Les con­fes­sions reli­gio­ses es mobi­litzen pel dret de deci­dir – Lli​ber​tat​.cat

L’en­ti­tat Jus­tí­cia i Pau, col·laboradora de la pla­ta­for­ma Bar­ce­lo­na Deci­deix, ha reco­llit el suport de deter­mi­na­des per­so­na­li­tats de con­fes­sions cris­tia­nes i han dema­nat públi­ca­ment als fidels de votar el pro­per diu­men­ge 10‑A. Tam­bé l’or­ga­nitza­ció de la con­sul­ta a Bar­ce­lo­na ha inten­si­fi­cat la tas­ca infor­ma­ti­va i de cap­ta­ció de vot din­tre el col·lectiu immi­grant, majo­ri­tà­ria­ment de con­fes­sió islà­mi­ca al dis­tric­te de Ciu­tat Vella.

L’en­ti­tat cris­tia­na de base Jus­tí­cia i Pau va acon­se­guir seu­re a dife­rents per­so­na­li­tats del món cris­tià en una tau­la rodo­na, en un acte de pro­mo­ció de la con­sul­ta sobre la inde­pen­dèn­cia que cele­bra­rà la ciu­tat de Bar­ce­lo­na el pro­per diumenge.

A la tau­la seien el direc­tor del bis­bat de Bar­ce­lo­na, Eduard Iba­ñez; Joan Cos­ta, pro­fes­sor de la Facul­tat de Teo­lo­gia de Cata­lun­ya; l’ar­xi­prest P. Joan, vica­ri gene­ral de l’Es­glé­sia Orto­do­xa sèr­bia a l’Es­tat espan­yol i Por­tu­gal i Con­xi­ta Gómez, mon­ja del mones­tir de Sant Benet de Mon­tse­rrat per dema­nar públi­ca­ment la par­ti­ci­pa­ció en la con­sul­ta del pro­per 10 d” abril. Tots ells asse­gu­ra­ren que els cris­tians han d’im­pli­car-se acti­va­ment en la socie­tat on viuen i no poden res­tar al mar­ge de les grans inquie­tuds i anhels de la majo­ria de la pobla­ció. Recent­ment, en un docu­ment públic dels bis­bes cata­lans, aquests accep­ten que quel­com està remo­vent les aigües pro­fun­des de l’ac­tual sta­tus quo quan s’a­fir­ma que “…s’es­tan mani­fes­tant nous rep­tes i aspi­ra­cions, que afec­ten la for­ma polí­ti­ca com el poble de Cata­lun­ya s’ha d’ar­ti­cu­lar i com es vol rela­cio­nar amb els altres pobles (sic) d’Espanya”.

Votar en sor­tir de la mesquita

Per altra ban­da, en els darrers mesos a Ciu­tat Vella, ‑dis­tric­te on el 43% de la seva pobla­ció (41.000 per­so­nes) es immi­gra­da, majo­ri­tà­ria­ment d’o­ri­gen pakis­ta­nès i magri­bí i de con­fes­sió islàmica‑, s’ha des­en­vo­lu­pat una inten­sa tas­ca de rela­ció amb les enti­tats i col·lectius musul­mans. L’or­ga­nitza­ció de Bar­ce­lo­na Deci­deix no ha vol­gut dei­xar al mar­ge a qua­si la mei­tat de la pobla­ció resi­dent en el dis­tric­te i ha con­si­de­rat que es fona­men­tal en aquest pro­cés, comp­tar amb la seva com­pli­ci­tat i participació.

La jor­na­da de reco­lli­da de vot anti­ci­pat en les darre­res set­ma­nes a Ciu­tat Vella Deci­deix, i en con­cret al barri del Raval, s’ha con­cen­trat a la sor­ti­da de l’oració dels diven­dres, prin­ci­pal­ment a les mes­qui­tes Tareq ibn Zyad i Minhaj ul Quran, pro­pe­res a la Ram­bla del Raval. La comu­ni­tat musul­ma­na s’ha sen­tit majo­ri­tà­ria­ment atre­ta pels punts de vota­ció instal·lats pels volun­ta­ris de Ciu­tat Vella Deci­deix i s’han mos­trat cla­ra­ment inter­es­sats per la con­sul­ta, on se’ls ha faci­li­tat mate­rial expli­ca­tiu en diver­ses llengües.

La tas­ca de con­tac­te amb la comu­ni­tat islà­mi­ca del Raval ha come­nçat a donar els seus fruits. Aviat es for­men cer­cles d’immigrants al vol­tant de les mes­qui­tes deba­tent sobre la con­ve­nièn­cia que Cata­lun­ya esde­vin­gui o no un Estat inde­pen­dent. Es fre­qüent cons­ta­tar com molts immi­grants fan refe­rèn­cies als seus orí­gens per esta­blir paral·lelismes. Com en Shahid, de Rawal­pin­di ‑Pakis­tan- que viu a Bar­ce­lo­na des de fa 10 anys i regen­ta un locu­to­ri a prop del carrer Hos­pi­tal: “Em faria feliç poder con­tri­buir a que Cata­lun­ya pugui ser lliu­re un dia. Ara es trac­ta del futur dels meus fills que han nas­cut aquí”, asse­gu­ra. O el jove Ahmed, de Nador, que diu sen­tir-se molt iden­ti­fi­cat “amb els drets i la llui­ta de Cata­lun­ya”, ell ‑remar­ca- és amazic.

Ciu­tat Vella Deci­deix s’ha plan­te­jat com una prio­ri­tat fomen­tar el con­tac­te i la pro­xi­mi­tat amb la seva reali­tat i les enti­tats que la repre­sen­ten. L’en­ti­tat ha esta­blerts vin­cles de col·laboració en els darrers mesos amb nom­bro­sos col·lectius com són, entre d’altres, la revis­ta pakistanesa

Ham­wa­tan-El Mira­dor dels Immi­grants o l’associació Ama­zan que hi col·laboren ober­ta­ment en la Con­sul­ta. La orga­nitza­ció con­si­de­ra que el tre­ball amb les nou­vin­guts es impor­tant per impli­car-los, per­què aques­ta part de la pobla­ció són part igual­ment del nos­tre pro­pi futur. L’ex­pe­rièn­cia ha ser­vit per posar una pri­me­ra lla­vor que ha de tenir continuïtat.

Artikulua gustoko al duzu? / ¿Te ha gustado este artículo?

Twitter
Facebook
Telegram

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *