El poble cata­là con­tes­ta amb «Èxit rotund»

La mani­fes­ta­ció con­vo­ca­da ahir en motiu de la sen­tèn­cia del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­cio­nal a Bar­ce­lo­na ha estat un èxit rotund. Més d’un milió de per­so­nes van recó­rrer el Pas­seig de Grà­cia. La CUP hi van ser pre­sent amb bloc pro­pi dins la mani­fes­ta­ció i sota el lema «Tirem pel dret, INDEPENDÈNCIA». Sens dub­te una jor­na­da que pas­sa­rà a la his­tò­ria del nos­tre poble.

A con­ti­nua­ció vegeu la crò­ni­ca de la mani­fes­ta­ció de lli​ber​tat​.cat
Un milió i mig de per­so­nes, segons Òmnium Cul­tu­ral, i 1.100.000 per­so­nes segons la Guàr­dia Urba­na, han mar­xat aquest dis­sab­te pel cen­tre de Bar­ce­lo­na en el que ha esde­vin­gut la mani­fes­ta­ció més mul­ti­tu­di­nà­ria de la his­tò­ria dels Paï­sos Cata­lans.

I, tal com era pre­vist, 100% inde­pen­den­tis­ta. De fet, la pre­sèn­cia de sen­ye­res era ínfi­ma en com­pa­ra­ció amb la d’es­te­la­des. Una mani­fes­ta­ció sen­se pre­ce­dents, una cita his­tò­ri­ca que sens dub­te mar­ca un impàs en el pro­cés d’au­to­de­ter­mi­na­ció cata­là.

Una sen­ye­ra de 250 metres qua­drats i el lema esco­llit per Òmnium «Som una nació. Nosal­tres deci­dim» ha enca­pça­lat la mani­fes­ta­ció, que ha sor­tit a les sis de la tar­da de Pas­seig de Grà­cia i ha aca­bat a les vuit del ves­pre a la plaça Tetuan. Ha aca­bat la capça­le­ra, per­què la res­ta de l’es­de­ve­ni­ment ha con­ti­nuat fins la nit. De fet, la capça­le­ra de la mani­fes­ta­ció s’ha hagut de dis­sol­dre a cau­sa de la immen­sa gen­ta­da.

Els mani­fes­tants han omplert el pas­seig de Grà­cia i la Gran Via i a la cruï­lla entre les dues vies la capça­le­ra s’ha dis­gre­gat a cau­sa de la mul­ti­tud. Des­prés de la dis­gre­ga­ció, la mani­fes­ta­ció ha con­ti­nuat el seu tra­jec­te fins a la plaça de Tetuan. D’a­ques­ta mane­ra, els polí­tics no han pogut ni aca­bar la mani­fes­ta­ció i han mar­xat cap a casa dei­xant un poble unit per un sol clam.

En aca­ba­da la mar­xa a plaça Tetuan l’ac­tor Lluís Soler i l’ac­triu Txe Ara­na han lle­git uns tex­tos i per últim ha sonat l’him­ne d” »Els Sega­dors».

Mon­ti­lla, escri­das­sat

Darre­re la sen­ye­ra i la pan­car­ta hi ana­ven el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, José Mon­ti­lla, el pre­si­dent del Par­la­ment, Ernest Benach, i els qua­tre expre­si­dents. Mon­ti­lla ha estat l’a­se dels cops de tota la repre­sen­ta­ció auto­no­mis­ta, que jun­ta­ment amb Duran i Llei­da ha rebut mos­tres ‑com no podia ser d’al­tra mane­ra- del des­con­ten­ta­ment popu­lar que es viu al país.

Mon­ti­lla i el con­junt de la clas­se polí­ti­ca han fet una cam­pan­ya polí­ti­ca i medià­ti­ca des­pro­por­cio­na­da per tal de fer pas­sar la mani­fes­ta­ció per una pro­tes­ta en defen­sa de l’Es­ta­tut que va refe­ren­dar la ciu­ta­da­nia i que el TC ha reta­llat. Aques­ta cam­pan­ya va cul­mi­nar amb la polè­mi­ca de la capça­le­ra, que final­ment es va sal­dar amb un enca­pça­la­ment com­par­tit. Per cul­pa de tot això, Mon­ti­lla no ha pogut impe­dir, mal­grat l’am­pli cor­dó de segu­re­tat, evi­tar les xiu­la­des i, sobre­tot, els monu­men­tals crits d” »Inde­pen­dèn­cia».

Mon­ti­lla ha hagut de mar­xar escor­tat pels Mos­sos d’Es­qua­dra apar­tant els ciu­ta­dans que l’en­vol­ta­ven. Fins i tot, l’han tras­lla­dat a la seu del Depar­ta­ment de Jus­tí­cia, situat al carrer de Casp amb Pau Cla­ris, on s’hi ha estat uns cinc minuts fins que ha pogut mar­xar amb el seu vehi­cle ofi­cial. En aquell moment, diver­sos mani­fes­tants han inten­tat evi­tar que el vehi­cle pogués mar­xar. Mon­ti­lla ha pagat la seva prò­pia mone­da, i en lloc d’a­con­se­guir boi­co­tar la mani­fes­ta­ció inde­pen­den­tis­ta per­què fos auto­no­mis­ta, ha acon­se­guit que el boi­co­tes­sin a ell.

Tan­ma­teix, sem­bla que no li ha que­dat clar, o bé ho volen ocul­tar, atès que el PSC no només no ha admès que la mani­fes­ta­ció ha estat 100% inde­pen­den­tis­ta, sinó que han comu­ni­cat que «el poble de Cata­lun­ya ha sor­tit al carrer i ha expres­sat que se sent dol­gut per una sen­tèn­cia que reta­lla allò que el poble de Cata­lun­ya va votar». A més, reduei­xen la mas­sa des­con­ten­ta amb Mon­ti­lla i que l’ha escri­das­sat a «acti­tuds de rebuig intran­si­gent mino­ri­ta­ri», en boca del con­se­ller de Polí­ti­ca Terri­to­rial i Obres Públi­ques (PTOP), Joa­quim Nadal, que mal­grat que la mani­fes­ta­ció al com­plet, tret del bloc del PSC, s’ha mani­fes­tat per la inde­pen­dèn­cia, ell s’ha obs­ti­nat a insis­tir que la gent que els ha cri­dat és «una mino­ria».

D’a­rreu dels Paï­sos Cata­lans

Final­ment han estat 1.697 les enti­tats de pun­ta a pun­ta dels Paï­sos Cata­lans que s’han adhe­rit a la con­vo­ca­tò­ria d’Òm­nium Cul­tu­ral pel dret a deci­dir i en con­tra de la sen­tèn­cia de l’Es­ta­tut. Des del País Valen­cià, es cal­cu­la que s’han des­plaçat a Bar­ce­lo­na unes 3.000 per­so­nes. Des de Valèn­cia capi­tal, s’han mobi­litzat fins a dotze auto­bu­sos. I és que, tal com ha des­ta­cat el pre­si­dent d’Acció Cul­tu­ral del País Valen­cià, Eli­seu Cli­ment, «qual­se­vol atac a Cata­lun­ya és tam­bé un atac a Valèn­cia». Minuts abans de come­nçar la mar­xa, Cli­ment ha vati­ci­nat que la mobi­litza­ció supe­raria en par­ti­ci­pa­ció la del 1977. No ana­va errat.

Atès que volar en avió és més cos­tós que viat­jar per terra, tot i que que el 10‑J ha comp­tat amb mul­ti­tud d’i­llencs con­vo­cats per l’Obra Cul­tu­ral Balear ‑que han com­par­tit bloc amb ACPV‑, les Illes Balears tam­bé s’han mobi­litzat però des de les Illes estant. El pas­sat diven­dres 9 de juliol, a la plaça de Cort de Pal­ma, un mile­nar de per­so­nes van par­ti­ci­par a l’ac­te con­vo­cat per l’O­bra Cul­tu­ral Balear i pels par­tits polí­tics de Balears (PSIB-PSOE, UM, PSM, EAV, Ini­cia­ti­va d’Es­que­rres, ERC, Els Verds i Ente­sa per Mallor­ca) en res­pos­ta a la sen­tèn­cia de l’Es­ta­tut de Cata­lun­ya, que tam­bé afec­ta nega­ti­va­ment l’au­to­go­vern de les Illes Balears. L’ac­te, que va estar pre­sen­tat per la vice­pre­si­den­ta de l’OCB, Mari­sa Cer­dó, va comp­tar amb les actua­cions dels ger­mans Mar­to­rell i de Mateu Matas «Xurí», que van fet una glo­sa­da con­jun­ta, i amb la par­ti­ci­pa­ció de dife­rents xere­miers. Amb els con­vo­cants de la con­cen­tra­ció por­tant una pan­car­ta amb el lema «En defen­sa del nos­tre auto­go­vern» darre­ra, el pre­si­dent de l’OCB, Jau­me Mateu, va lle­gir el mani­fest uni­ta­ri. Els assis­tents a l’ac­te van estar con­vi­dats en dues oca­sions a aixe­car uns car­tells amb els lemes «Som una nació. Nosal­tres deci­dim» i «En defen­sa del nos­tre auto­go­vern». L’ac­te va aca­bar amb els xere­miers inter­pre­tant l’him­ne de Mallor­ca, La Balan­gue­ra.

I la Cata­lun­ya Nord, de tot una mica. Men­tre que per una ban­da nom­bro­ses enti­tats han orga­nitzat auto­cars per bai­xar a Bar­ce­lo­na, per l’al­tra Tolo­sa ha aco­llit una mani­fes­ta­ció. En total, unes 25 enti­tats i par­tits polí­tics de la Cata­lun­ya Nord s’han adhe­rit a la mani­fes­ta­ció per la inde­pen­dèn­cia. Per altra ban­da, a Tolo­sa de LLen­gua­doc, cata­lans i occi­tans han pro­tes­tat davant el con­su­lat espan­yol a la matei­xa hora de la mani­fes­ta­ció, con­vo­cats pel Casal Cata­là, Cadres Cata­lans i el Par­tit occi­tà. Enar­bo­rant ban­de­res cata­la­nes, occi­ta­nes i bas­ques, una tren­te­na de per­so­nes s’han con­cen­trat davant de la repre­sen­ta­ció espan­yo­la, envol­ta­da per un cor­dó poli­cial.

Blocs de la mani­fes­ta­ció

Lema i sen­ye­ra com­par­tint capça­le­ra. En pri­mer ter­me hi havia la sen­ye­ra flan­que­ja­da a ban­da i ban­da per dos car­tells amb el lema i darre­re hi havia una gran pan­car­ta amb el lema com­plet de la mani­fes­ta­ció. Darre­re de la sen­ye­ra, hi havia el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, José Mon­ti­lla; el pre­si­dent del Par­la­ment, Ernest Benach; els expre­si­dents del Govern, Jor­di Pujol i Pas­qual Mara­gall, i els expre­si­dents del Par­la­ment, Joan Rigol i Heri­bert Barre­ra. La sen­ye­ra, feta a mida per l’o­ca­sió, feia 10 metres per 25, és a dir un total de 250 metres qua­drats i la por­ta­ven una tren­te­na de sin­di­ca­lis­tes de la UGT i de CCOO. Tot això és fruit de la impo­si­ció socia­lis­ta.

Darre­re de tot això ve ja l’àm­plia repre­sen­ta­ció de la socie­tat: Òmnium Cul­tu­ral, UGT, CCOO, CDC, PSC, ERC, UDC, ICV-EUiA, EI + CUP, Inter­sin­di­cal, Unió de Page­sos, PDD, Uni­ver­si­tat de Cata­lun­ya, IEC, Fede­ra­ció de Muni­ci­pis de Cata­lun­ya, ACM, Deci​dim​.cat, Pimec, Cecot, ACPV i Obra Cul­tu­ral Balear.

Trans­port públic col·lapsat

La cita d’a­quest dis­sab­te ha com­por­tat una gran mobi­litza­ció arreu dels Paï­sos Cata­lans i en molts casos el trans­port s’ha vist des­bor­dat. S’han orga­nitzat un miler d’au­to­cars d’a­rreu del terri­to­ri que s’han des­plaçat fins a la capi­tal cata­la­na i molts ciu­ta­dans tam­bé han arri­bat a la mani­fes­ta­ció amb trans­port pro­pi o amb tren. De fet, els regio­nals de Ren­fe a Giro­na han patit un atac a la cate­nà­ria que els ha impe­dit que pogues­sin tras­lla­dar mol­ta gent a Bar­ce­lo­na. A més, a les comar­ques nord-orien­tals s’han esgo­tat tots els auto­cars. Les enti­tats, par­tits polí­tics i ajun­ta­ments que han omplert els auto­bu­sos que havien llo­gat per anar a la mani­fes­ta­ció i volien llo­gar-ne un altre s’han tro­bat amb el fet que des de fa dos dies no hi ha cap auto­bús de la flo­ta dis­po­ni­ble. Aquest dis­sab­te entre les dues i les tres del mig­dia han sor­tit una cin­quan­te­na d’au­to­bu­sos cap a Bar­ce­lo­na. A Bar­ce­lo­na Ferro­ca­rrils i metro han patit aglo­me­ra­cions de gent tot i que havien refo­rçat el ser­vei.

Pre­ce­dents: Només mani­fes­ta­cions con­tra ETA

Aques­ta mani­fes­ta­ció ha super­at totes les que s’han dut a ter­me fins ara. Però en algun cas per poc. Al Prin­ci­pat, ha super­at la del 18 de febrer del 2006 en defen­sa del dret a deci­dir, la del 1977 dema­nant l’Es­ta­tut ‑amb­dues ron­dant el milió- i la del 2003 del «No a la gue­rra», xifra­da en 200.000 per­so­nes. Mal­grat tot, Pas­qual Mara­gall va enca­pça­lar com a pre­si­dent la mani­fes­ta­ció pos­te­rior als atem­ptats de l’11‑M, que va reu­nir un milió i mig de par­ti­ci­pants, segons l’A­jun­ta­ment de Bar­ce­lo­na.

I és que al llarg de tots els anys de «demo­crà­cia» els governs s’han obs­ti­nat en fer sor­tir al carrer a la gent en cas d’a­tem­ptats, sobre­tot per part d’ETA. Tant és així que el 22 de juny del 1987 unes 700.000 per­so­nes es van mani­fes­tar per con­dem­nar l’a­tem­ptat con­tra Hiper­cor, que va dei­xar 21 morts. Jor­di Pujol va con­vo­car aques­ta mani­fes­ta­ció sota el lema «Per la con­vi­vèn­cia, pau i lli­ber­tat. Cata­lun­ya rebut­ja el terro­ris­me». De fet, Pujol tenia per nor­ma acu­dir només a les mani­fes­ta­cions si eren «anti­te­rro­ris­tes».

El 21 de juliol del 1985 Pujol, tren­cant la seva tra­di­ció de no assis­tir a cap mani­fes­ta­ció que no fos con­tra ETA, es va col·locar al darre­re d’u­na pan­car­ta per soli­da­ritzar-se amb Bòs­nia durant la gue­rra dels Bal­cans. Va ser un fet impro­vi­sat, ja que l’any 2003 no va ni assis­tir a la mani­fes­ta­ció en con­tra de la gue­rra de l’I­raq.

Una altra mani­fes­ta­ció con­tra ETA va estar a punt de treu­re el títol a la del 10‑J. I és que el 14 de juliol del 1997 la pro­tes­ta per la mort del regi­dor del PP a Ermua (Bis­caia), Miguel Ángel blan­co Garri­do, va aple­gar un milió de per­so­nes al carrer, enca­pça­la­des per Pujol, per con­dem­nar l’a­tac. L’ob­ses­sió de Pujol va calar en la socie­tat cata­la­na de tal mane­ra que ha sor­tit qua­si més vega­des per con­dem­nar ETA que no pas per ella matei­xa.

Fuen­te: CUP

Artikulua gustoko al duzu? / ¿Te ha gustado este artículo?

Share on facebook
Share on Facebook
Share on twitter
Share on Twitter

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *