Estàs pre­pa­rat? Manual pràc­tic de segu­re­tat i actua­ció per als dies convulsos/¿Estás pre­pa­ra­do? Manual prác­ti­co de segu­ri­dad y actua­ción para los días convulsos

[CAT]

«Si sabem com ens hem de com­por­tar, com podem actuar més segurs i quins són els nos­tres drets, esta­rem més pre­pa­rats per enca­rar tot el que esti­gui dis­po­sat a fer l’es­tat autoritari»

Vivim dies inten­sos i, en cer­ta mane­ra, con­vul­sos en el camí cap a l’exercici de l’autodeterminació de Cata­lun­ya. L’estat espan­yol ha posat la direc­ta sen­se con­tem­pla­cions per mirar d’impedir el refe­rèn­dum de l’1 d’octubre. Tan­ma­teix, el govern, el par­la­ment, set-cents cin­quan­ta batlles i les enti­tats més for­tes del país estan deter­mi­nats a fer-lo i a imple­men­tar-ne el resul­tat a con­ti­nua­ció. Per tant, si la pres­sió inter­na­cio­nal sobre Rajoy no come­nça a fer efec­te, poden venir jor­na­des enca­ra més inten­ses. És en aquest sen­tit que em per­me­to de com­par­tir unes quan­tes reco­ma­na­cions pràc­ti­ques per a demò­cra­tes que vul­guin aju­dar a garan­tir l’exercici dels drets fona­men­tals i les lli­ber­tats més bàsi­ques de qual­se­vol demo­crà­cia. Som-hi.

Com­ba­tre els rumors

Els rumors són una de les armes més efec­ti­ves en situa­cions de con­flic­te. L’aparença de vera­ci­tat i la sen­sa­ció de donar a conèi­xer infor­ma­cions secre­tes i trans­cen­den­tals afa­vo­rei­xen molt la seva pro­pa­ga­ció. Com qual­se­vol feno­men viral, els rumors s’escampen molt fàcil­ment per­què les víc­ti­mes són els pri­mers que con­tri­buei­xen a fer-los cir­cu­lar. A la Sego­na Gue­rra Mun­dial –l’autèntic labo­ra­to­ri de pro­ves de les fàbri­ques de rumors– el boca-ore­lla fun­cio­na­va de mera­ve­lla i les ràdios ofi­cials i clan­des­ti­nes aju­da­ven a rema­tar la fei­na. Actual­ment, els cir­cuits dels rumors són més potents i més efi­cients per­què apro­fi­ten les xar­xes socials i els xats d’amistat i famí­lia a un rit­me vertiginós.

Els rumors són el resul­tat de dues situa­cions: una infor­ma­ció par­cial d’algú que hi posa més pa que for­mat­ge per impres­sio­nar els del seu entorn o una crea­ció pen­sa­da i dis­sen­ya­da per a des­pis­tar, ate­mo­rir, con­fon­dre, into­xi­car, des­in­for­mar, des­mo­bi­litzar… L’únic con­sell que es pot donar con­tra els rumors és no con­ver­tir-se en pro­mo­tor i difu­sor de mis­sat­ges dels quals no se’n té la segu­re­tat de cer­te­sa. Tam­bé és impor­tant que quan rebeu un mis­sat­ge d’aquesta mena –«un amic que tre­ba­lla a tal lloc», «un fami­liar meu que és mos­so d’esquadra diu…»– avi­seu la per­so­na que l’ha enviat del risc i l’error que comet. Si s’actua així de mane­ra inten­si­va uns quants dies, es pot tallar bona part de la rumo­ro­lo­gia noci­va en poc temps. Cal ser molt actius en aques­ta qües­tió per­què els rumors fan molt d’efecte entre les per­so­nes menys mobi­litza­des i sen­se con­tac­te habi­tual amb l’activisme més conscient.

Detec­tar i des­ac­ti­var els infiltrats

Aquests dies, en les mobi­litza­cions que s’han fet davant el Depar­ta­ment d’Economia, a la seu de la CUP i al pas­seig de Lluís Com­panys, hem detec­tat la pre­sèn­cia d’agents dels cos­sos de segu­re­tat espan­yols infil­trats entre el públic. Sota una apa­re­nça de nor­ma­li­tat, ves­tits amb roba de carrer i sen­se cap iden­ti­fi­ca­ció de la seva con­di­ció, obser­ven i bus­quen l’oportunitat per a crear alda­rulls. L’estat espan­yol desit­ja poder ofe­rir al món una imat­ge de vio­lèn­cia i de caos de les mobi­litza­cions cata­la­nes. Per tant, faran tot el pos­si­ble per fer des­ca­rri­lar la Revol­ta dels Somriures.

És impor­tant no veu­re fan­tas­mes on no n’hi ha, ni pas­sar l’estona sos­pi­tant de la per­so­na que teniu al cos­tat. Però sí que es pot evi­tar que acon­se­guei­xin allò que bus­quen fre­nant els ele­ments que pre­sen­ten com­por­ta­ments exal­tats o que con­vi­den a tenir-ne. D’infiltrats, n’hi ha de tota mena i de totes les edats. La millor pro­fi­la­xi con­tra la seva acti­vi­tat és aïllar els ele­ments que es pre­sen­ten con­flic­tius i expul­sar-los sere­na­ment i pací­fi­ca­ment de la concentració.

Una altra cosa que es pot fer per inter­cep­tar la seva acti­vi­tat és no res­pon­dre pre­gun­tes estran­yes i insis­tents de nin­gú que no conei­xeu. A ban­da de crear alda­rulls, la fun­ció dels infil­trats és tam­bé obte­nir infor­ma­ció i traçar rela­cions per a estar al corrent de les inten­cions del grup. Com hem dit abans, no cal des­con­fiar de tot i de tothom, però el sen­tit comú pot orien­tar qual­se­vol a detec­tar pre­gun­tes cap­cio­ses, espe­cial­ment de caràc­ter personal.

Arri­ben els tancs

Ja fa temps que pas­sa que l’exèrcit espan­yol treu a pas­se­jar alguns blin­dats per les carre­te­res de Cata­lun­ya. Els 4×4 de camu­flat­ge impres­sio­nen molt a la gent, que els fa foto­gra­fies i els fa cir­cu­lar entre els seus con­tac­tes. El des­em­bar­ca­ment de fur­go­ne­tes de la Guàr­dia Civil i de la poli­cia espan­yo­la tam­bé són a l’ordre del dia. Tot ple­gat és una estra­tè­gia més de la por. Tam­bé ho són les manio­bres dels sol­dats a les mun­tan­yes i pla­nes del país. La inter­ven­ció arma­da o mili­tar de Cata­lun­ya és un risc que l’estat espan­yol no pot assu­mir. Si ho inten­tés, decan­ta­ria defi­ni­ti­va­ment la comu­ni­tat inter­na­cio­nal a favor de la cau­sa dels cata­lans. Per tant, tot indi­ca que són manio­bres orien­ta­des a espantar.

Així doncs, qui­na és la millor aju­da que poden obte­nir aquests incen­ti­va­dors de la por espan­yols? Evi­dent­ment, que els fem foto­gra­fies i les escam­pem per tots els Whatsapps i Twit­ters i Face­books del país. Actual­ment, els millors aju­dants de l’estratègia de la por som nosal­tres matei­xos quan fem cir­cu­lar les imat­ges que ells volen que cir­cu­lin. Com pas­sa amb els rumors, cal tallar aques­ta acti­vi­tat en xar­xa i avi­sar les per­so­nes que hi par­ti­ci­pen. Què es pot fer si pre­sen­cies un movi­ment de tro­pes o de vehi­cles? Enviar les imat­ges als mit­jans de con­fia­nça. Per exem­ple, al correu de la redac­ció de Vila­Web: redaccio[arroba]vilaweb.cat.

Fonts fia­bles

En con­tra­po­si­ció amb el punt ante­rior, cal fer un esfo­rç de ser dis­ci­pli­nats en el con­sum d’informació per­què hi ha mol­tes fonts que juguen a des­pis­tar, des­in­for­mar o, sim­ple­ment, engan­yar. Tot allò que faci refe­rèn­cia a la logís­ti­ca del refe­rèn­dum és com­pe­tèn­cia del govern de la Gene­ra­li­tat. No hi ha cap canal d’informació segu­ra en rela­ció amb les qües­tions pràc­ti­ques de la con­vo­ca­tò­ria de vota­ció més enllà dels canals ofi­cials del govern. La Gene­ra­li­tat no ama­ga que orga­nitza el refe­rèn­dum. Per tant, els llocs de vota­ció, la vali­de­sa de les butlle­tes, els hora­ris, etc., són infor­ma­cions que tan sols pot donar el govern.

En rela­ció amb les mobi­litza­cions ciu­ta­da­nes d’aquests dies i de la jor­na­da del refe­rèn­dum, les fonts fia­bles són les enti­tats que han pro­mo­gut les con­vo­ca­tò­ries més grans: Òmnium, ANC i AMI. Tam­bé hi ha enti­tats de refe­rèn­cia a esca­la comar­cal o local. És molt impor­tant que se seguei­xin tan sols les indi­ca­cions ofi­cials d’aquestes enti­tats. Per això, la millor mane­ra és tenir acti­vat un canal direc­te amb les enti­tats. Per exem­ple, els sis­te­mes d’alertes de Whatsapp i Tele­gram que han acti­vat les grans enti­tats. Òmnium va obrir el ser­vei d’alertes de Cri­da per la demo­crà­cia. Tam­bé els par­tits polí­tics com­pro­me­sos amb el refe­rèn­dum són una font fia­ble per a la mobi­litza­ció i la con­vo­ca­tò­ria d’activitats de tota mena.

Sen­tit crí­tic en el con­sum informatiu

Infor­ma­ti­va­ment, és més neces­sa­ri que mai con­su­mir els mit­jans de con­fia­nça de cadas­cú. No cal dir qui­nes són les inten­cions de deter­mi­nats mit­jans d’orientació espan­yo­lis­ta (d’ací i de fora de Cata­lun­ya). Com­pro­veu quins mit­jans infor­men sen­se crear alar­mis­mes inne­ces­sa­ris i sen­se afe­gir més dra­ma­tis­me per a obte­nir més visi­tes. En un moment com l’actual, els mit­jans han de ser més exi­gents amb la seva mane­ra d’informar que mai. I alguns mit­jans que poden por­tar el segell de com­pro­mís amb el refe­rèn­dum no s’estan d’inflar les infor­ma­cions per apro­fi­tar l’ambient en bene­fi­ci pro­pi. En el con­sum infor­ma­tiu, el ciu­ta­dà ha d’activar ara més que mai el sen­tit crí­tic i no empassar‑s’ho tot d’entrada. En moments de ten­sió, mit­jans de confiança.

Com sor­tir de casa

Enca­ra que sem­bli una obvie­tat, el Depar­ta­ment de Salut va fer ben fet dime­cres pas­sat quan va donar con­sells per a les per­so­nes que pre­veien pas­sar mol­tes hores al carrer lluny de casa. Heus ací el con­sell que va donar: ‘Si has d’estar mol­tes hores a peu dret, pro­cu­ra de fer pas­se­ja­des i des­can­sos per pro­mo­ure una correc­ta cir­cu­la­ció san­guí­nia a les cames. Si has de pas­sar mol­tes hores al carrer, recor­da de dur calçat còmo­de, roba ade­qua­da i una ampo­lla d’aigua.’ Si comp­teu que pas­sa­reu mol­tes hores mobi­litzats, equi­peu-vos amb una motxi­lla amb men­jar, aigua i roba per a afe­gir capes d’abric per si es fa tard.

Avi­sar com a mínim una per­so­na de confiança

Quan deci­diu d’anar a les con­vo­ca­tò­ries d’aquests dies, és impor­tant que ho comu­ni­queu a una per­so­na de la vos­tra con­fia­nça. És bo que algú esti­gui infor­mat dels vos­tres plans sem­pre que sigui pos­si­ble. En cas de deten­ció o de qual­se­vol altre impre­vist, con­vé que algú sàpi­ga on havíeu de ser i que pugui aler­tar si no té notí­cies vos­tres. Tin­gueu tam­bé memo­ritzat el núme­ro de telè­fon d’una per­so­na a qui pugueu tru­car en cas de neces­si­tat si us heu que­dat sen­se el vos­tre mòbil.

Saber els teus drets davant la poli­cia i la justícia

L’associació Drets ha pre­pa­rat molt bon mate­rial aquests últims mesos per­què la pobla­ció esti­gui ben infor­ma­da dels seus drets en cas de con­flic­te amb la poli­cia o la jus­tí­cia. És impor­tant que tothom qui vul­gui impli­car-se en la defen­sa de la demo­crà­cia, el refe­rèn­dum i les ins­ti­tu­cions lle­gei­xi el docu­ment «Conèi­xer els pro­pis drets». Són tan sols sis pàgi­nes amb infor­ma­ció molt didàc­ti­ca per a saber com cal actuar en cada situa­ció. Si rebem una cita­ció d’un jut­ge, un fis­cal o un cos poli­cíac o si hem estat detin­guts, cal posar-se en con­tac­te amb l’equip creat per aques­ta asso­cia­ció per obte­nir asses­so­ra­ment o assis­tèn­cia legal gra­tuï­ta. El núme­ro és el 697 83 29 11.

Els detin­guts tenen dret a saber quins fets delic­tius els atri­buei­xen; a no decla­rar ni a fer cap tipus de mani­fes­ta­ció; a no decla­rar-se cul­pa­bles; a ser assis­tits per un advo­cat; que la deten­ció i el lloc de cus­tò­dia sigui comu­ni­cat a la per­so­na que ells triïn; a fer una tru­ca­da a la per­so­na que vul­guin; a ser assis­tits per un intèr­pret si són estran­gers i no par­len cas­te­llà; a ser visi­tats per un met­ge; i a con­ser­var una còpia de la rela­ció de drets dels quals són titu­lars. La poli­cia té l’obligació de posar-se en con­tac­te amb l’advocat desig­nat pel detin­gut. L’advocat pot entre­vis­tar-se amb els detin­guts sol·licitant a la poli­cia que li faci­li­ti un espai per a una con­ver­sa reser­va­da. L’advocat té dret de fer con­sig­nar en l’acta de decla­ra­ció del seu client qual­se­vol inci­dèn­cia que cre­gui que pot ser rellevant.

Davant d’un intent d’escorcoll

Si la poli­cia vol escor­co­llar una per­so­na, un immo­ble o un vehi­cle, cal tenir en comp­te alguns drets del ciu­ta­dà. Per exem­ple, que tan sols poden entrar a casa nos­tra o a l’oficina si donem el con­sen­ti­ment o si la poli­cia obté una auto­ritza­ció judi­cial. Tam­bé tenim dret de ser pre­sents a l’escorcoll de casa nos­tra. A més, podem dema­nar als agents el motiu de l’escorcoll. Podem dema­nar que els agents s’identifiquin. Si van uni­for­mats, han de dur visi­ble la pla­ca amb el núme­ro d’agent, el qual tenim dret d’apuntar. Si no hi van, han d’identificar-se amb la seva cre­den­cial on cons­ta el núme­ro d’agent. Si fan un escor­coll cor­po­ral, l’han de fer amb el màxim res­pec­te i han d’informar-ne del motiu. Si aga­fen algun objec­te per­so­nal, cal­drà que facin una acta i que ens en donin una còpia. La podem sig­nar o ens hi podem negar. En el cas de les empre­ses, cal saber que els agents poden acce­dir a totes les depen­dèn­cies ober­tes al públic, i tam­bé als tallers i magatzems. Només neces­si­ten una auto­ritza­ció judi­cial per entrar a les ofi­ci­nes d’administració i direc­ció i als arxius.

Segu­re­tat tecnològica

Per a per­se­guir els acti­vis­tes inde­pen­den­tis­tes, la poli­cia pot inter­ve­nir les comu­ni­ca­cions d’un inves­ti­gat si obté una ordre judi­cial. Tan­ma­teix, s’han donat casos d’escoltes tele­fò­ni­ques i d’intercepció de la corres­pon­dèn­cia pri­va­da sen­se que hi hagués cap ordre. La dife­rèn­cia entre l’una i l’altra és que la inter­ven­ció sen­se ordre judi­cial no té cap valor en un judi­ci. Amb tot, les con­si­de­ra­cions de limi­ta­ció legal en una situa­ció d’estat d’excepció de fac­to com la que vivim a Cata­lun­ya tenen poca vali­de­sa. Per això cal inten­si­fi­car la vigi­làn­cia sobre l’ús dels apa­rells tec­no­lò­gics que fem ser­vir per a comu­ni­car-nos per a qües­tions rela­cio­na­des amb les mobi­litza­cions i les acti­vi­tats de pre­pa­ra­ció del referèndum.

En aquest sen­tit, és reco­ma­na­ble l’ús d’aplicacions de mis­sat­ge­ria amb sis­te­ma d’encriptació. El WhatsApp és una apli­ca­ció poc segu­ra per a comu­ni­ca­cions reser­va­des. Fa uns anys que s’utilitza el Tele­gram com un ser­vei amb més garan­ties. Tan­ma­teix, el ser­vei més segur en aquest moment es diu Sig­nal. Per exem­ple, és l’aplicació que reco­ma­na l’ex-analista de la NSA Edward Snow­den per­què uti­litza el pro­to­col ZRTP, que per­met de xifrar els mis­sat­ges de mane­ra segu­ra. L’aplicació tam­bé té la capa­ci­tat d’avisar si detec­ta un intent de pene­tra­ció extern.

Els vuit con­sells de Snowden

Fa poc més d’un any que Snow­den va donar vuit con­sells de segu­re­tat per a l’ús de telè­fons mòbils. Són aquests: tenir el mòbil sem­pre con­tro­lat i no dei­xar-lo sobre cap tau­la d’un lloc públic ni en mans d’un des­co­ne­gut per­què hi poden instal·lar pro­gra­mes espia; des­ac­ti­var les con­ne­xions sem­pre que no es facin ser­vir (xar­xa Wi-Fi, loca­litza­ció, Blue­tooth…); no fer ser­vir xar­xes de Wi-Fi públi­ques per­què no són segu­res (poden robar con­tra­sen­yes, dades i comu­ni­ca­cions de tota mena); tapar la càme­ra (es pot fer amb fun­des que no tin­guin el forat habi­tual) per evi­tar un dis­gust si pun­xen el mòbil i enre­gis­tren el que fas; allun­yar el mòbil de les con­ver­ses impor­tants per­què no uti­litzin el micrò­fon que por­ta incor­po­rat per escol­tar-la; res­tau­rar el mòbil periò­di­ca­ment per des­fer-se dels pro­gra­mes espies que puguin haver-te instal·lat; apa­gar el mòbil i extreure’n la bate­ria, que és més segur que no dei­xar-lo en mode avió; i fer ser­vir con­tra­sen­yes segu­res que alter­nin lle­tres, sím­bols i núme­ros amb un mínim de vuit caràcters.

Tot ple­gat són reco­ma­na­cions per a uns dies que seran deci­sius per al futur de tot el país. La majo­ria de per­so­nes que es mobi­litzen aquests dies no tenen res a ama­gar. Per tant, no cal obses­sio­nar-se exces­si­va­ment amb l’espionatge. Els màxims diri­gents de l’independentisme ja tenen incor­po­ra­des mol­tes d’aquestes pràc­ti­ques. Però hi ha qües­tions que és bo que les sàpi­ga tothom. Si sabem com ens hem de com­por­tar, com podem actuar més segurs i quins són els nos­tres drets, esta­rem més pre­pa­rats per enca­rar tot el que esti­gui dis­po­sat a fer l’estat auto­ri­ta­ri que volem aban­do­nar com més aviat millor.

Pere Car­dús, perio­dis­ta

23 de setem­bre de 2017

Fuen­te: https://​www​.vila​web​.cat/​n​o​t​i​c​i​e​s​/​e​s​t​a​s​-​p​r​e​p​a​r​a​t​-​m​a​n​u​a​l​-​p​r​a​c​t​i​c​-​d​e​-​s​e​g​u​r​e​t​a​t​-​i​-​d​a​c​t​u​a​c​i​o​-​p​e​r​-​a​l​s​-​d​i​e​s​-​c​o​n​v​u​l​s​o​s​-​a​r​t​i​c​l​e​-​p​e​r​e​-​c​a​r​d​u​s​-​r​e​f​e​r​e​n​d​u​m​-​1​-​d​o​c​t​u​b​r​e​-​a​n​c​-​o​m​n​i​u​m​-​o​p​i​n​io/

[ES]

«Si sabe­mos como nos tene­mos que com­por­tar, como pode­mos actuar más segu­ros y cuá­les son nues­tros dere­chos, esta­re­mos más pre­pa­ra­dos para enca­rar todo lo que esté dis­pues­to a hacer el esta­do auto­ri­ta­rio que que­re­mos aban­do­nar cuan­to antes mejor»

Vivi­mos días inten­sos y, en cier­to modo, con­vul­sos en el camino hacia el ejer­ci­cio de la auto­de­ter­mi­na­ción de Cata­lu­ña. El esta­do espa­ñol ha pues­to la direc­ta sin con­tem­pla­cio­nes para inten­tar impe­dir el refe­rén­dum del 1 de octu­bre. Aun así, el gobierno, el par­la­men­to, sete­cien­tos cin­cuen­ta alcal­des y las enti­da­des más fuer­tes del país están deter­mi­na­dos a hacer­lo y a imple­men­tar el resul­ta­do a con­ti­nua­ción. Por lo tan­to, si la pre­sión inter­na­cio­nal sobre Rajoy no empie­za a hacer efec­to, pue­den venir jor­na­das toda­vía más inten­sas. Es en este sen­ti­do que me per­mi­to com­par­tir unas cuán­tas reco­men­da­cio­nes prác­ti­cas para demó­cra­tas para ayu­dar a garan­ti­zar el ejer­ci­cio de los dere­chos fun­da­men­ta­les y las liber­ta­des más bási­cas de cual­quier demo­cra­cia. Manos a la obra.

Com­ba­tir los rumores

Los rumo­res son una de las armas más efec­ti­vas en situa­cio­nes de con­flic­to. La apa­rien­cia de vera­ci­dad y la sen­sa­ción de dar a cono­cer infor­ma­cio­nes secre­tas y tras­cen­den­ta­les favo­re­cen mucho su pro­pa­ga­ción. Como cual­quier fenó­meno viral, los rumo­res se espar­cen muy fácil­men­te por­que las víc­ti­mas son los pri­me­ros que con­tri­bu­yen a hacer­los cir­cu­lar. En la Segun­da Gue­rra Mun­dial –el autén­ti­co labo­ra­to­rio de prue­bas de las fábri­cas de rumo­res– el boca-ore­ja fun­cio­na­ba de fábu­la y las radios ofi­cia­les y clan­des­ti­nas ayu­da­ban a rema­tar el tra­ba­jo. Actual­men­te, los cir­cui­tos de los rumo­res son más poten­tes y más efi­cien­tes por­que apro­ve­chan las redes socia­les y los chats de amis­tad y fami­lia a un rit­mo vertiginoso.

Los rumo­res son el resul­ta­do de dos situa­cio­nes: una infor­ma­ción par­cial de alguien que pone más pan que que­so para impre­sio­nar a los de su entorno o una crea­ción pen­sa­da y dise­ña­da para des­pis­tar, ate­mo­ri­zar, con­fun­dir, into­xi­car, des­in­for­mar, des­mo­vi­li­zar… El úni­co con­se­jo que se pue­de dar con­tra los rumo­res es no con­ver­tir­se en pro­mo­tor y difu­sor de men­sa­jes de los cua­les no se tie­ne la segu­ri­dad de cer­te­za. Tam­bién es impor­tan­te que cuan­do reci­ba­mos un men­sa­je de este tipo –«un ami­go que tra­ba­ja en tal lugar», «un fami­liar mío que es mos­so de escua­dra dice…»– avi­séis a la per­so­na que lo ha envia­do del ries­go y el error que come­te. Si se actúa así de mane­ra inten­si­va unos cuán­tos días, se pue­de cor­tar bue­na par­te de la rumo­ro­lo­gia noci­va en poco tiem­po. Hay que ser muy acti­vos en esta cues­tión por­que los rumo­res cau­san mucho efec­to entre las per­so­nas menos movi­li­za­das y sin con­tac­to habi­tual con el acti­vis­mo más consciente.

Detec­tar y des­ac­ti­var a los infiltrados

Estos días, en las movi­li­za­cio­nes que se han hecho ante el Depar­ta­ment de Eco­no­mía, en la sede de la CUP y en el paseo de Lluís Com­panys, hemos detec­ta­do la pre­sen­cia de agen­tes de los cuer­pos de segu­ri­dad espa­ño­les infil­tra­dos entre el públi­co. Bajo una apa­rien­cia de nor­ma­li­dad, ves­ti­dos con ropa de calle y sin nin­gu­na iden­ti­fi­ca­ción de su con­di­ción, obser­van y bus­can la opor­tu­ni­dad para crear dis­tur­bios. El esta­do espa­ñol desea poder ofre­cer al mun­do una ima­gen de vio­len­cia y de caos de las movi­li­za­cio­nes cata­la­nas. Por lo tan­to, harán todo el posi­ble para hacer des­ca­rri­lar la Revuel­ta de las Sonrisas.

Es impor­tan­te no ver fan­tas­mas don­de no hay, ni pasar el rato sos­pe­chan­do de la per­so­na que tenéis al lado. Pero sí que se pue­de evi­tar que con­si­gan aque­llo que bus­can fre­nan­do a los ele­men­tos que pre­sen­tan com­por­ta­mien­tos exal­ta­dos o que invi­tan a tener­los. Infil­tra­dos hay de todo tipo y de todas las eda­des. La mejor pro­fi­la­xis con­tra su acti­vi­dad es ais­lar a los ele­men­tos que se pre­sen­tan con­flic­ti­vos y expul­sar­los sere­na­men­te y pací­fi­ca­men­te de la concentración.

Otra cosa que se pue­de hacer para inter­cep­tar su acti­vi­dad es no res­pon­der pre­gun­tas extra­ñas e insis­ten­tes de nadie que no conoz­cáis. Ade­más de crear dis­tur­bios, la fun­ción de los infil­tra­dos es tam­bién obte­ner infor­ma­ción y tra­zar rela­cio­nes para estar al corrien­te de las inten­cio­nes del gru­po. Cómo hemos dicho antes, no hay que des­con­fiar de todo y de todo el mun­do, pero el sen­ti­do común pue­de orien­tar a cual­quie­ra a detec­tar pre­gun­tas cap­cio­sas, espe­cial­men­te de carác­ter personal.

Lle­gan los tanques

Ya hace tiem­po que el ejér­ci­to espa­ñol saca a pasear algu­nos blin­da­dos por las carre­te­ras de Cata­lu­ña. Los 4×4 de camu­fla­je impre­sio­nan mucho a la gen­te, que les hace foto­gra­fías y las hace cir­cu­lar entre sus con­tac­tos. El des­em­bar­co de fur­go­ne­tas de la Guar­dia Civil y de la poli­cía espa­ño­la tam­bién están a la orden del día. Todo ello es una estra­te­gia más del mie­do. Tam­bién lo son las manio­bras de los sol­da­dos en las mon­ta­ñas y lla­nu­ras del país. La inter­ven­ción arma­da o mili­tar de Cata­lu­ña es un ries­go que el esta­do espa­ñol no pue­de asu­mir. Si lo inten­ta­ra, decan­ta­ría defi­ni­ti­va­men­te a la comu­ni­dad inter­na­cio­nal a favor de la cau­sa de los cata­la­nes. Por lo tan­to, todo indi­ca que son manio­bras orien­ta­das a asustar.

Así pues, cuál es la mejor ayu­da que pue­den obte­ner estos incen­ti­va­dors del mie­do espa­ño­les? Evi­den­te­men­te, que les hace­mos foto­gra­fías y las espar­ci­mos por todos los Whatsapps y Twit­ters y Face­books del país. Actual­men­te, los mejo­res ayu­dan­tes de la estra­te­gia del mie­do somos noso­tros mis­mos cuan­do haga­mos cir­cu­lar las imá­ge­nes que ellos quie­ren que cir­cu­len. Cómo pasa con los rumo­res, hay que cor­tar esta acti­vi­dad en red y avi­sar a las per­so­nas que par­ti­ci­pan. ¿Qué se pue­de hacer si pre­sen­cias un movi­mien­to de tro­pas o de vehícu­los? Enviar las imá­ge­nes a los medios de con­fian­za. Por ejem­plo, al correo de la redac­ción de Vila­Web: [email protected]​vilaweb.​cat.

Fuen­tes fiables

En con­tra­po­si­ción con el pun­to ante­rior, hay que hacer un esfuer­zo de ser dis­ci­pli­na­dos en el con­su­mo de infor­ma­ción por­que hay muchas fuen­tes que jue­gan a des­pis­tar, des­in­for­mar o, sim­ple­men­te, enga­ñar. Todo aque­llo que haga refe­ren­cia a la logís­ti­ca del refe­rén­dum es com­pe­ten­cia del gobierno de la Gene­ra­li­tat. No hay nin­gún canal de infor­ma­ción segu­ro en rela­ción con las cues­tio­nes prác­ti­cas de la con­vo­ca­to­ria de vota­ción más allá de los cana­les ofi­cia­les del gobierno. La Gene­ra­li­tat no escon­de que orga­ni­za el refe­rén­dum. Por lo tan­to, los luga­res de vota­ción, la vali­dez de los bole­ti­nes, los hora­rios, etc., son infor­ma­cio­nes que tan sólo pue­de dar el gobierno.

En rela­ción a las movi­li­za­cio­nes ciu­da­da­nas de estos días y de la jor­na­da del refe­rén­dum, las fuen­tes fia­bles son las enti­da­des que han pro­mo­vi­do las con­vo­ca­to­rias más gran­des: Òmnium, ANC y AMI. Tam­bién hay enti­da­des de refe­ren­cia a esca­la comar­cal o local. Es muy impor­tan­te que se sigan tan sólo las indi­ca­cio­nes ofi­cia­les de estas enti­da­des. Por eso, la mejor mane­ra es tener acti­va­do un canal direc­to con las enti­da­des. Por ejem­plo, los sis­te­mas de aler­tas de Whatsapp y Tele­gram que han acti­va­do las gran­des enti­da­des. Òmnium abrió el ser­vi­cio de aler­tas de Cri­da per la demo­crà­cia. Tam­bién los par­ti­dos polí­ti­cos com­pro­me­ti­dos con el refe­rén­dum son una fuen­te fia­ble para la movi­li­za­ción y la con­vo­ca­to­ria de acti­vi­da­des de todo tipo.

Sen­ti­do crí­ti­co en el con­su­mo informativo

Infor­ma­ti­va­men­te, es más nece­sa­rio que nun­ca con­su­mir los medios de con­fian­za de cada cual. No hay que decir cuá­les son las inten­cio­nes de deter­mi­na­dos medios de orien­ta­ción espa­ño­lis­ta (de aquí y de fue­ra de Cata­lu­ña). Com­pro­bad qué medios infor­man sin crear alar­mis­mos inne­ce­sa­rios y sin aña­dir más dra­ma­tis­mo para obte­ner más visi­tas. En un momen­to como el actual, los medios tie­nen que ser más exi­gen­tes con su mane­ra de infor­mar que nun­ca. Y algu­nos medios que pue­den tener el sello de com­pro­mi­so con el refe­rén­dum no se pri­van de engor­dar las infor­ma­cio­nes para apro­ve­char el ambien­te en bene­fi­cio pro­pio. En el con­su­mo infor­ma­ti­vo, el ciu­da­dano tie­ne que acti­var aho­ra más que nun­ca el sen­ti­do crí­ti­co y no tra­gár­se­lo todo de entra­da. En momen­tos de ten­sión, medios de confianza.

Como salir de casa

Aun­que parez­ca una obvie­dad, el Depar­ta­men­to de Salud hizo bien el pasa­do miér­co­les cuan­do dio con­se­jos para las per­so­nas que pre­veían pasar muchas horas en la calle lejos de casa. He aquí el con­se­jo que dio: ‘Si tie­nes que estar muchas horas de pie, pro­cu­ra hacer paseos y des­can­sos para pro­mo­ver una correc­ta cir­cu­la­ción san­guí­nea en las pier­nas. Si tie­nes que pasar muchas horas en la calle, acuer­da­te de lle­var cal­za­do cómo­do, ropa ade­cua­da y una bote­lla de agua.’ Si con­táis que pasa­réis muchas horas movi­li­za­dos, equi­paos con una mochi­la con comi­da, agua y ropa para aña­dir capas de abri­go por si se hace tarde.

Avi­sar como míni­mo a una per­so­na de confianza

Cuan­do deci­dís ir a las con­vo­ca­to­rias de estos días, es impor­tan­te que lo comu­ni­quéis a una per­so­na de vues­tra con­fian­za. Es bueno que alguien esté infor­ma­do de vues­tros pla­nes siem­pre que sea posi­ble. En caso de deten­ción o de cual­quie­ra otro impre­vis­to, con­vie­ne que alguien sepa don­de teníais que estar y que pue­da aler­tar si no tie­ne noti­cias vues­tras. Tened tam­bién memo­ri­za­do el núme­ro de telé­fono de una per­so­na a quién podáis lla­mar en caso de nece­si­dad si os habéis que­da­do sin vues­tro móvil.

Saber tus dere­chos ante la poli­cía y la justicia

La Aso­cia­ción Drets ha pre­pa­ra­do muy buen mate­rial estos últi­mos meses para que la pobla­ción esté bien infor­ma­da de sus dere­chos en caso de con­flic­to con la poli­cía o la jus­ti­cia. Es impor­tan­te que todo el mun­do que quie­ra impli­car­se en la defen­sa de la demo­cra­cia, el refe­rén­dum y las ins­ti­tu­cio­nes lea el docu­men­to «Cono­cer los pro­pios dere­chos». Son tan sólo seis pági­nas con infor­ma­ción muy didác­ti­ca para saber como hay que actuar en cada situa­ción. Si reci­bi­mos una cita­ción de un juez, un fis­cal o un cuer­po poli­cial o si hemos sido dete­ni­dos, hay que poner­se en con­tac­to con el equi­po crea­do por esta aso­cia­ción para obte­ner ase­so­ra­mien­to o asis­ten­cia legal gra­tui­ta. El núme­ro es el 697 83 29 11.

Los dete­ni­dos tie­nen dere­cho a saber qué hechos delic­ti­vos les atri­bu­yen; a no decla­rar ni a hacer nin­gún tipo de mani­fes­ta­ción; a no decla­rar­se cul­pa­bles; a ser asis­ti­dos por un abo­ga­do; que la deten­ción y el lugar de cus­to­dia sea comu­ni­ca­do a la per­so­na que ellos eli­jan; a hacer una lla­ma­da a la per­so­na que quie­ran; a ser asis­ti­dos por un intér­pre­te si son extran­je­ros y no hablan cas­te­llano; a ser visi­ta­dos por un médi­co; y a con­ser­var una copia de la rela­ción de dere­chos de los cua­les son titu­la­res. La poli­cía tie­ne la obli­ga­ción de poner­se en con­tac­to con el abo­ga­do desig­na­do por el dete­ni­do. El abo­ga­do pue­de entre­vis­tar­se con los dete­ni­dos soli­ci­tan­do a la poli­cía que le faci­li­te un espa­cio para una con­ver­sa­ción reser­va­da. El abo­ga­do tie­ne dere­cho de hacer con­sig­nar en el acta de decla­ra­ción de su clien­te cual­quier inci­den­cia que crea que pue­de ser relevante.

Ante un inten­to de registro

Si la poli­cía quie­re regis­trar a una per­so­na, un inmue­ble o un vehícu­lo, hay que tener en cuen­ta algu­nos dere­chos del ciu­da­dano. Por ejem­plo, que tan sólo pue­den entrar en nues­tra casa o a la ofi­ci­na si damos el con­sen­ti­mien­to o si la poli­cía obtie­ne una auto­ri­za­ción judi­cial. Tam­bién tene­mos dere­cho a estar pre­sen­tes en el regis­tro de nues­tra casa. Ade­más, pode­mos pedir a los agen­tes el moti­vo del regis­tro. Pode­mos pedir que los agen­tes se iden­ti­fi­quen. Si van uni­for­ma­dos, tie­nen que lle­var visi­ble la pla­ca con el núme­ro de agen­te, que tene­mos dere­cho a apun­tar. Si no van uni­for­ma­dos, tie­nen que iden­ti­fi­car­se con su cre­den­cial don­de cons­ta el núme­ro de agen­te. Si hacen un cacheo cor­po­ral, lo tie­nen que hacer con el máxi­mo res­pe­to y tie­nen que infor­mar del moti­vo. Si cogen algún obje­to per­so­nal, hará fal­ta que hagan una acta y que nos den una copia. La pode­mos fir­mar o nos pode­mos negar. En el caso de las empre­sas, hay que saber que los agen­tes pue­den acce­der a todas las depen­den­cias abier­tas al públi­co, y tam­bién a los talle­res y alma­ce­nes. Sólo nece­si­tan una auto­ri­za­ción judi­cial para entrar en las ofi­ci­nas de admi­nis­tra­ción y direc­ción y a los archivos.

Segu­ri­dad tecnológica

Para per­se­guir a los acti­vis­tas inde­pen­den­tis­tas, la poli­cía pue­de inter­ve­nir las comu­ni­ca­cio­nes de un inves­ti­ga­do si obtie­ne una orden judi­cial. Aun así, se han dado casos de escu­chas tele­fó­ni­cas y de inter­cep­ta­ción de la corres­pon­den­cia pri­va­da sin que hubie­ra nin­gu­na orden. La dife­ren­cia entre una y otra es que la inter­ven­ción sin orden judi­cial no tie­ne nin­gún valor en un jui­cio. Con todo, las con­si­de­ra­cio­nes de limi­ta­ción legal en una situa­ción de esta­do de excep­ción de fac­to como la que vivi­mos en Cata­lu­ña tie­nen poca vali­dez. Por eso hay que inten­si­fi­car la vigi­lan­cia sobre el uso de los apa­ra­tos tec­no­ló­gi­cos que usa­mos para comu­ni­car­nos para cues­tio­nes rela­cio­na­das con las movi­li­za­cio­nes y las acti­vi­da­des de pre­pa­ra­ción del referéndum.

En este sen­ti­do, es reco­men­da­ble el uso de apli­ca­cio­nes de men­sa­je­ría con sis­te­ma de encrip­ta­ción. El WhatsApp es una apli­ca­ción poco segu­ra para comu­ni­ca­cio­nes reser­va­das. Hace unos años que se uti­li­za el Tele­gram como un ser­vi­cio con más garan­tías. Aun así, el ser­vi­cio más segu­ro en este momen­to se lla­ma Sig­nal. Por ejem­plo, es la apli­ca­ción que reco­mien­da el ex-ana­lis­ta de la NSA Edward Snow­den por­que uti­li­za el pro­to­co­lo ZRTP, que per­mi­te cifrar los men­sa­jes de mane­ra segu­ra. La apli­ca­ción tam­bién tie­ne la capa­ci­dad de avi­sar si detec­ta un inten­to de pene­tra­ción externo.

Los ocho con­se­jos de Snowden

Hace poco más de un año que Snow­den dio ocho con­se­jos de segu­ri­dad para el uso de telé­fo­nos móvi­les. Son estos: tener el móvil siem­pre con­tro­la­do y no dejar­lo sobre nin­gu­na mesa de un lugar públi­co ni en manos de un des­co­no­ci­do por­que pue­den ins­ta­lar pro­gra­mas espía; des­ac­ti­var las cone­xio­nes siem­pre que no se usen (red Wi-Fin, loca­li­za­ción, Blue­tooth…); no usar redes de Wi-Fi públi­cas por­que no son segu­ras (pue­den robar con­tra­se­ñas, datos y comu­ni­ca­cio­nes de todo tipo); tapar la cáma­ra (se pue­de hacer con fun­das que no ten­gan el agu­je­ro habi­tual) para evi­tar un dis­gus­to si pin­chan el móvil y gra­ban lo que haces; ale­jar el móvil de las con­ver­sa­cio­nes impor­tan­tes para que no uti­li­cen el micró­fono que trae incor­po­ra­do para escu­char­la; res­tau­rar el móvil perió­di­ca­men­te para des­ha­cer­se de los pro­gra­mas espias que pue­dan haber­te ins­ta­la­do; apa­gar el móvil y extraer la bate­ría, que es más segu­ro que no dejar­lo en modo avión; y usar con­tra­se­ñas segu­ras que alter­nen letras, sím­bo­los y núme­ros con un míni­mo de ocho caracteres.

Todo ello son reco­men­da­cio­nes para unos días que serán deci­si­vos para el futu­ro de todo el país. La mayo­ría de per­so­nas que se movi­li­zan estos días no tie­nen nada que escon­der. Por lo tan­to, no hay que obse­sio­nar­se exce­si­va­men­te con el espio­na­je. Los máxi­mos diri­gen­tes del inde­pen­den­tis­mo ya tie­nen incor­po­ra­das muchas de estas prác­ti­cas. Pero hay cues­tio­nes que es bueno que las sepa todo el mun­do. Si sabe­mos como nos tene­mos que com­por­tar, como pode­mos actuar más segu­ros y cuá­les son nues­tros dere­chos, esta­re­mos más pre­pa­ra­dos para enca­rar todo lo que esté dis­pues­to a hacer el esta­do auto­ri­ta­rio que que­re­mos aban­do­nar cuan­to antes mejor.

Pere Car­dús, perio­dis­ta

23 de sep­tiem­bre de 2017

Artikulua gustoko al duzu? / ¿Te ha gustado este artículo?

Share on Facebook
Share on Twitter

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.