Igor Urru­ti­koetxea (LAB): «S’ha de donar con­tin­gut social al dis­curs inde­pen­den­tis­ta» (Nues­tra web her­ma­na LLi​ber​tat​.Cat, entre­vis­ta a Igor Urrutikoetxea)

For­ma part de la direc­ció de LAB i és un des­ta­cat mem­bre de l’es­que­rra aber­tza­le. Igor Urru­ti­koetxea és el res­pon­sa­ble de rela­cions inter­na­cio­nals de Lapur­di Baxe­na­ba­rre Xibe­rua (LAB), el segon sin­di­cat més impor­tant d’Eus­kal Herria ‑des­prés d’E­LA- i el prin­ci­pal con­vo­cant de la vaga gene­ral del pas­sat 27 de gener. 

Des­ca­rre­ga’t la ver­sió com­ple­ta de l’entrevista 

– Com va anar la vaga del 27‑G al País Basc?

Doncs molt bé, nosal­tres la valo­rem molt posi­ti­va­ment i va ser un èxit quant a orga­nitza­ció i capa­ci­tat de con­fron­ta­ció. Els resul­tats creiem que van ser molt posi­tius, amb un 70% de segui­ment al sec­tor indus­trial i un 40% al sec­tor públic (amb un pic del 85% a l’en­sen­ya­ment). D’al­tra ban­da, a les qua­tre capi­tals d’Eus­kal Herria sud es van mani­fes­tar més de 55.000 per­so­nes i hi van haver més de 60 mobi­litza­cions des­cen­tra­litza­des a nivell local i comar­cal que van reu­nir més de 70.000 per­so­nes. La res­pos­ta va ser molt impor­tant, és la ter­ce­ra vaga gene­ral en un any i mig.

– Quin va ser el paper de LAB per­què la vaga gene­ral a Eus­kal Herria fos un èxit?

Doncs el de defen­sar el que n’a­no­me­nem marc basc de rela­cions labo­rals i pro­tec­ció social, que és bàsi­ca­ment la capa­ci­tat de deci­dir en temes eco­nò­mics i socials però tam­bé polí­tics, per­què som un poble dife­rent i per tant ens corres­pon el dret a deci­dir. Creiem que hi ha d’ha­ver capa­ci­tat de deci­sió des d’a­quí. Cal des­ta­car que el 65% de la repre­sen­ta­ció sin­di­cal l’os­ten­tem els sin­di­cats aber­tza­les, que tenim dife­rents ten­dèn­cies però que ens dife­ren­ciem de CCOO i UGT en el tema nacio­nal, ja que no com­par­tim que es deci­dei­xi a nivell esta­tal, i en el model de sin­di­ca­lis­me, ja que creiem que el sin­di­ca­lis­me pac­tis­ta és un model que l’ú­nic que fa és que siguem els tre­ba­lla­dors els que paguem la crisi.

- Has assen­ya­lat com una de les raons per­què la vaga fos un èxit la defen­sa d’un marc pro­pi de rela­cions labo­rals. Podríem apun­tar la man­ca de sin­di­cat nacio­nal i de clas­se com a cau­sa del fra­càs de la vaga gene­ral als Paï­sos Catalans?

En el cas de Cata­lun­ya no som nosal­tres qui hem de jut­jar, però sí que creiem que el fet que la con­vo­ca­tò­ria de vaga gene­ral no fos secun­da­da per part de tot el sin­di­ca­lis­me cata­là doncs no va aju­dar que la res­pos­ta fos gran. Des d’a­quest punt de vis­ta el que que­da clar és que és impor­tant que les nacions sen­se estat tin­guem sin­di­cats que afron­tin els pro­ble­mes no només eco­nò­mics i socials sinó cul­tu­rals i polí­tics, i que això es faci des de la major uni­tat possible.

- Per­què la divi­sió a l’ú­nic a qui aca­ba afa­vo­rint és a l’es­tat i al capital…

Evi­dent­ment, el capi­tal no hi entén pas de sigles. L’a­tac és con­tra tota la clas­se tre­ba­lla­do­ra, i per això nosal­tres posem l’ac­cent en la neces­si­tat de bus­car punts de tro­ba­da entre dife­rents sin­di­cats. A nin­gú se li esca­pa que ELA té una his­tò­ria molt dife­rent a la nos­tra però davant l’a­tac que es pro­dueix con­tra tota la clas­se tre­ba­lla­do­ra és obli­ga­to­ri sumar for­ces per respondre.

- Com va anar aquest acos­ta­ment de posicions?

El febrer del 2009 la direc­ció de LAB vam fer una roda de prem­sa on vam emplaçar la res­ta de sin­di­cats de la majo­ria sin­di­cal bas­ca a bus­car res­pos­tes en clau uni­tà­ria. Vam par­lar amb altres sin­di­cats i fruit de tot això vam arri­bar a la vaga gene­ral del 21 de maig del 2009.

- Però aquí sou majo­ria, als Paï­sos Cata­lans l’he­ge­mo­nia és per a CCOO i UGT.

Evi­dent­ment, aquí la majo­ria sin­di­cal bas­ca tenim una repre­sen­ta­ti­ti­vi­tat a les empre­ses del 65% i una inci­dèn­cia social molt impor­tant, i això fa que puguem res­pon­dre amb vagues gene­rals o mani­fes­ta­cions. Però això pot ser un refe­rent per altres pols, com Cata­lun­ya, el d’in­ten­tar entre els dife­rents sin­di­cats de clas­se bus­car punts i res­pos­tes en comú que ten­dei­xin a l’a­cu­mu­la­ció de forces.

- I a més que CCOO i UGT osten­ten l’he­ge­mo­nia, la CGT, el sin­di­cat de clas­se més majo­ri­ta­ri que va con­vo­car la vaga gene­ral, és d’a­bast estatal…

No jut­ja­rem les postures dels altres sin­di­cats de clas­se, però és impor­tant remar­car que a les nacions sen­se estat és fona­men­tal que s’or­ga­nitzin sin­di­cats de clas­se i sin­di­cats cla­ra­ment nacio­nals. El pro­jec­te de LAB es aquest, sumar la llui­ta per l’a­lli­be­ra­ment nacio­nal amb la llui­ta per l’a­lli­be­ra­ment social, i per això com a bas­cos no ens veu­rem mai iden­ti­fi­cats amb un sin­di­cat que tin­gui un marc esta­tal. L’i­deal seria crear un únic sin­di­cat nacio­nal i de clas­se a Cata­lun­ya o a Eus­kal Herria.

- Qui­na ha de ser la rela­ció amb els sin­di­cats d’a­bast estatal?

Nosal­tres man­te­nim rela­cions amb els sin­di­cats d’es­que­rres i de clas­se esta­tals i hi tenim molt bona rela­ció. Ara bé, la nos­tra actua­ció a l’es­tat espan­yol l’em­mar­quem des d’u­na pers­pec­ti­va inter­na­cio­na­lis­ta. Res­pec­tem les postures d’al­tres però exi­gim que es res­pec­ti el marc al que donem pre­fe­rèn­cia, que és el basc.

– Però tam­bé s’han de poten­ciar aquests sin­di­cats, no?

No ens com­pe­teix a nosal­tres crear una alter­na­ti­va sin­di­cal a l’es­tat espan­yol, l’hau­ran de crear els sin­di­cats de clas­se i com­ba­tius de l’es­tat espan­yol. La millor apor­ta­ció que podem fer és crear una alter­na­ti­va i mar­car refe­rèn­cies de llui­ta com la vaga del 17 de gener que va ser­vir per­què en altres llocs de l‘Estat es fes­sin mobilitzacions.

- Quan par­leu de majo­ria sin­di­cal bas­ca a quins sin­di­cats us referiu? 

A Eus­kal Herria quan par­lem de majo­ria sin­di­cal par­lem d’un con­junt de sin­di­cats. El sin­di­cat majo­ri­ta­ri és ELA, que té un 35% de repre­sen­ta­tit­vi­tat, men­tre que LAB és el segon amb més repre­sen­ta­ti­vi­tat, amb un 17%. Lla­vors n’hi ha d’al­tres de més petits. En con­junt, allò que es defi­neix com a majo­ria sin­di­cal bas­ca té a l’en­torn del 65% de repre­sen­ta­ció. LAB des del seu nai­xe­ment tenir cla­ra la llui­ta per la doble opres­sió, i creiem que el refe­rent de LAB ha estat impor­tant per can­viar el pano­ra­ma sin­di­cal al País Basc, que a la dèca­da dels 80 era molt dife­rent de l’actual.

- Par­lem del nou esce­na­ri polí­tic. Qui­na impor­tàn­cia té per a LAB que es nor­ma­litzi la situa­ció polí­ti­ca a Eus­kal Herria?

En aquests moments estem en una situa­ció de carèn­cies demo­crà­ti­ques, com és el fet que una part sig­ni­fi­ca­ti­va del País Basc (a l’en­torn d’un 15% de l’e­lec­to­rat) no pugui par­ti­ci­par amb ple­ni­tud de facul­tats i de for­ma nor­ma­litza­da en el joc elec­to­ral. És una situa­ció anò­ma­la a la que s’ha de bus­car solu­ció, i per això és neces­sa­ri un acord entre totes les for­ces polí­ti­ques. S’ha fet un emplaça­ment a l’Es­tat per posar fi a les situa­cions de dèfi­cit demo­crà­tic i ara és l’Es­tat el que ha d’a­bor­dar el pro­ble­ma en clau política.

- Veus amb opti­mis­me el nou horitzó que s’ha obert grà­cies a l’es­que­rra aber­tza­le i tens espe­ran­ces que al maig la situa­ció polí­ti­ca s’ha­gi nor­ma­litzat o hi ha temor que enfront de l’a­va­nç inde­pen­den­tis­ta la repres­sió augmenti?

Nosal­tres som opti­mis­tes amb el nou esce­na­ri que s’ha obert i s’es­tà obrint per­què la situa­ció en un any ha variat molt. Tots els par­tits polí­tics s’han mogut, fins i tot el govern s’es­tà veient obli­gat a dir que les coses han can­viat i veiem que no podran impe­dir el que ja és un clam social. El clam social farà que al final la dinà­mi­ca repres­si­va ces­si per­què la majo­ria bas­ca així ho exi­geix. Som opti­mis­tes i creiem que la majo­ria de la socie­tat bas­ca està molt espe­ra­nça­da, i aquest és el major aval per tots aquells que volem una sor­ti­da demo­crà­ti­ca a tot el que s’es­tà vivint al País Basc.

- Al País Basc no dei­xen ni que els par­tits inde­pen­den­tis­tes es pre­sen­tin, i en can­vi als Paï­sos Cata­lans, on no ens dei­xen con­vo­car un refe­rèn­dum inde­pen­den­tis­ta, hem cele­brat ja 532 con­sul­tes popu­lars per la inde­pen­dèn­cia. Com ho heu vist tot això des d’aquí? 

Ens va sem­blar molt inter­es­sant el pro­cés de les con­sul­tes. Ha demos­trat que es poden fer ave­nços en la par­ti­ci­pa­ció social i que hi ha una ona­da inde­pen­den­tis­ta molt viva a Cata­lun­ya i creiem que ha sigut un bon model d’or­ga­nitza­ció que ha arri­bat a amplis sec­tors de la socie­tat. Ens sem­bla una expe­rièn­cia molt posi­ti­va i ja mira­reu com li doneu con­ti­nuï­tat i no ho dei­xeu en unes meres con­sul­tes i li doneu un cos més esta­ble i que sigui fruit d’u­na dinà­mi­ca con­tí­nua i esta­ble que vagi més enllà.

- L’in­de­pen­den­tis­me cata­là ha ava­nçat fins a tal punt que han apa­re­gut en esce­na els sec­tors inde­pen­den­tis­tes de dre­tes. A Eus­kal Herria les esque­rres sou el refe­rent. Per què?

Doncs per­què a Eus­kal Herria hem mirat de bus­car acords entre sec­tors, com ara l’a­cord entre l’es­que­rra aber­tza­le amb EA o Alter­na­ti­ba, que demos­tren que es poden supe­rar les dife­rèn­cies entre par­tits polí­tics. A Cata­lun­ya és veri­tat que els últims resul­tats a les elec­cions des d’u­na pers­pec­ti­va de clas­se són preo­cu­pants; que la dre­ta hagi aug­men­tat tant i l’es­que­rra es tro­bi tant divi­di­da… Ens hau­ríem de dei­xar de deter­mi­nats debats secun­da­ris i bus­car els punts que ens unei­xen per poder arti­cu­lar alter­na­ti­ves con­cre­tes. I el dia que siguem una majo­ria lla­vors ben­vin­guts siguin aquests debats, però no fem inci­dèn­cia en les dife­rèn­cies per­què sinó és la dre­ta que es bene­fi­cia de la fei­na que ha fet l’esquerra.

- Ara la bur­ge­sia veu rèdits eco­nò­mics en la independència…

Es trac­ta tam­bé que des de l’in­de­pen­den­tis­me d’es­que­rres, des de la CUP, li donin un caràc­ter social a aquest dis­curs. Evi­dent­ment el fet d’a­con­se­guir un estat es tam­bé una cosa que bene­fi­cia­ria les clas­ses tre­ba­lla­do­res, però és molt impor­tant cons­truir alter­na­ti­ves des d’u­na pers­pec­ti­va social. La nos­tra llui­ta no és només nacio­nal, tam­bé és social. Es trac­ta de donar con­tin­gut social al pro­jec­te inde­pen­den­tis­ta. No voler un país inde­pen­den­tis­ta i prou sinó amb noms i cog­noms: inde­pen­den­tis­ta, d’es­que­rres i pro­gres­sis­ta. Aques­ta és la tas­ca de l’es­que­rra independentista.

- Sen­se un sin­di­cat de clas­se de mas­ses, podria la CUP impul­sar la llui­ta social? 

El que està clar és que els par­tits polí­tics d’es­que­rres tenen un pro­jec­te polí­tic i tam­bé hau­rien de tenir un pro­jec­te social. Lla­vors els par­tits d’es­que­rres que actuen en l’àm­bit polí­tic han d’a­nar acom­pan­yats d’un com­po­nent social, però és essen­cial dis­po­sar d’un refe­rent sin­di­cal impor­tant que es dedi­qui a la llui­ta social per arri­bar a la clas­se tre­ba­lla­do­ra i fer-li veu­re que pel can­vi social cal un can­vi polític. 
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Resu­men en castellano

For­ma part de la direc­ció de LAB i és un des­ta­cat mem­bre de l’es­que­rra aber­tza­le. For­ma par­te de la direc­ción de LAB y es un des­ta­ca­do miem­bro de la izquier­da aber­tza­le. Igor Urru­ti­koetxea és el res­pon­sa­ble de rela­cions inter­na­cio­nals de Lapur­di Baxe­na­ba­rre Xibe­rua (LAB) , el segon sin­di­cat més impor­tant d’Eus­kal Herria ‑des­prés d’E­LA- i el prin­ci­pal con­vo­cant de la vaga gene­ral del pas­sat 27 de gener. Igor Urru­ti­koetxea es el res­pon­sa­ble de rela­cio­nes inter­na­cio­na­les de Lapur­di Baxe­na­ba­rre Xibe­rua (LAB) , el segun­do sin­di­ca­to más impor­tan­te de Eus­kal Herria-des­pués de ELA‑y el prin­ci­pal con­vo­can­te de la huel­ga gene­ral del pasa­do 27 de enero.

Des­ca­rre­ga’t la ver­sió com­ple­ta de l’en­tre­vis­ta Des­cár­ga­te la ver­sión com­ple­ta de la entrevista

- Com va anar la vaga del 27‑G al País Basc? - ¿Cómo fue la huel­ga del 27‑G en el País Vasco?

Doncs molt bé, nosal­tres la valo­rem molt posi­ti­va­ment i va ser un èxit quant a orga­nitza­ció i capa­ci­tat de con­fron­ta­ció. Pues muy bien, noso­tros la valo­ra­mos muy posi­ti­va­men­te y fue un éxi­to en cuan­to a orga­ni­za­ción y capa­ci­dad de con­fron­ta­ción. Els resul­tats creiem que van ser molt posi­tius, amb un 70% de segui­ment al sec­tor indus­trial i un 40% al sec­tor públic (amb un pic del 85% a l’en­sen­ya­ment). Los resul­ta­dos cree­mos que fue­ron muy posi­ti­vos, con un 70% de segui­mien­to en el sec­tor indus­trial y un 40% al sec­tor públi­co (con un pico del 85% en la ense­ñan­za). D’al­tra ban­da, a les qua­tre capi­tals d’Eus­kal Herria sud es van mani­fes­tar més de 55.000 per­so­nes i hi van haver més de 60 mobi­litza­cions des­cen­tra­litza­des a nivell local i comar­cal que van reu­nir més de 70.000 per­so­nes. Por otra par­te, en las cua­tro capi­ta­les de Eus­kal Herria sur se mani­fes­ta­ron más de 55.000 per­so­nas y hubo más de 60 movi­li­za­cio­nes des­cen­tra­li­za­das a nivel local y comar­cal que reu­nie­ron más de 70.000 per­so­nas. La res­pos­ta va ser molt impor­tant, és la ter­ce­ra vaga gene­ral en un any i mig. La res­pues­ta fue muy impor­tan­te, es la ter­ce­ra huel­ga gene­ral en un año y medio.

- Quin va ser el paper de LAB per­què la vaga gene­ral a Eus­kal Herria fos un èxit? - ¿Cuál fue el papel de LAB para que la huel­ga gene­ral en Eus­kal Herria fue­ra un éxito?

Doncs el de defen­sar el que n’a­no­me­nem marc basc de rela­cions labo­rals i pro­tec­ció social, que és bàsi­ca­ment la capa­ci­tat de deci­dir en temes eco­nò­mics i socials però tam­bé polí­tics, per­què som un poble dife­rent i per tant ens corres­pon el dret a deci­dir. Pues el de defen­der lo que lla­ma­mos mar­co vas­co de rela­cio­nes labo­ra­les y pro­tec­ción social, que es bási­ca­men­te la capa­ci­dad de deci­dir en temas eco­nó­mi­cos y socia­les pero tam­bién polí­ti­cos, por­que somos un pue­blo dife­ren­te y por lo tan­to nos corres­pon­de el dere­cho a deci­dir. Creiem que hi ha d’ha­ver capa­ci­tat de deci­sió des d’a­quí. Cree­mos que debe haber capa­ci­dad de deci­sión des­de aquí. Cal des­ta­car que el 65% de la repre­sen­ta­ció sin­di­cal l’os­ten­tem els sin­di­cats aber­tza­les, que tenim dife­rents ten­dèn­cies però que ens dife­ren­ciem de CCOO i UGT en el tema nacio­nal, ja que no com­par­tim que es deci­dei­xi a nivell esta­tal, i en el model de sin­di­ca­lis­me, ja que creiem que el sin­di­ca­lis­me pac­tis­ta és un model que l’ú­nic que fa és que siguem els tre­ba­lla­dors els que paguem la cri­si. Cabe des­ta­car que el 65% de la repre­sen­ta­ción sin­di­cal la osten­ta­mos los sin­di­ca­tos aber­tza­les, que tene­mos dife­ren­tes ten­den­cias pero que nos dife­ren­cia­mos de CCOO y UGT en el tema nacio­nal, ya que no com­par­ti­mos que se deci­da a nivel esta­tal, y en el mode­lo de sin­di­ca­lis­mo, ya que cree­mos que el sin­di­ca­lis­mo pac­tis­ta es un mode­lo que lo úni­co que hace es que sea­mos los tra­ba­ja­do­res los que paga­mos la crisis.

- Has assen­ya­lat com una de les raons per­què la vaga fos un èxit la defen­sa d’un marc pro­pi de rela­cions labo­rals. - ¿Has seña­la­do como una de las razo­nes para la huel­ga fue­ra un éxi­to la defen­sa de un mar­co pro­pio de rela­cio­nes labo­ra­les. Podríem apun­tar la man­ca de sin­di­cat nacio­nal i de clas­se com a cau­sa del fra­càs de la vaga gene­ral als Paï­sos Cata­lans? Podría­mos seña­lar la fal­ta de sin­di­ca­to nacio­nal y de cla­se como cau­sa del fra­ca­so de la huel­ga gene­ral en los Paí­ses Catalanes?

En el cas de Cata­lun­ya no som nosal­tres qui hem de jut­jar, però sí que creiem que el fet que la con­vo­ca­tò­ria de vaga gene­ral no fos secun­da­da per part de tot el sin­di­ca­lis­me cata­là doncs no va aju­dar que la res­pos­ta fos gran. En el caso de Cata­lu­ña no somos noso­tros quie­nes debe­mos juz­gar, pero sí cree­mos que el hecho de que la con­vo­ca­to­ria de huel­ga gene­ral no fue­ra secun­da­da por par­te de todo el sin­di­ca­lis­mo cata­lán pues no ayu­dó a que la res­pues­ta fue­ra mayor. Des d’a­quest punt de vis­ta el que que­da clar és que és impor­tant que les nacions sen­se estat tin­guem sin­di­cats que afron­tin els pro­ble­mes no només eco­nò­mics i socials sinó cul­tu­rals i polí­tics, i que això es faci des de la major uni­tat pos­si­ble. Des­de este pun­to de vis­ta lo que que­da cla­ro es que es impor­tan­te que las nacio­nes sin esta­do ten­ga­mos sin­di­ca­tos que afron­ten los pro­ble­mas no sólo eco­nó­mi­cos y socia­les sino cul­tu­ra­les y polí­ti­cos, y que esto se haga des­de la mayor uni­dad posible.

- Per­què la divi­sió a l’ú­nic a qui aca­ba afa­vo­rint és a l’es­tat i al capi­tal… - Por­que la divi­sión en el úni­co al que aca­ba favo­re­cien­do es al esta­do y al capital …

Evi­dent­ment, el capi­tal no hi entén pas de sigles. Evi­den­te­men­te, el capi­tal no entien­de paso de siglas. L’a­tac és con­tra tota la clas­se tre­ba­lla­do­ra, i per això nosal­tres posem l’ac­cent en la neces­si­tat de bus­car punts de tro­ba­da entre dife­rents sin­di­cats. El ata­que es con­tra toda la cla­se tra­ba­ja­do­ra, y por eso noso­tros pone­mos el acen­to en la nece­si­dad de bus­car pun­tos de encuen­tro entre dife­ren­tes sin­di­ca­tos. A nin­gú se li esca­pa que ELA té una his­tò­ria molt dife­rent a la nos­tra però davant l’a­tac que es pro­dueix con­tra tota la clas­se tre­ba­lla­do­ra és obli­ga­to­ri sumar for­ces per res­pon­dre. A nadie se le esca­pa que ELA tie­ne una his­to­ria muy dife­ren­te a la nues­tra pero ante el ata­que que se pro­du­ce con­tra toda la cla­se tra­ba­ja­do­ra es obli­ga­to­rio sumar fuer­zas para responder.

- Com va anar aquest acos­ta­ment de posi­cions? - ¿Cómo fue este acer­ca­mien­to de posiciones?

El febrer del 2009 la direc­ció de LAB vam fer una roda de prem­sa on vam emplaçar la res­ta de sin­di­cats de la majo­ria sin­di­cal bas­ca a bus­car res­pos­tes en clau uni­tà­ria. En febre­ro de 2009 la direc­ción de LAB hici­mos una rue­da de pren­sa don­de empla­zar el res­to de sin­di­ca­tos de la mayo­ría sin­di­cal vas­ca a bus­car res­pues­tas en cla­ve uni­ta­ria. Vam par­lar amb altres sin­di­cats i fruit de tot això vam arri­bar a la vaga gene­ral del 21 de maig del 2009. Habla­mos con otros sin­di­ca­tos y fru­to de todo ello lle­ga­mos a la huel­ga gene­ral del 21 de mayo de 2009.

- Però aquí sou majo­ria, als Paï­sos Cata­lans l’he­ge­mo­nia és per a CCOO i UGT. - Pero aquí suel­do mayo­ría, en los Paí­ses Cata­la­nes la hege­mo­nía es para CCOO y UGT.

Evi­dent­ment, aquí la majo­ria sin­di­cal bas­ca tenim una repre­sen­ta­ti­ti­vi­tat a les empre­ses del 65% i una inci­dèn­cia social molt impor­tant, i això fa que puguem res­pon­dre amb vagues gene­rals o mani­fes­ta­cions. Evi­den­te­men­te, aquí la mayo­ría sin­di­cal vas­ca tene­mos una repre­sen­ta­ti­vi­dad a las empre­sas del 65% y una inci­den­cia social muy impor­tan­te, y esto hace que poda­mos res­pon­der con huel­gas gene­ra­les o mani­fes­ta­cio­nes. Però això pot ser un refe­rent per altres pols, com Cata­lun­ya, el d’in­ten­tar entre els dife­rents sin­di­cats de clas­se bus­car punts i res­pos­tes en comú que ten­dei­xin a l’a­cu­mu­la­ció de for­ces. Pero esto pue­de ser un refe­ren­te para otros polos, como Cata­lu­ña, el de inten­tar entre los dife­ren­tes sin­di­ca­tos de cla­se bus­car pun­tos y res­pues­tas en común que tien­dan a la acu­mu­la­ción de fuerzas.

- I a més que CCOO i UGT osten­ten l’he­ge­mo­nia, la CGT, el sin­di­cat de clas­se més majo­ri­ta­ri que va con­vo­car la vaga gene­ral, és d’a­bast esta­tal… - Y ade­más que CCOO y UGT osten­tan la hege­mo­nía, la CGT, el sin­di­ca­to de cla­se más mayo­ri­ta­rio que con­vo­có la huel­ga gene­ral, es de alcan­ce estatal …

No jut­ja­rem les postures dels altres sin­di­cats de clas­se, però és impor­tant remar­car que a les nacions sen­se estat és fona­men­tal que s’or­ga­nitzin sin­di­cats de clas­se i sin­di­cats cla­ra­ment nacio­nals. No juz­ga­re­mos las pos­tu­ras de los otros sin­di­ca­tos de cla­se, pero es impor­tan­te remar­car que en las nacio­nes sin esta­do es fun­da­men­tal que se orga­ni­cen sin­di­ca­tos de cla­se y sin­di­ca­tos cla­ra­men­te nacio­na­les. El pro­jec­te de LAB es aquest, sumar la llui­ta per l’a­lli­be­ra­ment nacio­nal amb la llui­ta per l’a­lli­be­ra­ment social, i per això com a bas­cos no ens veu­rem mai iden­ti­fi­cats amb un sin­di­cat que tin­gui un marc esta­tal. El pro­yec­to de LAB es este, sumar la lucha por la libe­ra­ción nacio­nal con la lucha por la libe­ra­ción social, por lo que como vas­cos no nos vere­mos nun­ca iden­ti­fi­ca­dos con un sin­di­ca­to que ten­ga un mar­co esta­tal. L’i­deal seria crear un únic sin­di­cat nacio­nal i de clas­se a Cata­lun­ya oa Eus­kal Herria. Lo ideal sería crear un úni­co sin­di­ca­to nacio­nal y de cla­se en Cata­lu­ña o Eus­kal Herria.

- Qui­na ha de ser la rela­ció amb els sin­di­cats d’a­bast esta­tal? - ¿Cuál debe ser la rela­ción con los sin­di­ca­tos de ámbi­to estatal?

Nosal­tres man­te­nim rela­cions amb els sin­di­cats d’es­que­rres i de clas­se esta­tals i hi tenim molt bona rela­ció. Noso­tros man­te­ne­mos rela­cio­nes con los sin­di­ca­tos de izquier­das y de cla­se esta­ta­les y tene­mos muy bue­na rela­ción. Ara bé, la nos­tra actua­ció a l’es­tat espan­yol l’em­mar­quem des d’u­na pers­pec­ti­va inter­na­cio­na­lis­ta. Aho­ra bien, nues­tra actua­ción en Espa­ña el enmar­ca­mos des­de una pers­pec­ti­va inter­na­cio­na­lis­ta. Res­pec­tem les postures d’al­tres però exi­gim que es res­pec­ti el marc al que donem pre­fe­rèn­cia, que és el basc. Res­pe­ta­mos las pos­tu­ras de otros pero exi­gi­mos que se res­pe­te el mar­co al que damos pre­fe­ren­cia, que es el vasco.

- Però tam­bé s’han de poten­ciar aquests sin­di­cats, no? - Pero tam­bién se deben poten­ciar estos sin­di­ca­tos, no?

No ens com­pe­teix a nosal­tres crear una alter­na­ti­va sin­di­cal a l’es­tat espan­yol, l’hau­ran de crear els sin­di­cats de clas­se i com­ba­tius de l’es­tat espan­yol. No nos com­pe­te a noso­tros crear una alter­na­ti­va sin­di­cal en Espa­ña, debe­rán crear los sin­di­ca­tos de cla­se y com­ba­ti­vos del esta­do espa­ñol. La millor apor­ta­ció que podem fer és crear una alter­na­ti­va i mar­car refe­rèn­cies de llui­ta com la vaga del 17 de gener que va ser­vir per­què en altres llocs de l’Es­tat es fes­sin mobi­litza­cions. La mejor apor­ta­ción que pode­mos hacer es crear una alter­na­ti­va y mar­car refe­ren­cias de lucha como la huel­ga del 17 de enero que sir­vió para que en otros luga­res del Esta­do se hicie­ran movilizaciones.

- Quan par­leu de majo­ria sin­di­cal bas­ca a quins sin­di­cats us refe­riu? - Cuan­do hable de mayo­ría sin­di­cal vas­ca a qué sin­di­ca­tos se refiere?

A Eus­kal Herria quan par­lem de majo­ria sin­di­cal par­lem d’un con­junt de sin­di­cats. En Eus­kal Herria cuan­do habla­mos de mayo­ría sin­di­cal habla­mos de un con­jun­to de sin­di­ca­tos. El sin­di­cat majo­ri­ta­ri és ELA, que té un 35% de repre­sen­ta­tit­vi­tat, men­tre que LAB és el segon amb més repre­sen­ta­ti­vi­tat, amb un 17%. El sin­di­ca­to mayo­ri­ta­rio es ELA, que tie­ne un 35% de repre­sen­ta­tit­vi­tat, mien­tras que LAB es el segun­do con mayor repre­sen­ta­ti­vi­dad, con un 17%. Lla­vors n’hi ha d’al­tres de més petits. Enton­ces hay otros más peque­ños. En con­junt, allò que es defi­neix com a majo­ria sin­di­cal bas­ca té a l’en­torn del 65% de repre­sen­ta­ció. En con­jun­to, lo que se defi­ne como mayo­ría sin­di­cal vas­ca tie­ne en torno al 65% de repre­sen­ta­ción. LAB des del seu nai­xe­ment tenir cla­ra la llui­ta per la doble opres­sió, i creiem que el refe­rent de LAB ha estat impor­tant per can­viar el pano­ra­ma sin­di­cal al País Basc, que a la dèca­da dels 80 era molt dife­rent de l’ac­tual. LAB des­de su naci­mien­to tener cla­ra la lucha por la doble opre­sión, y cree­mos que el refe­ren­te de LAB ha sido impor­tan­te para cam­biar el pano­ra­ma sin­di­cal en el País Vas­co, que en la déca­da de los 80 era muy dife­ren­te del actual.

- Par­lem del nou esce­na­ri polí­tic. - Hable­mos del nue­vo esce­na­rio polí­ti­co. Qui­na impor­tàn­cia té per a LAB que es nor­ma­litzi la situa­ció polí­ti­ca a Eus­kal Herria? ¿Qué impor­tan­cia tie­ne para LAB que se nor­ma­li­ce la situa­ción polí­ti­ca en Eus­kal Herria?

En aquests moments estem en una situa­ció de carèn­cies demo­crà­ti­ques, com és el fet que una part sig­ni­fi­ca­ti­va del País Basc (a l’en­torn d’un 15% de l’e­lec­to­rat) no pugui par­ti­ci­par amb ple­ni­tud de facul­tats i de for­ma nor­ma­litza­da en el joc elec­to­ral. En estos momen­tos esta­mos en una situa­ción de caren­cias demo­crá­ti­cas, como es el hecho que una par­te sig­ni­fi­ca­ti­va del País Vas­co (en torno a un 15% del elec­to­ra­do) no pue­da par­ti­ci­par con ple­ni­tud de facul­ta­des y de for­ma nor­ma­li­za­da en el jue­go elec­to­ral. És una situa­ció anò­ma­la a la que s’ha de bus­car solu­ció, i per això és neces­sa­ri un acord entre totes les for­ces polí­ti­ques. Es una situa­ción anó­ma­la en la que hay que bus­car solu­ción, y por eso es nece­sa­rio un acuer­do entre todas las fuer­zas polí­ti­cas. S’ha fet un emplaça­ment a l’Es­tat per posar fi a les situa­cions de dèfi­cit demo­crà­tic i ara és l’Es­tat el que ha d’a­bor­dar el pro­ble­ma en clau polí­ti­ca. Se ha hecho un empla­za­mien­to al Esta­do para poner fin a las situa­cio­nes de défi­cit demo­crá­ti­co y aho­ra es el Esta­do el que debe abor­dar el pro­ble­ma en cla­ve política.

- Veus amb opti­mis­me el nou horitzó que s’ha obert grà­cies a l’es­que­rra aber­tza­le i tens espe­ran­ces que al maig la situa­ció polí­ti­ca s’ha­gi nor­ma­litzat o hi ha temor que enfront de l’a­va­nç inde­pen­den­tis­ta la repres­sió aug­men­ti? - Voces con opti­mis­mo el nue­vo hori­zon­te que se ha abier­to gra­cias a la izquier­da aber­tza­le y tie­nes espe­ran­zas de que en mayo la situa­ción polí­ti­ca se haya nor­ma­li­za­do o hay temor de que fren­te al avan­ce inde­pen­den­tis­ta la repre­sión aumente?

Nosal­tres som opti­mis­tes amb el nou esce­na­ri que s’ha obert i s’es­tà obrint per­què la situa­ció en un any ha variat molt. Noso­tros somos opti­mis­tas con el nue­vo esce­na­rio que se ha abier­to y se está abrien­do para que la situa­ción en un año ha cam­bia­do mucho. Tots els par­tits polí­tics s’han mogut, fins i tot el govern s’es­tà veient obli­gat a dir que les coses han can­viat i veiem que no podran impe­dir el que ja és un clam social. Todos los par­ti­dos polí­ti­cos se han movi­do, inclu­so el gobierno se está vien­do obli­ga­do a decir que las cosas han cam­bia­do y vemos que no podrán impe­dir lo que ya es un cla­mor social. El clam social farà que al final la dinà­mi­ca repres­si­va ces­si per­què la majo­ria bas­ca així ho exi­geix. El cla­mor social hará que al final la diná­mi­ca repre­si­va cese por­que la mayo­ría vas­ca así lo exi­ge. Som opti­mis­tes i creiem que la majo­ria de la socie­tat bas­ca està molt espe­ra­nça­da, i aquest és el major aval per tots aquells que volem una sor­ti­da demo­crà­ti­ca a tot el que s’es­tà vivint al País Basc. Somos opti­mis­tas y cree­mos que la mayo­ría de la socie­dad vas­ca está muy espe­ran­za­da, y este es el mayor aval para todos aque­llos que que­re­mos una sali­da demo­crá­ti­ca a todo lo que está vivien­do el País Vasco.

- Al País Basc no dei­xen ni que els par­tits inde­pen­den­tis­tes es pre­sen­tin, i en can­vi als Paï­sos Cata­lans, on no ens dei­xen con­vo­car un refe­rèn­dum inde­pen­den­tis­ta, hem cele­brat ja 532 con­sul­tes popu­lars per la inde­pen­dèn­cia. - En el País Vas­co no dejan ni que los par­ti­dos inde­pen­den­tis­tas se pre­sen­ten, y en cam­bio en los Paí­ses Cata­la­nes, don­de no nos dejan con­vo­car un refe­rén­dum inde­pen­den­tis­ta, hemos cele­bra­do ya 532 con­sul­tas popu­la­res por la inde­pen­den­cia. Com ho heu vist tot això des d’a­quí? Como lo habéis vis­to todo ello des­de aquí?

Ens va sem­blar molt inter­es­sant el pro­cés de les con­sul­tes. Nos pare­ció muy intere­san­te el pro­ce­so de las con­sul­tas. Ha demos­trat que es poden fer ave­nços en la par­ti­ci­pa­ció social i que hi ha una ona­da inde­pen­den­tis­ta molt viva a Cata­lun­ya i creiem que ha sigut un bon model d’or­ga­nitza­ció que ha arri­bat a amplis sec­tors de la socie­tat. Ha demos­tra­do que se pue­den hacer avan­ces en la par­ti­ci­pa­ción social y que hay una ola inde­pen­den­tis­ta muy viva en Cata­lu­ña y cree­mos que ha sido un buen mode­lo de orga­ni­za­ción que ha lle­ga­do a amplios sec­to­res de la socie­dad. Ens sem­bla una expe­rièn­cia molt posi­ti­va i ja mira­reu com li doneu con­ti­nuï­tat i no ho dei­xeu en unes meres con­sul­tes i li doneu un cos més esta­ble i que sigui fruit d’u­na dinà­mi­ca con­tí­nua i esta­ble que vagi més enllà. Nos pare­ce una expe­rien­cia muy posi­ti­va y ya mira­réis como le dé con­ti­nui­dad y no lo deje en unas meras con­sul­tas y con­fi­gu­ra un cuer­po más esta­ble y que sea fru­to de una diná­mi­ca con­ti­nua y esta­ble que vaya más allá.

- L’in­de­pen­den­tis­me cata­là ha ava­nçat fins a tal punt que han apa­re­gut en esce­na els sec­tors inde­pen­den­tis­tes de dre­tes. - El inde­pen­den­tis­mo cata­lán ha avan­za­do has­ta tal pun­to que han apa­re­ci­do en esce­na los sec­to­res inde­pen­den­tis­tas de dere­chas. A Eus­kal Herria les esque­rres sou el refe­rent. En Eus­kal Herria las izquier­das suel­do el refe­ren­te. Per què? ¿Por qué?

Doncs per­què a Eus­kal Herria hem mirat de bus­car acords entre sec­tors, com ara l’a­cord entre l’es­que­rra aber­tza­le amb EA o Alter­na­ti­ba, que demos­tren que es poden supe­rar les dife­rèn­cies entre par­tits polí­tics. Pues por­que en Eus­kal Herria hemos tra­ta­do de bus­car acuer­dos entre sec­to­res, como el acuer­do entre la izquier­da aber­tza­le con EA o Alter­na­ti­ba, que demues­tran que se pue­den supe­rar las dife­ren­cias entre par­ti­dos polí­ti­cos. A Cata­lun­ya és veri­tat que els últims resul­tats a les elec­cions des d’u­na pers­pec­ti­va de clas­se són preo­cu­pants; que la dre­ta hagi aug­men­tat tant i l’es­que­rra es tro­bi tant divi­di­da… En Cata­lu­ña es ver­dad que los últi­mos resul­ta­dos en las elec­cio­nes des­de una pers­pec­ti­va de cla­se son preo­cu­pan­tes; que la dere­cha haya aumen­ta­do tan­to y la izquier­da se encuen­tre tan­to divi­di­da … Ens hau­ríem de dei­xar de deter­mi­nats debats secun­da­ris i bus­car els punts que ens unei­xen per poder arti­cu­lar alter­na­ti­ves con­cre­tes. Debe­ría­mos dejar de deter­mi­na­dos deba­tes secun­da­rios y bus­car los pun­tos que nos unen para poder arti­cu­lar alter­na­ti­vas con­cre­tas. I el dia que siguem una majo­ria lla­vors ben­vin­guts siguin aquests debats, però no fem inci­dèn­cia en les dife­rèn­cies per­què sinó és la dre­ta que es bene­fi­cia de la fei­na que ha fet l’es­que­rra. Y el día que sea­mos una mayo­ría enton­ces bien­ve­ni­dos sean estos deba­tes, pero no hace­mos inci­den­cia en las dife­ren­cias por­que sino es la dere­cha que se bene­fi­cia del tra­ba­jo que ha hecho la izquierda.

- Ara la bur­ge­sia veu rèdits eco­nò­mics en la inde­pen­dèn­cia… - Aho­ra la bur­gue­sía ve rédi­tos eco­nó­mi­cos en la independencia …

Es trac­ta tam­bé que des de l’in­de­pen­den­tis­me d’es­que­rres, des de la CUP, li donin un caràc­ter social a aquest dis­curs. Se tra­ta tam­bién de que des­de el inde­pen­den­tis­mo de izquier­das, des­de la CUP, le den un carác­ter social a este dis­cur­so. Evi­dent­ment el fet d’a­con­se­guir un estat es tam­bé una cosa que bene­fi­cia­ria les clas­ses tre­ba­lla­do­res, però és molt impor­tant cons­truir alter­na­ti­ves des d’u­na pers­pec­ti­va social. Evi­den­te­men­te el hecho de con­se­guir un esta­do es tam­bién algo que bene­fi­cia­ría a las cla­ses tra­ba­ja­do­ras, pero es muy impor­tan­te cons­truir alter­na­ti­vas des­de una pers­pec­ti­va social. La nos­tra llui­ta no és només nacio­nal, tam­bé és social. Nues­tra lucha no es sólo nacio­nal, tam­bién es social. Es trac­ta de donar con­tin­gut social al pro­jec­te inde­pen­den­tis­ta. Se tra­ta de dar con­te­ni­do social al pro­yec­to inde­pen­den­tis­ta. No voler un país inde­pen­den­tis­ta i prou sinó amb noms i cog­noms: inde­pen­den­tis­ta, d’es­que­rres i pro­gres­sis­ta. No que­rer un país inde­pen­den­tis­ta y sufi­cien­te sino con nom­bres y ape­lli­dos: inde­pen­den­tis­ta, de izquier­das y pro­gre­sis­ta. Aques­ta és la tas­ca de l’es­que­rra inde­pen­den­tis­ta. Esta es la tarea de la izquier­da independentista.

- Sen­se un sin­di­cat de clas­se de mas­ses, podria la CUP impul­sar la llui­ta social? - Sin un sin­di­ca­to de cla­se de masas, podría la CUP impul­sar la lucha social?

El que està clar és que els par­tits polí­tics d’es­que­rres tenen un pro­jec­te polí­tic i tam­bé hau­rien de tenir un pro­jec­te social. Lo que está cla­ro es que los par­ti­dos polí­ti­cos de izquier­das tie­nen un pro­yec­to polí­ti­co y tam­bién debe­rían tener un pro­yec­to social. Lla­vors els par­tits d’es­que­rres que actuen en l’àm­bit polí­tic han d’a­nar acom­pan­yats d’un com­po­nent social, però és essen­cial dis­po­sar d’un refe­rent sin­di­cal impor­tant que es dedi­qui a la llui­ta social per arri­bar a la clas­se tre­ba­lla­do­ra i fer-li veu­re que pel can­vi social cal un can­vi polí­tic. Enton­ces los par­ti­dos de izquier­das que actúan en el ámbi­to polí­ti­co deben ir acom­pa­ña­dos de un com­po­nen­te social, pero es esen­cial dis­po­ner de un refe­ren­te sin­di­cal impor­tan­te que se dedi­que a la lucha social para lle­gar a la cla­se tra­ba­ja­do­ra y hacer le ver que por el cam­bio social es nece­sa­rio un cam­bio político.