Trans­for­mar la força de les urnes en força revo­lu­cio­nà­ria /​Transformar la fuer­za de las urnas en fuer­za revo­lu­cio­na­ria- Endavant

Cata­lan

Els resul­tats de les elec­cions muni­ci­pals del pas­sat 24 de maig han supo­sat un ava­nç impor­tant per a les posi­cions de la uni­tat popu­lar. La mili­tàn­cia d’Endavant OSAN ha tre­ba­llat a fons, jun­ta­ment amb mul­ti­tud de per­so­nes, col·lectius i orga­nitza­cions, per a con­tri­buir a aques­ta fita, i com­par­tim la satis­fac­ció de la fei­na feta amb el con­junt del moviment.

Som cons­cients que el nivell de pene­tra­ció d’aquestes can­di­da­tu­res és varia­ble entre els dife­rents terri­to­ris dels Paï­sos Cata­lans. Tam­bé som cons­cients que les lla­vors que hem plan­tat en el camp de la cons­truc­ció de can­di­da­tu­res muni­ci­pa­lis­tes, crei­xen a rit­me segur. I tot això s’ha fet allun­yant-nos del para­cai­gu­dis­me polí­tic, arre­lats al territori.

Des d’Endavant OSAN volem refer­mar allò que sem­pre han dit les can­di­da­tu­res rup­tu­ris­tes: la llui­ta real és al carrer. Sen­se carrer, sen­se auto­or­ga­nitza­ció, sen­se poder popu­lar, la tas­ca ins­ti­tu­cio­nal té poc sen­tit. El rep­te que tenim al davant és impor­tant: equi­val­dre, amb mobi­litza­ció i auto­or­ga­nitza­ció popu­lar als resul­tats ins­ti­tu­cio­nals obtinguts.

Els resul­tats obtin­guts no han estat fruit d’estratègies de des­patxos ni d’aliances con­jun­tu­rals, sinó que han anat pre­ce­dits d’una con­fluèn­cia real de llui­tes al carrer, de tei­xir movi­ment popu­lar des de la base. Aquest ha estat i aquest hau­ria de con­ti­nuar essent el camí.

Al con­junt dels Paï­sos Cata­lans sota ocu­pa­ció espan­yo­la, tant en les elec­cions muni­ci­pals com a les auto­nò­mi­ques al País Valen­cià i les Illes, el poble cata­là ha votat cla­ra­ment per des­allot­jar els par­tits que han ges­tio­nat el poder a tots els nivells des de fa 35 anys i que han apli­cat les matei­xes polí­ti­ques neo­li­be­rals anti­so­cials con­tra la clas­se tre­ba­lla­do­ra. PP, CiU i PSOE han sofert una derro­ta històrica.

Una derro­ta que té les seves arrels en l’enorme fei­na feta al carrer dels movi­ments popu­lars, en la llui­ta dels qui davant la inope­ràn­cia de sin­di­cats majo­ri­ta­ris i par­tits de l’esquerra aco­mo­da­da, han com­ba­tut amb ima­gi­na­ció, deter­mi­na­ció i força, com ho han fet els docents i tota la socie­tat de les Illes con­tra el TIL i l’atac a l’ensenyament públic, la pri­ma­ve­ra valen­cia­na i les mobi­litza­cions en defen­sa de la sani­tat públi­ca arreu del terri­to­ri, per posar només uns pocs exemples.

S’equivocarà qui atri­buei­xi la derro­ta de la dre­ta espan­yo­lis­ta, en el cas del País Valen­cià i les Illes, la dava­lla­da de PSOE a tot el país, i la cai­gu­da de CiU al Prin­ci­pat, espe­cial­ment a ciu­tats com Bar­ce­lo­na, a l’encert d’una o altra de les for­ces polí­ti­ques que han reco­llit elec­to­ral­ment aquest des­con­ten­ta­ment, i igno­ri el paper deter­mi­nant de la mobi­litza­ció i llui­ta popular.

Davant aques­ta reali­tat, hem d’alertar que qual­se­vol intent de cons­truir alter­na­ti­ves popu­lars o d’avançar cap a la sobi­ra­nia que no sàpi­ga enten­dre aques­ta situa­ció, i que pre­ten­gui recu­pe­rar alian­ces obso­le­tes amb aques­tes for­ces, esta­rà con­dem­nat a dece­bre les expec­ta­ti­ves popu­lars de can­vi i con­tri­bui­rà a sus­ten­tar i res­ca­tar el règim.

L’actual situa­ció de des­gast del règim és una opor­tu­ni­tat per a ava­nçar vers la cons­truc­ció de la Uni­tat Popu­lar als Paï­sos Cata­lans, una opor­tu­ni­tat que plan­te­ja rep­tes i perills, tant el d’integrar-se en la dinà­mi­ca ins­ti­tu­cio­nal de ges­tió de les engru­nes de l’actual règim, com el de no ser prou valents per mul­ti­pli­car la inci­dèn­cia polí­ti­ca del pro­jec­te de l’esquerra independentista.

Ara més que mai, creiem que la mili­tàn­cia de l’esquerra inde­pen­den­tis­ta hem de ser cons­cients que la nos­tra tas­ca cen­tral és con­ver­tir aques­ta força de les urnes en força revo­lu­cio­nà­ria. Això vol dir que, un cop pas­sa­des les elec­cions muni­ci­pals, cal retor­nar amb més inten­si­tat que mai a la tas­ca de cons­truc­ció de movi­ments popu­lars, a la llui­ta al carrer i a plan­te­jar bata­lla oberta.

La llui­ta és l’únic camí!

Paï­sos Cata­lans, 27 de maig de 2015

Cas­te­llano

Los resul­ta­dos de las elec­cio­nes muni­ci­pa­les del pasa­do 24 de mayo han supues­to un avan­ce impor­tan­te para las posi­cio­nes de la uni­dad popular.

«>La mili­tan­cia de Enda­vant (OSAN) ha tra­ba­ja­do a fon­do, jun­to con mul­ti­tud de per­so­nas, colec­ti­vos y orga­ni­za­cio­nes, para con­tri­buir a esta meta, y com­par­ti­mos la satis­fac­ción del tra­ba­jo hecho con el con­jun­to del movimiento.

Somos cons­cien­tes de que el nivel de pene­tra­ción de estas can­di­da­tu­ras es varia­ble entre los dife­ren­tes terri­to­rios de los Paí­ses Cata­la­nes. Tam­bién somos cons­cien­tes de que las semi­llas que hemos plan­ta­do en el cam­po de la cons­truc­ción de can­di­da­tu­ras muni­ci­pa­lis­tas, cre­cen a rit­mo seguro.

«>Y todo esto se ha hecho ale­ján­do­nos del para­cai­dis­mo polí­ti­co, arrai­ga­dos en el territorio.

Des­de Enda­vant (OSAN) que­re­mos reafir­mar lo que siem­pre han dicho las can­di­da­tu­ras rup­tu­ris­tas: la lucha real es en la calle. Sin calle, sin auto­or­ga­ni­za­ción, sin poder popu­lar, la tarea ins­ti­tu­cio­nal tie­ne poco sentido.

«>El reto que tene­mos delan­te es impor­tan­te: hacer equi­va­len­te, con movi­li­za­ción y auto­or­ga­ni­za­ción popu­lar los resul­ta­dos ins­ti­tu­cio­na­les obtenidos.

Los resul­ta­dos obte­ni­dos no han sido fru­to de estra­te­gias de des­pa­chos ni de alian­zas coyun­tu­ra­les, sino que han ido pre­ce­di­dos de una con­fluen­cia real de luchas en la calle, de tejer movi­mien­to popu­lar des­de la base.

«>Este ha sido y este debe­ría con­ti­nuar sien­do el camino.

En el con­jun­to de los Paí­ses Cata­la­nes bajo ocu­pa­ción espa­ño­la, tan­to en las elec­cio­nes muni­ci­pa­les como en las auto­nó­mi­cas en el País Valen­ciano y las Islas, el pue­blo cata­lán ha vota­do cla­ra­men­te por des­alo­jar a los par­ti­dos que han ges­tio­na­do el poder a todos los nive­les des­de hace 35 años y que han apli­ca­do las mis­mas polí­ti­cas neo­li­be­ra­les anti­so­cia­les con­tra la cla­se trabajadora.

«>PP, CiU y PSOE han sufri­do una derro­ta histórica.

Una derro­ta que tie­ne sus raí­ces en el enor­me tra­ba­jo rea­li­za­do en la calle de los movi­mien­tos popu­la­res, en la lucha de quie­nes ante la inope­ran­cia de sin­di­ca­tos mayo­ri­ta­rios y par­ti­dos de la izquier­da aco­mo­da­da, han com­ba­ti­do con ima­gi­na­ción, deter­mi­na­ción y fuer­za, como lo han

«>hecho los docen­tes y toda la socie­dad de las Islas con­tra el TIL y el ata­que a la ense­ñan­za públi­ca, la pri­ma­ve­ra valen­cia­na y las movi­li­za­cio­nes en defen­sa de la sani­dad públi­ca en todo el terri­to­rio, por poner sólo unos pocos ejemplos.

Se equi­vo­ca­rá quien atri­bu­ya la derro­ta de la dere­cha espa­ño­lis­ta, en el caso de la Comu­ni­dad Valen­cia­na y las Islas, el des­cen­so de PSOE en todo el país, y la caí­da de CiU en el Prin­ci­pa­do, espe­cial­men­te en ciu­da­des como Bar­ce­lo­na,​al acier­to de

«>una u otra de las fuer­zas polí­ti­cas que han reco­gi­do elec­to­ral­men­te este des­con­ten­to, e igno­re el papel deter­mi­nan­te de la movi­li­za­ción y lucha popular.

Ante esta reali­dad, debe­mos aler­tar que cual­quier inten­to de cons­truir alter­na­ti­vas popu­la­res o de avan­zar hacia la sobe­ra­nía que no sepa enten­der esta situa­ción, y que pre­ten­da recu­pe­rar alian­zas obso­le­tas con estas fuer­zas, esta­rá con­de­na­do a decep­cio­nar las expec­ta­ti­vas popu­la­res de cam­bio y

«>con­tri­bui­rá a sus­ten­tar y res­ca­tar el régimen.

La actual situa­ción de des­gas­te del régi­men es una opor­tu­ni­dad para avan­zar hacia la cons­truc­ción de la Uni­dad Popu­lar en los Paí­ses Cata­la­nes, una opor­tu­ni­dad que plan­tea retos y peli­gros, tan­to el de inte­grar­se en la diná­mi­ca ins­ti­tu­cio­nal de ges­tión de las miga­jas d

«>el actual régi­men, como el de no ser lo sufi­cien­te­men­te valien­tes para mul­ti­pli­car la inci­den­cia polí­ti­ca del pro­yec­to de la izquier­da independentista.

Aho­ra más que nun­ca, cree­mos que en la mili­tan­cia de la izquier­da inde­pen­den­tis­ta debe­mos ser cons­cien­tes de que nues­tra tarea cen­tral es con­ver­tir esta fuer­za de las urnas en fuer­za revo­lu­cio­na­ria. Esto quie­re decir que, una vez pasa­das las elec­cio­nes muni­ci­pa­les, hay que vol­ver con más inten­si­dad que nun­ca en la tarea de cons­truc­ción de movi­mien­tos popu­la­res, a la lucha en la calle y a plan­tear bata­lla abierta.

Artikulua gustoko al duzu? / ¿Te ha gustado este artículo?

Twitter
Facebook
Telegram

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *