Mani­fest uni­ta­ri de l’Es­que­rra inde­pen­den­tis­ta: «Cap esta­tut ens farà lliu­res» [Bideoa]

La CUP ha acor­dat, con­jun­ta­ment amb les orga­nitza­cions de l’es­que­rra inde­pen­den­tis­ta, un mani­fest de res­pos­ta a la sen­tèn­cia del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­cio­nal espan­yol. En el mani­fest es dei­xa molt clar que davant la nova agres­sió de l’es­tat espan­yol en con­tra del dret a deci­dir del poble cata­là, cal apos­tar per un pro­cés cons­ti­tuent cata­là que ens con­duei­xi cap a la inde­pen­dèn­cia del con­junt de la nació, els Paï­sos Catalans.

A més de la CUP, el mani­fest és sig­nat per les orga­nitza­cions polí­ti­ques Enda­vant, MDT, PSAN, les orga­nitza­cions juve­nils CAJEI i Mau­lets, i el sin­di­cat d’es­tu­diants SEPC. Aques­tes orga­nitza­cions orga­nitzen un bloc inde­pen­den­tis­ta dins la mani­fes­ta­ció del 10 de juliol amb el lema «Cap esta­tut ens farà lliu­res: Inde­pen­dèn­cia Paï­sos Cata­lans», dins del qual la CUP par­ti­ci­pa­rà amb una pan­car­ta prò­pia amb l’es­lò­gan «Tirem pel dret: independència».

Mani­fest uni­ta­ri de l’es­que­rra inde­pen­den­tis­ta per la mani­fes­ta­ció del 10 de juliol

Nova­ment, la sen­tèn­cia del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­cio­nal espan­yol ha posat sobre la tau­la la con­tra­dic­ció entre la volun­tat popu­lar cata­la­na i la impo­si­ció de l’Es­tat espan­yol. Entre el dret de deci­dir dels i les cata­la­nes, i la seva nega­ció per part de l’es­tat espanyol.

L’es­ta­tut, però, no sig­ni­fi­ca­va res de tot això. L’es­ta­tut que el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­cio­nal espan­yol ha reta­llat no és sinó una llei orgà­ni­ca espan­yo­la, i en cap cas una expres­sió lliu­re de la volun­tat cata­la­na. Pri­mer va ser el Par­la­ment auto­nò­mic de la Ciu­ta­de­lla el que va pro­nun­ciar-se, però ho feu ate­nent-se a la Cons­ti­tu­ció espan­yo­la de 1978, i no pas al dret a l’au­to­de­ter­mi­na­ció del poble cata­là o a la volun­tat de cons­truir els Paï­sos Cata­lans. I fou el Con­grés dels Dipu­tats espan­yol qui, des­prés d’un pac­te entre Mas i Zapa­te­ro, el dei­xà pre­pa­rat per­què, ara sí, els ciu­ta­dans i ciu­ta­da­nes de la Comu­ni­tat Autò­no­ma de Cata­lun­ya el rati­fi­ques­sin en Referèndum.

En aquell moment, el 18 de juny de 2006, l’es­que­rra inde­pen­den­tis­ta cata­la­na va defen­sar el NO a un esta­tut que no reco­nei­xia el dret a l’au­to­de­ter­mi­na­ció ni als Paï­sos Cata­lans com a nació. Crèiem, i con­ti­nuem creient, que cap esta­tut no ens farà lliu­res, i que ens cal exer­cir l’autodeterminació.

Avui, 4 anys des­prés, la reali­tat, tos­su­da, ens ha demos­trat el que ja intuíem: que Espan­ya segui­ria sen­se res­pec­tar la volun­tat popu­lar cata­la­na, i que el nacio­na­lis­me espan­yol con­ti­nua­ria refo­rçant-se per tal de reta­llar i aigua­lir els supo­sats ave­nços con­tem­plats en l’es­ta­tut refor­mat. Les quei­xes dels polí­tics auto­no­mis­tes res­pec­te les recu­sa­cions de mem­bres supo­sa­da­ment pro­gres­sis­tes al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­cio­nal espan­yol, i els seus laments al vol­tant de la incom­pren­sió dels pre­si­dents de deter­mi­na­des comu­ni­tats autò­no­mes o del mateix Defen­sor del Poble (espan­yol) no són sinó mos­tres de la inca­pa­ci­tat d’a­ques­ta matei­xa clas­se polí­ti­ca per enfron­tar-se amb un estat que nega als cata­lans i les cata­la­nes el dret a deci­dir lliu­re­ment el seu futur.

És la matei­xa clas­se polí­ti­ca que no es quei­xa quan aquest mateix estat i aques­tes matei­xes ins­ti­tu­cions que ara denun­cien, reta­llen sala­ris, aba­ra­tei­xen l’a­co­mia­da­ment i des­man­te­llen els ser­veis públics. O quan els seus tri­bu­nals i la seva poli­cia repri­mei­xen inde­pen­den­tis­tes i movi­ments polí­tics i socials que llui­ten per un ordre polí­tic, social i eco­nò­mic més lliu­re i més just.

Lamen­tem que ara vul­guin enca­pça­lar mani­fes­ta­cions per ocul­tar el seu veri­ta­ble paper en aques­ta comè­dia, sen­se haver fet abans una auto­crí­ti­ca cla­ra. Els empla­cem a que reco­ne­guin que no hi pot haver res per damunt de la volun­tat popu­lar i que no té cap impor­tàn­cia si l’Es­ta­tut és cons­ti­tu­cio­nal o no per què la Con­si­tu­ció Espan­yo­la no és cap font de legi­ti­mi­tat pels cata­lans. En defi­ni­ti­va els empla­cem a seguir la decla­ra­ció de drets humans de l’O­NU on diu que quan un poder s’o­po­sa a la volun­tat popu­lar és dret i deu­re desobeir-lo. 

Des de l’es­que­rra inde­pen­den­tis­ta creiem que allò que els Tri­bu­nals i les ins­ti­tu­cions espan­yo­les ens neguen no s’ha de bus­car en un esta­tut o en unes lleis lli­ga­des a aquests tri­bu­nals i a aques­tes ins­ti­tu­cions. La jus­tí­cia, el fina­nça­ment i el futur de la llen­gua cal bus­car-los allà on els milers de volun­ta­ris que han fet pos­si­bles les con­sul­tes han tret les for­ces per fer-les pos­si­bles: és l’or­ga­nitza­ció popu­lar a tots els nivells terri­to­rials, i en tots els àmbits de la cul­tu­ra, l’e­co­no­mia, la polí­ti­ca i la socie­tat allò que ens con­dui­rà a la inde­pen­dèn­cia dels Paï­sos Catalans. 

La lli­ber­tat dels Paï­sos Cata­lans no cap a la Cons­ti­tu­ció espan­yo­la ni a la Repú­bli­ca Fran­ce­sa. Tam­poc els drets socials, polí­tics i cul­tu­rals als quals ha d’a­nar lli­ga­da aques­ta lli­ber­tat no es pot tro­bar en aquests estats ni en la seva legalitat. 

Cap esta­tut no ens farà lliures.

Inde­pen­dèn­cia, socia­lis­me, Paï­sos Catalans

Artikulua gustoko al duzu? / ¿Te ha gustado este artículo?

Share on facebook
Share on Facebook
Share on twitter
Share on Twitter

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *