La inde­pen­dèn­cia del poble o un nou pac­te entre elits. Valo­ra­ció d’Endavant OSAN en rela­ció a la situa­ció polí­ti­ca al Principat.

La inde­pen­dèn­cia del poble o un nou pac­te entre elits. Valo­ra­ció d’Endavant OSAN en rela­ció a la situa­ció polí­ti­ca al Principat.

Avui, la CUP, i amb ella l’esquerra inde­pen­den­tis­ta i anti­ca­pi­ta­lis­ta, estan lliu­rant una bata­lla clau que pot ser deci­si­va en la pro­pe­ra eta­pa polí­ti­ca al Prin­ci­pat de Cata­lun­ya. En fun­ció d’aquesta bata­lla, la con­fron­ta­ció amb l’estat podria orien­tar-se cap a una rup­tu­ra capaç d’obrir les por­tes a trans­for­ma­cions més pro­fun­des; o bé, s’orientarà, pràc­ti­ca­ment de for­ma defi­ni­ti­va, cap a esce­na­ris de pac­te entre elits.

Des­prés de les elec­cions del pas­sat 27 de setem­bre, i dona­da la majo­ria inde­pen­den­tis­ta, Junts pel Sí i la CUP-Cri­da Cons­ti­tuent ini­cia­ren una ron­da de con­ver­ses polí­ti­ques. Els objec­tius de la CUP-Cri­da Cons­ti­tuent per aques­ta ron­da eren 1) garan­tir, el més aviat pos­si­ble, algun acte de rup­tu­ra amb la lega­li­tat esta­tal; 2) pos­si­bi­li­tar una sèrie de mesu­res en clau de rup­tu­ra i des­con­ne­xió amb l’estat, de pla de xoc per fer front a la situa­ció d’emergència social i ampliar la base social dels sec­tors dis­po­sats a la rup­tu­ra amb l’estat, i de dis­seny del pro­cés de cons­truc­ció de la nova repú­bli­ca; i 3) con­sen­suar els noms opor­tuns per al lide­rat­ge ins­ti­tu­cio­nal del pro­cés de ruptura.

A dia d’avui, només el pri­mer d’aquests objec­tius ha estat asso­lit par­cial­ment. La Decla­ra­ció apro­va­da pel Par­la­ment de Cata­lun­ya el pas­sat 9 de novem­bre, mal­grat no ser un acte de rup­tu­ra defi­ni­tiu res­pec­te l’estat espan­yol, mal­grat dei­xar de ban­da la pers­pec­ti­va de la cons­truc­ció dels Paï­sos Cata­lans, i mal­grat no garan­tir mesu­res que asse­gu­rin una vida dig­na per a les clas­ses popu­lars, no dei­xa de ser un acte relle­vant a nivell polí­tic: per pri­me­ra vega­da, una majo­ria par­la­men­tà­ria defi­neix el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­cio­nal espan­yol com un òrgan sen­se legi­ti­mi­tat ni com­pe­tèn­cia. El Regim del 78, la Cons­ti­tu­ció espan­yo­la i tota la seva arqui­tec­tu­ra ins­ti­tu­cio­nal i jurí­di­ca dei­xen d’estar per sobre del Par­la­ment i aquest pre­tén situar-se en un llimb jurí­dic en tant que no és un Par­la­ment inde­pen­dent, però tam­poc no accep­ta la juris­dic­ció cons­ti­tu­cio­nal espanyola.

Però més enllà d’aquest acord en rela­ció a la pri­me­ra Decla­ra­ció del Par­la­ment, les difi­cul­tats per poder arti­cu­lar posi­cions comu­nes entre Junts pel Sí i la CUP-CC, espe­cial­ment en rela­ció al pla de xoc i la pre­si­dèn­cia, poden fer molt difí­cil l’assoliment de nous acords en les pro­pe­res set­ma­nes. Aques­tes difi­cul­tats no poden expli­car-se en abso­lut per una posi­ció maxi­ma­lis­ta de la CUP-CC. Al contrari.

La CUP ha renun­ciat a plan­te­jar en les nego­cia­cions qües­tions estruc­tu­rals del seu pro­gra­ma, pro­po­sant mesu­res de mínims no només assu­mi­bles per a la majo­ria de Junts pel Sí, sinó tam­bé pre­sents en el seu pro­gra­ma polític.

En pri­mer lloc, per­què en aquests moments, Junts pel Sí, i espe­cial­ment les veus vin­cu­la­des a CDC, ente­nen que la mate­ria­litza­ció dels com­pro­mi­sos esta­blerts en la decla­ra­ció que­den sus­pe­sos fins que no s’investeixi el Pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. Però sobre­tot, per­què, en con­tra del plan­te­ja­ment que havia apro­vat ante­rior­ment a les elec­cions del 27S, la CUP-CC ha pre­sen­tat un pro­gra­ma de mesu­res de mínims, que renun­cia a plan­te­jar qües­tions estruc­tu­rals del seu pro­gra­ma i que serien assu­mi­bles tant per ERC com per la majo­ria de Junts pel Sí. De fet, les mesu­res que es con­te­nen en el pla d’emergència pre­sen­tat són, en bona mesu­ra, mesu­res que ja con­te­nia el pro­gra­ma elec­to­ral de Junts pel Sí. Allò que alguns ano­me­nen el «xan­tat­ge de la CUP», no dei­xa de ser, en part, que la CUP està esde­ve­nint garan­tia de com­pli­ment del pro­pi pro­gra­ma de Junts pel Sí.

Tam­poc en les tau­les de con­ver­ses rela­ti­ves a la rup­tu­ra amb l’estat o a l’articulació del pro­cés cons­ti­tuent, s’ha posat com a con­di­ció indes­tria­ble l’impuls de l’articulació dels Paï­sos Cata­lans. Final­ment, les pro­pos­tes que han fet públi­ques les por­ta­veus de la CUP-CC en rela­ció a la pre­si­dèn­cia no sem­blen inas­su­mi­bles a prio­ri per a una can­di­da­tu­ra, Junts per Sí, que està pre­sen­tant el núme­ro 4 de la seva llis­ta per Bar­ce­lo­na com a can­di­dat a Pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, un can­di­dat que no va par­ti­ci­par de cap debat públic amb cap de les altres for­ces polí­ti­ques durant tota la campanya.

En comp­tes de posar sobre la tau­la el seu pro­gra­ma polí­tic, el pro­gra­ma de l’esquerra inde­pen­den­tis­ta i la uni­tat popu­lar, de rei­vin­di­ca­ció de la inde­pen­dèn­cia per al con­junt dels Paï­sos Cata­lans, de des­con­ne­xió de la dic­ta­du­ra del deu­te i les mul­ti­na­cio­nals de la Unió Euro­pea en el camí de la cons­truc­ció d’una ple­na sobi­ra­nia polí­ti­ca i eco­nò­mi­ca per al con­junt dels Paï­sos Cata­lans, i en el camí de la cons­truc­ció d’una repú­bli­ca femi­nis­ta i socia­lis­ta, la CUP-CC va pro­po­sar mesu­res total­ment de mínims que, mal­grat que qües­tio­nen alguns pri­vi­le­gis de clas­se i qües­tio­nen el caràc­ter anti­de­mo­crà­tic de l’Estat espan­yol, no estan a l’alçada dels acords fun­da­cio­nals de la CUP-Cri­da Constituent.

Allò que expli­ca les difi­cul­tats per arri­bar a acords en rela­ció a les pro­pos­tes de pla de xoc pre­sen­ta­des per la CUP-CC i en la pos­si­bi­li­tat d’acordar una pre­si­dèn­cia de con­sens no és la supo­sa­da posi­ció de màxims de la CUP-CC, sinó més aviat els inter­es­sos par­ti­dis­tes de CDC, la seva con­di­ció de repre­sen­tants de deter­mi­nats sec­tors de les clas­ses domi­nants, i la volun­tat del con­junt de la coa­li­ció de Junts pel Sí de no discutir-los.

Allò que expli­ca les difi­cul­tats per arri­bar a acords són els inter­es­sos par­ti­dis­tes de CDC i la seva con­di­ció de repre­sen­tants de deter­mi­nats sec­tors de les clas­ses domi­nants, i la volun­tat del con­junt de Junts pel Sí de no discutir-los.

Ara més que mai es posen al des­co­bert els inter­es­sos de clas­se que ver­te­bren la Cata­lun­ya auto­nò­mi­ca, un dels ele­ments claus per a l’articulació del pro­jec­te capi­ta­lis­ta espan­yol i euro­peu de les clas­ses domi­nants cata­la­nes i espan­yo­la. Uns inter­es­sos que ara mateix només pot garan­tir Artur Mas en la posi­ció clau de Pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat per tal de cana­litzar cap a una sor­ti­da pac­ta­da amb l’Estat ‑si cal faci­li­ta­da per la Unió Euro­pea- a bona part del des­con­ten­ta­ment polí­tic i social que està cristal·litzant en suport a una sor­ti­da inde­pen­den­tis­ta al Prin­ci­pat. Con­trà­ria­ment a qui creu que Artur Mas repre­sen­ta un sec­tor allun­yat de les veus crí­ti­ques del seu execu­tiu, Mas és la per­so­na que millor repre­sen­ta els inter­es­sos d’aquestes veus, mal­grat que en un com­plex joc de miralls, apos­tin ara per dibui­xar per­fils dife­ren­ciats. En aquest con­text, la fun­ció de l’esquerra inde­pen­den­tis­ta con­sis­teix en des­vetllar aquests inter­es­sos, en assen­ya­lar que és jus­ta­ment Artur Mas qui ara mateix repre­sen­ta la bau­la d’unió entre el pro­jec­te de refun­da­ció de l’Estat espan­yol i les aspi­ra­cions de la majo­ria de Cata­lun­ya a la sobi­ra­nia, i expli­car, de for­ma ben cla­ra i ben níti­da, que només apar­tant-lo de la pre­si­dèn­cia de la Gene­ra­li­tat serà pos­si­ble ava­nçar en la rup­tu­ra amb l’estat.

No és casua­li­tat el fet que Ciu­ta­dans, PSC i PP s’oferissin a Mas com a suport per a la inves­ti­du­ra: els tres par­tits com­pro­me­sos amb la uni­tat de l’Estat espan­yol varen coin­ci­dir a ins­tar Mas a dei­xar de per­se­guir l’adhesió de la CUP, a aban­do­nar la via uni­la­te­ral i a retor­nar a la recer­ca d’un pac­te d’estat dins la lega­li­tat i dins la Cons­ti­tu­ció. És evi­dent que aquest emplaça­ment ope­ra en el terreny de la retò­ri­ca, i en la recer­ca dels votants més con­ser­va­dors de CDC. És evi­dent tam­bé que els par­tits unio­nis­tes con­di­cio­nen molt níti­da­ment el seu pos­si­ble suport a que Mas aban­do­ni la via ober­ta per la Decla­ra­ció que decla­ra­va «il·legítim i sen­se com­pe­tèn­cia el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­cio­nal» apro­va­da pel Par­la­ment el pas­sat 9 de novem­bre. I, final­ment, és evi­dent tam­bé que Mas no pot ‑ni vol- fer això ara mateix. No dei­xa de ser sig­ni­fi­ca­tiu, però, que tots tres par­tits reco­ne­guin a Mas com una figu­ra neces
sària i útil ‑potser impres­cin­di­ble?- per a recon­duir la situa­ció actual en bene­fi­ci dels inter­es­sos de l’estat.

Mas, doncs, no es pot des­dir de la Decla­ra­ció apro­va­da. La neces­si­ta. No per­què es cre­gui el seu con­tin­gut. Sinó per­què és útil per a la seva estra­tè­gia. Mas no pre­tén acon­se­guir el suport de la CUP per ava­nçar cap a una rup­tu­ra amb l’estat. Mas pre­tén asse­gu­rar-ne la seva sub­mis­sió, pos­si­bi­li­tar a tra­vés de la seva inves­ti­du­ra la des­ac­ti­va­ció de tot el seu poten­cial rup­tu­ris­ta i de la seva cre­di­bi­li­tat davant les clas­ses popu­lars, per garan­tir-se una legis­la­tu­ra sen­se des­torbs par­la­men­ta­ris. Una legis­la­tu­ra que vol orien­tar a sos­te­nir un pols polí­tic amb l’estat basat en actua­cions decla­ra­tò­ries que li per­me­tin aug­men­tar la ten­sió de for­ma con­tro­la­da, però que alho­ra li per­me­ti dur a ter­me una ges­tió basa­da en la lega­li­tat i en la segu­re­tat jurí­di­ca d’acord amb els inter­es­sos de clas­se que ell repre­sen­ta. El seu objec­tiu final: faci­li­tar una inter­ven­ció dis­cre­ta de la Unió Euro­pea i faci­li­tar un pac­te d’estat.

L’objectiu final de CDC és faci­li­tar una inter­ven­ció dis­cre­ta de la Unió Euro­pea i faci­li­tar un pac­te d’estat.

CDC i Mas neces­si­ten un pac­te per atu­rar la sag­nia que les con­vul­sions dels darrers anys els està cau­sant: una sag­nia elec­to­ral, per­dent vots pro­cés elec­to­ral rere pro­cés elec­to­ral; i una sag­nia polí­ti­ca i de legi­ti­mi­tat. En la mesu­ra en què han hagut d’augmentar el ten­sa­ment amb l’estat, davant la neces­si­tat d’assumir l’onada mobi­litza­do­ra i davant la neces­si­tat d’augmentar el sos­tre com­pe­ten­cial de l’autonomia, l’Estat ha dei­xat de pro­te­gir la xar­xa clien­te­lar del seu par­tit, tot posant-la al des­co­bert. Però per faci­li­tar una reso­lu­ció acor­da­da d’aquest plet que el bloc de poder que con­tro­la l’Estat man­té amb els sec­tors domi­nants al Prin­ci­pat a qui CDC repre­sen­ta, Mas neces­si­ta con­tro­lar amb mà de ferro tots els agents que hi estan inter­ve­nint – cosa que sem­bla tenir feta avui: anul·lada ERC amb com­pro­mi­sos que van donar lloc a Junts pel Sí i con­tro­la­da l’ANC amb mà de ferro a tra­vés de Jor­di Sán­chez, només que­da la CUP fora dels domi­nis de CDC. Sot­me­tre la CUP-CC en la inves­ti­du­ra, sig­ni­fi­ca­ria per CDC demos­trar-se que les cam­pan­yes de pres­sing ‑incloent insults i ame­na­ces- són sen­zi­lles de fer, i efec­ti­ves i podrien ser uti­litza­des en qual­se­vol moment.

En aquest con­text, la CUP-CC es juga que­dar final­ment sub­su­mi­da en un pro­cés hege­mo­nitzat per CDC, un pro­cés que no res­pon als inter­es­sos popu­lars, i del qual la CUP es con­ver­ti­ria en la seva ves­sant esque­rra­no­sa. L’alternativa és des­bor­dar aquest pro­cés i dispu­tar des de l’esquerra i des del carrer el seu lide­rat­ge a la dre­ta a par­tir de la defen­sa d’un pro­jec­te de socie­tat dife­ren­ciat, que res­pon­gui als inter­es­sos de la clas­se tre­ba­lla­do­ra i la res­ta de clas­ses popu­lars, i que res­pon­gui al marc nacio­nal dels Paï­sos Cata­lans. Amb ERC fago­ci­ta­da per CDC, i la res­ta de l’esquerra cata­la­na inca­paç d’articular un pro­jec­te pro­pi al mar­ge de les lògi­ques esta­tals, la CUP-CC dis­po­sa de la pos­si­bi­li­tat d’afirmar la seva apos­ta per lide­rar l’espai de l’esquerra cata­la­na amb un pro­jec­te trans­for­ma­dor i de base. Resis­tir l’embat de la inves­ti­du­ra de Mas sig­ni­fi­ca­ria afir­mar aques­ta volun­tat de pro­jec­te de socie­tat antagonista.

Cal que l’Esquerra Inde­pen­den­tis­ta resis­tei­xi l’embat que li han plan­te­jat els sec­tors més con­ser­va­dors i immo­bi­lis­tes de Junts pel Sí.

Per això la con­sig­na per a l’esquerra inde­pen­den­tis­ta no pot ser una altra que resis­tir a l’embat que estan plan­te­jant els sec­tors més con­ser­va­dors i immo­bi­lis­tes de Junts per Sí i de Con­ver­gèn­cia Demo­crà­ti­ca de Cata­lun­ya con­tra la CUP i con­tra la seva posi­ció defen­sa­da públi­ca­ment des de prou abans de les elec­cions del 27 de setem­bre, i des de la matei­xa nit elec­to­ral: si ara mateix hi ha una majo­ria social al Prin­ci­pat de Cata­lun­ya dis­po­sa­da a ava­nçar cap a una rup­tu­ra demo­crà­ti­ca amb l’Estat espan­yol, l’única pos­si­bi­li­tat de fer-ho és garan­tint un lide­rat­ge ins­ti­tu­cio­nal que sigui capaç de gene­rar una míni­ma con­fia­nça en la vin­cu­la­ció d’un pro­jec­te inde­pen­den­tis­ta i, alho­ra, de trans­for­ma­ció social; algú que, com ja s’ha dit, no esti­gui vin­cu­lat, als ulls de la gran majo­ria, a la corrup­ció, les reta­lla­des, les pri­va­titza­cions i, com no s’ha dit tant, a la repres­sió polí­ti­ca. Algú que no tin­gui deu­tes, i no repre­sen­ti inter­es­sos incon­fes­sa­bles; algú en defi­ni­ti­va, que no tre­ba­lli per sot­me­tre la res­ta d’independentistes per faci­li­tar un nou pac­te amb l’Estat; algú que no hagi ope­rat des de la impo­si­ció, i algú que no hagi vin­cu­lat, de for­ma per­so­na­lís­si­ma, els esde­ve­ni­ments oco­rre­guts els darrers anys a la seva posi­ció institucional.

Sen­se Mas en la case­lla cen­tral del poder auto­nò­mic i del lide­rat­ge d’un pro­cés ins­ti­tu­cio­na­litzat cap a la repro­duc­ció de les matei­xes estruc­tu­res de poder exis­tents avui, des­apa­rei­xe­ria l’efecte del cor­dó sani­ta­ri que s’ha cons­truït al seu vol­tant amb les reta­lla­des i la corrup­ció, es dilui­ria en part un efec­te retro­ali­men­ta­dor entre CDC i PP en què el Pro­cés els dóna una cer­ta immu­ni­tat davant els diver­sos casos de corrup­ció que els afec­ten, i difi­cul­ta­ria el crei­xe­ment de les opcions unio­nis­tes a les àrees metro­po­li­ta­nes del Prin­ci­pat, legi­ti­mant la CUP com a força autò­no­ma de les clas­ses tre­ba­lla­do­res i popu­lars: es dis­sol­dria el dis­curs segons el qual, en el fons, votar la CUP és votar CDC; i es dis­sol­dria tam­bé el dis­curs segons el qual, en el fons, l’independentisme és una excu­sa per tapar la corrupció.

Estem pro­ba­ble­ment en el moment més trans­cen­dent i deci­siu que ha vis­cut l’esquerra inde­pen­den­tis­ta: un doble pols que està lliu­rant amb l’estat espan­yol i amb les clas­ses domi­nants cata­la­nes. El debat d’investidura és un dels actes més deci­sius d’aquesta bata­lla, ja que es deci­deix si qui lide­ra­rà la ins­ti­tu­ció serà algú com­pro­mès amb la rup­tu­ra i amb la sobi­ra­nia popu­lar, o si serà algú que pre­tén cana­litzar aques­ta força rei­vin­di­ca­ti­va en bene­fi­ci d’interessos par­ti­dis­tes, i d’uns inter­es­sos de clas­se ben determinats.

El debat d’investidura deci­di­rà si qui lide­ra la ins­ti­tu­ció és algú com­pro­mès amb la rup­tu­ra i la sobi­ra­nia popu­lar, o algú que pre­tén cana­litzar aques­ta força en bene­fi­ci d’interessos par­ti­dis­tes i de clas­se ben determinats.

Ara més que mai és impres­cin­di­ble la força de les llui­tes i els movi­ments popu­lars. Més enllà de debats ins­ti­tu­cio­nals sobre la corre­la­ció de for­ces a nivell par­la­men­ta­ri, cal recor­dar que un pro­cés de rup­tu­ra amb els estats espan­yol o fran­cès; un pro­cés de rup­tu­ra amb el sis­te­ma capi­ta­lis­ta patriar­cal; un pro­cés de des­con­ne­xió d’institucions com la UE, l’OTAN o l’FMI; i alho­ra un pro­cés de cons­truc­ció de noves ins­ti­tu­cions popu­lars i demo­crà­ti­ques per al con­junt dels Paï­sos Cata­lans només és pos­si­ble amb un poble orga­nitzat i mobi­litzat, dis­po­sat a la con­fron­ta­ció amb un estat que no tin­drà mira­ments en fer ser­vir tots els mèto­des ‑legals i il·legals- neces­sa­ris per com­ba­tre qual­se­vol que esti­gui en dis­po­si­ció d’amenaçar la seva inte­gri­tat. No estem enmig d’una vul­gar llui­ta entre par­tits; no podem espe­rar una inde­pen­dèn­cia que vin­gui exclu­si­va­ment de pro­ces­sos legis­la­tius i par­la­men­ta­ris: estem enmig d’una una con­fron­ta­ció d’interessos d’un deter­mi­nat seg­ment de la bur­ge­sia cata­la­na que pre­tén subor­di­nar i anul·lar aquells que no volen reedi­tar un pac­te amb l’estat, amb l’objectiu de faci­li­tar-lo. Ens hi juguem, no només l’avenç d’una part del nos­tre país envers la inde­pen­dèn­cia, sinó jus­ta­ment la con­fi­gu­ra­ció d’un pro­jec­te polí­tic, eco­nò­mic i cul­tu­ral alter­na­tiu al domi­nant als Paï­sos Cata­lans, un pro­jec­te de ple­na sobi­ra­nia per al con­junt del nos­tre poble. Aquest últim és el com­pro­mís d’Endavant (OSAN) i ente­nem tam­bé, del con­junt de l’esquerra independentista.

Enda­vant (Orga­nitza­ció Socia­lis­ta d’Alliberame
nt Nacional)

a 23 de novem­bre de 2015

Paï­sos Catalans

Artikulua gustoko al duzu? / ¿Te ha gustado este artículo?

Twitter
Facebook
Telegram

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *