Un any més, una cinquanta independentistes s’aplegaren al cementeri de Quart de Poblet, el poble on va nàixer i on va ser soterrat. De manera unitària les diferents organtizacions de l’Esquerra Independentista varen convocar l’homenatge de vesprada, i allí col·locaren un ramell de flors, una estelada i una gran pancarta amb el seu rostre.
Va destacar que probablement va ser el mateix Toni qui va participar en l’acció armada del 9 de setembre de 1981, quan quatre artefactes van esclatar alhora en diferents delegacions espanyoles als Països Catalans: Barcelona, Tarragona, València i Alacant.
Gonçal va destacar la vàlua de Toni i va recordar que encara ens ha de servir d’exemple, finalment va fer servir les paraules d’Eduardo Galeano «Alguns focs, focs babaus no il·luminen ni cremen; però altres cremen la vida amb tantes ganes que no se’ls pot mirar sense parpellejar, i qui s’hi apropa s’encén.» Així va ser el Toni… i com deia l’Eva Forest al seu escrit… així hem de ser totes i tots per assolir l’homenatge final que li devem al Toni… la victòria!!!!