Terra Lliu­re. Punt de par­ti­da: 1979 – 1995 Una bio­gra­fia auto­ritza­da- LLi​ber​tat​.Cat

Apareix una biografia de Terra Lliure per al 23 d'abrilApa­reix una bio­gra­fia de Terra Lliu­re per al 23 d’a­bril

El lli­bre que res­sen­yem, té 277 pàgi­nes, és el resul­tat de la redac­ció col·lectiva dels seus qua­tre autors: Car­les Bení­tez, Pep Mus­té, Joan Roca­mo­ra i Car­les Sas­tre, tots ells exmi­li­tants de Terra Lliu­re (TL). Escrit en ter­ce­ra per­so­na, un narra­dor extern abas­ta la tota­li­tat del perío­de de vida de l’organització arma­da, fins a la seva dis­so­lu­ció. És el pri­mer volum de la Col·lecció Lle­vat, de les nou­na­des Edi­cions del 1979. El dis­seny acu­rat és obra de Jor­di Borràs. És impor­tant de remar­car que el text no és el resul­tat d’un tre­ball de recer­ca biblio­grà­fi­ca, d’ar­xiu o d’en­tre­vis­tes, són els tes­ti­mo­nis de pri­me­ra mà d’ex­mi­li­tants de TL, que foren detin­guts en diver­ses dates: 1977, 1982, 1984, 1985, 1989, 1992 i que en el text expo­sen les seves expe­rièn­cies, valo­ra­cions i anà­li­sis polí­ti­ques sobre l’e­vo­lu­ció de l’or­ga­nitza­ció arma­da. Pep Mus­té, detin­gut el 1992, arri­ba a acu­mu­lar, en diver­sos judi­cis, un total de 140 anys de pre­só.

Tots ells mili­ten actual­ment en diver­ses orga­nitza­cions de l’Es­que­rra Inde­pen­den­tis­ta (EI). El 13 de juny de 2009, el Casal Manuel Viu­sà de Vic orga­nitzà una acte amb el títol: «Per una Terra Lliu­re. 30 anys d’es­tra­tè­gia inde­pen­den­tis­ta». Diver­sos ora­dors feren un bala­nç de la tra­jec­tò­ria de l’in­de­pen­den­tis­me i del can­vi d’es­tra­tè­gia, d’a­que­lla refle­xió en va sor­gir el con­cep­te, punt de par­ti­da, que for­ma part del títol del lli­bre.

Biblio­gra­fia

Terra Lliu­re: Punt de Par­ti­da (2012) amplia la infor­ma­ció sobre el tema dels dos tre­balls que el pre­ce­di­ren: Terra Lliu­re 1979 – 1986. Autor, Jau­me Fer­nàn­dez Cal­vet, edi­to­rial El Llamp, 1986. Par­la Terra Lliu­re. Els docu­ments de l’organització arma­da cata­la­na. Prò­leg de Car­les Sas­tre, edi­cions El Jonc. Paï­sos Cata­lans 1999.

La biblio­gra­fia sobre la his­tò­ria de l’in­de­pen­den­tis­me cata­là, creix en fun­ció de l’ex­ten­sió de la ideo­lo­gia inde­pen­den­tis­ta en amplis sec­tors del nos­tre poble, Volem recor­dar tex­tos cab­dals sobre el tema apa­re­guts darre­ra­ment: Rubi­ral­ta, Fer­mí. Joan Cor­nu­de­lla i Bar­be­rà (1904−1985) Bio­gra­fia polí­ti­ca. 50 anys d’in­de­pen­den­tis­me cata­là. Bar­ce­lo­na Publi­ca­cions de l’A­ba­dia de Mon­tse­rrat, 2003. Gon­zà­lez, Arnau. La nació ima­gi­na­da. Els fona­ments dels Paï­sos Cata­lans (1931−1939). Cata­rro­ja (País Valen­cià). Afers, 2006. Surro­ca, Robert. La Cata­lun­ya resis­tent. Allò que la transició ens ha ama­gat. Llei­da. Pagès edi­tors, 2006. Vila­dro­sa, Octa­vi. Sang, dolor, espe­ra­nça. La Gene­ra­li­tat repu­bli­ca­na i la pri­me­ra resis­tèn­cia inde­pen­den­tis­ta (1931−1946). Bar­ce­lo­na. edi­to­rial Duxelm 2010. El lli­bre que res­sen­yem amplia la biblio­gra­fia sobre el tema.

El con­tin­gut

El lli­bre come­nça amb un poe­ma d’Àl­var Valls i una endreça, a la sego­na pàgi­na, a tots els mili­tants inde­pen­den­tis­tes, morts en com­bat, repre­sa­liats i exi­liats. Des­prés d’u­na breu intro­duc­ció, segueix una Pri­me­ra part sobre els pre­ce­dents his­tò­rics que per­me­ten d’en­ten­dre la con­ti­nuï­tat his­tò­ri­ca de la llui­ta, que fa pos­si­ble la nai­xe­nça de TL. Hi ha un total de sis parts amb títols com, Part II Nai­xe­ment i bases polí­ti­ques (1968−1979), o la Part III Expan­sió i inci­dèn­cia de TL (1980−1988), on es fan unes con­si­de­ra­cions sobre les qua­tre assem­blees de Terra Lliu­re. Un annex amb 8 mini­bio­gra­fies de mili­tants de TL ja tras­pas­sats, tam­bé s’hi fa un recull de 4 docu­ments polí­tics que aju­den a con­tex­tua­litzar l’è­po­ca. Una cro­no­lo­gia de les accions de TL (1978−1992) i un glos­sa­ri de sigles clouen el text. En els subapar­tats és inter­es­sant de lle­gir, des d’u­na òpti­ca inde­pen­den­tis­ta, con­si­de­ra­cions sobre: Refor­ma ver­sus rup­tu­ra. El nai­xe­ment dels CSPC. Un ima­gi­na­ri sim­bò­lic pro­pi. El nai­xe­ment del MDT. La ràtzia dels Jocs Olím­pics. El macro­ju­di­ci a Terra Lliu­re.

Con­si­de­ra­cions

Terra Lliu­re és here­va d’al­tres orga­nitza­cions arma­des inde­pen­den­tis­tes, que al llarg de la his­tò­ria enten­gue­ren que segons la situa­ció polí­ti­ca, el con­text eco­nò­mic, social, la pro­pa­gan­da arma­da era una bona eina de llui­ta con­tra l’o­pres­sor. Així recor­dem l’or­ga­nitza­ció, Socie­tat d’Es­tu­dis Mili­tars 1922 (SEM), Ban­de­ra Negra, San­ta Ger­man­dat Cata­la­na (1925), l’Or­ga­nitza­ció Mili­tar Cata­la­na 1926, (ORMICA), l’Or­ga­nitza­ció Mili­tar de Nosal­tres Sols!, 1932, (OMNS), la Sec­ció Mili­tar del Front Nacio­nal de Cata­lun­ya (1943−1946) (FNC) el Front d’A­lli­be­ra­ment Cata­là, (1969−1977) (FAC) i con­tem­po­rà­nia l’E­xèr­cit Popu­lar Cata­là (1968−1979) (EPOCA).

Terra Lliu­re fou con­ce­bu­da com una orga­nitza­ció arma­da de dina­mitza­ció de les llui­tes obre­res, lin­güís­ti­ques, cul­tu­rals, anti­ca­pi­ta­lis­tes, cul­tu­rals, eco­nò­mi­ques, eco­lò­gi­ques i con­tra la dro­ga. Les seves accions de pro­pa­gan­da se situa­ren en el terreny de denún­cia de la sim­bo­lo­gia espan­yo­lis­ta, repre­sen­ta­ti­va de la situa­ció colo­nial d’o­pres­sió. TL esta­bleix una estra­tè­gia de rup­tu­ra amb l’Es­tat capi­ta­lis­ta i el seu apa­rell subor­di­nat, la polí­ti­ca i els polí­tics auto­no­mis­tes.

Al come­nça­ment dels anys vui­tan­ta sor­geix el con­cep­te del «patrio­ta cata­là», el defen­sor de la terra con­tra les agres­sions dels seus enemics i dels boti­flers al seu ser­vei. En el mateix perío­de, la difu­sió de la tri­lo­gia: Inde­pen­dèn­cia, Socia­lis­me, Reuni­fi­ca­ció dels PPCC, com a eixos polí­tics de l’in­de­pen­den­tis­me dels anys setan­ta i vui­tan­ta, és el resul­tat del doble esfo­rç de teo­ritza­ció de pro­pa­gan­da i difu­sió que fa l’EI en aque­lla con­jun­tu­ra, quan la Transició enca­ra no s’ha­via con­so­li­dat.

Salu­dem el lli­bre com a un nou ele­ment de refle­xió, que ha de gene­rar debat per extreu­re de l’ex­pe­rièn­cia, dels errors i encerts polí­tics, el camí que ens per­me­ti seguir ava­nçant en la via del nos­tre alli­be­ra­ment com a nació i com a clas­se.

Artikulua gustoko al duzu? / ¿Te ha gustado este artículo?

Share on facebook
Share on Facebook
Share on twitter
Share on Twitter

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *