Mani­fest Cri­da comunista

Qui som, d’on venim

CridaCommieEls i les pro­mo­to­res i sig­nants d’aquest mani­fest ens con­si­de­rem here­ves del fil roig cata­là, és a dir, de les llui­tes popu­lars sofer­tes, ple­nes de vic­tò­ries i amar­gues derro­tes, del potent tei­xit asso­cia­tiu, del tre­ball per la llen­gua, de l’autoorganització dels i les tre­ba­lla­do­res, de l’assemblearisme sin­di­cal, de la resis­tèn­cia femi­nis­ta davant el cruel patriar­cat, dels movi­ments estu­dian­tils, de la soli­da­ri­tat amb els altres pobles opri­mits, del muni­ci­pa­lis­me trans­for­ma­dor, de la llui­ta per la com­ple­ta sobi­ra­nia del nos­tre poble, per l’alliberament social i nacional.

Segles de llui­ta i resis­tèn­cia ens con­tem­plen; de la que en va ser exem­ple Jau­me Comp­te i el Par­tit Cata­là Pro­le­ta­ri durant la peti­ta Revo­lu­ció Popu­lar del 1934 ‑para­dig­ma d’unitat de llui­ta social i nacional‑, o bé Joan Como­re­ra i el PSUC, par­tit que va ser reco­ne­gut com a mem­bre de la Inter­na­cio­nal Comu­nis­ta, úni­ca excep­ció a la nor­ma d’una sec­ció per Estat. Llui­ta i resis­tèn­cia de la que ha estat exem­ple tam­bé l’Esquerra Inde­pen­den­tis­ta, la qual ara recull els fruits de dèca­des de tre­ball intens.

Cal ara, doncs, una nova con­cre­ció d’aquest fil en el segle XXI, humil però dig­ne con­ti­nua­ció de les llui­tes man­tin­gu­des fins ara, no nomes a la nos­tra terra, tam­bé cal que apre­nem de les expe­rièn­cies socia­lis­tes, dels movi­ments d’alliberació nacio­nal, i del com­bat popu­lar con­tra el capi­ta­lis­me i l’imperialisme arreu del món.

Cri­da comunista:

Així doncs, els i les filles del fil roig cata­là tenim la fer­ma con­vic­ció de que es neces­si­ta reor­ga­nitzar l’espai mar­xis­ta-leni­nis­ta que tin­gui com a apos­ta cla­ra la rei­vin­di­ca­ció dia­lèc­ti­ca de l’independència del país com a via per arri­bar a la cons­truc­ció del socia­lis­me, pro­vo­cant una rup­tu­ra demo­crà­ti­ca amb l’Estat espan­yol i el règim del 78, que va sig­ni­fi­car la refor­ma del fran­quis­me per dotar al règim d’una for­ma­li­tat demo­crà­tic – bur­ge­sa que li per­me­tés l’acceptació en els orga­nis­mes impe­ria­lis­tes com la UE o la OTAN.

És a dir, tro­bem que, arran del com­plex i con­tra­dic­to­ri pro­cés, s’ha gene­rat una escletxa que cal apro­fi­tar per tren­car amb l’Estat i cons­truir entre tots i totes la Repú­bli­ca Popu­lar Cata­la­na, que ha de gene­rar noves dinà­mi­ques per a la clas­se treballadora.

Repú­bli­ca Popu­lar Catalana

POLITICA ONCE SETEMBRE MANIFESTACION LAPORTA ERC

Con­si­de­rem doncs, que al Prin­ci­pat, arran de la sen­tèn­cia del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­cio­nal l’any 2010 con­tra l’Estatut d’Autonomia (insu­fi­cient i a més a més, reta­llat), que va pas­sar per sobre de la volun­tat del poble cata­là expres­sa­da via refe­rèn­dum i rati­fi­ca­ció del Par­la­ment de Cata­lun­ya i el Con­grés dels Dipu­tats, va sig­ni­fi­car un punt d’inflexió en la socie­tat cata­la­na. Aques­ta va expe­ri­men­tar un crei­xe­ment molt fort de les aspi­ra­cions sobi­ra­nis­tes i demo­crà­ti­ques i va desem­bo­car en un movi­ment popu­lar i de mas­ses amb les grans mani­fes­ta­cions dels anys 2012 a 2015, que per pri­mer cop tenien com a rei­vin­di­ca­ció cen­tral la inde­pen­dèn­cia del país.

Creiem que com a comu­nis­tes hem d’aprofitar les con­di­cions sub­jec­ti­ves de can­vi i la corre­la­ció de for­ces que s’està pro­duint a Cata­lun­ya arran del pro­cés sobi­ra­nis­ta, i que poden por­tar a una rup­tu­ra demo­crà­ti­ca i l’establiment d’una repú­bli­ca on les posi­cions de la clas­se obre­ra i les clas­ses popu­lars es vegin refo­rça­des, recon­que­rint drets a tra­vés d’un pro­cés cons­ti­tuent i popu­lar que cul­mi­ni les tas­ques demo­crà­tic-bur­ge­ses enca­ra pen­dents de realitzar avui en dia a l’Estat espan­yol, com a con­se­qüèn­cia de la refor­ma, que no rup­tu­ra, del règim franquista.

Malau­ra­da­ment, creiem que a la res­ta de l’Estat espan­yol la corre­la­ció de for­ces es cla­ra­ment des­fa­vo­ra­ble a la super­ació del règim del 78 i es tro­ba enmig d’una ofen­si­va neo­li­be­ral i recen­tra­litza­do­ra que tre­pit­ja els drets de les nacions i pobles que for­men part de l’Estat. Davant aquest esce­na­ri immo­bi­lis­ta, com a mar­xis­tes-leni­nis­tes no podem subor­di­nar la qües­tió social a la qües­tió nacio­nal prio­ritzant un horitzó a hores d’ara llun­yà i utò­pic com és la refor­ma fede­ral o la cele­bra­ció d’un refe­rèn­dum, tal com pro­po­sen certs sec­tors. Com a inter­na­cio­na­lis­tes que som, no podem tenir por a un pro­cés d’autodeterminació quan aquest pot sig­ni­fi­car una opor­tu­ni­tat his­tò­ri­ca per fer ava­nçar les posi­cions de clas­se, sen­se obli­dar els forts lli­gams que tenim amb la res­ta de pobles de l’Estat, que sem­pre tin­dran la nos­tra soli­da­ri­tat en les seves llui­tes per l’emancipació social. Com a comu­nis­tes cata­lans, estem con­ve­nçuts de que l’autodeterminació de Cata­lun­ya és avui en dia la millor apor­ta­ció que les clas­ses popu­lars cata­la­nes poden fer pel can­vi a Espan­ya, obli­gant a obrir el can­dau de la cons­ti­tu­ció del 78, tren­cant l’organització terri­to­rial de l’Estat i obrint una escletxa que pot ser apro­fi­ta­da per l’esquerra dels pobles oprimits.

Per tant, des de la Cri­da Comu­nis­ta apos­tem dia­lèc­ti­ca­ment per un pro­cés d’acumulació de for­ces mit­ja­nçant la Uni­tat Popu­lar i la rup­tu­ra demo­crà­ti­ca amb l’Estat espan­yol apro­fi­tant la con­jun­tu­ra actual i l’oportunitat ober­ta amb el pro­cés demo­crà­tic que viu el país ‑que cal fer girar a l’esquerra- per arri­bar a la pro­cla­ma­ció de la Repú­bli­ca Popu­lar Cata­la­na, com apos­ta estra­tè­gi­ca de les clas­ses popu­lars per l’inici de la cons­truc­ció del Socia­lis­me a Catalunya.

Paï­sos Catalans

Però què pas­sa amb la res­ta del terri­to­ri? O quin hau­ria de ser el marc d’actuació d’aquest espai que rei­vin­di­quem? La reali­tat dels Paï­sos Cata­lans entès com uns lli­gams cul­tu­rals, de llen­gua, d’història comu­na… són inne­ga­bles. Com tam­bé és inne­ga­ble que la reali­tat polí­ti­ca, la cons­cièn­cia social i nacio­nal, i els rit­mes són molt dife­rents. Lla­vors, que hem de fer?

Sen­se dub­te, entrem en un altre tema his­tò­ri­ca­ment polè­mic pel movi­ment comu­nis­ta a casa nos­tra. S’ha de dir que mas­sa fàcil­ment s’ha cai­gut en des­car­tar ‑uns- o defen­sar ‑altres- ràpi­da­ment un model; o el que és el mateix, sem­pre hi ha hagut una man­ca de refle­xió, de debat obert i de teo­ritza­ció entre postures. Cal abor­dar-ho amb valen­tia i fer una apos­ta neta­ment mar­xis­ta i no iden­ti­tà­ria, de cons­truc­ció nacio­nal al Prin­ci­pat i als Paï­sos Cata­lans. Només així es tren­ca­ran dinà­mi­ques nega­ti­ves i es podrà ava­nçar real­ment en un pro­jec­te d’emancipació.

Les CUP i la Uni­tat Popular

cup_02Tot i que que­da molt camí per recó­rrer, és evi­dent que ens els últims anys s’ha ava­nçat en l’articulació i cons­truc­ció de la Uni­tat Popu­lar, tei­xint un movi­ment potent, ampli i hete­ro­ge­ni, sen­se per­dre com­ba­ti­vi­tat ni l’essència anti­ca­pi­ta­lis­ta. Ara hi ha nous i majors rep­tes que cal­drà assu­mir amb valen­tia, i creiem que l’espai que rei­vin­di­quem ha de par­ti­ci­par amb força per apor­tar el millor de nosal­tres: tre­ba­llar la coor­di­na­ció, el debat i l’enriquiment de les diver­ses expe­rièn­cies arreu del terri­to­ri, impul­sar les Tro­ba­des, fer créi­xer la influèn­cia als barris i zona de l’Àrea Metro­po­li­ta­na, obrir la UP a nous sec­tors, prio­ritzar sem­pre la pre­sèn­cia i llui­tes al carrer i no l’institucionalisme, etc.

Un dels actors cab­dals d’aquesta Uni­tat Popu­lar són des de fa un temps les Can­di­da­tu­res d’Unitat Popu­lar (CUP), que han mul­ti­pli­cat la seva pre­sèn­cia a les ins­ti­tu­cions ‑vora de 400 regi­dors, gover­nant en soli­ta­ri o en coa­li­ció a diver­sos pobles i ciu­tats, els 10 dipu­tats al Parla
ment…- i ha acon­se­guit visi­bi­litzar mol­tís­sim les pro­pos­tes i pro­gra­ma d’Unitat Popular.

Així doncs, veiem molt neces­sa­ri refo­rçar el pro­jec­te de la CUP, i que es man­tin­gui com un espai de tro­ba­da trans­ver­sal i anti­ca­pi­ta­lis­ta, de tre­ball muni­ci­pa­lis­ta, de con­fluèn­cia amb altres movi­ments rup­tu­ris­tes com suc­ceeix a les Can­di­da­tu­res Alter­na­ti­ves del Vallès (CAV), a Bada­lo­na, San­ta Colo­ma, etc.

Venim de lluny, i anem més lluny encara…

Fins ara hem situat uns mínims que cal­drà apro­fun­dir i con­cre­tar, a més de tre­ba­llar altres qües­tions que han d’estar sobre la tau­la, com ara bé el nou movi­ment obrer i com enca­rar-lo, la llui­ta per un femi­nis­me de clas­se, la soli­da­ri­tat inter­na­cio­na­lis­ta amb altres pobles opri­mits i que llui­ten de diver­ses for­mes per la seva lli­ber­tat (recor­dem ara amb força Nova Rús­sia, Síria i el Kur­dis­tan…), però el que si que cal rei­vin­di­car ara és quin tipus d’espai volem; per­què no hem de repe­tir errors i els temps ens exi­gei­xen maduresa.

Volem un espai comu­nis­ta a peu de carrer, pro­fun­da­ment femi­nis­ta, radi­cal­ment demo­crà­tic, plu­ral i que sàpi­ga beu­re de totes les tra­di­cions revo­lu­cio­nà­ries i esco­les com­ba­ti­ves, un espai allun­yat tant del refor­mis­me i l’institucionalisme com de sec­ta­ris­mes i alliço­na­ments, que sigui des de l’exemple i la humi­li­tat com hau­rem d’aportar i enri­quir les llui­tes popu­lars. Aques­ta és la nos­tra apos­ta i no ens con­for­ma­rem amb menys.

Els i les pro­mo­to­res i sig­nants d’aquest mani­fest, eter­nes somia­do­res, Qui­xots irre­duc­ti­bles, fidels al fil roig cata­là, volem posar el nos­tre gra de sorra en aques­ta peti­ta però vital empre­sa de recons­ti­tuir l’eina dels i les tre­ba­lla­do­res. Aquest ha de ser el pri­mer pas, de molts en enda­vant. Som-hi tots i totes!

Per­què som i ens sen­tim catalans

esti­mem i cer­quem, en la lliu­re abraçada,

l’esperit i l’exemple

d’altres pobles de races i llen­gües diverses,

i el trac­te de tots, i el contacte,

a pro­fit de l’empresa comu­na i urgent

de mudar el món i els homes

en la pau solidària,

i en l’entesa fecunda;

tots francs i benignes,

gene­ro­sos, fidels, sen­se enveja,

tots ple­gats con­tra els focus

de la vil cobejança,

del diner corrosiu,

dels terrors metafísics,

dels parà­sits amb vara o espa­sa, o amb bàcul,

de l’orgull de la sang bla­va i pútrida,

del poder d’una força robada…

Joan Oli­ver

Artikulua gustoko al duzu? / ¿Te ha gustado este artículo?

Share on facebook
Share on Facebook
Share on twitter
Share on Twitter

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *