La inde­pen­dèn­cia del poble o un nou pac­te entre elits. Valo­ra­ció d’Endavant OSAN en rela­ció a la situa­ció polí­ti­ca al Principat.

La inde­pen­dèn­cia del poble o un nou pac­te entre elits. Valo­ra­ció d’Endavant OSAN en rela­ció a la situa­ció polí­ti­ca al Principat.

Avui, la CUP, i amb ella l’esquerra inde­pen­den­tis­ta i anti­ca­pi­ta­lis­ta, estan lliu­rant una bata­lla clau que pot ser deci­si­va en la pro­pe­ra eta­pa polí­ti­ca al Prin­ci­pat de Cata­lun­ya. En fun­ció d’aquesta bata­lla, la con­fron­ta­ció amb l’estat podria orien­tar-se cap a una rup­tu­ra capaç d’obrir les por­tes a trans­for­ma­cions més pro­fun­des; o bé, s’orientarà, pràc­ti­ca­ment de for­ma defi­ni­ti­va, cap a esce­na­ris de pac­te entre elits.

Des­prés de les elec­cions del pas­sat 27 de setem­bre, i dona­da la majo­ria inde­pen­den­tis­ta, Junts pel Sí i la CUP-Cri­da Cons­ti­tuent ini­cia­ren una ron­da de con­ver­ses polí­ti­ques. Els objec­tius de la CUP-Cri­da Cons­ti­tuent per aques­ta ron­da eren 1) garan­tir, el més aviat pos­si­ble, algun acte de rup­tu­ra amb la lega­li­tat esta­tal; 2) pos­si­bi­li­tar una sèrie de mesu­res en clau de rup­tu­ra i des­con­ne­xió amb l’estat, de pla de xoc per fer front a la situa­ció d’emergència social i ampliar la base social dels sec­tors dis­po­sats a la rup­tu­ra amb l’estat, i de dis­seny del pro­cés de cons­truc­ció de la nova repú­bli­ca; i 3) con­sen­suar els noms opor­tuns per al lide­rat­ge ins­ti­tu­cio­nal del pro­cés de ruptura.

A dia d’avui, només el pri­mer d’aquests objec­tius ha estat asso­lit par­cial­ment. La Decla­ra­ció apro­va­da pel Par­la­ment de Cata­lun­ya el pas­sat 9 de novem­bre, mal­grat no ser un acte de rup­tu­ra defi­ni­tiu res­pec­te l’estat espan­yol, mal­grat dei­xar de ban­da la pers­pec­ti­va de la cons­truc­ció dels Paï­sos Cata­lans, i mal­grat no garan­tir mesu­res que asse­gu­rin una vida dig­na per a les clas­ses popu­lars, no dei­xa de ser un acte relle­vant a nivell polí­tic: per pri­me­ra vega­da, una majo­ria par­la­men­tà­ria defi­neix el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­cio­nal espan­yol com un òrgan sen­se legi­ti­mi­tat ni com­pe­tèn­cia. El Regim del 78, la Cons­ti­tu­ció espan­yo­la i tota la seva arqui­tec­tu­ra ins­ti­tu­cio­nal i jurí­di­ca dei­xen d’estar per sobre del Par­la­ment i aquest pre­tén situar-se en un llimb jurí­dic en tant que no és un Par­la­ment inde­pen­dent, però tam­poc no accep­ta la juris­dic­ció cons­ti­tu­cio­nal espanyola.

Però més enllà d’aquest acord en rela­ció a la pri­me­ra Decla­ra­ció del Par­la­ment, les difi­cul­tats per poder arti­cu­lar posi­cions comu­nes entre Junts pel Sí i la CUP-CC, espe­cial­ment en rela­ció al pla de xoc i la pre­si­dèn­cia, poden fer molt difí­cil l’assoliment de nous acords en les pro­pe­res set­ma­nes. Aques­tes difi­cul­tats no poden expli­car-se en abso­lut per una posi­ció maxi­ma­lis­ta de la CUP-CC. Al contrari.

La CUP ha renun­ciat a plan­te­jar en les nego­cia­cions qües­tions estruc­tu­rals del seu pro­gra­ma, pro­po­sant mesu­res de mínims no només assu­mi­bles per a la majo­ria de Junts pel Sí, sinó tam­bé pre­sents en el seu pro­gra­ma polític.

En pri­mer lloc, per­què en aquests moments, Junts pel Sí, i espe­cial­ment les veus vin­cu­la­des a CDC, ente­nen que la mate­ria­litza­ció dels com­pro­mi­sos esta­blerts en la decla­ra­ció que­den sus­pe­sos fins que no s’investeixi el Pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. Però sobre­tot, per­què, en con­tra del plan­te­ja­ment que havia apro­vat ante­rior­ment a les elec­cions del 27S, la CUP-CC ha pre­sen­tat un pro­gra­ma de mesu­res de mínims, que renun­cia a plan­te­jar qües­tions estruc­tu­rals del seu pro­gra­ma i que serien assu­mi­bles tant per ERC com per la majo­ria de Junts pel Sí. De fet, les mesu­res que es con­te­nen en el pla d’emergència pre­sen­tat són, en bona mesu­ra, mesu­res que ja con­te­nia el pro­gra­ma elec­to­ral de Junts pel Sí. Allò que alguns ano­me­nen el «xan­tat­ge de la CUP», no dei­xa de ser, en part, que la CUP està esde­ve­nint garan­tia de com­pli­ment del pro­pi pro­gra­ma de Junts pel Sí.

Tam­poc en les tau­les de con­ver­ses rela­ti­ves a la rup­tu­ra amb l’estat o a l’articulació del pro­cés cons­ti­tuent, s’ha posat com a con­di­ció indes­tria­ble l’impuls de l’articulació dels Paï­sos Cata­lans. Final­ment, les pro­pos­tes que han fet públi­ques les por­ta­veus de la CUP-CC en rela­ció a la pre­si­dèn­cia no sem­blen inas­su­mi­bles a prio­ri per a una can­di­da­tu­ra, Junts per Sí, que està pre­sen­tant el núme­ro 4 de la seva llis­ta per Bar­ce­lo­na com a can­di­dat a Pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, un can­di­dat que no va par­ti­ci­par de cap debat públic amb cap de les altres for­ces polí­ti­ques durant tota la campanya.

En comp­tes de posar sobre la tau­la el seu pro­gra­ma polí­tic, el pro­gra­ma de l’esquerra inde­pen­den­tis­ta i la uni­tat popu­lar, de rei­vin­di­ca­ció de la inde­pen­dèn­cia per al con­junt dels Paï­sos Cata­lans, de des­con­ne­xió de la dic­ta­du­ra del deu­te i les mul­ti­na­cio­nals de la Unió Euro­pea en el camí de la cons­truc­ció d’una ple­na sobi­ra­nia polí­ti­ca i eco­nò­mi­ca per al con­junt dels Paï­sos Cata­lans, i en el camí de la cons­truc­ció d’una repú­bli­ca femi­nis­ta i socia­lis­ta, la CUP-CC va pro­po­sar mesu­res total­ment de mínims que, mal­grat que qües­tio­nen alguns pri­vi­le­gis de clas­se i qües­tio­nen el caràc­ter anti­de­mo­crà­tic de l’Estat espan­yol, no estan a l’alçada dels acords fun­da­cio­nals de la CUP-Cri­da Constituent.

Allò que expli­ca les difi­cul­tats per arri­bar a acords en rela­ció a les pro­pos­tes de pla de xoc pre­sen­ta­des per la CUP-CC i en la pos­si­bi­li­tat d’acordar una pre­si­dèn­cia de con­sens no és la supo­sa­da posi­ció de màxims de la CUP-CC, sinó més aviat els inter­es­sos par­ti­dis­tes de CDC, la seva con­di­ció de repre­sen­tants de deter­mi­nats sec­tors de les clas­ses domi­nants, i la volun­tat del con­junt de la coa­li­ció de Junts pel Sí de no discutir-los.

Allò que expli­ca les difi­cul­tats per arri­bar a acords són els inter­es­sos par­ti­dis­tes de CDC i la seva con­di­ció de repre­sen­tants de deter­mi­nats sec­tors de les clas­ses domi­nants, i la volun­tat del con­junt de Junts pel Sí de no discutir-los.

Ara més que mai es posen al des­co­bert els inter­es­sos de clas­se que ver­te­bren la Cata­lun­ya auto­nò­mi­ca, un dels ele­ments claus per a l’articulació del pro­jec­te capi­ta­lis­ta espan­yol i euro­peu de les clas­ses domi­nants cata­la­nes i espan­yo­la. Uns inter­es­sos que ara mateix només pot garan­tir Artur Mas en la posi­ció clau de Pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat per tal de cana­litzar cap a una sor­ti­da pac­ta­da amb l’Estat ‑si cal faci­li­ta­da per la Unió Euro­pea- a bona part del des­con­ten­ta­ment polí­tic i social que està cristal·litzant en suport a una sor­ti­da inde­pen­den­tis­ta al Prin­ci­pat. Con­trà­ria­ment a qui creu que Artur Mas repre­sen­ta un sec­tor allun­yat de les veus crí­ti­ques del seu execu­tiu, Mas és la per­so­na que millor repre­sen­ta els inter­es­sos d’aquestes veus, mal­grat que en un com­plex joc de miralls, apos­tin ara per dibui­xar per­fils dife­ren­ciats. En aquest con­text, la fun­ció de l’esquerra inde­pen­den­tis­ta con­sis­teix en des­vetllar aquests inter­es­sos, en assen­ya­lar que és jus­ta­ment Artur Mas qui ara mateix repre­sen­ta la bau­la d’unió entre el pro­jec­te de refun­da­ció de l’Estat espan­yol i les aspi­ra­cions de la majo­ria de Cata­lun­ya a la sobi­ra­nia, i expli­car, de for­ma ben cla­ra i ben níti­da, que només apar­tant-lo de la pre­si­dèn­cia de la Gene­ra­li­tat serà pos­si­ble ava­nçar en la rup­tu­ra amb l’estat.

No és casua­li­tat el fet que Ciu­ta­dans, PSC i PP s’oferissin a Mas com a suport per a la inves­ti­du­ra: els tres par­tits com­pro­me­sos amb la uni­tat de l’Estat espan­yol varen coin­ci­dir a ins­tar Mas a dei­xar de per­se­guir l’adhesió de la CUP, a aban­do­nar la via uni­la­te­ral i a retor­nar a la recer­ca d’un pac­te d’estat dins la lega­li­tat i dins la Cons­ti­tu­ció. És evi­dent que aquest emplaça­ment ope­ra en el terreny de la retò­ri­ca, i en la recer­ca dels votants més con­ser­va­dors de CDC. És evi­dent tam­bé que els par­tits unio­nis­tes con­di­cio­nen molt níti­da­ment el seu pos­si­ble suport a que Mas aban­do­ni la via ober­ta per la Decla­ra­ció que decla­ra­va «il·legítim i sen­se com­pe­tèn­cia el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­cio­nal» apro­va­da pel Par­la­ment el pas­sat 9 de novem­bre. I, final­ment, és evi­dent tam­bé que Mas no pot ‑ni vol- fer això ara mateix. No dei­xa de ser sig­ni­fi­ca­tiu, però, que tots tres par­tits reco­ne­guin a Mas com una figu­ra neces
sària i útil ‑potser impres­cin­di­ble?- per a recon­duir la situa­ció actual en bene­fi­ci dels inter­es­sos de l’estat.

Mas, doncs, no es pot des­dir de la Decla­ra­ció apro­va­da. La neces­si­ta. No per­què es cre­gui el seu con­tin­gut. Sinó per­què és útil per a la seva estra­tè­gia. Mas no pre­tén acon­se­guir el suport de la CUP per ava­nçar cap a una rup­tu­ra amb l’estat. Mas pre­tén asse­gu­rar-ne la seva sub­mis­sió, pos­si­bi­li­tar a tra­vés de la seva inves­ti­du­ra la des­ac­ti­va­ció de tot el seu poten­cial rup­tu­ris­ta i de la seva cre­di­bi­li­tat davant les clas­ses popu­lars, per garan­tir-se una legis­la­tu­ra sen­se des­torbs par­la­men­ta­ris. Una legis­la­tu­ra que vol orien­tar a sos­te­nir un pols polí­tic amb l’estat basat en actua­cions decla­ra­tò­ries que li per­me­tin aug­men­tar la ten­sió de for­ma con­tro­la­da, però que alho­ra li per­me­ti dur a ter­me una ges­tió basa­da en la lega­li­tat i en la segu­re­tat jurí­di­ca d’acord amb els inter­es­sos de clas­se que ell repre­sen­ta. El seu objec­tiu final: faci­li­tar una inter­ven­ció dis­cre­ta de la Unió Euro­pea i faci­li­tar un pac­te d’estat.

L’objectiu final de CDC és faci­li­tar una inter­ven­ció dis­cre­ta de la Unió Euro­pea i faci­li­tar un pac­te d’estat.

CDC i Mas neces­si­ten un pac­te per atu­rar la sag­nia que les con­vul­sions dels darrers anys els està cau­sant: una sag­nia elec­to­ral, per­dent vots pro­cés elec­to­ral rere pro­cés elec­to­ral; i una sag­nia polí­ti­ca i de legi­ti­mi­tat. En la mesu­ra en què han hagut d’augmentar el ten­sa­ment amb l’estat, davant la neces­si­tat d’assumir l’onada mobi­litza­do­ra i davant la neces­si­tat d’augmentar el sos­tre com­pe­ten­cial de l’autonomia, l’Estat ha dei­xat de pro­te­gir la xar­xa clien­te­lar del seu par­tit, tot posant-la al des­co­bert. Però per faci­li­tar una reso­lu­ció acor­da­da d’aquest plet que el bloc de poder que con­tro­la l’Estat man­té amb els sec­tors domi­nants al Prin­ci­pat a qui CDC repre­sen­ta, Mas neces­si­ta con­tro­lar amb mà de ferro tots els agents que hi estan inter­ve­nint – cosa que sem­bla tenir feta avui: anul·lada ERC amb com­pro­mi­sos que van donar lloc a Junts pel Sí i con­tro­la­da l’ANC amb mà de ferro a tra­vés de Jor­di Sán­chez, només que­da la CUP fora dels domi­nis de CDC. Sot­me­tre la CUP-CC en la inves­ti­du­ra, sig­ni­fi­ca­ria per CDC demos­trar-se que les cam­pan­yes de pres­sing ‑incloent insults i ame­na­ces- són sen­zi­lles de fer, i efec­ti­ves i podrien ser uti­litza­des en qual­se­vol moment.

En aquest con­text, la CUP-CC es juga que­dar final­ment sub­su­mi­da en un pro­cés hege­mo­nitzat per CDC, un pro­cés que no res­pon als inter­es­sos popu­lars, i del qual la CUP es con­ver­ti­ria en la seva ves­sant esque­rra­no­sa. L’alternativa és des­bor­dar aquest pro­cés i dispu­tar des de l’esquerra i des del carrer el seu lide­rat­ge a la dre­ta a par­tir de la defen­sa d’un pro­jec­te de socie­tat dife­ren­ciat, que res­pon­gui als inter­es­sos de la clas­se tre­ba­lla­do­ra i la res­ta de clas­ses popu­lars, i que res­pon­gui al marc nacio­nal dels Paï­sos Cata­lans. Amb ERC fago­ci­ta­da per CDC, i la res­ta de l’esquerra cata­la­na inca­paç d’articular un pro­jec­te pro­pi al mar­ge de les lògi­ques esta­tals, la CUP-CC dis­po­sa de la pos­si­bi­li­tat d’afirmar la seva apos­ta per lide­rar l’espai de l’esquerra cata­la­na amb un pro­jec­te trans­for­ma­dor i de base. Resis­tir l’embat de la inves­ti­du­ra de Mas sig­ni­fi­ca­ria afir­mar aques­ta volun­tat de pro­jec­te de socie­tat antagonista.

Cal que l’Esquerra Inde­pen­den­tis­ta resis­tei­xi l’embat que li han plan­te­jat els sec­tors més con­ser­va­dors i immo­bi­lis­tes de Junts pel Sí.

Per això la con­sig­na per a l’esquerra inde­pen­den­tis­ta no pot ser una altra que resis­tir a l’embat que estan plan­te­jant els sec­tors més con­ser­va­dors i immo­bi­lis­tes de Junts per Sí i de Con­ver­gèn­cia Demo­crà­ti­ca de Cata­lun­ya con­tra la CUP i con­tra la seva posi­ció defen­sa­da públi­ca­ment des de prou abans de les elec­cions del 27 de setem­bre, i des de la matei­xa nit elec­to­ral: si ara mateix hi ha una majo­ria social al Prin­ci­pat de Cata­lun­ya dis­po­sa­da a ava­nçar cap a una rup­tu­ra demo­crà­ti­ca amb l’Estat espan­yol, l’única pos­si­bi­li­tat de fer-ho és garan­tint un lide­rat­ge ins­ti­tu­cio­nal que sigui capaç de gene­rar una míni­ma con­fia­nça en la vin­cu­la­ció d’un pro­jec­te inde­pen­den­tis­ta i, alho­ra, de trans­for­ma­ció social; algú que, com ja s’ha dit, no esti­gui vin­cu­lat, als ulls de la gran majo­ria, a la corrup­ció, les reta­lla­des, les pri­va­titza­cions i, com no s’ha dit tant, a la repres­sió polí­ti­ca. Algú que no tin­gui deu­tes, i no repre­sen­ti inter­es­sos incon­fes­sa­bles; algú en defi­ni­ti­va, que no tre­ba­lli per sot­me­tre la res­ta d’independentistes per faci­li­tar un nou pac­te amb l’Estat; algú que no hagi ope­rat des de la impo­si­ció, i algú que no hagi vin­cu­lat, de for­ma per­so­na­lís­si­ma, els esde­ve­ni­ments oco­rre­guts els darrers anys a la seva posi­ció institucional.

Sen­se Mas en la case­lla cen­tral del poder auto­nò­mic i del lide­rat­ge d’un pro­cés ins­ti­tu­cio­na­litzat cap a la repro­duc­ció de les matei­xes estruc­tu­res de poder exis­tents avui, des­apa­rei­xe­ria l’efecte del cor­dó sani­ta­ri que s’ha cons­truït al seu vol­tant amb les reta­lla­des i la corrup­ció, es dilui­ria en part un efec­te retro­ali­men­ta­dor entre CDC i PP en què el Pro­cés els dóna una cer­ta immu­ni­tat davant els diver­sos casos de corrup­ció que els afec­ten, i difi­cul­ta­ria el crei­xe­ment de les opcions unio­nis­tes a les àrees metro­po­li­ta­nes del Prin­ci­pat, legi­ti­mant la CUP com a força autò­no­ma de les clas­ses tre­ba­lla­do­res i popu­lars: es dis­sol­dria el dis­curs segons el qual, en el fons, votar la CUP és votar CDC; i es dis­sol­dria tam­bé el dis­curs segons el qual, en el fons, l’independentisme és una excu­sa per tapar la corrupció.

Estem pro­ba­ble­ment en el moment més trans­cen­dent i deci­siu que ha vis­cut l’esquerra inde­pen­den­tis­ta: un doble pols que està lliu­rant amb l’estat espan­yol i amb les clas­ses domi­nants cata­la­nes. El debat d’investidura és un dels actes més deci­sius d’aquesta bata­lla, ja que es deci­deix si qui lide­ra­rà la ins­ti­tu­ció serà algú com­pro­mès amb la rup­tu­ra i amb la sobi­ra­nia popu­lar, o si serà algú que pre­tén cana­litzar aques­ta força rei­vin­di­ca­ti­va en bene­fi­ci d’interessos par­ti­dis­tes, i d’uns inter­es­sos de clas­se ben determinats.

El debat d’investidura deci­di­rà si qui lide­ra la ins­ti­tu­ció és algú com­pro­mès amb la rup­tu­ra i la sobi­ra­nia popu­lar, o algú que pre­tén cana­litzar aques­ta força en bene­fi­ci d’interessos par­ti­dis­tes i de clas­se ben determinats.

Ara més que mai és impres­cin­di­ble la força de les llui­tes i els movi­ments popu­lars. Més enllà de debats ins­ti­tu­cio­nals sobre la corre­la­ció de for­ces a nivell par­la­men­ta­ri, cal recor­dar que un pro­cés de rup­tu­ra amb els estats espan­yol o fran­cès; un pro­cés de rup­tu­ra amb el sis­te­ma capi­ta­lis­ta patriar­cal; un pro­cés de des­con­ne­xió d’institucions com la UE, l’OTAN o l’FMI; i alho­ra un pro­cés de cons­truc­ció de noves ins­ti­tu­cions popu­lars i demo­crà­ti­ques per al con­junt dels Paï­sos Cata­lans només és pos­si­ble amb un poble orga­nitzat i mobi­litzat, dis­po­sat a la con­fron­ta­ció amb un estat que no tin­drà mira­ments en fer ser­vir tots els mèto­des ‑legals i il·legals- neces­sa­ris per com­ba­tre qual­se­vol que esti­gui en dis­po­si­ció d’amenaçar la seva inte­gri­tat. No estem enmig d’una vul­gar llui­ta entre par­tits; no podem espe­rar una inde­pen­dèn­cia que vin­gui exclu­si­va­ment de pro­ces­sos legis­la­tius i par­la­men­ta­ris: estem enmig d’una una con­fron­ta­ció d’interessos d’un deter­mi­nat seg­ment de la bur­ge­sia cata­la­na que pre­tén subor­di­nar i anul·lar aquells que no volen reedi­tar un pac­te amb l’estat, amb l’objectiu de faci­li­tar-lo. Ens hi juguem, no només l’avenç d’una part del nos­tre país envers la inde­pen­dèn­cia, sinó jus­ta­ment la con­fi­gu­ra­ció d’un pro­jec­te polí­tic, eco­nò­mic i cul­tu­ral alter­na­tiu al domi­nant als Paï­sos Cata­lans, un pro­jec­te de ple­na sobi­ra­nia per al con­junt del nos­tre poble. Aquest últim és el com­pro­mís d’Endavant (OSAN) i ente­nem tam­bé, del con­junt de l’esquerra independentista.

Enda­vant (Orga­nitza­ció Socia­lis­ta d’Alliberame
nt Nacional)

a 23 de novem­bre de 2015

Paï­sos Catalans

Artikulua gustoko al duzu? / ¿Te ha gustado este artículo?

Share on facebook
Share on Facebook
Share on twitter
Share on Twitter

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *