Posi­cio­na­ment de la CUP sobre la pla­ta­for­ma de suport a ERC

Davant les infor­ma­cions apa­re­gu­des a la prem­sa rela­ti­ves a la crea­ció d’u­na pla­ta­for­ma de suport a ERC amb motiu de les elec­cions al Par­la­ment de la Comu­ni­tat Autò­no­ma de Cata­lun­ya, i davant la supo­sa­da vin­cu­la­ció de mili­tàn­cia de la Can­di­da­tu­ra d’U­ni­tat Popu­lar amb aques­ta pla­ta­for­ma, volem fer públi­ques les següents consideracions:

1.- La CUP va deci­dir no par­ti­ci­par a les esmen­ta­des elec­cions per­què la prio­ri­tat de l’or­ga­nitza­ció con­sis­teix en con­so­li­dar-nos com a orga­nitza­ció d’a­bast nacio­nal, amb implan­ta­ció arreu dels Paï­sos Cata­lans, enfor­tint els lli­gams amb l’es­que­rra inde­pen­den­tis­ta i els movi­ments popu­lars més actius. La nos­tra fita elec­to­ral més imme­dia­ta són les elec­cions muni­ci­pals de 2011.

2.- La CUP no dóna suport ni dema­na­rà el vot per cap for­ma­ció polí­ti­ca en les pro­pe­res elec­cions al Par­la­ment de la Comu­ni­tat Autò­no­ma de Cata­lun­ya. La CUP no obser­va que cap par­tit defen­si un pro­gra­ma de cons­truc­ció nacio­nal i de trans­for­ma­ció social per als Paï­sos Cata­lans, i en can­vi sí que veiem en les can­di­da­tu­res pre­sen­ta­des la con­ti­nua­ció dels matei­xos vicis que la polí­ti­ca cata­la­na ha tin­gut els darrers 30 anys: ges­tió de l’au­to­no­mia, regio­na­lis­me, des­mo­bi­litza­ció popu­lar, sub­mis­sió al model eco­nò­mic i social neo­li­be­ral i clien­ta­lis­me. Pro­pe­ra­ment la CUP farà públic el seu posi­cio­na­ment de cara a aques­tes elec­cions auto­nò­mi­ques, fruit dels debats interns dels darrers mesos.

3.- Valo­rem que les cri­des a la uni­tat elec­to­ral fetes per dife­rents sec­tors de l’in­de­pen­den­tis­me així com les per­so­nes que les pro­ta­go­nitzen s’han sig­ni­fi­cat per plan­te­ja­ments d’or­dre i exclu­si­va­ment ins­ti­tu­cio­nals, que han arra­co­nat els Paï­sos Cata­lans com a marc nacio­nal de refe­rèn­cia, i que han menys­preat i uti­litzat les pla­ta­for­mes impul­so­res de les con­sul­tes per la inde­pen­dèn­cia de for­ma opor­tu­nis­ta com a tram­po­lí dels seus tri­pi­jocs electorals.

4.- Final­ment, lamen­tem que ERC hagi de recó­rrer a manio­bres con­fu­sio­nis­tes, tot uti­litzant la CUP i l’es­que­rra inde­pen­den­tis­ta, per tal de jus­ti­fi­car uns anys de govern nefas­tos en els quals els retro­ces­sos en els àmbits socials i nacio­nals han estat evi­dents amb el govern tri­par­tit, i on la cre­di­bi­li­tat d’ERC i els seus diri­gents, ben aco­mo­dats al poder, ha que­dat molt toca­da. La CUP segui­rà denun­ciant qual­se­vol govern auto­nò­mic que, com el darrer govern «d’En­te­sa Nacio­nal» en què par­ti­ci­pa­va ERC, apli­qui polí­ti­ques socials regres­si­ves, orga­nitzi el des­man­te­lla­ment de ser­veis públics com la sani­tat o l’e­du­ca­ció, i que a més limi­ti la seva polí­ti­ca a la ges­tió de l’au­to­no­mia con­ce­di­da per Espanya.