Car­les Bení­tez: «Lli​ber​tat​.cat omple un espai que mol­tes veus recla­ma­ven»

Lli​ber​tat​.cat ha com­plert 5 anys d’e­xis­tèn­cia a la xar­xa aquest diven­dres 4 de novem­bre. Per cele­brar l’e­fe­mè­ri­de, l’e­quip del mit­jà ha orga­nitzat un ani­ver­sa­ri amb una xerra­da, un lliu­ra­ment de pre­mis i un sopar, a més d’un con­cert.

A més, el cin­què ani­ver­sa­ri ha cons­ti­tuït un punt d’in­fle­xió en la tra­jec­tò­ria de l’al­ta­veu de l’Es­que­rra Inde­pen­den­tis­ta a la xar­xa, ja que ha dut a ter­me una reno­va­ció pro­fun­da que té el seu màxim ele­ment d’ex­pres­sió en una remo­de­la­ció de la pàgi­na web amb la que es pro­po­sa fer un salt enda­vant. Car­les Bení­tez, his­tò­ric mili­tant inde­pen­den­tis­ta i un dels mem­bres fun­da­dors de Lli​ber​tat​.cat, expli­ca en una entre­vis­ta els pro­jec­tes de futur del mit­jà i fa un repàs his­tò­ric de tot l’a­con­se­guit fins ara.

Lli​ber​tat​.cat cele­bra 5 anys d’e­xis­tèn­cia.

Sí, cinc anys d’e­xis­tèn­cia a la xar­xa com a eina de difu­sió i de debat al ser­vei de l’Es­que­rra Inde­pen­den­tis­ta i dels movi­ments popu­lars. El con­junt de l’e­quip de Lli​ber​tat​.cat ens sen­tim orgu­llo­sos d’ha­ver man­tin­gut aques­ta apor­ta­ció dià­ria durant cinc anys i creiem que hem rebut una res­pos­ta no només amb l’aug­ment de visi­tes al por­tal, sinó tam­bé amb les apor­ta­cions dels lec­tors amb infor­ma­cions, arti­cles, foto­gra­fies… La con­clu­sió que hem extret en aquests anys de rodat­ge és que Lli​ber​tat​.cat ha omplert un espai que mol­tes veus recla­ma­ven. Ara bé, tot això ens obli­ga a fer noves pas­ses i a anar millo­rant la nos­tra tas­ca, tenint en comp­te tam­bé que el con­junt de l’Es­que­rra Inde­pen­den­tis­ta va ava­nçant en l’as­so­li­ment dels seus objec­tius.

El vos­tre ante­ces­sor era Lli​ber​tat​.com. Com es va pro­duir el can­vi?

Des­près de 7 anys de pre­sèn­cia a la xar­xa, l’11 de setem­bre del 2005 Lli​ber​tat​.com anun­cia­va el seu tan­ca­ment. Davant d’a­quest anun­ci, un grup de per­so­nes va veu­re que això repre­sen­ta­va la pèr­dua d’un espai l’Es­que­rra Inde­pen­den­tis­ta a la xar­xa. En aques­ta línia, vaig fer un escrit titu­lat «No ens podem per­me­tre el tan­ca­ment de Lli​ber​tat​.com», on entre altres coses deia: «No els hi podem dei­xar el camí lliu­re, ens calen eines com Lli​ber​tat​.com per atu­rar-los i difon­dre els nous plan­te­ja­ments de l’es­que­rra inde­pen­den­tis­ta. Segur que cal fer mol­tes coses, segur que ens cal més com­pro­mís de tots i totes, segur que hem de fer-nos mol­tes auto­crí­ti­ques. Segur que cal pre­sen­tar-nos amb un altre taran­nà, sen­se rebai­xar plan­te­ja­ments, però neces­si­tem una eina com lli​ber​tat​.com. Hem de refo­rçar els plan­te­ja­ments ideo­lò­gics, hem d’es­tar pre­pa­rats per saber reba­tre el llen­guat­ge domi­nant. Hem de saber ven­dre una imat­ge de llui­ta i com­bat moder­na ade­qua­da al segle XXI».

I és que Lli​ber​tat​.com havia estat una web pio­ne­ra al món inter­nau­ta i havia esde­vin­gut un refe­rent per l’Es­que­rra Inde­pen­den­tis­ta. Com que no es va poder evi­tar el tan­ca­ment, un col·lectiu de per­so­nes ens vam posar a tre­ba­llar per no dei­xar buit aquest espai. Cal agrair que lla­vors mem­bres de l’e­quip de Lli​ber​tat​.com ens aju­des­sin i ens faci­li­tes­sin la fei­na. El 4 de novem­bre del 2006 nai­xia Lli​ber​tat​.cat amb la volun­tat recu­pe­rar de nou el buit que s’ha­via dei­xat, però ho feia com a pro­jec­te nou, amb l’ob­jec­tiu de prio­ritzar la infor­ma­ció i l’o­pi­nió. Tot i així, ens sen­tim hereus de la tas­ca que va dur a ter­me Lli​ber​tat​.com.

Han con­fluït altres col·lectius i per­so­nes en aques­ta expe­rièn­cia?

La recu­pe­ra­ció d’a­quest espai no l’hem fet sols. Cal remar­car que les apor­ta­cions de diver­ses per­so­nes col·laboradores amb el pro­jec­te l’han fet pos­si­ble i, sobre­tot, Lli​ber​tat​.cat s’ha vist refo­rça­da tam­bé amb la con­fluèn­cia d’al­tres expe­rièn­cies ante­riors, com és el cas de Foc​nou​.org. Com hem dit en altres oca­sions, ha estat una apor­ta­ció d’im­por­tàn­cia per tot allò que hem sumat, i tam­bé sobre­tot pel seu sim­bo­lis­me, ja que aquests com­panys han sabut demos­trar amb el seu exem­ple que per ava­nçar cal prio­ritzar els pro­jec­tes col·lectius i no emmi­ra­llar-se en els pro­jec­tes pro­pis.

Des d’u­na visió his­tò­ri­ca, es pot dir que grà­cies als digi­tals la cons­cièn­cia inde­pen­den­tis­ta s’es­tà escam­pant com mai? Com era abans, fa 20 o 40 anys?

Per a la gene­ra­ció que hem fet ser­vir les «viet­na­mi­tes» i les mul­ti­co­pis­tes manuals per difon­dre mani­fes­tos i fer publi­ca­cions, l’a­rri­ba­da d’In­ter­net ha repre­sen­tat una can­vi total en la mane­ra de con­ce­bre la difu­sió i l’ac­ti­vis­me en tots el camps, sobre­tot en el ves­sant inde­pen­den­tis­ta. Cal tenir en comp­te que només han pas­sat 40 anys des que es feia ser­vir la viet­na­mi­ta per difon­dre les con­vo­ca­tò­ries de l’As­sem­blea de Cata­lun­ya, per posar un exem­ple.

A la dèca­da dels anys 80 es va come­nçar a uti­litzar la foto­co­pia­do­ra, ja que en aquells moments come­nça­va a ser més asse­qui­ble. Mal­grat tot, la difi­cul­tat era enor­me. Amb la viet­na­mi­ta i les mul­ti­co­pis­tes, pri­mer havies de picar el cli­xé, des­prés fer les còpies manual­ment i el que resul­ta­va més com­pli­cat era fer-ne la dis­tri­bu­ció. Si feies una revis­ta o butlle­tí, l’ha­vies d’om­plir amb repor­tat­ges d’es­de­ve­ni­ments pas­sats i arti­cles d’o­pi­nió, ja que no podies difon­dre l’ac­tua­li­tat del dia a dia.

Amb l’a­rri­ba­da d’In­ter­net, totes aques­tes fei­nes s’e­li­mi­nen, ja que l’ac­cés a la dis­tri­bu­ció infor­ma­ti­va és simul­tà­nia, no només al teu entorn més imme­diat, sinó tam­bé a tot el món, i ho fas amb el mínim esfo­rç si ho com­pa­rem amb els mit­jans que uti­litzà­vem l’any 1971. Això vol dir que des del ves­sant de la llui­ta inde­pen­den­tis­ta s’han pogut donar res­pos­tes imme­dia­tes, com ha pas­sat, per posar un exem­ple, en el cas de les sen­tèn­cies con­tra la immer­sió lin­güís­ti­ca, en què els esde­ve­ni­ments s’han escam­pat com una taca d’o­li arreu del país, fet que tam­bé va pas­sar en la cre­ma de retrats del rei o en les con­sul­tes per la inde­pen­dèn­cia.

En aques­ta tas­ca no només hi ha par­ti­ci­pat Lli​ber​tat​.cat, sinó que tam­bé hi han jugat el seu paper altres publi­ca­cions digi­tals del país i l’ac­ti­vis­me inde­pen­den­tis­ta a tra­vés de les xar­xes socials. Dins d’a­quests con­junt de suports que faci­li­ta Inter­net es pot afir­mar que per la xar­xa s’es­tà con­so­li­dant com un veri­ta­ble espai comu­ni­ca­tiu cata­là. Un espai que va més enllà de les divi­sions admi­nis­tra­ti­ves que han tros­se­jat el nos­tre país. Això vol dir que tots ple­gats estem visua­litzant la nació cata­la­na a la xar­xa, allò que els mit­jans de comu­ni­ca­ció con­ven­cio­nals i la polí­ti­ca regio­na­lis­ta volen ama­gar.

Quins han estat els moments més inten­sos de la vos­tra acti­vi­tat?

Hem tin­gut la sort de poder expli­car esde­ve­ni­ments que ara potser no els hi donem mas­sa impor­tàn­cia però que con­si­de­rem que en un futur no mas­sa llun­yà tin­dran el seu reco­nei­xe­ment.

Pen­so en les elec­cions muni­ci­pals del 2007, on la CUP va donar una peti­ta pas­sa amb l’ex­pan­sió arreu de nom­bro­ses pobla­cions del Prin­ci­pat i en el resul­tat de les darre­res muni­ci­pals, on s’ha fet un pas de gegant.

Em vénen al cap tam­bé el con­junt de con­sul­tes per la inde­pen­dèn­cia arreu del Prin­ci­pat, la cober­tu­ra del cen­te­na­ri de l’es­te­la­da, així com la mani­fes­ta­ció del 10 de juliol del 2010.

Recor­do tam­bé la cre­ma de retrats del rei, les mobi­litza­cions en con­tra del Pla Bolon­ya, la llui­ta con­tra el pla CAUFEC, les mobi­litza­cions con­tra el pro­jec­te de la MAT i les línies d’Al­ta Ten­sió al con­junt del país, la vaga gene­ral del 29‑S i sobre­tot la mort de Lluís Maria Xiri­nacs.

Lli​ber​tat​.cat es defi­neix a la capça­le­ra com «una eina de difu­sió i de debat al ser­vei de tot el movi­ment». Quin és aquest espai polí­tic i què té a veu­re amb la con­so­li­da­ció de la CUP com a alter­na­ti­va?

En pri­mer lloc cal dir que hem col·laborat a visua­litzar el país no d’u­na mane­ra abs­trac­te sinó real amb l’ob­jec­tiu d’a­nar més enllà de les divi­sions esta­tals i regio­na­lis­tes impo­sa­des des de Madrid i París.

Dins d’a­quest marc, hem apos­tat cla­ra­ment per la CUP com a eix ver­te­bra­dor del movi­ment rup­tu­ris­ta, en col·laboració amb el con­junt de la res­ta d’or­ga­nitza­cions de l’es­que­rra inde­pen­den­tis­ta.

Sota aques­tes coor­de­na­des, hem fet tot el pos­si­ble per realitzar un segui­ment i difu­sió de tota l’ac­ti­vi­tat de l’Es­que­rra Inde­pen­den­tis­ta i dels movi­ments popu­lars, de la fei­na dià­ria i dels moments més con­vul­sos d’a­quests 5 anys; tam­bé per trans­me­tre totes les veus, opi­nions i anà­li­sis; una tas­ca que con­si­de­rem que ha con­tri­buït a refo­rçar i expan­dir el nos­tre movi­ment.

No sou perio­dis­tes pro­fes­sio­nals, com tre­ba­lleu i ela­bo­reu les notí­cies?

Si per perio­dis­tes pro­fes­sio­nals ens refe­rim a per­so­nes que cobren de Lli​ber​tat​.cat hem de con­tes­tar que no, que no ho som. Ara bé, l’e­quip de Lli​ber​tat​.cat està for­mat per perio­dis­tes, his­to­ria­dors, eco­no­mis­tes, docu­men­ta­lis­tes, mes­tres i infor­mà­tics.

Tre­ba­llem mol­tes hores al dia, ja que d’al­gu­na mane­ra o altra sem­pre estem fent tas­ques per Lli­ber­tat. Tre­ba­llem en equip a tra­vés de la xar­xa, on cadas­cú de nosal­tres s’en­ca­rre­ga d’u­na part del pro­jec­te.

Aquests cinc anys de pre­sèn­cia a la xar­xa han fet pos­si­ble que mol­ta gent ens faci­li­ti infor­ma­ció de pri­me­ra mà (arti­cles, foto­gra­fies, vídeos…) a part de les que ela­bo­rem nosal­tres. D’al­tra ban­da, comp­tem amb una agen­da temà­ti­ca de pos­si­bles esde­ve­ni­ments que poden gene­rar notí­cies, les ela­bo­rem i les pen­gem. I tam­bé lle­gim molts dia­ris en paper i digi­tals d’a­rreu del país on de tant en tant es poden treu­re infor­ma­cions que posem a l’a­bast del con­junt de l’Es­que­rra Inde­pen­den­tis­ta i de les clas­ses popu­lars amb l’ob­jec­tiu d’es­de­ve­nir un punt de tro­ba­da on es visua­litzin els anhels de lli­ber­tat del nos­tre poble.

Les xar­xes socials creus que han afa­vo­rit la difu­sió d’a­quest mis­sat­ge inde­pen­den­tis­ta?

Com dèiem abans, les xar­xes socials han tin­gut un paper cab­dal en l’e­clo­sió del dis­curs inde­pen­den­tis­ta a Inter­net. Han esde­vin­gut punts de tro­ba­da i de con­fluèn­cia per l’ar­ti­cu­la­ció d’un movi­ment en auge que cada cop va a més, fins al punt de ser pio­ner d’u­nes ten­dèn­cies que a pos­te­rio­ri es mani­fes­ten al carrer.

Per una ban­da, les xar­xes socials han actuat de tub d’es­ca­pa­ment de la cons­cièn­cia inde­pen­den­tis­ta, con­ver­tint-se en punt de tro­ba­da de patrio­tes d’a­rreu del país units per una matei­xa cau­sa que han arti­cu­lat res­pos­tes grà­cies a les eines 2.0 i a la difu­sió imme­dia­ta que aques­tes repor­ten. Unes res­pos­tes i una cons­cièn­cia que ha acon­se­guit anar fins i tot per davant dels ave­nços que es viuen a peu de carrer, fins al punt de con­di­cio­nar-lo. Les xar­xes socials mar­quen ten­dèn­cia, i tot col·lectiu inde­pen­den­tis­ta hi ha de ser.

D’al­tra ban­da, han actuat de dina­mitza­do­res del movi­ment inde­pen­den­tis­ta, ja que les xar­xes socials han acon­se­guit anar més enllà de la sim­ple difu­sió o divul­ga­ció de les diver­ses ini­cia­ti­ves que gene­ra el movi­ment. No només han aju­dat a difon­dre el sen­ti­ment inde­pen­den­tis­ta i en con­se­qüèn­cia a mul­ti­pli­car-lo, a inci­dir en sec­tors poc cons­cien­ciats ‑actuant així com a eines demo­cra­titza­do­res d’un dis­curs tra­di­cio­nal­ment silen­ciat als mit­jans de comu­ni­ca­ció unidireccionals‑, sinó que han actuat en molts casos de punt de par­ti­da. Han estat l’o­ri­gen de la mobi­litza­ció ciu­ta­da­na. Per posar un exem­ple, el recent movi­ment dels indig­nats s’ha for­jat a les xar­xes socials, i aques­tes han estat essen­cials tam­bé per esten­dre’l. En l’in­de­pen­den­tis­me igual, no hi ha acte o mobi­litza­ció que no sigui pro­mo­gut des de les xar­xes socials i des­prés retrans­mès a tra­vés de les eines 2.0, este­nent així el dis­curs i fent-lo arri­bar on no podríem per les vies con­ven­cio­nals.

Les xar­xes socials són el millor alta­veu que un movi­ment inter­es­sa­da­ment silen­ciat com el nos­tre podia haver acon­se­guit mai. És el millor mèto­de per fer front a la cen­su­ra medià­ti­ca i polí­ti­ca a què durant anys hem estat expo­sats. Hi hem de ser, hi hem d’a­pos­tar i si podem n’hem de ser cap­da­van­ters.

Man­te­niu col·laboracions amb altres mit­jans del mateix espai polí­tic, d’àm­bit cata­là i inter­na­cio­nal.

Sem­pre hem inten­tat tei­xir vin­cles amb mit­jans de caràc­ter lliu­re, no comer­cial, l’ú­nic inte­rès dels quals sigui ser­vir el ciu­ta­dà i no obte­nir bene­fi­cis. Tot i que és difí­cil, nosal­tres pen­sem ‑i inten­tem ava­nçar en aquest sen­tit en la mesu­ra del pos­si­ble- que a poc a poc hau­ríem de cami­nar cap a la cons­truc­ció d’un bloc infor­ma­tiu capaç de fer tre­mo­lar els fona­ments dels mit­jans que tenen el mono­po­li infor­ma­tiu avui en dia. Mit­jans que tot i que són molt nom­bro­sos són majo­ri­tà­ria­ment fidels a un únic dis­curs, uni­for­mitza­dor i homo­ge­ni, que no dei­xa lloc a la plu­ra­li­tat d’i­dees i silen­cia les altres for­mes de pen­sar, que és al que els alter­na­tius hem de fer front. I això evi­dent­ment és una tas­ca glo­bal.

El gruix de dia­ris, tele­vi­sions i ràdios que con­su­mim for­men part de grans cor­po­ra­cions medià­ti­ques que actuen com a empre­ses al dic­tat del capi­ta­lis­me. Si només ens infor­mem a tra­vés de mit­jans que prio­ritzen el bene­fi­ci i cons­ti­tuei­xen empre­ses al ser­vei del capi­tal ja podem deduir qui­na serà la nos­tra acti­tud al carrer, quins par­tits vota­rem, què con­su­mi­rem i com pen­sa­rem. Estem donant-los el dret a enca­mi­nar la nos­tra mane­ra de pen­sar. No hau­ríem d’es­tar tran­quils. Per sort Inter­net ha donat una opor­tu­ni­tat als mit­jans sen­se recur­sos com Lli​ber​tat​.cat per mirar de come­nçar a esquer­dar aques­ta reali­tat homo­ge­neïtza­do­ra que ens impo­sen els grans mit­jans.

Des­prés de 5 anys amb aquest model es pre­pa­ren can­vis, oi?

Sí. Coin­ci­dint amb l’a­ni­ver­sa­ri a Lli​ber​tat​.cat hem apos­tat per fer un salt enda­vant i reno­var el por­tal. Seran millo­res de tipus tèc­nic, ja que per­fec­cio­na­rem la pàgi­na web i pas­sa­rà a ser més àgil, i estè­tic, ja que reno­va­rem la imat­ge de la por­ta­la­da, molt fixa­da en els patrons de fa cinc o deu anys. Aquest can­vi apor­ta­rà millo­res impor­tants a Lli​ber​tat​.cat, per­què l’ac­tua­litza­rà, però tam­bé per­què ara per­me­trà un accés més visual i intuï­tiu al web.

Tam­bé s’a­cos­ten can­vis polí­tics impor­tants, rela­cio­nats amb la cri­si, però tam­bé amb l’aug­ment de la cons­cièn­cia inde­pen­den­tis­ta i els ave­nços de la CUP. Què n’o­pi­nes?

És ben sen­zill: com a mit­jà com­pro­mès cal estar pre­pa­rats al màxim per apor­tar l’e­fi­cà­cia dels nos­tres recur­sos quan toqui, per­què vin­dran moments en què serà neces­sa­ri estar més des­perts. És allò del «Què fer» del Lenin: cal estar pre­pa­rats pel moment en què les con­di­cions esti­guin madu­res. Com a Lli­ber­tat, mal­grat que no som un equip molt gran, inten­tem fer els deu­res des del nos­tre tre­ball volun­ta­ri. El millo­ra­ment del web ja és una pre­pa­ra­ció, i els 5 anys de tra­jec­te ho demos­tren.

Pel que fa als efec­tes socials de la cri­si i als impor­tants movi­ments en la cons­cièn­cia nacio­nal de la pobla­ció, potser con­vin­dria que el nos­tre movi­ment fes efec­ti­va aques­ta refle­xió del «Què fem» per­què se’ns han esca­pat molts trens fins ara sen­se que ni tan sols ens haguem atre­vit a aga­far-los. I ara ens pas­sa­rà una loco­mo­to­ra pel davant i ni ens n’as­sa­ben­ta­rem.

Per aca­bar, què dema­na­ries per als pro­pers 5 anys de Lli​ber​tat​.cat?

Esta­ria bé que Lli​ber​tat​.cat no hagués d’e­xis­tir d’a­quí 5 anys, per­què vol­dria dir que seríem un estat inde­pen­dent de Sal­ses a Guar­da­mar i de Fra­ga a Maó a mans de les clas­ses popu­lars.

Entre­tant, com a cosa més pal­pa­ble dema­na­ria una mica més d’im­pli­ca­ció dels joves inde­pen­den­tis­tes, espe­cial­ment d’a­que­lles per­so­nes que tenen for­ma­ció o inquie­tuds perio­dís­ti­ques. Esta­ria bé que algu­nes per­so­nes més refor­ces­sin el tre­ball volun­ta­ri de Lli​ber​tat​.cat. Cal més impli­ca­ció, més enqua­dra­ment. I el front infor­ma­tiu és molt impor­tant per al nos­tre movi­ment.

I és clar, si més no, que aquests pro­pers 5 anys la influèn­cia social de Lli​ber​tat​.cat i de l’Es­que­rra Inde­pen­den­tis­ta vagi crei­xent enca­ra més i més.

Artikulua gustoko al duzu? / ¿Te ha gustado este artículo?

Share on facebook
Share on Facebook
Share on twitter
Share on Twitter

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *