Les con­fes­sions reli­gio­ses es mobi­litzen pel dret de deci­dir – Lli​ber​tat​.cat

L’en­ti­tat Jus­tí­cia i Pau, col·laboradora de la pla­ta­for­ma Bar­ce­lo­na Deci­deix, ha reco­llit el suport de deter­mi­na­des per­so­na­li­tats de con­fes­sions cris­tia­nes i han dema­nat públi­ca­ment als fidels de votar el pro­per diu­men­ge 10‑A. Tam­bé l’or­ga­nitza­ció de la con­sul­ta a Bar­ce­lo­na ha inten­si­fi­cat la tas­ca infor­ma­ti­va i de cap­ta­ció de vot din­tre el col·lectiu immi­grant, majo­ri­tà­ria­ment de con­fes­sió islà­mi­ca al dis­tric­te de Ciu­tat Vella.

L’en­ti­tat cris­tia­na de base Jus­tí­cia i Pau va acon­se­guir seu­re a dife­rents per­so­na­li­tats del món cris­tià en una tau­la rodo­na, en un acte de pro­mo­ció de la con­sul­ta sobre la inde­pen­dèn­cia que cele­bra­rà la ciu­tat de Bar­ce­lo­na el pro­per diu­men­ge.

A la tau­la seien el direc­tor del bis­bat de Bar­ce­lo­na, Eduard Iba­ñez; Joan Cos­ta, pro­fes­sor de la Facul­tat de Teo­lo­gia de Cata­lun­ya; l’ar­xi­prest P. Joan, vica­ri gene­ral de l’Es­glé­sia Orto­do­xa sèr­bia a l’Es­tat espan­yol i Por­tu­gal i Con­xi­ta Gómez, mon­ja del mones­tir de Sant Benet de Mon­tse­rrat per dema­nar públi­ca­ment la par­ti­ci­pa­ció en la con­sul­ta del pro­per 10 d” abril. Tots ells asse­gu­ra­ren que els cris­tians han d’im­pli­car-se acti­va­ment en la socie­tat on viuen i no poden res­tar al mar­ge de les grans inquie­tuds i anhels de la majo­ria de la pobla­ció. Recent­ment, en un docu­ment públic dels bis­bes cata­lans, aquests accep­ten que quel­com està remo­vent les aigües pro­fun­des de l’ac­tual sta­tus quo quan s’a­fir­ma que “…s’es­tan mani­fes­tant nous rep­tes i aspi­ra­cions, que afec­ten la for­ma polí­ti­ca com el poble de Cata­lun­ya s’ha d’ar­ti­cu­lar i com es vol rela­cio­nar amb els altres pobles (sic) d’Es­pan­ya”.

Votar en sor­tir de la mes­qui­ta

Per altra ban­da, en els darrers mesos a Ciu­tat Vella, ‑dis­tric­te on el 43% de la seva pobla­ció (41.000 per­so­nes) es immi­gra­da, majo­ri­tà­ria­ment d’o­ri­gen pakis­ta­nès i magri­bí i de con­fes­sió islàmica‑, s’ha des­en­vo­lu­pat una inten­sa tas­ca de rela­ció amb les enti­tats i col·lectius musul­mans. L’or­ga­nitza­ció de Bar­ce­lo­na Deci­deix no ha vol­gut dei­xar al mar­ge a qua­si la mei­tat de la pobla­ció resi­dent en el dis­tric­te i ha con­si­de­rat que es fona­men­tal en aquest pro­cés, comp­tar amb la seva com­pli­ci­tat i par­ti­ci­pa­ció.

La jor­na­da de reco­lli­da de vot anti­ci­pat en les darre­res set­ma­nes a Ciu­tat Vella Deci­deix, i en con­cret al barri del Raval, s’ha con­cen­trat a la sor­ti­da de l’oració dels diven­dres, prin­ci­pal­ment a les mes­qui­tes Tareq ibn Zyad i Minhaj ul Quran, pro­pe­res a la Ram­bla del Raval. La comu­ni­tat musul­ma­na s’ha sen­tit majo­ri­tà­ria­ment atre­ta pels punts de vota­ció instal·lats pels volun­ta­ris de Ciu­tat Vella Deci­deix i s’han mos­trat cla­ra­ment inter­es­sats per la con­sul­ta, on se’ls ha faci­li­tat mate­rial expli­ca­tiu en diver­ses llen­gües.

La tas­ca de con­tac­te amb la comu­ni­tat islà­mi­ca del Raval ha come­nçat a donar els seus fruits. Aviat es for­men cer­cles d’immigrants al vol­tant de les mes­qui­tes deba­tent sobre la con­ve­nièn­cia que Cata­lun­ya esde­vin­gui o no un Estat inde­pen­dent. Es fre­qüent cons­ta­tar com molts immi­grants fan refe­rèn­cies als seus orí­gens per esta­blir paral·lelismes. Com en Shahid, de Rawal­pin­di ‑Pakis­tan- que viu a Bar­ce­lo­na des de fa 10 anys i regen­ta un locu­to­ri a prop del carrer Hos­pi­tal: “Em faria feliç poder con­tri­buir a que Cata­lun­ya pugui ser lliu­re un dia. Ara es trac­ta del futur dels meus fills que han nas­cut aquí”, asse­gu­ra. O el jove Ahmed, de Nador, que diu sen­tir-se molt iden­ti­fi­cat “amb els drets i la llui­ta de Cata­lun­ya”, ell ‑remar­ca- és ama­zic.

Ciu­tat Vella Deci­deix s’ha plan­te­jat com una prio­ri­tat fomen­tar el con­tac­te i la pro­xi­mi­tat amb la seva reali­tat i les enti­tats que la repre­sen­ten. L’en­ti­tat ha esta­blerts vin­cles de col·laboració en els darrers mesos amb nom­bro­sos col·lectius com són, entre d’altres, la revis­ta pakis­ta­ne­sa

Ham­wa­tan-El Mira­dor dels Immi­grants o l’associació Ama­zan que hi col·laboren ober­ta­ment en la Con­sul­ta. La orga­nitza­ció con­si­de­ra que el tre­ball amb les nou­vin­guts es impor­tant per impli­car-los, per­què aques­ta part de la pobla­ció són part igual­ment del nos­tre pro­pi futur. L’ex­pe­rièn­cia ha ser­vit per posar una pri­me­ra lla­vor que ha de tenir con­ti­nuï­tat.

Artikulua gustoko al duzu? / ¿Te ha gustado este artículo?

Share on facebook
Share on Facebook
Share on twitter
Share on Twitter

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *