El Curs d’Economia Polí­ti­ca come­nça aquest dis­sab­te

El mateix dia que el Secre­ta­ri d’Estat de la Segu­re­tat Social, Gra­na­do, anun­cia­va “Vamos a aba­ra­tar la mer­can­cía de la con­tra­ta­ción”, més de cent per­so­nes omplien el Casal Inde­pen­den­tis­ta de Sants per escol­tar la con­fe­rèn­cia inau­gu­ral del Curs d’Economia Polí­ti­ca de la UCPC: “Què fet jo per esde­ve­nir mer­ca­de­ria”, a càrrec del filò­sof mar­xis­ta Nés­tor Kohan i orga­nitzat per la UCPC, Corrent Roig, Enda­vant-OSAN, SEPC i el Semi­na­ri d’Economia Crí­ti­ca Tai­fa.

L’exposició es va cen­trar en la expli­ca­ció sin­tè­ti­ca del darrer lli­bre de Kohan “Nues­tro Max”, pro­duc­te de les dis­cus­sions a la Càte­dra Libre Ché Gue­va­ra. Pro­lo­gat per mem­bres de les FARC-EP, el lli­bre té com a objec­tiu la crí­ti­ca dels “para­dig­mes” intel·lectuals que han domi­nat el pen­sa­ment aca­dè­mic des de mit­jans dels vui­tan­ta, d’una ban­da; i d’altra, fer una crí­ti­ca explí­ci­ta­ment dife­ren­cia­da de les tra­di­cions dels mar­xis­me, és a dir, de les ela­bo­ra­cions de Marx divul­ga­des i defen­sa­des per dife­rents famí­lies de l’esquerra pre­te­sa­ment rup­tu­ris­tes o trans­for­ma­do­res.

Les ano­me­na­des “meta­fí­si­ques post” (post­mo­der­nis­me, post­mar­xis­me, postes­truc­tu­ra­lis­me i mul­ti­cul­tu­ra­lis­me) s’han de con­tex­tua­litzar com a pro­duc­tes teò­rics de la derro­ta de les revol­tes del 68. Segons Kohan, aques­tes van fer de la debi­li­tat vir­tut tot apu­jant la falli­da con­jun­ctu­ral com a teo­ria que va renun­ciar a la con­ques­ta del poder i a l’enfrontament de l’Estat, això sí, sota una “ges­tua­li­dad pseu­do­li­ber­ta­ria y una cier­ta ins­pi­ra­ción en los rela­tos anti­utó­pi­cos como 1984”.

Kohan emfa­titzà que, mal­grat la pre­ten­sió de fer teo­ria d’allò polí­tic i social total­ment des­vin­cu­la­da de la his­tò­ria (on rau el seu caràc­ter meta­fí­sic) tots aquests dis­cur­sos tenien un fort lli­gam amb llur con­text polí­tic. Va citar l’anècdota de Vat­ti­mo qui, des­près de defen­sar el “pen­sa­ment dèbil” front el “pen­sa­ment fort” (p.e el mar­xis­me), anys des­près es decla­rar comu­nis­ta i reco­ne­gué que la seva teo­ria pre­te­nia neu­tra­litzar la influèn­cia de les Bri­ga­des Ver­me­lles ita­lia­nes.

En segon lloc, va fer incís en què la crí­ti­ca ver aquells que estan al “mateix can­tó de la barri­ca­da” ha de cer­car un dià­leg i una dis­cus­sió autèn­tics. Kohan va nom­brar les qua­tre grans lec­tu­res de Marx: el reduc­cio­nis­me eco­no­mi­cis­te, la meta­fí­si­ca de la filo­so­fia mar­xis­ta, el refor­mis­me i l’eurocentrisme vers les quals, rei­vin­di­ca el “seu Marx”, lle­git crí­ti­ca­ment des de la reali­tat d’Amèrica del Sud.

Segons Kohan “no hi ha eco­no­mis­tes rojos” en el sen­tit de què no hi ha cap llei eco­nò­mi­ca eter­na, cap meta­fí­si­ca eco­nò­mi­ca eman­ci­pa­do­ra: les cate­go­ries i dinà­mi­ques del capi­ta­lis­me són con­cep­tes i eines expli­ca­ti­ves con­tin­gents, his­tò­ri­ques, d’un mode de pro­duc­ció en un con­text i en unes con­di­cions socio­po­lí­ti­ques espe­cí­fi­ques i esde­vin­gu­des his­tò­ri­ca­ment. Con­tra la “vul­ga­ta” de El Capi­tal, el filò­sof va emfa­titzar que El Capi­tal con­té una potent teo­ria de l’Estat i de la sub­jec­ti­vi­tat, que no està sot­me­sa a la rígi­da metà­fo­ra estructura/​superestructura del famós prò­leg de 1859. La metà­fo­ra es con­ver­ti­ria màgi­ca­ment en cate­go­ria ana­lí­ti­ca com a pro­duc­te de la sim­pli­fi­ca­ció.

La ses­sió va ter­mi­nar amb una sín­te­si ràpi­da de la teo­ria del valor i del fetitxis­me, les quals con­si­de­ra clau de vol­ta per poder enten­dre la ves­sant sub­jec­ti­va i alho­ra sub­jec­ti­va de dinà­mi­ca d’acumulació capi­ta­lis­ta. Així mateix, va recor­dar el paper cen­tral i inelu­di­ble de la vio­lèn­cia com a garant de la repro­duc­ció del cicle d’acumulació capi­ta­lis­ta, no només en els seus orí­gens sinó en tot el seu des­ple­ga­ment.

Fent una cri­da a la neces­si­tat de for­ma­ció teò­ri­ca per tal d’orientar una bona pra­xis polí­ti­ca comu­nis­ta i con­tra la frag­men­ta­ció del conei­xe­ment, Kohan va tor­nar la para­ula al públic. Diver­ses inter­ven­cions van dema­nar a Kohan la seva opi­nió sobre sí real­ment el mate­ria­lis­me dia­lèc­tic és una meta­fí­si­ca o un mèto­de real­ment aprehès de la dinà­mi­ca de la matei­xa natu­ra­le­sa; sobre el paper de con­cep­tes com el de capi­tal cog­ni­tiu i “cog­ni­ta­riat” com a una expres­sió més del refor­mis­me; i sobre les raons de fons per les quals, davant l’actual situa­ció, les tre­ba­lla­do­res i tre­ba­lla­dors s’han de revol­tar; si el seu anà­li­si no era “mas­sa ideo­lò­gic”; així com la neces­si­tat de que les el·laboracions teò­ri­ques com­ple­xes siguin sim­pli­fi­ca­des per poder arri­bar a més gent.

A grans trets, Nés­tor Kohan va con­si­de­rar que, efec­ti­va­ment, ell pren par­tit però que el caràc­ter “ideo­lò­gic” s’ha d’aclarir en quin sen­tit es fa ser­vir (va reco­ma­nar la lec­tu­ra de “Ideo­lo­gia” de l’Eagleton) car la para­ula ideo­lo­gia con­té nom­bro­ses accep­cions, i en tot cas, si per ideo­lo­gia s’entén una cos­mo­vi­sió de la reali­tat aques­ta s’ha d’explicitar, com deia Gould­ner; que les teo­ries del “cog­ni­ta­riat”, sen­se fer-ne un estu­di cal­mat, han obli­dat les apor­ta­cions de Marx sobre el con­cep­te de “tre­ball pro­duc­tiu” – el qual inclou el tre­ball sub­su­mit pel capi­tal inde­pen­dent­ment de si es pro­dueix un objec­te mate­rial o un ser­vei- i que venen acom­pan­ya­des d’un dis­curs de la “reno­va­ció” de les for­mes de llui­ta en el sen­tit de renun­cia a l’enfrontament de l’Estat abans esmen­tat. Hi ha un mèto­de de pen­sa­ment que Marx no va poder fer explí­cit però que es des­en­vo­lu­pa en El Capi­tal. V apun­tar que la divul­ga­ció i el rigor no estan pas ren­yits i va recor­dar diver­sos títols ela­bo­rats per la Càte­dra Libre Ché Gue­va­ra amb aques­ta fina­li­tat. Va ter­mi­nar ale­grant-se de què la con­clu­sió de la xerra­da fos la neces­si­tat de revol­tar-se con­tra el capi­ta­lis­me i les teo­ries que el legi­ti­men.

Artikulua gustoko al duzu? / ¿Te ha gustado este artículo?

Share on facebook
Share on Facebook
Share on twitter
Share on Twitter

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *