Cinc fenò­mens sig­ni­fi­ca­tius – El Davantal

Les elec­cions muni­ci­pals del 22 de maig, més enllà de les dades numè­ri­ques mos­tren cinc fenò­mens sig­ni­fi­ca­tius que con­vin­dria remar­car i analitzar.

Les dues qües­tions que comen­ta­rem en pri­mer lloc con­cer­nei­xen la CUP i hau­rien de ser ben sos­pe­sa­des i analitzades:
En pri­mer lloc cal remar­car la implan­ta­ció terri­to­rial de l’independentisme d’esquerra. El pri­mer aspec­te a remar­car és la con­so­li­da­ció i l’extensió de la pre­sèn­cia polí­ti­ca arreu del terri­to­ri. Allà on la CUP era pre­sent ante­rior­ment, no sols ha man­tin­gut el suport elec­to­ral que pos­seïa sinó que en molts llocs l’ha mul­ti­pli­cat per qua­tre o per cinc.
Aques­ta soli­de­sa aug­men­ta­da del seu arre­la­ment, mos­tra que la CUP ha come­nçat a con­nec­tar de mane­ra for­ta amb la seva base social, és a dir, amb sec­tors impor­tants de les clas­ses popu­lars cata­la­nes en llui­ta. La Uni­tat Popu­lar come­nça a ser, doncs, a par­tir d’aquestes elec­cions, una reali­tat social en des­en­vo­lu­pa­ment. El cen­te­nar llarg de regi­dors que ha asso­lit la CUP, i tota la mili­tàn­cia que els dóna suport, es tro­ba­ran ara amb la res­pon­sa­bi­li­tat molt impor­tant de cana­litzar de mane­ra ade­qua­da les aspi­ra­cions de tot un sec­tor social de la socie­tat cata­la­na. La CUP asso­leix, doncs, un ini­ci de majo­ria d’edat que l’ha de por­tar a ser un pro­ta­go­nis­ta cada dia més des­ta­cat de la vida social i polí­ti­ca de la nació cata­la­na. No cal dir que això situa la CUP davant una gran res­pon­sa­bi­li­tat que no és altra que la de la cons­truc­ció deci­di­da de la Uni­tat Popu­lar, que ha d’abastar no sols un cen­te­nar de muni­ci­pis sinó que ha arri­bat el moment de tre­ba­llar per a estendre’s per tot el país.
Un altre ele­ment des­ta­ca­ble que s’ha pro­duït. és la pola­ritza­ció de les posi­cions entre el cata­la­nis­me i l’espanyolisme, ente­sos d’una mane­ra glo­bal com a àmbits polí­tics i ideo­lò­gics iden­ti­ta­ris. Con­ti­nuant la ten­dèn­cia de les darre­res elec­cions del mes de novem­bre pas­sat, han cres­cut alho­ra les orga­nitza­cions cata­la­nis­tes i les orga­nitza­cions espan­yo­lis­tes, en un feno­men que ha fet créi­xer alho­ra CiU i el PP tot afe­blint els sec­tors menys defi­nits nacio­nal­ment, o que mos­tren menys cla­ra­ment els seus posi­cio­na­ments. D’altra ban­da, la con­jun­tu­ra eco­nò­mi­ca ha afa­vo­rit d’una ban­da l’emergència de for­ma­cions vin­cu­la­des a la cons­cièn­cia de clas­se, com és el cas de la CUP; però, d’altra ban­da, ha pro­pi­ciat el feno­men de la xeno­fò­bia popu­lis­ta en les fran­ges socials menys cons­cients i poli­titza­des (PP o PxC, en algu­nes poblacions).
.* Publi­ca­do en Lli​ber​tat​.cat

Artikulua gustoko al duzu? / ¿Te ha gustado este artículo?

Twitter
Facebook
Telegram

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *