Car­les Bení­tez: «Lli​ber​tat​.cat omple un espai que mol­tes veus reclamaven»

Lli​ber​tat​.cat ha com­plert 5 anys d’e­xis­tèn­cia a la xar­xa aquest diven­dres 4 de novem­bre. Per cele­brar l’e­fe­mè­ri­de, l’e­quip del mit­jà ha orga­nitzat un ani­ver­sa­ri amb una xerra­da, un lliu­ra­ment de pre­mis i un sopar, a més d’un concert. 

A més, el cin­què ani­ver­sa­ri ha cons­ti­tuït un punt d’in­fle­xió en la tra­jec­tò­ria de l’al­ta­veu de l’Es­que­rra Inde­pen­den­tis­ta a la xar­xa, ja que ha dut a ter­me una reno­va­ció pro­fun­da que té el seu màxim ele­ment d’ex­pres­sió en una remo­de­la­ció de la pàgi­na web amb la que es pro­po­sa fer un salt enda­vant. Car­les Bení­tez, his­tò­ric mili­tant inde­pen­den­tis­ta i un dels mem­bres fun­da­dors de Lli​ber​tat​.cat, expli­ca en una entre­vis­ta els pro­jec­tes de futur del mit­jà i fa un repàs his­tò­ric de tot l’a­con­se­guit fins ara.

Lli​ber​tat​.cat cele­bra 5 anys d’existència.

Sí, cinc anys d’e­xis­tèn­cia a la xar­xa com a eina de difu­sió i de debat al ser­vei de l’Es­que­rra Inde­pen­den­tis­ta i dels movi­ments popu­lars. El con­junt de l’e­quip de Lli​ber​tat​.cat ens sen­tim orgu­llo­sos d’ha­ver man­tin­gut aques­ta apor­ta­ció dià­ria durant cinc anys i creiem que hem rebut una res­pos­ta no només amb l’aug­ment de visi­tes al por­tal, sinó tam­bé amb les apor­ta­cions dels lec­tors amb infor­ma­cions, arti­cles, foto­gra­fies… La con­clu­sió que hem extret en aquests anys de rodat­ge és que Lli​ber​tat​.cat ha omplert un espai que mol­tes veus recla­ma­ven. Ara bé, tot això ens obli­ga a fer noves pas­ses i a anar millo­rant la nos­tra tas­ca, tenint en comp­te tam­bé que el con­junt de l’Es­que­rra Inde­pen­den­tis­ta va ava­nçant en l’as­so­li­ment dels seus objectius.

El vos­tre ante­ces­sor era Lli​ber​tat​.com. Com es va pro­duir el canvi?

Des­près de 7 anys de pre­sèn­cia a la xar­xa, l’11 de setem­bre del 2005 Lli​ber​tat​.com anun­cia­va el seu tan­ca­ment. Davant d’a­quest anun­ci, un grup de per­so­nes va veu­re que això repre­sen­ta­va la pèr­dua d’un espai l’Es­que­rra Inde­pen­den­tis­ta a la xar­xa. En aques­ta línia, vaig fer un escrit titu­lat «No ens podem per­me­tre el tan­ca­ment de Lli​ber​tat​.com», on entre altres coses deia: «No els hi podem dei­xar el camí lliu­re, ens calen eines com Lli​ber​tat​.com per atu­rar-los i difon­dre els nous plan­te­ja­ments de l’es­que­rra inde­pen­den­tis­ta. Segur que cal fer mol­tes coses, segur que ens cal més com­pro­mís de tots i totes, segur que hem de fer-nos mol­tes auto­crí­ti­ques. Segur que cal pre­sen­tar-nos amb un altre taran­nà, sen­se rebai­xar plan­te­ja­ments, però neces­si­tem una eina com lli​ber​tat​.com. Hem de refo­rçar els plan­te­ja­ments ideo­lò­gics, hem d’es­tar pre­pa­rats per saber reba­tre el llen­guat­ge domi­nant. Hem de saber ven­dre una imat­ge de llui­ta i com­bat moder­na ade­qua­da al segle XXI».

I és que Lli​ber​tat​.com havia estat una web pio­ne­ra al món inter­nau­ta i havia esde­vin­gut un refe­rent per l’Es­que­rra Inde­pen­den­tis­ta. Com que no es va poder evi­tar el tan­ca­ment, un col·lectiu de per­so­nes ens vam posar a tre­ba­llar per no dei­xar buit aquest espai. Cal agrair que lla­vors mem­bres de l’e­quip de Lli​ber​tat​.com ens aju­des­sin i ens faci­li­tes­sin la fei­na. El 4 de novem­bre del 2006 nai­xia Lli​ber​tat​.cat amb la volun­tat recu­pe­rar de nou el buit que s’ha­via dei­xat, però ho feia com a pro­jec­te nou, amb l’ob­jec­tiu de prio­ritzar la infor­ma­ció i l’o­pi­nió. Tot i així, ens sen­tim hereus de la tas­ca que va dur a ter­me Lli​ber​tat​.com.

Han con­fluït altres col·lectius i per­so­nes en aques­ta experiència?

La recu­pe­ra­ció d’a­quest espai no l’hem fet sols. Cal remar­car que les apor­ta­cions de diver­ses per­so­nes col·laboradores amb el pro­jec­te l’han fet pos­si­ble i, sobre­tot, Lli​ber​tat​.cat s’ha vist refo­rça­da tam­bé amb la con­fluèn­cia d’al­tres expe­rièn­cies ante­riors, com és el cas de Foc​nou​.org. Com hem dit en altres oca­sions, ha estat una apor­ta­ció d’im­por­tàn­cia per tot allò que hem sumat, i tam­bé sobre­tot pel seu sim­bo­lis­me, ja que aquests com­panys han sabut demos­trar amb el seu exem­ple que per ava­nçar cal prio­ritzar els pro­jec­tes col·lectius i no emmi­ra­llar-se en els pro­jec­tes propis.

Des d’u­na visió his­tò­ri­ca, es pot dir que grà­cies als digi­tals la cons­cièn­cia inde­pen­den­tis­ta s’es­tà escam­pant com mai? Com era abans, fa 20 o 40 anys? 

Per a la gene­ra­ció que hem fet ser­vir les «viet­na­mi­tes» i les mul­ti­co­pis­tes manuals per difon­dre mani­fes­tos i fer publi­ca­cions, l’a­rri­ba­da d’In­ter­net ha repre­sen­tat una can­vi total en la mane­ra de con­ce­bre la difu­sió i l’ac­ti­vis­me en tots el camps, sobre­tot en el ves­sant inde­pen­den­tis­ta. Cal tenir en comp­te que només han pas­sat 40 anys des que es feia ser­vir la viet­na­mi­ta per difon­dre les con­vo­ca­tò­ries de l’As­sem­blea de Cata­lun­ya, per posar un exemple.

A la dèca­da dels anys 80 es va come­nçar a uti­litzar la foto­co­pia­do­ra, ja que en aquells moments come­nça­va a ser més asse­qui­ble. Mal­grat tot, la difi­cul­tat era enor­me. Amb la viet­na­mi­ta i les mul­ti­co­pis­tes, pri­mer havies de picar el cli­xé, des­prés fer les còpies manual­ment i el que resul­ta­va més com­pli­cat era fer-ne la dis­tri­bu­ció. Si feies una revis­ta o butlle­tí, l’ha­vies d’om­plir amb repor­tat­ges d’es­de­ve­ni­ments pas­sats i arti­cles d’o­pi­nió, ja que no podies difon­dre l’ac­tua­li­tat del dia a dia.

Amb l’a­rri­ba­da d’In­ter­net, totes aques­tes fei­nes s’e­li­mi­nen, ja que l’ac­cés a la dis­tri­bu­ció infor­ma­ti­va és simul­tà­nia, no només al teu entorn més imme­diat, sinó tam­bé a tot el món, i ho fas amb el mínim esfo­rç si ho com­pa­rem amb els mit­jans que uti­litzà­vem l’any 1971. Això vol dir que des del ves­sant de la llui­ta inde­pen­den­tis­ta s’han pogut donar res­pos­tes imme­dia­tes, com ha pas­sat, per posar un exem­ple, en el cas de les sen­tèn­cies con­tra la immer­sió lin­güís­ti­ca, en què els esde­ve­ni­ments s’han escam­pat com una taca d’o­li arreu del país, fet que tam­bé va pas­sar en la cre­ma de retrats del rei o en les con­sul­tes per la independència.

En aques­ta tas­ca no només hi ha par­ti­ci­pat Lli​ber​tat​.cat, sinó que tam­bé hi han jugat el seu paper altres publi­ca­cions digi­tals del país i l’ac­ti­vis­me inde­pen­den­tis­ta a tra­vés de les xar­xes socials. Dins d’a­quests con­junt de suports que faci­li­ta Inter­net es pot afir­mar que per la xar­xa s’es­tà con­so­li­dant com un veri­ta­ble espai comu­ni­ca­tiu cata­là. Un espai que va més enllà de les divi­sions admi­nis­tra­ti­ves que han tros­se­jat el nos­tre país. Això vol dir que tots ple­gats estem visua­litzant la nació cata­la­na a la xar­xa, allò que els mit­jans de comu­ni­ca­ció con­ven­cio­nals i la polí­ti­ca regio­na­lis­ta volen amagar.

Quins han estat els moments més inten­sos de la vos­tra activitat?

Hem tin­gut la sort de poder expli­car esde­ve­ni­ments que ara potser no els hi donem mas­sa impor­tàn­cia però que con­si­de­rem que en un futur no mas­sa llun­yà tin­dran el seu reconeixement.

Pen­so en les elec­cions muni­ci­pals del 2007, on la CUP va donar una peti­ta pas­sa amb l’ex­pan­sió arreu de nom­bro­ses pobla­cions del Prin­ci­pat i en el resul­tat de les darre­res muni­ci­pals, on s’ha fet un pas de gegant.

Em vénen al cap tam­bé el con­junt de con­sul­tes per la inde­pen­dèn­cia arreu del Prin­ci­pat, la cober­tu­ra del cen­te­na­ri de l’es­te­la­da, així com la mani­fes­ta­ció del 10 de juliol del 2010.

Recor­do tam­bé la cre­ma de retrats del rei, les mobi­litza­cions en con­tra del Pla Bolon­ya, la llui­ta con­tra el pla CAUFEC, les mobi­litza­cions con­tra el pro­jec­te de la MAT i les línies d’Al­ta Ten­sió al con­junt del país, la vaga gene­ral del 29‑S i sobre­tot la mort de Lluís Maria Xirinacs.

Lli​ber​tat​.cat es defi­neix a la capça­le­ra com «una eina de difu­sió i de debat al ser­vei de tot el movi­ment». Quin és aquest espai polí­tic i què té a veu­re amb la con­so­li­da­ció de la CUP com a alternativa?

En pri­mer lloc cal dir que hem col·laborat a visua­litzar el país no d’u­na mane­ra abs­trac­te sinó real amb l’ob­jec­tiu d’a­nar més enllà de les divi­sions esta­tals i regio­na­lis­tes impo­sa­des des de Madrid i París.

Dins d’a­quest marc, hem apos­tat cla­ra­ment per la CUP com a eix ver­te­bra­dor del movi­ment rup­tu­ris­ta, en col·laboració amb el con­junt de la res­ta d’or­ga­nitza­cions de l’es­que­rra independentista.

Sota aques­tes coor­de­na­des, hem fet tot el pos­si­ble per realitzar un segui­ment i difu­sió de tota l’ac­ti­vi­tat de l’Es­que­rra Inde­pen­den­tis­ta i dels movi­ments popu­lars, de la fei­na dià­ria i dels moments més con­vul­sos d’a­quests 5 anys; tam­bé per trans­me­tre totes les veus, opi­nions i anà­li­sis; una tas­ca que con­si­de­rem que ha con­tri­buït a refo­rçar i expan­dir el nos­tre moviment.

No sou perio­dis­tes pro­fes­sio­nals, com tre­ba­lleu i ela­bo­reu les notícies?

Si per perio­dis­tes pro­fes­sio­nals ens refe­rim a per­so­nes que cobren de Lli​ber​tat​.cat hem de con­tes­tar que no, que no ho som. Ara bé, l’e­quip de Lli​ber​tat​.cat està for­mat per perio­dis­tes, his­to­ria­dors, eco­no­mis­tes, docu­men­ta­lis­tes, mes­tres i informàtics.

Tre­ba­llem mol­tes hores al dia, ja que d’al­gu­na mane­ra o altra sem­pre estem fent tas­ques per Lli­ber­tat. Tre­ba­llem en equip a tra­vés de la xar­xa, on cadas­cú de nosal­tres s’en­ca­rre­ga d’u­na part del projecte.

Aquests cinc anys de pre­sèn­cia a la xar­xa han fet pos­si­ble que mol­ta gent ens faci­li­ti infor­ma­ció de pri­me­ra mà (arti­cles, foto­gra­fies, vídeos…) a part de les que ela­bo­rem nosal­tres. D’al­tra ban­da, comp­tem amb una agen­da temà­ti­ca de pos­si­bles esde­ve­ni­ments que poden gene­rar notí­cies, les ela­bo­rem i les pen­gem. I tam­bé lle­gim molts dia­ris en paper i digi­tals d’a­rreu del país on de tant en tant es poden treu­re infor­ma­cions que posem a l’a­bast del con­junt de l’Es­que­rra Inde­pen­den­tis­ta i de les clas­ses popu­lars amb l’ob­jec­tiu d’es­de­ve­nir un punt de tro­ba­da on es visua­litzin els anhels de lli­ber­tat del nos­tre poble.

Les xar­xes socials creus que han afa­vo­rit la difu­sió d’a­quest mis­sat­ge independentista?

Com dèiem abans, les xar­xes socials han tin­gut un paper cab­dal en l’e­clo­sió del dis­curs inde­pen­den­tis­ta a Inter­net. Han esde­vin­gut punts de tro­ba­da i de con­fluèn­cia per l’ar­ti­cu­la­ció d’un movi­ment en auge que cada cop va a més, fins al punt de ser pio­ner d’u­nes ten­dèn­cies que a pos­te­rio­ri es mani­fes­ten al carrer.

Per una ban­da, les xar­xes socials han actuat de tub d’es­ca­pa­ment de la cons­cièn­cia inde­pen­den­tis­ta, con­ver­tint-se en punt de tro­ba­da de patrio­tes d’a­rreu del país units per una matei­xa cau­sa que han arti­cu­lat res­pos­tes grà­cies a les eines 2.0 i a la difu­sió imme­dia­ta que aques­tes repor­ten. Unes res­pos­tes i una cons­cièn­cia que ha acon­se­guit anar fins i tot per davant dels ave­nços que es viuen a peu de carrer, fins al punt de con­di­cio­nar-lo. Les xar­xes socials mar­quen ten­dèn­cia, i tot col·lectiu inde­pen­den­tis­ta hi ha de ser.

D’al­tra ban­da, han actuat de dina­mitza­do­res del movi­ment inde­pen­den­tis­ta, ja que les xar­xes socials han acon­se­guit anar més enllà de la sim­ple difu­sió o divul­ga­ció de les diver­ses ini­cia­ti­ves que gene­ra el movi­ment. No només han aju­dat a difon­dre el sen­ti­ment inde­pen­den­tis­ta i en con­se­qüèn­cia a mul­ti­pli­car-lo, a inci­dir en sec­tors poc cons­cien­ciats ‑actuant així com a eines demo­cra­titza­do­res d’un dis­curs tra­di­cio­nal­ment silen­ciat als mit­jans de comu­ni­ca­ció unidireccionals‑, sinó que han actuat en molts casos de punt de par­ti­da. Han estat l’o­ri­gen de la mobi­litza­ció ciu­ta­da­na. Per posar un exem­ple, el recent movi­ment dels indig­nats s’ha for­jat a les xar­xes socials, i aques­tes han estat essen­cials tam­bé per esten­dre’l. En l’in­de­pen­den­tis­me igual, no hi ha acte o mobi­litza­ció que no sigui pro­mo­gut des de les xar­xes socials i des­prés retrans­mès a tra­vés de les eines 2.0, este­nent així el dis­curs i fent-lo arri­bar on no podríem per les vies convencionals.

Les xar­xes socials són el millor alta­veu que un movi­ment inter­es­sa­da­ment silen­ciat com el nos­tre podia haver acon­se­guit mai. És el millor mèto­de per fer front a la cen­su­ra medià­ti­ca i polí­ti­ca a què durant anys hem estat expo­sats. Hi hem de ser, hi hem d’a­pos­tar i si podem n’hem de ser capdavanters.

Man­te­niu col·laboracions amb altres mit­jans del mateix espai polí­tic, d’àm­bit cata­là i internacional.

Sem­pre hem inten­tat tei­xir vin­cles amb mit­jans de caràc­ter lliu­re, no comer­cial, l’ú­nic inte­rès dels quals sigui ser­vir el ciu­ta­dà i no obte­nir bene­fi­cis. Tot i que és difí­cil, nosal­tres pen­sem ‑i inten­tem ava­nçar en aquest sen­tit en la mesu­ra del pos­si­ble- que a poc a poc hau­ríem de cami­nar cap a la cons­truc­ció d’un bloc infor­ma­tiu capaç de fer tre­mo­lar els fona­ments dels mit­jans que tenen el mono­po­li infor­ma­tiu avui en dia. Mit­jans que tot i que són molt nom­bro­sos són majo­ri­tà­ria­ment fidels a un únic dis­curs, uni­for­mitza­dor i homo­ge­ni, que no dei­xa lloc a la plu­ra­li­tat d’i­dees i silen­cia les altres for­mes de pen­sar, que és al que els alter­na­tius hem de fer front. I això evi­dent­ment és una tas­ca global.

El gruix de dia­ris, tele­vi­sions i ràdios que con­su­mim for­men part de grans cor­po­ra­cions medià­ti­ques que actuen com a empre­ses al dic­tat del capi­ta­lis­me. Si només ens infor­mem a tra­vés de mit­jans que prio­ritzen el bene­fi­ci i cons­ti­tuei­xen empre­ses al ser­vei del capi­tal ja podem deduir qui­na serà la nos­tra acti­tud al carrer, quins par­tits vota­rem, què con­su­mi­rem i com pen­sa­rem. Estem donant-los el dret a enca­mi­nar la nos­tra mane­ra de pen­sar. No hau­ríem d’es­tar tran­quils. Per sort Inter­net ha donat una opor­tu­ni­tat als mit­jans sen­se recur­sos com Lli​ber​tat​.cat per mirar de come­nçar a esquer­dar aques­ta reali­tat homo­ge­neïtza­do­ra que ens impo­sen els grans mitjans.

Des­prés de 5 anys amb aquest model es pre­pa­ren can­vis, oi?

Sí. Coin­ci­dint amb l’a­ni­ver­sa­ri a Lli​ber​tat​.cat hem apos­tat per fer un salt enda­vant i reno­var el por­tal. Seran millo­res de tipus tèc­nic, ja que per­fec­cio­na­rem la pàgi­na web i pas­sa­rà a ser més àgil, i estè­tic, ja que reno­va­rem la imat­ge de la por­ta­la­da, molt fixa­da en els patrons de fa cinc o deu anys. Aquest can­vi apor­ta­rà millo­res impor­tants a Lli​ber​tat​.cat, per­què l’ac­tua­litza­rà, però tam­bé per­què ara per­me­trà un accés més visual i intuï­tiu al web.

Tam­bé s’a­cos­ten can­vis polí­tics impor­tants, rela­cio­nats amb la cri­si, però tam­bé amb l’aug­ment de la cons­cièn­cia inde­pen­den­tis­ta i els ave­nços de la CUP. Què n’opines?

És ben sen­zill: com a mit­jà com­pro­mès cal estar pre­pa­rats al màxim per apor­tar l’e­fi­cà­cia dels nos­tres recur­sos quan toqui, per­què vin­dran moments en què serà neces­sa­ri estar més des­perts. És allò del «Què fer» del Lenin: cal estar pre­pa­rats pel moment en què les con­di­cions esti­guin madu­res. Com a Lli­ber­tat, mal­grat que no som un equip molt gran, inten­tem fer els deu­res des del nos­tre tre­ball volun­ta­ri. El millo­ra­ment del web ja és una pre­pa­ra­ció, i els 5 anys de tra­jec­te ho demostren.

Pel que fa als efec­tes socials de la cri­si i als impor­tants movi­ments en la cons­cièn­cia nacio­nal de la pobla­ció, potser con­vin­dria que el nos­tre movi­ment fes efec­ti­va aques­ta refle­xió del «Què fem» per­què se’ns han esca­pat molts trens fins ara sen­se que ni tan sols ens haguem atre­vit a aga­far-los. I ara ens pas­sa­rà una loco­mo­to­ra pel davant i ni ens n’assabentarem.

Per aca­bar, què dema­na­ries per als pro­pers 5 anys de Lli​ber​tat​.cat?

Esta­ria bé que Lli​ber​tat​.cat no hagués d’e­xis­tir d’a­quí 5 anys, per­què vol­dria dir que seríem un estat inde­pen­dent de Sal­ses a Guar­da­mar i de Fra­ga a Maó a mans de les clas­ses populars.

Entre­tant, com a cosa més pal­pa­ble dema­na­ria una mica més d’im­pli­ca­ció dels joves inde­pen­den­tis­tes, espe­cial­ment d’a­que­lles per­so­nes que tenen for­ma­ció o inquie­tuds perio­dís­ti­ques. Esta­ria bé que algu­nes per­so­nes més refor­ces­sin el tre­ball volun­ta­ri de Lli​ber​tat​.cat. Cal més impli­ca­ció, més enqua­dra­ment. I el front infor­ma­tiu és molt impor­tant per al nos­tre moviment.

I és clar, si més no, que aquests pro­pers 5 anys la influèn­cia social de Lli​ber​tat​.cat i de l’Es­que­rra Inde­pen­den­tis­ta vagi crei­xent enca­ra més i més.

Artikulua gustoko al duzu? / ¿Te ha gustado este artículo?

Share on Facebook
Share on Twitter

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.