Apareix una biografia de Terra Lliure per al 23 d’abrilEl llibre que ressenyem, té 277 pàgines, és el resultat de la redacció col·lectiva dels seus quatre autors: Carles Benítez, Pep Musté, Joan Rocamora i Carles Sastre, tots ells exmilitants de Terra Lliure (TL). Escrit en tercera persona, un narrador extern abasta la totalitat del període de vida de l’organització armada, fins a la seva dissolució. És el primer volum de la Col·lecció Llevat, de les nounades Edicions del 1979. El disseny acurat és obra de Jordi Borràs. És important de remarcar que el text no és el resultat d’un treball de recerca bibliogràfica, d’arxiu o d’entrevistes, són els testimonis de primera mà d’exmilitants de TL, que foren detinguts en diverses dates: 1977, 1982, 1984, 1985, 1989, 1992 i que en el text exposen les seves experiències, valoracions i anàlisis polítiques sobre l’evolució de l’organització armada. Pep Musté, detingut el 1992, arriba a acumular, en diversos judicis, un total de 140 anys de presó.
Tots ells militen actualment en diverses organitzacions de l’Esquerra Independentista (EI). El 13 de juny de 2009, el 
Casal Manuel Viusà de Vic organitzà una acte amb el títol: «Per una Terra Lliure. 30 anys d’estratègia independentista». Diversos oradors feren un balanç de la trajectòria de l’independentisme i del canvi d’estratègia, d’aquella reflexió en va sorgir el concepte, punt de partida, que forma part del títol del llibre.
Bibliografia
Terra Lliure: Punt de Partida (2012) amplia la informació sobre el tema dels dos treballs que el precediren: Terra Lliure 1979 – 1986. Autor, Jaume Fernàndez Calvet, editorial El Llamp, 1986. Parla Terra Lliure. Els documents de l’organització armada catalana. Pròleg de Carles Sastre, edicions El Jonc. Països Catalans 1999.
La bibliografia sobre la història de l’independentisme català, creix en funció de l’extensió de la ideologia independentista en amplis sectors del nostre poble, Volem recordar textos cabdals sobre el tema apareguts darrerament: Rubiralta, Fermí. Joan Cornudella i Barberà (1904−1985) Biografia política. 50 anys d’independentisme català. Barcelona Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003. Gonzàlez, Arnau. La nació imaginada. Els fonaments dels Països Catalans (1931−1939). Catarroja (País Valencià). Afers, 2006. Surroca, Robert. La Catalunya resistent. Allò que la transició ens ha amagat. Lleida. Pagès editors, 2006. Viladrosa, Octavi. Sang, dolor, esperança. La Generalitat republicana i la primera resistència independentista (1931−1946). Barcelona. editorial Duxelm 2010. El llibre que ressenyem amplia la bibliografia sobre el tema.
El contingut
El llibre comença amb un poema d’Àlvar Valls i una endreça, a la segona pàgina, a tots els militants independentistes, morts en combat, represaliats i exiliats. Després d’una breu introducció, segueix una Primera part sobre els precedents històrics que permeten d’entendre la continuïtat històrica de la lluita, que fa possible la naixença de TL. Hi ha un total de sis parts amb títols com, Part II Naixement i bases polítiques (1968−1979), o la Part III Expansió i incidència de TL (1980−1988), on es fan unes consideracions sobre les quatre assemblees de Terra Lliure. Un annex amb 8 minibiografies de militants de TL ja traspassats, també s’hi fa un recull de 4 documents polítics que ajuden a contextualitzar l’època. Una cronologia de les accions de TL (1978−1992) i un glossari de sigles clouen el text. En els subapartats és interessant de llegir, des d’una òptica independentista, consideracions sobre: Reforma versus ruptura. El naixement dels CSPC. Un imaginari simbòlic propi. El naixement del MDT. La ràtzia dels Jocs Olímpics. El macrojudici a Terra Lliure.
Consideracions
Terra Lliure és hereva d’altres organitzacions armades independentistes, que al llarg de la història entengueren que segons la situació política, el context econòmic, social, la propaganda armada era una bona eina de lluita contra l’opressor. Així recordem l’organització, Societat d’Estudis Militars 1922 (SEM), Bandera Negra, Santa Germandat Catalana (1925), l’Organització Militar Catalana 1926, (ORMICA), l’Organització Militar de Nosaltres Sols!, 1932, (OMNS), la Secció Militar del Front Nacional de Catalunya (1943−1946) (FNC) el Front d’Alliberament Català, (1969−1977) (FAC) i contemporània l’Exèrcit Popular Català (1968−1979) (EPOCA).
Terra Lliure fou concebuda com una organització armada de dinamització de les lluites obreres, lingüístiques, culturals, anticapitalistes, culturals, econòmiques, ecològiques i contra la droga. Les seves accions de propaganda se situaren en el terreny de denúncia de la simbologia espanyolista, representativa de la situació colonial d’opressió. TL estableix una estratègia de ruptura amb l’Estat capitalista i el seu aparell subordinat, la política i els polítics autonomistes.
Al començament dels anys vuitanta sorgeix el concepte del «patriota català», el defensor de la terra contra les agressions dels seus enemics i dels botiflers al seu servei. En el mateix període, la difusió de la trilogia: Independència, Socialisme, Reunificació dels PPCC, com a eixos polítics de l’independentisme dels anys setanta i vuitanta, és el resultat del doble esforç de teorització de propaganda i difusió que fa l’EI en aquella conjuntura, quan la Transició encara no s’havia consolidat.
Saludem el llibre com a un nou element de reflexió, que ha de generar debat per extreure de l’experiència, dels errors i encerts polítics, el camí que ens permeti seguir avançant en la via del nostre alliberament com a nació i com a classe.
