El Pac­te Fis­cal és un engany- Jor­di Romeu

Tres noti­cies inter­es­sants aquest matí. Una recor­da­va que el pas­sat 12 de novem­bre de 2010 el dia­ri El Perió­di­co infor­ma­va que un home de 45 anys, amb depres­sió, malalt, i a l’a­tur es suï­ci­da­va en un parc de l’Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat. Aquest home vivia amb la seva dona i tenia una filla de 14 anys, una set­ma­na abans havia rebut una deman­da judi­cial per haver ocu­pat il·legalment des de feia nou mesos una casa de l’em­pre­sa públi­ca de la Gene­ra­li­tat Adig­sa. La seva pare­lla asse­gu­ra­va al dia­ri que esta­va con­ve­nçu­da que el seu marit s’ha­via tret la vida per­què sabia que als havien de des­allot­jar: es muy tris­te que nos haya pasa­do esta des­gra­cia solo por una vivien­da- ens diu la dona-. No ens allar­ga­rem amb exem­ples, tot i ser cons­cients que les reta­lla­des de la sani­tat tam­bé s’han cobrat la vida d’un gra­pat de persones.

La sego­na notí­cia ens par­la­va de CiU i el Pac­te Fis­cal. Artur Mas i Anto­ni Duran i Llei­da, esgri­mei­xen sis­te­mà­ti­ca­ment l’ar­ma del Pac­te Fis­cal pre­sen­tant-la com la solu­ció a tots els nos­tres mals. Ens asse­gu­ren que aques­ta con­ques­ta con­tri­bui­rà a millo­rar les nos­tres con­di­cions de vida; ens asse­gu­ren que Espan­ya ens roba i que si dei­xa de robar-nos ja esta­rà tot solu­cio­nat. Tot i ser cert que Espan­ya en roba, i no només ens roba sinó que ens aixa­fa mili­tar­ment, ideo­lò­gi­ca­ment, cul­tu­ral­ment,… no ho és menys que tam­bé hi ha una colla de cata­lans i cata­la­nes que tam­bé ens roben i ens ofe­guen poli­cial­ment, judi­cial­ment,.… Fèlix Millet i Jor­di Mon­tull, per posar només un dels molts exem­ples ‑el del 3%,…-, amb la col·laboració direc­ta de CiU, ens han robat fins a 10 mili­ons d’eu­ros i seguei­xen lliu­res (i aquí apa­reix el supo­sat paper inde­pen­dent del poder judi­cial) com si res no hagués pas­sat, cami­nant pels carrers.

Per últim les notí­cies par­len d’Eu­ro­pa. Ange­la Mer­kel i Nico­las Sar­kozy estan dis­po­sats a tot per man­te­nir l’eu­ro i la Unió Euro­pea: s’ha de defen­sar l’eu­ro, per­què sen­se euro no hi ha Euro­pa i la Unió Euro­pea no és una opció sinó una nece­si­tat. Tant la llui­ta del poble grec, on Euro­pa més que una neces­si­tat és una putada; com el geno­ci­di per petro­li de l’O­TAN con­tra el poble libi, ens ho han dei­xat claríssim.

El que uni­fi­ca aques­tes tres refe­rèn­cies que aca­bem de donar és una rela­ció entre éssers humans que se’ns pre­sen­ta ocul­ta i que és la domi­na­ció d’uns sobre i con­tra els altres, i la sub­mis­sió dels altres vers els uns. Ja sigui d’es­pan­yols con­tra cata­lans, ja sigui de cris­tians con­tra musul­mans, d’ho­mes con­tra dones, del cen­tre de l’im­pe­ri con­tra la peri­fè­ria, i el que més inter­es­sa: d’uns cata­lans con­tra uns altres catalans.

Una mino­ria molt pode­ro­sa opri­meix una majo­ria molt dèbil. Una mino­ria que dis­po­sa de mit­jans de comu­ni­ca­ció, de for­ces arma­des, d’ins­ti­tu­cions socials infil­tra­des entre els tre­ba­lla­dors i tre­ba­lla­do­res (seguint en l’e­xem­ple de l’Hos­pi­ta­let, El Perió­di­co seguia: los jefes de los ser­vi­cios socia­les del Ayun­ta­mien­to de l’Hos­pi­ta­let acu­die­ron a casa de los fami­lia­res a ofre­cer su apo­yo. «Lle­ga­ron algo tar­de», les dijo una cuña­da que había inten­ta­do tra­mi­tar un piso pro­te­gi­do para la fami­lia.); en resum: una mino­ria opres­so­ra que domi­na fins hi tot la ideo­lo­gia i la moral amb la que la gran majo­ria explo­ta­da es pen­sa tant a ella matei­xa, com a la mino­ria explo­ta­do­ra, com a la res­ta de la natu­ra. Hem d’es­tar aler­ta per­què hi ha amics dels opres­sors barre­jats entre nosal­tres que ens venen, ens fan pen­sar mala­ment, ens des­or­ga­nitzen, com són CCOO i UGT, la majo­ria d’ON­G’s, ERC i ICV,…

Tenim exem­ples a cabas­sos de que la nos­tra socie­tat està frac­tu­ra­da en dues parts enfron­ta­des i que aques­tes dues parts ente­nen una matei­xa reali­tat de mane­res total­ment dife­rents: A l’es­tat espan­yol hi ha un 20% d’a­tur, demos­tra­ció evi­dent de que el sis­te­ma eco­nò­mic no està cen­trat en les per­so­nes sinó pen­sat pel bene­fi­ci eco­nò­mic pri­vat. Els éssers humans hem anat fins a la Llu­na però ara no hi ha diners ni per edu­ca­ció (però si per sobre­ali­men­tar als Bor­bons),… Uns ente­nen la nació, amb els seus recur­sos natu­rals, les per­so­nes, les fàbri­ques, cases, bancs,… com a font de la qual extreu­re rique­sa (ja ho van fer i ho seguei­xen fent a les Amè­ri­ques des de 1492) i els altres ente­nem, i hem d’a­ju­dar a enten­dre, la nació com allò que cal recu­pe­rar, com allò comu­nal, com allò que ser­veix als éssers humans i no com allò al que els éssers humans ser­vim; no hem d’es­tar age­no­llats davant les coses sinó que les coses ens han de ser­vir a nosal­tres. Hem de posar un altre cop l’és­ser humà al cen­tre i no el capi­tal. Com s’en­tén: cases sen­se gent i gent sen­se casa? La teo­ria boltxe­vic de les dues nacions, malau­ra­da­ment, enca­ra és vigent.

La bur­ge­sia cata­la­na té els seus pro­ble­mes amb l’es­tat inva­sor per explo­tar-nos amb cal­ma, per això neces­si­ta la nos­tra col·laboració i inten­ta que assu­mim com a nos­tres els seus inter­es­sos, d’a­quí el nume­ret d’un hipo­tè­tic refe­rèn­dum sobre el Pac­te Fis­cal. Per assen­tar la seva posi­ció fa ser­vir argu­ments ambi­gus que con­te­nen cer­tes dosis de veri­tat, com que l’es­tat espan­yol ens saque­ja. Tot i com­par­tir enemic comú, la bur­ge­sia i la clas­se tre­ba­lla­do­ra cata­la­na tam­bé tenim una gue­rra intes­ti­na que ens enfron­ta i no podem per­me­tre’ns el luxe d’o­bli­dar-la per un difós dia de demà. Si es donés el cas que la bur­ge­sia cata­la­na con­tri­buís nota­ble­ment a acon­se­guir la inde­pen­dèn­cia polí­ti­ca, fins hi tot de tota la nació, els Paï­sos Cata­lans, enca­ra ens que­da­ria la dura llui­ta per acon­se­guir la nos­tra inde­pen­dèn­cia eco­nò­mi­ca; donant per entès que la bur­ge­sia, ja sigui cata­la­na o estran­ge­ra, ens segui­rà extorsionant.

Som dues nacions, cata­la­nes les dues, que tenim inter­es­sos anta­gò­nics. La bur­ge­sia i la clas­se tre­ba­lla­do­ra no podem anar de la mà. La famí­lia de l’hos­pi­ta­let no ha de cau­re en l’en­gany i iden­ti­fi­car-se amb els inter­es­sos d’en Millet; a nivell euro­peu és incon­ce­bi­ble que el poble grec san­gri per man­te­nir la via­bi­li­tat d’u­na mone­da. Els tre­ba­lla­dors i les tre­ba­lla­do­res cata­la­nes davant el Pac­te Fis­cal hem de con­tes­tar que ja n’es­tem farts de ton­te­ries, cal que tre­ba­llem per la Inde­pen­dèn­cia i el Socia­lis­me ara i aquests no es dema­nen, es conquereixen.

Jor­di Romeu, mili­tant d’En­da­vant (OSAN)

Artikulua gustoko al duzu? / ¿Te ha gustado este artículo?

Share on facebook
Share on Facebook
Share on twitter
Share on Twitter

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *