Òmnium pro­po­sa inde­pen­dèn­cia fis­cal en 4 anys i objec­ció fis­cal si l’Es­tat s’hi opo­sa – Lli​ber​tat​.cat

Asso­lir la inde­pen­dèn­cia cul­tu­ral, asso­lir la inde­pen­dèn­cia fis­cal i impul­sar radi­cal­ment el dret a deci­dir el nos­tre pro­pi futur. Aquests són els tres eixos bàsics que han de guiar el país en els pro­pers anys, segons va mani­fes­tar dilluns la pre­si­den­ta d’Òmnium Cul­tu­ral, Muriel Casals, en l’acte de cele­bra­ció del 50è ani­ver­sa­ri de l’entitat. 

«Sobre la tau­la tenim pro­pos­tes de con­cert eco­nò­mic, de pac­te fis­cal… no volem entrar en aques­ta dis­cus­sió, sim­ple­ment apos­tem per asso­lir la nos­tra inde­pen­dèn­cia fis­cal en els pro­pers 4 anys», va pro­cla­mar Casals. I si l’Es­tat s’hi opo­sa Òmnium Cul­tu­ral «ha pres la deci­sió d’es­tu­diar des d’a­vui accions cohe­rents i via­bles per a dur a ter­me accions d’ob­jec­ció fiscal».

Tan­cat el cicle de les con­sul­tes, havent demos­trat que el gruix de la gent vol deci­dir el pro­pi futur, havent pro­vat la mili­tàn­cia demo­crà­ti­ca dels ciu­ta­dans, la pre­gun­ta que més escol­tem és “I ara, què?”, va dir Casals, per pro­cla­mar: «Òmnium Cul­tu­ral vol plan­te­jar la seva res­pos­ta a aques­ta pre­gun­ta», ja que la mani­fes­ta­ció del 10‑J va mar­car el camí.

En aquest sen­tit, segons Casals, la res­pos­ta a la pre­gun­ta s’ha de con­cre­tar en tres eixos: Asso­lir la inde­pen­dèn­cia cul­tu­ral, asso­lir la inde­pen­dèn­cia fis­cal i impul­sar radi­cal­ment el dret a deci­dir el nos­tre pro­pi futur. En aquest sen­tit, va fer refe­rèn­cia als atacs con­tra «àmbits que sem­bla­ven into­ca­bles», com la immer­sió lin­güís­ti­ca -«la nos­tra llen­gua ha de ser vehi­cu­lar a l’es­co­la i a tots els espais socials»- i va anun­ciar que des d’Òm­nium s’im­pul­sa­rà un pac­te nacio­nal pel foment de l’ús social del cata­là. D’a­ques­ta mane­ra, va afir­mar que «ens cal una estra­tè­gia con­jun­ta, que unei­xi esfo­rços i de llarg ter­mi­ni per­què la nos­tra llen­gua sigui la llen­gua comu­na de tots els ciu­ta­dans i ciu­ta­da­nes. Un ele­ment de cohe­sió social i nacional».

Pel que fa la inde­pen­dèn­cia fis­cal, Casals va res­sen­yar que en els pro­pers qua­tre anys Cata­lun­ya ha de poder fer un pas enda­vant i ha de recap­tar i admi­nis­trar els seus impos­tos i ha d’e­xer­cir el poder que li corres­pon com a poble a l’ho­ra de deter­mi­nar la seva polí­ti­ca eco­nò­mi­ca, és a dir «ser eco­nò­mi­ca­ment res­pon­sa­bles i de ges­tio­nar els recur­sos fent-ne un bon ús al ser­vei de la ciu­ta­da­nia». Casals va denun­ciar «la rela­ció eco­nò­mi­ca amb Espan­ya ens esgo­ta» i va xifrar en 3.000 euros per per­so­na i any el dèfi­cit fis­cal, fet que va que sigui «impos­si­ble ava­nçar eco­nò­mi­ca i socialment».

Inde­pen­dèn­cia fis­cal en 4 anys i objec­ció fis­cal si l’Es­tat s’hi oposa

Casals no va voler entrar en dis­cus­sions d’es­tra­tè­gia polí­ti­ca, com ara la pro­pos­ta de pac­te fis­cal del Govern, i va dir que «sim­ple­ment apos­tem per asso­lir la nos­tra inde­pen­dèn­cia fis­cal en els pro­pers 4 anys» ja que «l’ú­ni­ca mane­ra de supe­rar les lamen­ta­cions, la pro­tes­ta crò­ni­ca i la impo­tèn­cia és assu­mir els deu­res i els drets que es deri­ven de la nos­tra exis­tèn­cia com a poble». En aquest sen­tit, va avi­sar que «no podem seguir sent espo­li­ats. Volem ges­tio­nar els nos­tres recur­sos. Amb la lli­ber­tat que això supo­sa, i amb l’al­tís­si­ma res­pon­sa­bi­li­tat que això comporta».

Casals va anun­ciar que Òmnium tre­ba­lla­rà per fer créi­xer «la majo­ria social neces­sà­ria per tal de cons­truir un futur nacio­nal eman­ci­pat, i al mateix temps res­ta­rem abso­lu­ta­ment ama­tents a qual­se­vol fla­que­sa que mos­trin els nos­tres repre­sen­tants polí­tics que impe­dei­xi asso­lir aquest objec­tiu». D’al­tra ban­da, si l’es­tat espan­yol rebut­ja un ava­nça­ment en aquest línia, Òmnium Cul­tu­ral «ha pres la deci­sió d’es­tu­diar des d’a­vui accions cohe­rents i via­bles per a dur a ter­me accions d’ob­jec­ció fis­cal». En aques­ta línia, va pre­ci­sar que està estu­diant accions com con­sig­nar les quan­ties ges­tio­na­des, els impos­tos, a un comp­te públic obert amb aquest pro­pò­sit. Un comp­te que no es liqui­da­ria fins que no es solu­cio­nés el greu­ge fis­cal que pateix Catalunya.

Refe­rèn­dum d’in­de­pen­dèn­cia ofi­cial i vinculant

Final­ment, Casals va apos­tar per «impul­sar radi­cal­ment el dret a deci­dir el nos­tre pro­pi futur». Casals va fer refe­rèn­cies a les con­sul­tes popu­lars ‑amb les quals Òmnium «ha col·laborat de mane­ra deci­di­da» i va asse­gu­rar que aquest pro­cés «només pot aca­bar quan un refe­rèn­dum sigui con­vo­cat de mane­ra ofi­cial i vin­cu­lant a tot el país». Així, va afir­mar que aques­ta és la doble inten­ció d’Òm­ni­num: enfor­tir nacio­nal­ment la socie­tat per­què quan arri­bi aquest moment el sí sigui majo­ri­ta­ri i deci­dit i impul­sar els repre­sen­tants demo­crà­tics per­què es com­pro­me­tin, dins un ter­mi­ni de temps rao­na­ble, en l’e­xer­ci­ci irre­nun­cia­ble i efec­tiu del dret a l’autodeterminació.

De Sal­ses a Guar­da­mar i de Fra­ga a Maó

Mal­grat cen­trar-se en el Prin­ci­pat durant el dis­curs dedi­cat als eixos de la inde­pen­dèn­cia, Casals no va obviar el marc nacio­nal com­plet, i va recal­car que el com­pro­mís d’Òm­nium és tre­ba­llar per «una llen­gua viva, incloent, útil, ofi­cial i irre­nun­cia­ble­ment vehi­cu­lar en tots els àmbits, de Sal­ses a Guar­da­mar i de Fra­ga a Maó». «No accep­tem cap intent, per molt ins­ti­tu­cio­nal que sigui, de rebai­xar els nivells que hem acon­se­guit ni de reduir-la al fol­klo­re. Ni cap seces­sio­nis­me suï­ci­da», va dir, i va afe­gir que «els governs dels Paï­sos Cata­lans han de tenir en aquest àmbit ple­na sobi­ra­nia i l’han d’e­xer­cir amb deci­sió». En aquest sen­tit, es va com­pro­me­tre a tre­ba­llar «cada dia per un país més cohe­sio­nat, més cul­te, més pròs­per i més lliure».

Artikulua gustoko al duzu? / ¿Te ha gustado este artículo?

Share on Facebook
Share on Twitter

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.