11 de Setem­bre 2010: TIREM PEL DRET, INDEPENDÈNCIA!

Mani­fest Nacio­nal. Que la cen­tra­li­tat polí­ti­ca cata­la­na s’ha des­plaçat cap a posi­cio­na­ments cla­ra­ment favo­ra­bles a l’au­to­de­ter­mi­na­ció, espe­cial­ment des­prés de l’èxit de la mani­fes­ta­ció inde­pen­den­tis­ta del mes de juliol, ja no ho afir­ma tan sols la CUP, sinó la majo­ria d’anàlisis polí­ti­ques.
L’horitzó de l’autodeterminació pren força com a úni­ca via de sor­ti­da per al nos­tre país, que ha de sos­te­nir l’embat de la cri­si eco­nò­mi­ca inter­na­cio­nal sobre les bases d’un sis­te­ma cor­cat per la depen­dèn­cia de l’estat espan­yol. El crei­xe­ment de l’atur i l’ofegament finan­cer dels nos­tres ajun­ta­ments en són dos exem­ples para­dig­mà­tics.

Per tant, l’autonomisme tin­drà grans difi­cul­tats per gover­nar en els pro­pers qua­tre anys. Més enca­ra si tenim en comp­te que ni tan sols podrà enta­ba­nar-nos amb pro­me­ses de futur, amb l’eterna il·lusió de l’augment del sos­tre auto­nò­mic. A hores d’ara, i espe­cial­ment des­prés de la sen­tèn­cia del TCE, la fe en la refor­ma de l’estat espan­yol s’hauria de clas­si­fi­car entre les més irra­cio­nals de les supers­ti­cions.

Al llarg de l’estiu hem anat sen­tint tota mena de pro­pos­tes qui­mè­ri­ques, des del con­cert eco­nò­mic fins a la refor­ma fede­ra­litzant de la Cons­ti­tu­ció espan­yo­la. La impos­si­bi­li­tat d’aconseguir tals refor­mes polí­ti­ques és la garan­tia de la immu­ta­bi­li­tat de la situa­ció.

A la CUP ens corres­pon assen­ya­lar que només té sen­tit empèn­yer en la direc­ció de la rup­tu­ra amb l’estat espan­yol i, com que ente­nem que això pas­sa per la desobe­dièn­cia a les ins­ti­tu­cions de espan­yo­les, cal acu­mu­lar for­ces per sos­te­nir una con­fron­ta­ció demo­crà­ti­ca.

L’independentisme és l’opció amb l’horitzó més clar. Al cos­tat de la CUP, cada cop són més els sec­tors popu­lars que donen suport a aques­ta opció. Tan­ma­teix, sobre nosal­tres pesa la res­pon­sa­bi­li­tat d’articular aquest sen­ti­ment crei­xent en un veri­ta­ble movi­ment d’alliberament nacio­nal i de dotar-lo d’un full de ruta.

Els par­tits polí­tics que s’han creat recent­ment, pre­ci­sa­ment per donar sor­ti­da al crei­xent inde­pen­den­tis­me, par­tei­xen al nos­tre enten­dre d’algunes man­can­ces greus: d’una ban­da, con­cen­trar l’estratègia en una poc pro­ba­ble majo­ria par­la­men­tà­ria; de l’altra, creu­re que l’independentisme pot ser hege­mò­nic sen­se un pro­gra­ma basat en la millo­ra de les clas­ses popu­lars, amb pro­pos­tes cla­res en les qües­tions d’educació, sani­tat, tre­ball, infra­es­truc­tu­res, ener­gia o el paper de bancs i cai­xes en la nos­tra socie­tat.

Con­jun­ta­ment, doncs, amb la nos­tra insis­tèn­cia en la rup­tu­ra inde­pen­den­tis­ta, assu­mim la tas­ca d’organitzar l’esquerra dins el movi­ment d’alliberament nacio­nal.

Amb aquest com­pro­mís i amb una pràc­ti­ca que ens allun­ya dels vicis de la polí­ti­ca tra­di­cio­nal, segui­rem ava­nçant en pobles i ciu­tats dels Paï­sos Cata­lans a les pro­pe­res elec­cions muni­ci­pals del maig de 2011, i tam­bé com a orga­nitza­ció nacio­nal als Paï­sos Cata­lans.

Fuen­te: nacio​nal​.cup​.cat

Artikulua gustoko al duzu? / ¿Te ha gustado este artículo?

Share on facebook
Share on Facebook
Share on twitter
Share on Twitter

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *