Cinc fenò­mens sig­ni­fi­ca­tius – El Davan­tal

Les elec­cions muni­ci­pals del 22 de maig, més enllà de les dades numè­ri­ques mos­tren cinc fenò­mens sig­ni­fi­ca­tius que con­vin­dria remar­car i ana­litzar.

Les dues qües­tions que comen­ta­rem en pri­mer lloc con­cer­nei­xen la CUP i hau­rien de ser ben sos­pe­sa­des i ana­litza­des:
En pri­mer lloc cal remar­car la implan­ta­ció terri­to­rial de l’independentisme d’esquerra. El pri­mer aspec­te a remar­car és la con­so­li­da­ció i l’extensió de la pre­sèn­cia polí­ti­ca arreu del terri­to­ri. Allà on la CUP era pre­sent ante­rior­ment, no sols ha man­tin­gut el suport elec­to­ral que pos­seïa sinó que en molts llocs l’ha mul­ti­pli­cat per qua­tre o per cinc.
Aques­ta soli­de­sa aug­men­ta­da del seu arre­la­ment, mos­tra que la CUP ha come­nçat a con­nec­tar de mane­ra for­ta amb la seva base social, és a dir, amb sec­tors impor­tants de les clas­ses popu­lars cata­la­nes en llui­ta. La Uni­tat Popu­lar come­nça a ser, doncs, a par­tir d’aquestes elec­cions, una reali­tat social en des­en­vo­lu­pa­ment. El cen­te­nar llarg de regi­dors que ha asso­lit la CUP, i tota la mili­tàn­cia que els dóna suport, es tro­ba­ran ara amb la res­pon­sa­bi­li­tat molt impor­tant de cana­litzar de mane­ra ade­qua­da les aspi­ra­cions de tot un sec­tor social de la socie­tat cata­la­na. La CUP asso­leix, doncs, un ini­ci de majo­ria d’edat que l’ha de por­tar a ser un pro­ta­go­nis­ta cada dia més des­ta­cat de la vida social i polí­ti­ca de la nació cata­la­na. No cal dir que això situa la CUP davant una gran res­pon­sa­bi­li­tat que no és altra que la de la cons­truc­ció deci­di­da de la Uni­tat Popu­lar, que ha d’abastar no sols un cen­te­nar de muni­ci­pis sinó que ha arri­bat el moment de tre­ba­llar per a estendre’s per tot el país.
Un altre ele­ment des­ta­ca­ble que s’ha pro­duït. és la pola­ritza­ció de les posi­cions entre el cata­la­nis­me i l’espanyolisme, ente­sos d’una mane­ra glo­bal com a àmbits polí­tics i ideo­lò­gics iden­ti­ta­ris. Con­ti­nuant la ten­dèn­cia de les darre­res elec­cions del mes de novem­bre pas­sat, han cres­cut alho­ra les orga­nitza­cions cata­la­nis­tes i les orga­nitza­cions espan­yo­lis­tes, en un feno­men que ha fet créi­xer alho­ra CiU i el PP tot afe­blint els sec­tors menys defi­nits nacio­nal­ment, o que mos­tren menys cla­ra­ment els seus posi­cio­na­ments. D’altra ban­da, la con­jun­tu­ra eco­nò­mi­ca ha afa­vo­rit d’una ban­da l’emergència de for­ma­cions vin­cu­la­des a la cons­cièn­cia de clas­se, com és el cas de la CUP; però, d’altra ban­da, ha pro­pi­ciat el feno­men de la xeno­fò­bia popu­lis­ta en les fran­ges socials menys cons­cients i poli­titza­des (PP o PxC, en algu­nes pobla­cions).
.* Publi­ca­do en Lli​ber​tat​.cat

Artikulua gustoko al duzu? / ¿Te ha gustado este artículo?

Share on facebook
Share on Facebook
Share on twitter
Share on Twitter

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *