Ara no toca? – Car­les Castellanos

S’ha vol­gut ano­me­nar el govern dels millors i, des d’un cert punt de vis­ta, més d’un pot dir que ho és. Si tenim en comp­te quins inter­es­sos expres­sa la seva com­po­si­ció, és la millor fór­mu­la per tranquil·litzar les for­ces vives del nos­tre país i evi­tar la con­fron­ta­ció amb Espan­ya. Són segu­ra­ment els millors per apli­car les reta­lla­des anti­so­cials que per­me­tran de fer pagar a les clas­ses popu­lars els plats tren­cats de la ban­ca. I són pro­ba­ble­ment els millors per inten­tar fre­nar l’a­va­nç de la cons­cièn­cia inde­pen­den­tis­ta per mit­jà d’u­na polí­ti­ca tranquil·litzadora, dins les línies cata­la­nis­tes espan­yo­les prò­pies dels governs con­ver­gents. Un altre govern, doncs, de l’ara no toca i d’a­nar aguan­tant dins la resig­na­ció, segons apareix.

El cata­la­nis­me espan­yol és un ter­me com­post que sem­bla un con­tra­sen­tit però és l’eix del cofois­me pan­xa­con­tent que hem patit fins fa poc, i és el cor de la ideo­lo­gia auto­no­mis­ta que ens ha gover­nat durant anys: defen­sar la cata­la­ni­tat (o fer-ho veu­re) però dins l’or­dre espan­yol, que ja sabem fins on arri­ba. I per això la car­te­ra de Jus­tí­cia ha estat ator­ga­da a una per­so­na que es va opo­sar a la con­sul­ta sobre la inde­pen­dèn­cia a Arenys de Munt i la de Cul­tu­ra a una per­so­na de men­ta­li­tat cata­la­nis­ta regio­nal espan­yo­la. V^e a ser el darrer intent, una mena de prò­rro­ga auto­no­mis­ta, que els fets ja ani­ran posant en evidència.

Tal com s’ha dit en algun lloc (Lli​ber​tat​.cat) es trac­ta d’un “govern de con­ten­ció” que pot tenir la fun­ció de mirar de fre­nar l’a­va­nç de les llui­tes i la cons­cièn­cia social i nacio­nal del nos­tre poble. La clau per a l’a­nà­li­si és si hi esta­rem d’a­cord o no, a renun­ciar a pro­tes­tar davant les reta­lla­des socials; i si hi esta­rem d’a­cord o no, a anar ajor­nant un cop més la for­mu­la­ció de les aspi­ra­cions inde­pen­den­tis­tes. En resum, si serem capaços i capa­ces col·lectivament d’a­nar més enllà de les ges­tions de govern més imme­dia­tes o immobilistes.

Ara no toca? És el poble qui ho dirà. L’As­sem­blea de Cata­lun­ya va posar les bases per a la llui­ta uni­tà­ria anti­fran­quis­ta. La uni­tat de tot l’in­de­pen­den­tis­me en un movi­ment que esti­gui per damunt de les dife­rents opcions elec­to­rals i que vagi més enllà de la visió de govern de cur­ta vola­da, és qui tin­drà la darre­ra para­ula en la pers­pec­ti­va que ara s’obre.