Igor Urru­ti­koetxea (LAB): «S’ha de donar con­tin­gut social al dis­curs inde­pen­den­tis­ta» (Nues­tra web her­ma­na LLi​ber​tat​.Cat, entre­vis­ta a Igor Urru­ti­koetxea)

cimg0996For­ma part de la direc­ció de LAB i és un des­ta­cat mem­bre de l’es­que­rra aber­tza­le. Igor Urru­ti­koetxea és el res­pon­sa­ble de rela­cions inter­na­cio­nals de Lapur­di Baxe­na­ba­rre Xibe­rua (LAB), el segon sin­di­cat més impor­tant d’Eus­kal Herria ‑des­prés d’E­LA- i el prin­ci­pal con­vo­cant de la vaga gene­ral del pas­sat 27 de gener.
A Eus­kal Herria la majo­ria sin­di­cal bas­ca té a l’en­torn del 65% de repre­sen­ta­ció, en part grà­cies a aquest sin­di­cat, que en els últims 30 anys és el que més ha cres­cut. Amb més de 4.400 dele­gats en els dife­rents sec­tors de l’e­co­no­mia, LAB dis­po­sa de 50.000 afi­liats i es carac­te­ritza per tenir una cosa cla­ra: la llui­ta per l’a­lli­be­ra­ment nacio­nal i social són indis­so­cia­bles.


– Com va anar la vaga del 27‑G al País Basc?

Doncs molt bé, nosal­tres la valo­rem molt posi­ti­va­ment i va ser un èxit quant a orga­nitza­ció i capa­ci­tat de con­fron­ta­ció. Els resul­tats creiem que van ser molt posi­tius, amb un 70% de segui­ment al sec­tor indus­trial i un 40% al sec­tor públic (amb un pic del 85% a l’en­sen­ya­ment). D’al­tra ban­da, a les qua­tre capi­tals d’Eus­kal Herria sud es van mani­fes­tar més de 55.000 per­so­nes i hi van haver més de 60 mobi­litza­cions des­cen­tra­litza­des a nivell local i comar­cal que van reu­nir més de 70.000 per­so­nes. La res­pos­ta va ser molt impor­tant, és la ter­ce­ra vaga gene­ral en un any i mig.

– Quin va ser el paper de LAB per­què la vaga gene­ral a Eus­kal Herria fos un èxit?

Doncs el de defen­sar el que n’a­no­me­nem marc basc de rela­cions labo­rals i pro­tec­ció social, que és bàsi­ca­ment la capa­ci­tat de deci­dir en temes eco­nò­mics i socials però tam­bé polí­tics, per­què som un poble dife­rent i per tant ens corres­pon el dret a deci­dir. Creiem que hi ha d’ha­ver capa­ci­tat de deci­sió des d’a­quí. Cal des­ta­car que el 65% de la repre­sen­ta­ció sin­di­cal l’os­ten­tem els sin­di­cats aber­tza­les, que tenim dife­rents ten­dèn­cies però que ens dife­ren­ciem de CCOO i UGT en el tema nacio­nal, ja que no com­par­tim que es deci­dei­xi a nivell esta­tal, i en el model de sin­di­ca­lis­me, ja que creiem que el sin­di­ca­lis­me pac­tis­ta és un model que l’ú­nic que fa és que siguem els tre­ba­lla­dors els que paguem la cri­si.

cimg0997- Has assen­ya­lat com una de les raons per­què la vaga fos un èxit la defen­sa d’un marc pro­pi de rela­cions labo­rals. Podríem apun­tar la man­ca de sin­di­cat nacio­nal i de clas­se com a cau­sa del fra­càs de la vaga gene­ral als Paï­sos Cata­lans?

En el cas de Cata­lun­ya no som nosal­tres qui hem de jut­jar, però sí que creiem que el fet que la con­vo­ca­tò­ria de vaga gene­ral no fos secun­da­da per part de tot el sin­di­ca­lis­me cata­là doncs no va aju­dar que la res­pos­ta fos gran. Des d’a­quest punt de vis­ta el que que­da clar és que és impor­tant que les nacions sen­se estat tin­guem sin­di­cats que afron­tin els pro­ble­mes no només eco­nò­mics i socials sinó cul­tu­rals i polí­tics, i que això es faci des de la major uni­tat pos­si­ble.

- Per­què la divi­sió a l’ú­nic a qui aca­ba afa­vo­rint és a l’es­tat i al capi­tal…

Evi­dent­ment, el capi­tal no hi entén pas de sigles. L’a­tac és con­tra tota la clas­se tre­ba­lla­do­ra, i per això nosal­tres posem l’ac­cent en la neces­si­tat de bus­car punts de tro­ba­da entre dife­rents sin­di­cats. A nin­gú se li esca­pa que ELA té una his­tò­ria molt dife­rent a la nos­tra però davant l’a­tac que es pro­dueix con­tra tota la clas­se tre­ba­lla­do­ra és obli­ga­to­ri sumar for­ces per res­pon­dre.

- Com va anar aquest acos­ta­ment de posi­cions?

El febrer del 2009 la direc­ció de LAB vam fer una roda de prem­sa on vam emplaçar la res­ta de sin­di­cats de la majo­ria sin­di­cal bas­ca a bus­car res­pos­tes en clau uni­tà­ria. Vam par­lar amb altres sin­di­cats i fruit de tot això vam arri­bar a la vaga gene­ral del 21 de maig del 2009.

- Però aquí sou majo­ria, als Paï­sos Cata­lans l’he­ge­mo­nia és per a CCOO i UGT.

Evi­dent­ment, aquí la majo­ria sin­di­cal bas­ca tenim una repre­sen­ta­ti­ti­vi­tat a les empre­ses del 65% i una inci­dèn­cia social molt impor­tant, i això fa que puguem res­pon­dre amb vagues gene­rals o mani­fes­ta­cions. Però això pot ser un refe­rent per altres pols, com Cata­lun­ya, el d’in­ten­tar entre els dife­rents sin­di­cats de clas­se bus­car punts i res­pos­tes en comú que ten­dei­xin a l’a­cu­mu­la­ció de for­ces.

- I a més que CCOO i UGT osten­ten l’he­ge­mo­nia, la CGT, el sin­di­cat de clas­se més majo­ri­ta­ri que va con­vo­car la vaga gene­ral, és d’a­bast esta­tal…

No jut­ja­rem les postures dels altres sin­di­cats de clas­se, però és impor­tant remar­car que a les nacions sen­se estat és fona­men­tal que s’or­ga­nitzin sin­di­cats de clas­se i sin­di­cats cla­ra­ment nacio­nals. El pro­jec­te de LAB es aquest, sumar la llui­ta per l’a­lli­be­ra­ment nacio­nal amb la llui­ta per l’a­lli­be­ra­ment social, i per això com a bas­cos no ens veu­rem mai iden­ti­fi­cats amb un sin­di­cat que tin­gui un marc esta­tal. L’i­deal seria crear un únic sin­di­cat nacio­nal i de clas­se a Cata­lun­ya o a Eus­kal Herria.

- Qui­na ha de ser la rela­ció amb els sin­di­cats d’a­bast esta­tal?

Nosal­tres man­te­nim rela­cions amb els sin­di­cats d’es­que­rres i de clas­se esta­tals i hi tenim molt bona rela­ció. Ara bé, la nos­tra actua­ció a l’es­tat espan­yol l’em­mar­quem des d’u­na pers­pec­ti­va inter­na­cio­na­lis­ta. Res­pec­tem les postures d’al­tres però exi­gim que es res­pec­ti el marc al que donem pre­fe­rèn­cia, que és el basc.

– Però tam­bé s’han de poten­ciar aquests sin­di­cats, no?

cimg0994No ens com­pe­teix a nosal­tres crear una alter­na­ti­va sin­di­cal a l’es­tat espan­yol, l’hau­ran de crear els sin­di­cats de clas­se i com­ba­tius de l’es­tat espan­yol. La millor apor­ta­ció que podem fer és crear una alter­na­ti­va i mar­car refe­rèn­cies de llui­ta com la vaga del 17 de gener que va ser­vir per­què en altres llocs de l‘Estat es fes­sin mobi­litza­cions.

- Quan par­leu de majo­ria sin­di­cal bas­ca a quins sin­di­cats us refe­riu?

A Eus­kal Herria quan par­lem de majo­ria sin­di­cal par­lem d’un con­junt de sin­di­cats. El sin­di­cat majo­ri­ta­ri és ELA, que té un 35% de repre­sen­ta­tit­vi­tat, men­tre que LAB és el segon amb més repre­sen­ta­ti­vi­tat, amb un 17%. Lla­vors n’hi ha d’al­tres de més petits. En con­junt, allò que es defi­neix com a majo­ria sin­di­cal bas­ca té a l’en­torn del 65% de repre­sen­ta­ció. LAB des del seu nai­xe­ment tenir cla­ra la llui­ta per la doble opres­sió, i creiem que el refe­rent de LAB ha estat impor­tant per can­viar el pano­ra­ma sin­di­cal al País Basc, que a la dèca­da dels 80 era molt dife­rent de l’ac­tual.

- Par­lem del nou esce­na­ri polí­tic. Qui­na impor­tàn­cia té per a LAB que es nor­ma­litzi la situa­ció polí­ti­ca a Eus­kal Herria?

En aquests moments estem en una situa­ció de carèn­cies demo­crà­ti­ques, com és el fet que una part sig­ni­fi­ca­ti­va del País Basc (a l’en­torn d’un 15% de l’e­lec­to­rat) no pugui par­ti­ci­par amb ple­ni­tud de facul­tats i de for­ma nor­ma­litza­da en el joc elec­to­ral. És una situa­ció anò­ma­la a la que s’ha de bus­car solu­ció, i per això és neces­sa­ri un acord entre totes les for­ces polí­ti­ques. S’ha fet un emplaça­ment a l’Es­tat per posar fi a les situa­cions de dèfi­cit demo­crà­tic i ara és l’Es­tat el que ha d’a­bor­dar el pro­ble­ma en clau polí­ti­ca.

- Veus amb opti­mis­me el nou horitzó que s’ha obert grà­cies a l’es­que­rra aber­tza­le i tens espe­ran­ces que al maig la situa­ció polí­ti­ca s’ha­gi nor­ma­litzat o hi ha temor que enfront de l’a­va­nç inde­pen­den­tis­ta la repres­sió aug­men­ti?

Nosal­tres som opti­mis­tes amb el nou esce­na­ri que s’ha obert i s’es­tà obrint per­què la situa­ció en un any ha variat molt. Tots els par­tits polí­tics s’han mogut, fins i tot el govern s’es­tà veient obli­gat a dir que les coses han can­viat i veiem que no podran impe­dir el que ja és un clam social. El clam social farà que al final la dinà­mi­ca repres­si­va ces­si per­què la majo­ria bas­ca així ho exi­geix. Som opti­mis­tes i creiem que la majo­ria de la socie­tat bas­ca està molt espe­ra­nça­da, i aquest és el major aval per tots aquells que volem una sor­ti­da demo­crà­ti­ca a tot el que s’es­tà vivint al País Basc.

- Al País Basc no dei­xen ni que els par­tits inde­pen­den­tis­tes es pre­sen­tin, i en can­vi als Paï­sos Cata­lans, on no ens dei­xen con­vo­car un refe­rèn­dum inde­pen­den­tis­ta, hem cele­brat ja 532 con­sul­tes popu­lars per la inde­pen­dèn­cia. Com ho heu vist tot això des d’a­quí?

cimg0995Ens va sem­blar molt inter­es­sant el pro­cés de les con­sul­tes. Ha demos­trat que es poden fer ave­nços en la par­ti­ci­pa­ció social i que hi ha una ona­da inde­pen­den­tis­ta molt viva a Cata­lun­ya i creiem que ha sigut un bon model d’or­ga­nitza­ció que ha arri­bat a amplis sec­tors de la socie­tat. Ens sem­bla una expe­rièn­cia molt posi­ti­va i ja mira­reu com li doneu con­ti­nuï­tat i no ho dei­xeu en unes meres con­sul­tes i li doneu un cos més esta­ble i que sigui fruit d’u­na dinà­mi­ca con­tí­nua i esta­ble que vagi més enllà.

- L’in­de­pen­den­tis­me cata­là ha ava­nçat fins a tal punt que han apa­re­gut en esce­na els sec­tors inde­pen­den­tis­tes de dre­tes. A Eus­kal Herria les esque­rres sou el refe­rent. Per què?

Doncs per­què a Eus­kal Herria hem mirat de bus­car acords entre sec­tors, com ara l’a­cord entre l’es­que­rra aber­tza­le amb EA o Alter­na­ti­ba, que demos­tren que es poden supe­rar les dife­rèn­cies entre par­tits polí­tics. A Cata­lun­ya és veri­tat que els últims resul­tats a les elec­cions des d’u­na pers­pec­ti­va de clas­se són preo­cu­pants; que la dre­ta hagi aug­men­tat tant i l’es­que­rra es tro­bi tant divi­di­da… Ens hau­ríem de dei­xar de deter­mi­nats debats secun­da­ris i bus­car els punts que ens unei­xen per poder arti­cu­lar alter­na­ti­ves con­cre­tes. I el dia que siguem una majo­ria lla­vors ben­vin­guts siguin aquests debats, però no fem inci­dèn­cia en les dife­rèn­cies per­què sinó és la dre­ta que es bene­fi­cia de la fei­na que ha fet l’es­que­rra.

- Ara la bur­ge­sia veu rèdits eco­nò­mics en la inde­pen­dèn­cia…

Es trac­ta tam­bé que des de l’in­de­pen­den­tis­me d’es­que­rres, des de la CUP, li donin un caràc­ter social a aquest dis­curs. Evi­dent­ment el fet d’a­con­se­guir un estat es tam­bé una cosa que bene­fi­cia­ria les clas­ses tre­ba­lla­do­res, però és molt impor­tant cons­truir alter­na­ti­ves des d’u­na pers­pec­ti­va social. La nos­tra llui­ta no és només nacio­nal, tam­bé és social. Es trac­ta de donar con­tin­gut social al pro­jec­te inde­pen­den­tis­ta. No voler un país inde­pen­den­tis­ta i prou sinó amb noms i cog­noms: inde­pen­den­tis­ta, d’es­que­rres i pro­gres­sis­ta. Aques­ta és la tas­ca de l’es­que­rra inde­pen­den­tis­ta.

- Sen­se un sin­di­cat de clas­se de mas­ses, podria la CUP impul­sar la llui­ta social?

El que està clar és que els par­tits polí­tics d’es­que­rres tenen un pro­jec­te polí­tic i tam­bé hau­rien de tenir un pro­jec­te social. Lla­vors els par­tits d’es­que­rres que actuen en l’àm­bit polí­tic han d’a­nar acom­pan­yats d’un com­po­nent social, però és essen­cial dis­po­sar d’un refe­rent sin­di­cal impor­tant que es dedi­qui a la llui­ta social per arri­bar a la clas­se tre­ba­lla­do­ra i fer-li veu­re que pel can­vi social cal un can­vi polí­tic.
— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Resu­men en cas­te­llano

For­ma part de la direc­ció de LAB i és un des­ta­cat mem­bre de l’es­que­rra aber­tza­le. For­ma par­te de la direc­ción de LAB y es un des­ta­ca­do miem­bro de la izquier­da aber­tza­le. Igor Urru­ti­koetxea és el res­pon­sa­ble de rela­cions inter­na­cio­nals de Lapur­di Baxe­na­ba­rre Xibe­rua (LAB) , el segon sin­di­cat més impor­tant d’Eus­kal Herria ‑des­prés d’E­LA- i el prin­ci­pal con­vo­cant de la vaga gene­ral del pas­sat 27 de gener. Igor Urru­ti­koetxea es el res­pon­sa­ble de rela­cio­nes inter­na­cio­na­les de Lapur­di Baxe­na­ba­rre Xibe­rua (LAB) , el segun­do sin­di­ca­to más impor­tan­te de Eus­kal Herria-des­pués de ELA‑y el prin­ci­pal con­vo­can­te de la huel­ga gene­ral del pasa­do 27 de enero.
A Eus­kal Herria la majo­ria sin­di­cal bas­ca té a l’en­torn del 65% de repre­sen­ta­ció, en part grà­cies a aquest sin­di­cat, que en els últims 30 anys és el que més ha cres­cut. En Eus­kal Herria la mayo­ría sin­di­cal vas­ca tie­ne en torno al 65% de repre­sen­ta­ción, en par­te gra­cias a este sin­di­ca­to, que en los últi­mos 30 años es el que más ha cre­ci­do. Amb més de 4.400 dele­gats en els dife­rents sec­tors de l’e­co­no­mia, LAB dis­po­sa de 50.000 afi­liats i es carac­te­ritza per tenir una cosa cla­ra: la llui­ta per l’a­lli­be­ra­ment nacio­nal i social són indis­so­cia­bles. Con más de 4.400 dele­ga­dos en los dife­ren­tes sec­to­res de la eco­no­mía, LAB dis­po­ne de 50.000 afi­lia­dos y se carac­te­ri­za por tener una cosa cla­ra: la lucha por la libe­ra­ción nacio­nal y social son indi­so­cia­bles.


- Com va anar la vaga del 27‑G al País Basc? - ¿Cómo fue la huel­ga del 27‑G en el País Vas­co?

Doncs molt bé, nosal­tres la valo­rem molt posi­ti­va­ment i va ser un èxit quant a orga­nitza­ció i capa­ci­tat de con­fron­ta­ció. Pues muy bien, noso­tros la valo­ra­mos muy posi­ti­va­men­te y fue un éxi­to en cuan­to a orga­ni­za­ción y capa­ci­dad de con­fron­ta­ción. Els resul­tats creiem que van ser molt posi­tius, amb un 70% de segui­ment al sec­tor indus­trial i un 40% al sec­tor públic (amb un pic del 85% a l’en­sen­ya­ment). Los resul­ta­dos cree­mos que fue­ron muy posi­ti­vos, con un 70% de segui­mien­to en el sec­tor indus­trial y un 40% al sec­tor públi­co (con un pico del 85% en la ense­ñan­za). D’al­tra ban­da, a les qua­tre capi­tals d’Eus­kal Herria sud es van mani­fes­tar més de 55.000 per­so­nes i hi van haver més de 60 mobi­litza­cions des­cen­tra­litza­des a nivell local i comar­cal que van reu­nir més de 70.000 per­so­nes. Por otra par­te, en las cua­tro capi­ta­les de Eus­kal Herria sur se mani­fes­ta­ron más de 55.000 per­so­nas y hubo más de 60 movi­li­za­cio­nes des­cen­tra­li­za­das a nivel local y comar­cal que reu­nie­ron más de 70.000 per­so­nas. La res­pos­ta va ser molt impor­tant, és la ter­ce­ra vaga gene­ral en un any i mig. La res­pues­ta fue muy impor­tan­te, es la ter­ce­ra huel­ga gene­ral en un año y medio.

- Quin va ser el paper de LAB per­què la vaga gene­ral a Eus­kal Herria fos un èxit? - ¿Cuál fue el papel de LAB para que la huel­ga gene­ral en Eus­kal Herria fue­ra un éxi­to?

Doncs el de defen­sar el que n’a­no­me­nem marc basc de rela­cions labo­rals i pro­tec­ció social, que és bàsi­ca­ment la capa­ci­tat de deci­dir en temes eco­nò­mics i socials però tam­bé polí­tics, per­què som un poble dife­rent i per tant ens corres­pon el dret a deci­dir. Pues el de defen­der lo que lla­ma­mos mar­co vas­co de rela­cio­nes labo­ra­les y pro­tec­ción social, que es bási­ca­men­te la capa­ci­dad de deci­dir en temas eco­nó­mi­cos y socia­les pero tam­bién polí­ti­cos, por­que somos un pue­blo dife­ren­te y por lo tan­to nos corres­pon­de el dere­cho a deci­dir. Creiem que hi ha d’ha­ver capa­ci­tat de deci­sió des d’a­quí. Cree­mos que debe haber capa­ci­dad de deci­sión des­de aquí. Cal des­ta­car que el 65% de la repre­sen­ta­ció sin­di­cal l’os­ten­tem els sin­di­cats aber­tza­les, que tenim dife­rents ten­dèn­cies però que ens dife­ren­ciem de CCOO i UGT en el tema nacio­nal, ja que no com­par­tim que es deci­dei­xi a nivell esta­tal, i en el model de sin­di­ca­lis­me, ja que creiem que el sin­di­ca­lis­me pac­tis­ta és un model que l’ú­nic que fa és que siguem els tre­ba­lla­dors els que paguem la cri­si. Cabe des­ta­car que el 65% de la repre­sen­ta­ción sin­di­cal la osten­ta­mos los sin­di­ca­tos aber­tza­les, que tene­mos dife­ren­tes ten­den­cias pero que nos dife­ren­cia­mos de CCOO y UGT en el tema nacio­nal, ya que no com­par­ti­mos que se deci­da a nivel esta­tal, y en el mode­lo de sin­di­ca­lis­mo, ya que cree­mos que el sin­di­ca­lis­mo pac­tis­ta es un mode­lo que lo úni­co que hace es que sea­mos los tra­ba­ja­do­res los que paga­mos la cri­sis.

- Has assen­ya­lat com una de les raons per­què la vaga fos un èxit la defen­sa d’un marc pro­pi de rela­cions labo­rals. - ¿Has seña­la­do como una de las razo­nes para la huel­ga fue­ra un éxi­to la defen­sa de un mar­co pro­pio de rela­cio­nes labo­ra­les. Podríem apun­tar la man­ca de sin­di­cat nacio­nal i de clas­se com a cau­sa del fra­càs de la vaga gene­ral als Paï­sos Cata­lans? Podría­mos seña­lar la fal­ta de sin­di­ca­to nacio­nal y de cla­se como cau­sa del fra­ca­so de la huel­ga gene­ral en los Paí­ses Cata­la­nes?

En el cas de Cata­lun­ya no som nosal­tres qui hem de jut­jar, però sí que creiem que el fet que la con­vo­ca­tò­ria de vaga gene­ral no fos secun­da­da per part de tot el sin­di­ca­lis­me cata­là doncs no va aju­dar que la res­pos­ta fos gran. En el caso de Cata­lu­ña no somos noso­tros quie­nes debe­mos juz­gar, pero sí cree­mos que el hecho de que la con­vo­ca­to­ria de huel­ga gene­ral no fue­ra secun­da­da por par­te de todo el sin­di­ca­lis­mo cata­lán pues no ayu­dó a que la res­pues­ta fue­ra mayor. Des d’a­quest punt de vis­ta el que que­da clar és que és impor­tant que les nacions sen­se estat tin­guem sin­di­cats que afron­tin els pro­ble­mes no només eco­nò­mics i socials sinó cul­tu­rals i polí­tics, i que això es faci des de la major uni­tat pos­si­ble. Des­de este pun­to de vis­ta lo que que­da cla­ro es que es impor­tan­te que las nacio­nes sin esta­do ten­ga­mos sin­di­ca­tos que afron­ten los pro­ble­mas no sólo eco­nó­mi­cos y socia­les sino cul­tu­ra­les y polí­ti­cos, y que esto se haga des­de la mayor uni­dad posi­ble.

- Per­què la divi­sió a l’ú­nic a qui aca­ba afa­vo­rint és a l’es­tat i al capi­tal… - Por­que la divi­sión en el úni­co al que aca­ba favo­re­cien­do es al esta­do y al capi­tal …

Evi­dent­ment, el capi­tal no hi entén pas de sigles. Evi­den­te­men­te, el capi­tal no entien­de paso de siglas. L’a­tac és con­tra tota la clas­se tre­ba­lla­do­ra, i per això nosal­tres posem l’ac­cent en la neces­si­tat de bus­car punts de tro­ba­da entre dife­rents sin­di­cats. El ata­que es con­tra toda la cla­se tra­ba­ja­do­ra, y por eso noso­tros pone­mos el acen­to en la nece­si­dad de bus­car pun­tos de encuen­tro entre dife­ren­tes sin­di­ca­tos. A nin­gú se li esca­pa que ELA té una his­tò­ria molt dife­rent a la nos­tra però davant l’a­tac que es pro­dueix con­tra tota la clas­se tre­ba­lla­do­ra és obli­ga­to­ri sumar for­ces per res­pon­dre. A nadie se le esca­pa que ELA tie­ne una his­to­ria muy dife­ren­te a la nues­tra pero ante el ata­que que se pro­du­ce con­tra toda la cla­se tra­ba­ja­do­ra es obli­ga­to­rio sumar fuer­zas para res­pon­der.

- Com va anar aquest acos­ta­ment de posi­cions? - ¿Cómo fue este acer­ca­mien­to de posi­cio­nes?

El febrer del 2009 la direc­ció de LAB vam fer una roda de prem­sa on vam emplaçar la res­ta de sin­di­cats de la majo­ria sin­di­cal bas­ca a bus­car res­pos­tes en clau uni­tà­ria. En febre­ro de 2009 la direc­ción de LAB hici­mos una rue­da de pren­sa don­de empla­zar el res­to de sin­di­ca­tos de la mayo­ría sin­di­cal vas­ca a bus­car res­pues­tas en cla­ve uni­ta­ria. Vam par­lar amb altres sin­di­cats i fruit de tot això vam arri­bar a la vaga gene­ral del 21 de maig del 2009. Habla­mos con otros sin­di­ca­tos y fru­to de todo ello lle­ga­mos a la huel­ga gene­ral del 21 de mayo de 2009.

- Però aquí sou majo­ria, als Paï­sos Cata­lans l’he­ge­mo­nia és per a CCOO i UGT. - Pero aquí suel­do mayo­ría, en los Paí­ses Cata­la­nes la hege­mo­nía es para CCOO y UGT.

Evi­dent­ment, aquí la majo­ria sin­di­cal bas­ca tenim una repre­sen­ta­ti­ti­vi­tat a les empre­ses del 65% i una inci­dèn­cia social molt impor­tant, i això fa que puguem res­pon­dre amb vagues gene­rals o mani­fes­ta­cions. Evi­den­te­men­te, aquí la mayo­ría sin­di­cal vas­ca tene­mos una repre­sen­ta­ti­vi­dad a las empre­sas del 65% y una inci­den­cia social muy impor­tan­te, y esto hace que poda­mos res­pon­der con huel­gas gene­ra­les o mani­fes­ta­cio­nes. Però això pot ser un refe­rent per altres pols, com Cata­lun­ya, el d’in­ten­tar entre els dife­rents sin­di­cats de clas­se bus­car punts i res­pos­tes en comú que ten­dei­xin a l’a­cu­mu­la­ció de for­ces. Pero esto pue­de ser un refe­ren­te para otros polos, como Cata­lu­ña, el de inten­tar entre los dife­ren­tes sin­di­ca­tos de cla­se bus­car pun­tos y res­pues­tas en común que tien­dan a la acu­mu­la­ción de fuer­zas.

- I a més que CCOO i UGT osten­ten l’he­ge­mo­nia, la CGT, el sin­di­cat de clas­se més majo­ri­ta­ri que va con­vo­car la vaga gene­ral, és d’a­bast esta­tal… - Y ade­más que CCOO y UGT osten­tan la hege­mo­nía, la CGT, el sin­di­ca­to de cla­se más mayo­ri­ta­rio que con­vo­có la huel­ga gene­ral, es de alcan­ce esta­tal …

No jut­ja­rem les postures dels altres sin­di­cats de clas­se, però és impor­tant remar­car que a les nacions sen­se estat és fona­men­tal que s’or­ga­nitzin sin­di­cats de clas­se i sin­di­cats cla­ra­ment nacio­nals. No juz­ga­re­mos las pos­tu­ras de los otros sin­di­ca­tos de cla­se, pero es impor­tan­te remar­car que en las nacio­nes sin esta­do es fun­da­men­tal que se orga­ni­cen sin­di­ca­tos de cla­se y sin­di­ca­tos cla­ra­men­te nacio­na­les. El pro­jec­te de LAB es aquest, sumar la llui­ta per l’a­lli­be­ra­ment nacio­nal amb la llui­ta per l’a­lli­be­ra­ment social, i per això com a bas­cos no ens veu­rem mai iden­ti­fi­cats amb un sin­di­cat que tin­gui un marc esta­tal. El pro­yec­to de LAB es este, sumar la lucha por la libe­ra­ción nacio­nal con la lucha por la libe­ra­ción social, por lo que como vas­cos no nos vere­mos nun­ca iden­ti­fi­ca­dos con un sin­di­ca­to que ten­ga un mar­co esta­tal. L’i­deal seria crear un únic sin­di­cat nacio­nal i de clas­se a Cata­lun­ya oa Eus­kal Herria. Lo ideal sería crear un úni­co sin­di­ca­to nacio­nal y de cla­se en Cata­lu­ña o Eus­kal Herria.

- Qui­na ha de ser la rela­ció amb els sin­di­cats d’a­bast esta­tal? - ¿Cuál debe ser la rela­ción con los sin­di­ca­tos de ámbi­to esta­tal?

Nosal­tres man­te­nim rela­cions amb els sin­di­cats d’es­que­rres i de clas­se esta­tals i hi tenim molt bona rela­ció. Noso­tros man­te­ne­mos rela­cio­nes con los sin­di­ca­tos de izquier­das y de cla­se esta­ta­les y tene­mos muy bue­na rela­ción. Ara bé, la nos­tra actua­ció a l’es­tat espan­yol l’em­mar­quem des d’u­na pers­pec­ti­va inter­na­cio­na­lis­ta. Aho­ra bien, nues­tra actua­ción en Espa­ña el enmar­ca­mos des­de una pers­pec­ti­va inter­na­cio­na­lis­ta. Res­pec­tem les postures d’al­tres però exi­gim que es res­pec­ti el marc al que donem pre­fe­rèn­cia, que és el basc. Res­pe­ta­mos las pos­tu­ras de otros pero exi­gi­mos que se res­pe­te el mar­co al que damos pre­fe­ren­cia, que es el vas­co.

- Però tam­bé s’han de poten­ciar aquests sin­di­cats, no? - Pero tam­bién se deben poten­ciar estos sin­di­ca­tos, no?

No ens com­pe­teix a nosal­tres crear una alter­na­ti­va sin­di­cal a l’es­tat espan­yol, l’hau­ran de crear els sin­di­cats de clas­se i com­ba­tius de l’es­tat espan­yol. No nos com­pe­te a noso­tros crear una alter­na­ti­va sin­di­cal en Espa­ña, debe­rán crear los sin­di­ca­tos de cla­se y com­ba­ti­vos del esta­do espa­ñol. La millor apor­ta­ció que podem fer és crear una alter­na­ti­va i mar­car refe­rèn­cies de llui­ta com la vaga del 17 de gener que va ser­vir per­què en altres llocs de l’Es­tat es fes­sin mobi­litza­cions. La mejor apor­ta­ción que pode­mos hacer es crear una alter­na­ti­va y mar­car refe­ren­cias de lucha como la huel­ga del 17 de enero que sir­vió para que en otros luga­res del Esta­do se hicie­ran movi­li­za­cio­nes.

- Quan par­leu de majo­ria sin­di­cal bas­ca a quins sin­di­cats us refe­riu? - Cuan­do hable de mayo­ría sin­di­cal vas­ca a qué sin­di­ca­tos se refie­re?

A Eus­kal Herria quan par­lem de majo­ria sin­di­cal par­lem d’un con­junt de sin­di­cats. En Eus­kal Herria cuan­do habla­mos de mayo­ría sin­di­cal habla­mos de un con­jun­to de sin­di­ca­tos. El sin­di­cat majo­ri­ta­ri és ELA, que té un 35% de repre­sen­ta­tit­vi­tat, men­tre que LAB és el segon amb més repre­sen­ta­ti­vi­tat, amb un 17%. El sin­di­ca­to mayo­ri­ta­rio es ELA, que tie­ne un 35% de repre­sen­ta­tit­vi­tat, mien­tras que LAB es el segun­do con mayor repre­sen­ta­ti­vi­dad, con un 17%. Lla­vors n’hi ha d’al­tres de més petits. Enton­ces hay otros más peque­ños. En con­junt, allò que es defi­neix com a majo­ria sin­di­cal bas­ca té a l’en­torn del 65% de repre­sen­ta­ció. En con­jun­to, lo que se defi­ne como mayo­ría sin­di­cal vas­ca tie­ne en torno al 65% de repre­sen­ta­ción. LAB des del seu nai­xe­ment tenir cla­ra la llui­ta per la doble opres­sió, i creiem que el refe­rent de LAB ha estat impor­tant per can­viar el pano­ra­ma sin­di­cal al País Basc, que a la dèca­da dels 80 era molt dife­rent de l’ac­tual. LAB des­de su naci­mien­to tener cla­ra la lucha por la doble opre­sión, y cree­mos que el refe­ren­te de LAB ha sido impor­tan­te para cam­biar el pano­ra­ma sin­di­cal en el País Vas­co, que en la déca­da de los 80 era muy dife­ren­te del actual.

- Par­lem del nou esce­na­ri polí­tic. - Hable­mos del nue­vo esce­na­rio polí­ti­co. Qui­na impor­tàn­cia té per a LAB que es nor­ma­litzi la situa­ció polí­ti­ca a Eus­kal Herria? ¿Qué impor­tan­cia tie­ne para LAB que se nor­ma­li­ce la situa­ción polí­ti­ca en Eus­kal Herria?

En aquests moments estem en una situa­ció de carèn­cies demo­crà­ti­ques, com és el fet que una part sig­ni­fi­ca­ti­va del País Basc (a l’en­torn d’un 15% de l’e­lec­to­rat) no pugui par­ti­ci­par amb ple­ni­tud de facul­tats i de for­ma nor­ma­litza­da en el joc elec­to­ral. En estos momen­tos esta­mos en una situa­ción de caren­cias demo­crá­ti­cas, como es el hecho que una par­te sig­ni­fi­ca­ti­va del País Vas­co (en torno a un 15% del elec­to­ra­do) no pue­da par­ti­ci­par con ple­ni­tud de facul­ta­des y de for­ma nor­ma­li­za­da en el jue­go elec­to­ral. És una situa­ció anò­ma­la a la que s’ha de bus­car solu­ció, i per això és neces­sa­ri un acord entre totes les for­ces polí­ti­ques. Es una situa­ción anó­ma­la en la que hay que bus­car solu­ción, y por eso es nece­sa­rio un acuer­do entre todas las fuer­zas polí­ti­cas. S’ha fet un emplaça­ment a l’Es­tat per posar fi a les situa­cions de dèfi­cit demo­crà­tic i ara és l’Es­tat el que ha d’a­bor­dar el pro­ble­ma en clau polí­ti­ca. Se ha hecho un empla­za­mien­to al Esta­do para poner fin a las situa­cio­nes de défi­cit demo­crá­ti­co y aho­ra es el Esta­do el que debe abor­dar el pro­ble­ma en cla­ve polí­ti­ca.

- Veus amb opti­mis­me el nou horitzó que s’ha obert grà­cies a l’es­que­rra aber­tza­le i tens espe­ran­ces que al maig la situa­ció polí­ti­ca s’ha­gi nor­ma­litzat o hi ha temor que enfront de l’a­va­nç inde­pen­den­tis­ta la repres­sió aug­men­ti? - Voces con opti­mis­mo el nue­vo hori­zon­te que se ha abier­to gra­cias a la izquier­da aber­tza­le y tie­nes espe­ran­zas de que en mayo la situa­ción polí­ti­ca se haya nor­ma­li­za­do o hay temor de que fren­te al avan­ce inde­pen­den­tis­ta la repre­sión aumen­te?

Nosal­tres som opti­mis­tes amb el nou esce­na­ri que s’ha obert i s’es­tà obrint per­què la situa­ció en un any ha variat molt. Noso­tros somos opti­mis­tas con el nue­vo esce­na­rio que se ha abier­to y se está abrien­do para que la situa­ción en un año ha cam­bia­do mucho. Tots els par­tits polí­tics s’han mogut, fins i tot el govern s’es­tà veient obli­gat a dir que les coses han can­viat i veiem que no podran impe­dir el que ja és un clam social. Todos los par­ti­dos polí­ti­cos se han movi­do, inclu­so el gobierno se está vien­do obli­ga­do a decir que las cosas han cam­bia­do y vemos que no podrán impe­dir lo que ya es un cla­mor social. El clam social farà que al final la dinà­mi­ca repres­si­va ces­si per­què la majo­ria bas­ca així ho exi­geix. El cla­mor social hará que al final la diná­mi­ca repre­si­va cese por­que la mayo­ría vas­ca así lo exi­ge. Som opti­mis­tes i creiem que la majo­ria de la socie­tat bas­ca està molt espe­ra­nça­da, i aquest és el major aval per tots aquells que volem una sor­ti­da demo­crà­ti­ca a tot el que s’es­tà vivint al País Basc. Somos opti­mis­tas y cree­mos que la mayo­ría de la socie­dad vas­ca está muy espe­ran­za­da, y este es el mayor aval para todos aque­llos que que­re­mos una sali­da demo­crá­ti­ca a todo lo que está vivien­do el País Vas­co.

- Al País Basc no dei­xen ni que els par­tits inde­pen­den­tis­tes es pre­sen­tin, i en can­vi als Paï­sos Cata­lans, on no ens dei­xen con­vo­car un refe­rèn­dum inde­pen­den­tis­ta, hem cele­brat ja 532 con­sul­tes popu­lars per la inde­pen­dèn­cia. - En el País Vas­co no dejan ni que los par­ti­dos inde­pen­den­tis­tas se pre­sen­ten, y en cam­bio en los Paí­ses Cata­la­nes, don­de no nos dejan con­vo­car un refe­rén­dum inde­pen­den­tis­ta, hemos cele­bra­do ya 532 con­sul­tas popu­la­res por la inde­pen­den­cia. Com ho heu vist tot això des d’a­quí? Como lo habéis vis­to todo ello des­de aquí?

Ens va sem­blar molt inter­es­sant el pro­cés de les con­sul­tes. Nos pare­ció muy intere­san­te el pro­ce­so de las con­sul­tas. Ha demos­trat que es poden fer ave­nços en la par­ti­ci­pa­ció social i que hi ha una ona­da inde­pen­den­tis­ta molt viva a Cata­lun­ya i creiem que ha sigut un bon model d’or­ga­nitza­ció que ha arri­bat a amplis sec­tors de la socie­tat. Ha demos­tra­do que se pue­den hacer avan­ces en la par­ti­ci­pa­ción social y que hay una ola inde­pen­den­tis­ta muy viva en Cata­lu­ña y cree­mos que ha sido un buen mode­lo de orga­ni­za­ción que ha lle­ga­do a amplios sec­to­res de la socie­dad. Ens sem­bla una expe­rièn­cia molt posi­ti­va i ja mira­reu com li doneu con­ti­nuï­tat i no ho dei­xeu en unes meres con­sul­tes i li doneu un cos més esta­ble i que sigui fruit d’u­na dinà­mi­ca con­tí­nua i esta­ble que vagi més enllà. Nos pare­ce una expe­rien­cia muy posi­ti­va y ya mira­réis como le dé con­ti­nui­dad y no lo deje en unas meras con­sul­tas y con­fi­gu­ra un cuer­po más esta­ble y que sea fru­to de una diná­mi­ca con­ti­nua y esta­ble que vaya más allá.

- L’in­de­pen­den­tis­me cata­là ha ava­nçat fins a tal punt que han apa­re­gut en esce­na els sec­tors inde­pen­den­tis­tes de dre­tes. - El inde­pen­den­tis­mo cata­lán ha avan­za­do has­ta tal pun­to que han apa­re­ci­do en esce­na los sec­to­res inde­pen­den­tis­tas de dere­chas. A Eus­kal Herria les esque­rres sou el refe­rent. En Eus­kal Herria las izquier­das suel­do el refe­ren­te. Per què? ¿Por qué?

Doncs per­què a Eus­kal Herria hem mirat de bus­car acords entre sec­tors, com ara l’a­cord entre l’es­que­rra aber­tza­le amb EA o Alter­na­ti­ba, que demos­tren que es poden supe­rar les dife­rèn­cies entre par­tits polí­tics. Pues por­que en Eus­kal Herria hemos tra­ta­do de bus­car acuer­dos entre sec­to­res, como el acuer­do entre la izquier­da aber­tza­le con EA o Alter­na­ti­ba, que demues­tran que se pue­den supe­rar las dife­ren­cias entre par­ti­dos polí­ti­cos. A Cata­lun­ya és veri­tat que els últims resul­tats a les elec­cions des d’u­na pers­pec­ti­va de clas­se són preo­cu­pants; que la dre­ta hagi aug­men­tat tant i l’es­que­rra es tro­bi tant divi­di­da… En Cata­lu­ña es ver­dad que los últi­mos resul­ta­dos en las elec­cio­nes des­de una pers­pec­ti­va de cla­se son preo­cu­pan­tes; que la dere­cha haya aumen­ta­do tan­to y la izquier­da se encuen­tre tan­to divi­di­da … Ens hau­ríem de dei­xar de deter­mi­nats debats secun­da­ris i bus­car els punts que ens unei­xen per poder arti­cu­lar alter­na­ti­ves con­cre­tes. Debe­ría­mos dejar de deter­mi­na­dos deba­tes secun­da­rios y bus­car los pun­tos que nos unen para poder arti­cu­lar alter­na­ti­vas con­cre­tas. I el dia que siguem una majo­ria lla­vors ben­vin­guts siguin aquests debats, però no fem inci­dèn­cia en les dife­rèn­cies per­què sinó és la dre­ta que es bene­fi­cia de la fei­na que ha fet l’es­que­rra. Y el día que sea­mos una mayo­ría enton­ces bien­ve­ni­dos sean estos deba­tes, pero no hace­mos inci­den­cia en las dife­ren­cias por­que sino es la dere­cha que se bene­fi­cia del tra­ba­jo que ha hecho la izquier­da.

- Ara la bur­ge­sia veu rèdits eco­nò­mics en la inde­pen­dèn­cia… - Aho­ra la bur­gue­sía ve rédi­tos eco­nó­mi­cos en la inde­pen­den­cia …

Es trac­ta tam­bé que des de l’in­de­pen­den­tis­me d’es­que­rres, des de la CUP, li donin un caràc­ter social a aquest dis­curs. Se tra­ta tam­bién de que des­de el inde­pen­den­tis­mo de izquier­das, des­de la CUP, le den un carác­ter social a este dis­cur­so. Evi­dent­ment el fet d’a­con­se­guir un estat es tam­bé una cosa que bene­fi­cia­ria les clas­ses tre­ba­lla­do­res, però és molt impor­tant cons­truir alter­na­ti­ves des d’u­na pers­pec­ti­va social. Evi­den­te­men­te el hecho de con­se­guir un esta­do es tam­bién algo que bene­fi­cia­ría a las cla­ses tra­ba­ja­do­ras, pero es muy impor­tan­te cons­truir alter­na­ti­vas des­de una pers­pec­ti­va social. La nos­tra llui­ta no és només nacio­nal, tam­bé és social. Nues­tra lucha no es sólo nacio­nal, tam­bién es social. Es trac­ta de donar con­tin­gut social al pro­jec­te inde­pen­den­tis­ta. Se tra­ta de dar con­te­ni­do social al pro­yec­to inde­pen­den­tis­ta. No voler un país inde­pen­den­tis­ta i prou sinó amb noms i cog­noms: inde­pen­den­tis­ta, d’es­que­rres i pro­gres­sis­ta. No que­rer un país inde­pen­den­tis­ta y sufi­cien­te sino con nom­bres y ape­lli­dos: inde­pen­den­tis­ta, de izquier­das y pro­gre­sis­ta. Aques­ta és la tas­ca de l’es­que­rra inde­pen­den­tis­ta. Esta es la tarea de la izquier­da inde­pen­den­tis­ta.

- Sen­se un sin­di­cat de clas­se de mas­ses, podria la CUP impul­sar la llui­ta social? - Sin un sin­di­ca­to de cla­se de masas, podría la CUP impul­sar la lucha social?

El que està clar és que els par­tits polí­tics d’es­que­rres tenen un pro­jec­te polí­tic i tam­bé hau­rien de tenir un pro­jec­te social. Lo que está cla­ro es que los par­ti­dos polí­ti­cos de izquier­das tie­nen un pro­yec­to polí­ti­co y tam­bién debe­rían tener un pro­yec­to social. Lla­vors els par­tits d’es­que­rres que actuen en l’àm­bit polí­tic han d’a­nar acom­pan­yats d’un com­po­nent social, però és essen­cial dis­po­sar d’un refe­rent sin­di­cal impor­tant que es dedi­qui a la llui­ta social per arri­bar a la clas­se tre­ba­lla­do­ra i fer-li veu­re que pel can­vi social cal un can­vi polí­tic. Enton­ces los par­ti­dos de izquier­das que actúan en el ámbi­to polí­ti­co deben ir acom­pa­ña­dos de un com­po­nen­te social, pero es esen­cial dis­po­ner de un refe­ren­te sin­di­cal impor­tan­te que se dedi­que a la lucha social para lle­gar a la cla­se tra­ba­ja­do­ra y hacer le ver que por el cam­bio social es nece­sa­rio un cam­bio polí­ti­co.

Artikulua gustoko al duzu? / ¿Te ha gustado este artículo?

Share on facebook
Share on Facebook
Share on twitter
Share on Twitter

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *