Ara no toca? – Car­les Cas­te­lla­nos

S’ha vol­gut ano­me­nar el govern dels millors i, des d’un cert punt de vis­ta, més d’un pot dir que ho és. Si tenim en comp­te quins inter­es­sos expres­sa la seva com­po­si­ció, és la millor fór­mu­la per tranquil·litzar les for­ces vives del nos­tre país i evi­tar la con­fron­ta­ció amb Espan­ya. Són segu­ra­ment els millors per apli­car les reta­lla­des anti­so­cials que per­me­tran de fer pagar a les clas­ses popu­lars els plats tren­cats de la ban­ca. I són pro­ba­ble­ment els millors per inten­tar fre­nar l’a­va­nç de la cons­cièn­cia inde­pen­den­tis­ta per mit­jà d’u­na polí­ti­ca tranquil·litzadora, dins les línies cata­la­nis­tes espan­yo­les prò­pies dels governs con­ver­gents. Un altre govern, doncs, de l’ara no toca i d’a­nar aguan­tant dins la resig­na­ció, segons apa­reix.

El cata­la­nis­me espan­yol és un ter­me com­post que sem­bla un con­tra­sen­tit però és l’eix del cofois­me pan­xa­con­tent que hem patit fins fa poc, i és el cor de la ideo­lo­gia auto­no­mis­ta que ens ha gover­nat durant anys: defen­sar la cata­la­ni­tat (o fer-ho veu­re) però dins l’or­dre espan­yol, que ja sabem fins on arri­ba. I per això la car­te­ra de Jus­tí­cia ha estat ator­ga­da a una per­so­na que es va opo­sar a la con­sul­ta sobre la inde­pen­dèn­cia a Arenys de Munt i la de Cul­tu­ra a una per­so­na de men­ta­li­tat cata­la­nis­ta regio­nal espan­yo­la. Ve a ser el darrer intent, una mena de prò­rro­ga auto­no­mis­ta, que els fets ja ani­ran posant en evi­dèn­cia.

Tal com s’ha dit en algun lloc (Lli​ber​tat​.cat) es trac­ta d’un “govern de con­ten­ció” que pot tenir la fun­ció de mirar de fre­nar l’a­va­nç de les llui­tes i la cons­cièn­cia social i nacio­nal del nos­tre poble. La clau per a l’a­nà­li­si és si hi esta­rem d’a­cord o no, a renun­ciar a pro­tes­tar davant les reta­lla­des socials; i si hi esta­rem d’a­cord o no, a anar ajor­nant un cop més la for­mu­la­ció de les aspi­ra­cions inde­pen­den­tis­tes. En resum, si serem capaços i capa­ces col·lectivament d’a­nar més enllà de les ges­tions de govern més imme­dia­tes o immo­bi­lis­tes.

Ara no toca? És el poble qui ho dirà. L’As­sem­blea de Cata­lun­ya va posar les bases per a la llui­ta uni­tà­ria anti­fran­quis­ta. La uni­tat de tot l’in­de­pen­den­tis­me en un movi­ment que esti­gui per damunt de les dife­rents opcions elec­to­rals i que vagi més enllà de la visió de govern de cur­ta vola­da, és qui tin­drà la darre­ra para­ula en la pers­pec­ti­va que ara s’o­bre.

Artikulua gustoko al duzu? / ¿Te ha gustado este artículo?

Share on facebook
Share on Facebook
Share on twitter
Share on Twitter

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *