­nar a los de su entorno o una crea­ción pen­sa­da y dise­ña­da para des­pis­tar, ate­mo­ri­zar, con­fun­dir, into­xi­car, des­in­for­mar, des­mo­vi­li­zar… El úni­co con­se­jo que se pue­de dar con­tra los rumo­res es no con­ver­tir­se en pro­mo­tor y difu­sor de men­sa­jes de los cua­les no se tie­ne la segu­ri­dad de cer­te­za. Tam­bién es impor­tan­te que cuan­do reci­ba­mos un men­sa­je de este tipo –«un ami­go que tra­ba­ja en tal lugar», «un fami­liar mío que es mos­so de escua­dra dice…»– avi­séis a la per­so­na que lo ha envia­do del ries­go y el error que come­te. Si se actúa así de mane­ra inten­si­va unos cuán­tos días, se pue­de cor­tar bue­na par­te de la rumo­ro­lo­gia noci­va en poco tiem­po. Hay que ser muy acti­vos en esta cues­tión por­que los rumo­res cau­san mucho efec­to entre las per­so­nas menos movi­li­za­das y sin con­tac­to habi­tual con el acti­vis­mo más consciente.

Detec­tar y des­ac­ti­var a los infiltrados

Estos días, en las movi­li­za­cio­nes que se han hecho ante el Depar­ta­ment de Eco­no­mía, en la sede de la CUP y en el paseo de Lluís Com­panys, hemos detec­ta­do la pre­sen­cia de agen­tes de los cuer­pos de segu­ri­dad espa­ño­les infil­tra­dos entre el públi­co. Bajo una apa­rien­cia de nor­ma­li­dad, ves­ti­dos con ropa de calle y sin nin­gu­na iden­ti­fi­ca­ción de su con­di­ción, obser­van y bus­can la opor­tu­ni­dad para crear dis­tur­bios. El esta­do espa­ñol desea poder ofre­cer al mun­do una ima­gen de vio­len­cia y de caos de las movi­li­za­cio­nes cata­la­nas. Por lo tan­to, harán todo el posi­ble para hacer des­ca­rri­lar la Revuel­ta de las Sonrisas.

Es impor­tan­te no ver fan­tas­mas don­de no hay, ni pasar el rato sos­pe­chan­do de la per­so­na que tenéis al lado. Pero sí que se pue­de evi­tar que con­si­gan aque­llo que bus­can fre­nan­do a los ele­men­tos que pre­sen­tan com­por­ta­mien­tos exal­ta­dos o que invi­tan a tener­los. Infil­tra­dos hay de todo tipo y de todas las eda­des. La mejor pro­fi­la­xis con­tra su acti­vi­dad es ais­lar a los ele­men­tos que se pre­sen­tan con­flic­ti­vos y expul­sar­los sere­na­men­te y pací­fi­ca­men­te de la concentración.

Otra cosa que se pue­de hacer para inter­cep­tar su acti­vi­dad es no res­pon­der pre­gun­tas extra­ñas e insis­ten­tes de nadie que no conoz­cáis. Ade­más de crear dis­tur­bios, la fun­ción de los infil­tra­dos es tam­bién obte­ner infor­ma­ción y tra­zar rela­cio­nes para estar al corrien­te de las inten­cio­nes del gru­po. Cómo hemos dicho antes, no hay que des­con­fiar de todo y de todo el mun­do, pero el sen­ti­do común pue­de orien­tar a cual­quie­ra a detec­tar pre­gun­tas cap­cio­sas, espe­cial­men­te de carác­ter personal.

Lle­gan los tanques

Ya hace tiem­po que el ejér­ci­to espa­ñol saca a pasear algu­nos blin­da­dos por las carre­te­ras de Cata­lu­ña. Los 4×4 de camu­fla­je impre­sio­nan mucho a la gen­te, que les hace foto­gra­fías y las hace cir­cu­lar entre sus con­tac­tos. El des­em­bar­co de fur­go­ne­tas de la Guar­dia Civil y de la poli­cía espa­ño­la tam­bién están a la orden del día. Todo ello es una estra­te­gia más del mie­do. Tam­bién lo son las manio­bras de los sol­da­dos en las mon­ta­ñas y lla­nu­ras del país. La inter­ven­ción arma­da o mili­tar de Cata­lu­ña es un ries­go que el esta­do espa­ñol no pue­de asu­mir. Si lo inten­ta­ra, decan­ta­ría defi­ni­ti­va­men­te a la comu­ni­dad inter­na­cio­nal a favor de la cau­sa de los cata­la­nes. Por lo tan­to, todo indi­ca que son manio­bras orien­ta­das a asustar.

Así pues, cuál es la mejor ayu­da que pue­den obte­ner estos incen­ti­va­dors del mie­do espa­ño­les? Evi­den­te­men­te, que les hace­mos foto­gra­fías y las espar­ci­mos por todos los Whatsapps y Twit­ters y Face­books del país. Actual­men­te, los mejo­res ayu­dan­tes de la estra­te­gia del mie­do somos noso­tros mis­mos cuan­do haga­mos cir­cu­lar las imá­ge­nes que ellos quie­ren que cir­cu­len. Cómo pasa con los rumo­res, hay que cor­tar esta acti­vi­dad en red y avi­sar a las per­so­nas que par­ti­ci­pan. ¿Qué se pue­de hacer si pre­sen­cias un movi­mien­to de tro­pas o de vehícu­los? Enviar las imá­ge­nes a los medios de con­fian­za. Por ejem­plo, al correo de la redac­ción de Vila­Web: [email protected]​vilaweb.​cat.

Fuen­tes fiables

En con­tra­po­si­ción con el pun­to ante­rior, hay que hacer un esfuer­zo de ser dis­ci­pli­na­dos en el con­su­mo de infor­ma­ción por­que hay muchas fuen­tes que jue­gan a des­pis­tar, des­in­for­mar o, sim­ple­men­te, enga­ñar. Todo aque­llo que haga refe­ren­cia a la logís­ti­ca del refe­rén­dum es com­pe­ten­cia del gobierno de la Gene­ra­li­tat. No hay nin­gún canal de infor­ma­ción segu­ro en rela­ción con las cues­tio­nes prác­ti­cas de la con­vo­ca­to­ria de vota­ción más allá de los cana­les ofi­cia­les del gobierno. La Gene­ra­li­tat no escon­de que orga­ni­za el refe­rén­dum. Por lo tan­to, los luga­res de vota­ción, la vali­dez de los bole­ti­nes, los hora­rios, etc., son infor­ma­cio­nes que tan sólo pue­de dar el gobierno.

En rela­ción a las movi­li­za­cio­nes ciu­da­da­nas de estos días y de la jor­na­da del refe­rén­dum, las fuen­tes fia­bles son las enti­da­des que han pro­mo­vi­do las con­vo­ca­to­rias más gran­des: Òmnium, ANC y AMI. Tam­bién hay enti­da­des de refe­ren­cia a esca­la comar­cal o local. Es muy impor­tan­te que se sigan tan sólo las indi­ca­cio­nes ofi­cia­les de estas enti­da­des. Por eso, la mejor mane­ra es tener acti­va­do un canal direc­to con las enti­da­des. Por ejem­plo, los sis­te­mas de aler­tas de Whatsapp y Tele­gram que han acti­va­do las gran­des enti­da­des. Òmnium abrió el ser­vi­cio de aler­tas de Cri­da per la demo­crà­cia. Tam­bién los par­ti­dos polí­ti­cos com­pro­me­ti­dos con el refe­rén­dum son una fuen­te fia­ble para la movi­li­za­ción y la con­vo­ca­to­ria de acti­vi­da­des de todo tipo.

Sen­ti­do crí­ti­co en el con­su­mo informativo

Infor­ma­ti­va­men­te, es más nece­sa­rio que nun­ca con­su­mir los medios de con­fian­za de cada cual. No hay que decir cuá­les son las inten­cio­nes de deter­mi­na­dos medios de orien­ta­ción espa­ño­lis­ta (de aquí y de fue­ra de Cata­lu­ña). Com­pro­bad qué medios infor­man sin crear alar­mis­mos inne­ce­sa­rios y sin aña­dir más dra­ma­tis­mo para obte­ner más visi­tas. En un momen­to como el actual, los medios tie­nen que ser más exi­gen­tes con su mane­ra de infor­mar que nun­ca. Y algu­nos medios que pue­den tener el sello de com­pro­mi­so con el refe­rén­dum no se pri­van de engor­dar las infor­ma­cio­nes para apro­ve­char el ambien­te en bene­fi­cio pro­pio. En el con­su­mo infor­ma­ti­vo, el ciu­da­dano tie­ne que acti­var aho­ra más que nun­ca el sen­ti­do crí­ti­co y no tra­gár­se­lo todo de entra­da. En momen­tos de ten­sión, medios de confianza.

Como salir de casa

Aun­que parez­ca una obvie­dad, el Depar­ta­men­to de Salud hizo bien el pasa­do miér­co­les cuan­do dio con­se­jos para las per­so­nas que pre­veían pasar muchas horas en la calle lejos de casa. He aquí el con­se­jo que dio: ‘Si tie­nes que estar muchas horas de pie, pro­cu­ra hacer paseos y des­can­sos para pro­mo­ver una correc­ta cir­cu­la­ción san­guí­nea en las pier­nas. Si tie­nes que pasar muchas horas en la calle, acuer­da­te de lle­var cal­za­do cómo­do, ropa ade­cua­da y una bote­lla de agua.’ Si con­táis que pasa­réis muchas horas movi­li­za­dos, equi­paos con una mochi­la con comi­da, agua y ropa para aña­dir capas de abri­go por si se hace tarde.

Avi­sar como míni­mo a una per­so­na de confianza

Cuan­do deci­dís ir a las con­vo­ca­to­rias de estos días, es impor­tan­te que lo comu­ni­quéis a una per­so­na de vues­tra con­fian­za. Es bueno que alguien esté infor­ma­do de vues­tros pla­nes siem­pre que sea posi­ble. En caso de deten­ción o de cual­quie­ra otro impre­vis­to, con­vie­ne que alguien sepa don­de teníais que estar y que pue­da aler­tar si no tie­ne noti­cias vues­tras. Tened tam­bién memo­ri­za­do el núme­ro de telé­fono de una per­so­na a quién podáis lla­mar en caso de nece­si­dad si os habéis que­da­do sin vues­tro móvil.

Saber tus dere­chos ante la poli­cía y la justicia

La Aso­cia­ción Drets ha pre­pa­ra­do muy buen mate­rial estos últi­mos meses para que la pobla­ción esté bien infor­ma­da de sus dere­chos en caso de con­flic­to con la poli­cía o la jus­ti­cia. Es impor­tan­te que todo el mun­do que quie­ra impli­car­se en la defen­sa de la demo­cra­cia, el refe­rén­dum y las ins­ti­tu­cio­nes lea el docu­men­to «Cono­cer los pro­pios dere­chos». Son tan sólo seis pági­nas con infor­ma­ción muy didác­ti­ca para saber como hay que actuar en cada situa­ción. Si reci­bi­mos una cita­ción de un juez, un fis­cal o un cuer­po poli­cial o si hemos sido dete­ni­dos, hay que poner­se en con­tac­to con el equi­po crea­do por esta aso­cia­ción para obte­ner ase­so­ra­mien­to o asis­ten­cia legal gra­tui­ta. El núme­ro es el 697 83 29 11.

Los dete­ni­dos tie­nen dere­cho a saber qué hechos delic­ti­vos les atri­bu­yen; a no decla­rar ni a hacer nin­gún tipo de mani­fes­ta­ción; a no decla­rar­se cul­pa­bles; a ser asis­ti­dos por un abo­ga­do; que la deten­ción y el lugar de cus­to­dia sea comu­ni­ca­do a la per­so­na que ellos eli­jan; a hacer una lla­ma­da a la per­so­na que quie­ran; a ser asis­ti­dos por un intér­pre­te si son extran­je­ros y no hablan cas­te­llano; a ser visi­ta­dos por un médi­co; y a con­ser­var una copia de la rela­ción de dere­chos de los cua­les son titu­la­res. La poli­cía tie­ne la obli­ga­ción de poner­se en con­tac­to con el abo­ga­do desig­na­do por el dete­ni­do. El abo­ga­do pue­de entre­vis­tar­se con los dete­ni­dos soli­ci­tan­do a la poli­cía que le faci­li­te un espa­cio para una con­ver­sa­ción reser­va­da. El abo­ga­do tie­ne dere­cho de hacer con­sig­nar en el acta de decla­ra­ción de su clien­te cual­quier inci­den­cia que crea que pue­de ser relevante.

Ante un inten­to de registro

Si la poli­cía quie­re regis­trar a una per­so­na, un inmue­ble o un vehícu­lo, hay que tener en cuen­ta algu­nos dere­chos del ciu­da­dano. Por ejem­plo, que tan sólo pue­den entrar en nues­tra casa o a la ofi­ci­na si damos el con­sen­ti­mien­to o si la poli­cía obtie­ne una auto­ri­za­ción judi­cial. Tam­bién tene­mos dere­cho a estar pre­sen­tes en el regis­tro de nues­tra casa. Ade­más, pode­mos pedir a los agen­tes el moti­vo del regis­tro. Pode­mos pedir que los agen­tes se iden­ti­fi­quen. Si van uni­for­ma­dos, tie­nen que lle­var visi­ble la pla­ca con el núme­ro de agen­te, que tene­mos dere­cho a apun­tar. Si no van uni­for­ma­dos, tie­nen que iden­ti­fi­car­se con su cre­den­cial don­de cons­ta el núme­ro de agen­te. Si hacen un cacheo cor­po­ral, lo tie­nen que hacer con el máxi­mo res­pe­to y tie­nen que infor­mar del moti­vo. Si cogen algún obje­to per­so­nal, hará fal­ta que hagan una acta y que nos den una copia. La pode­mos fir­mar o nos pode­mos negar. En el caso de las empre­sas, hay que saber que los agen­tes pue­den acce­der a todas las depen­den­cias abier­tas al públi­co, y tam­bién a los talle­res y alma­ce­nes. Sólo nece­si­tan una auto­ri­za­ción judi­cial para entrar en las ofi­ci­nas de admi­nis­tra­ción y direc­ción y a los archivos.

Segu­ri­dad tecnológica

Para per­se­guir a los acti­vis­tas inde­pen­den­tis­tas, la poli­cía pue­de inter­ve­nir las comu­ni­ca­cio­nes de un inves­ti­ga­do si obtie­ne una orden judi­cial. Aun así, se han dado casos de escu­chas tele­fó­ni­cas y de inter­cep­ta­ción de la corres­pon­den­cia pri­va­da sin que hubie­ra nin­gu­na orden. La dife­ren­cia entre una y otra es que la inter­ven­ción sin orden judi­cial no tie­ne nin­gún valor en un jui­cio. Con todo, las con­si­de­ra­cio­nes de limi­ta­ción legal en una situa­ción de esta­do de excep­ción de fac­to como la que vivi­mos en Cata­lu­ña tie­nen poca vali­dez. Por eso hay que inten­si­fi­car la vigi­lan­cia sobre el uso de los apa­ra­tos tec­no­ló­gi­cos que usa­mos para comu­ni­car­nos para cues­tio­nes rela­cio­na­das con las movi­li­za­cio­nes y las acti­vi­da­des de pre­pa­ra­ción del referéndum.

En este sen­ti­do, es reco­men­da­ble el uso de apli­ca­cio­nes de men­sa­je­ría con sis­te­ma de encrip­ta­ción. El WhatsApp es una apli­ca­ción poco segu­ra para comu­ni­ca­cio­nes reser­va­das. Hace unos años que se uti­li­za el Tele­gram como un ser­vi­cio con más garan­tías. Aun así, el ser­vi­cio más segu­ro en este momen­to se lla­ma Sig­nal. Por ejem­plo, es la apli­ca­ción que reco­mien­da el ex-ana­lis­ta de la NSA Edward Snow­den por­que uti­li­za el pro­to­co­lo ZRTP, que per­mi­te cifrar los men­sa­jes de mane­ra segu­ra. La apli­ca­ción tam­bién tie­ne la capa­ci­dad de avi­sar si detec­ta un inten­to de pene­tra­ción externo.

Los ocho con­se­jos de Snowden

Hace poco más de un año que Snow­den dio ocho con­se­jos de segu­ri­dad para el uso de telé­fo­nos móvi­les. Son estos: tener el móvil siem­pre con­tro­la­do y no dejar­lo sobre nin­gu­na mesa de un lugar públi­co ni en manos de un des­co­no­ci­do por­que pue­den ins­ta­lar pro­gra­mas espía; des­ac­ti­var las cone­xio­nes siem­pre que no se usen (red Wi-Fin, loca­li­za­ción, Blue­tooth…); no usar redes de Wi-Fi públi­cas por­que no son segu­ras (pue­den robar con­tra­se­ñas, datos y comu­ni­ca­cio­nes de todo tipo); tapar la cáma­ra (se pue­de hacer con fun­das que no ten­gan el agu­je­ro habi­tual) para evi­tar un dis­gus­to si pin­chan el móvil y gra­ban lo que haces; ale­jar el móvil de las con­ver­sa­cio­nes impor­tan­tes para que no uti­li­cen el micró­fono que trae incor­po­ra­do para escu­char­la; res­tau­rar el móvil perió­di­ca­men­te para des­ha­cer­se de los pro­gra­mas espias que pue­dan haber­te ins­ta­la­do; apa­gar el móvil y extraer la bate­ría, que es más segu­ro que no dejar­lo en modo avión; y usar con­tra­se­ñas segu­ras que alter­nen letras, sím­bo­los y núme­ros con un míni­mo de ocho caracteres.

Todo ello son reco­men­da­cio­nes para unos días que serán deci­si­vos para el futu­ro de todo el país. La mayo­ría de per­so­nas que se movi­li­zan estos días no tie­nen nada que escon­der. Por lo tan­to, no hay que obse­sio­nar­se exce­si­va­men­te con el espio­na­je. Los máxi­mos diri­gen­tes del inde­pen­den­tis­mo ya tie­nen incor­po­ra­das muchas de estas prác­ti­cas. Pero hay cues­tio­nes que es bueno que las sepa todo el mun­do. Si sabe­mos como nos tene­mos que com­por­tar, como pode­mos actuar más segu­ros y cuá­les son nues­tros dere­chos, esta­re­mos más pre­pa­ra­dos para enca­rar todo lo que esté dis­pues­to a hacer el esta­do auto­ri­ta­rio que que­re­mos aban­do­nar cuan­to antes mejor.

Pere Car­dús, perio­dis­ta

23 de sep­tiem­bre de 2017

Artikulua gustoko al duzu? / ¿Te ha gustado este artículo?

Share on facebook
Share on Facebook
Share on twitter
Share on Twitter

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *