Valo­ra­ció d’Endavant de la jor­na­da de con­sul­tes per la inde­pen­dèn­cia del 28 de febrer de 2010

El 28 de febrer, igual com el dia 13 de des­em­bre, ha estat la data d’una nova mobi­litza­ció social his­tò­ri­ca per la inde­pen­dèn­cia. 62.270 per­so­nes han par­ti­ci­pat en les con­sul­tes orga­nitza­des per milers de volun­tà­ries en 80 muni­ci­pis cata­lans, de les quals més d’un 90% han votat a favor de la independència.

Des­prés de la valo­ra­ció que vam publi­car el 13 de des­em­bre, i mal­grat un lleu­ger des­cens en la par­ti­ci­pa­ció res­pec­te aque­lles con­sul­tes, man­te­nim la refle­xió que vam fer en rela­ció al sig­ni­fi­cat que aques­tes mobi­litza­cions tenen de cara al futur. Nova­ment és una mobi­litza­ció his­tò­ri­ca, nova­ment ha que­dat demos­tra­da la capa­ci­tat de mobi­litza­ció del poble cata­là, i nova­ment aques­ta capa­ci­tat de mobi­litza­ció s’ha pro­duït en rela­ció a la rei­vin­di­ca­ció independentista. 

Men­tres­tant, els par­tits espan­yo­lis­tes i la majo­ria de mit­jans de comu­ni­ca­ció s’han afan­yat a assen­ya­lar una menor par­ti­ci­pa­ció res­pec­te les con­sul­tes del 13 de des­em­bre per sen­ten­ciar que les con­sul­tes s’estan des­in­flant i par­lar d’un fra­càs del movi­ment con­sul­tis­ta. Con­si­de­rem que des de la posi­ció de qui ha tre­ba­llat acti­va­ment pel boi­cot a aques­tes con­sul­tes (com en el cas dels par­tits espan­yo­lis­tes) o per silen­ciar-les abso­lu­ta­ment (com en el cas dels mit­jans de comu­ni­ca­ció) és cíni­ca i lamen­ta­ble qual­se­vol decla­ra­ció que ten­dei­xi a mini­mitzar una de les majors mobi­litza­cions popu­lars de la his­tò­ria en qual­se­vol de les pobla­cions en què s’ha cele­brat con­sul­ta aquest diumenge. 

De la matei­xa mane­ra, denun­ciem aquells par­tits que han inten­tat apro­piar-se d’a­ques­ta ini­cia­ti­va popu­lar apro­fi­tant-la com una eina per atreu­re rèdit elec­to­ral de cara a les pro­pe­res elec­cions auto­nò­mi­ques, a tra­vés de fal­sos por­ta­veus que han inten­tat capi­ta­litzar en bene­fi­ci pro­pi una ini­cia­ti­va popu­lar. Tres mesos d’activitat de faça­na no ama­ga­ran tants anys de ser­vi­lis­me autonomista. 

Creiem que mereix una espe­cial aten­ció el fet que, el mateix dia de les con­sul­tes, una tele­vi­sió públi­ca cata­la­na com TV3 hagi dedi­cat en els infor­ma­tius 10 vega­des més aten­ció a la pro­pa­gan­da del minis­te­ri de l’interior espan­yol al vol­tant d’una ope­ra­ció poli­cía­ca en terri­to­ri fran­cès en con­tra d’una orga­nitza­ció bas­ca, que no a una de les majors mobi­litza­cions popu­lars de la his­tò­ria al nos­tre país. Mai una mobi­litza­ció de més de 60000 per­so­nes havia pas­sat tant des­aper­ce­bu­da a la tele­vi­sió públi­ca del principat. 

Tam­bé cal des­ta­car de nou el paper de l’esquerra inde­pen­den­tis­ta i del con­junt del tei­xit asso­cia­tiu i popu­lar cata­là en la mobi­litza­ció, i en espe­cial, en la mobi­litza­ció d’aquells cata­lans i cata­la­nes a les quals l’administració espan­yo­la nega el dret a vot: tant aque­lles que són menors de 18 anys, com aque­lles que pel seu ori­gen se’ls nega els drets bàsics de ciu­ta­da­nia. Totes i tots sumem!

Volem des­ta­car tam­bé que aquells i aque­lles que apos­tem per la inde­pen­dèn­cia dels Paï­sos Cata­lans neces­si­tem esten­dre la llui­ta més enllà de les con­sul­tes, això vol dir tre­ba­llar, en tots els àmbits de la socie­tat per acon­se­guir la ple­na inde­pen­dèn­cia: cal con­ver­tir aquest desig d’independència en una pos­si­bi­li­tat con­cre­ta a tra­vés del refo­rça­ment d’organitzacions polí­ti­ques i sin­di­cals autò­no­mes de les dinà­mi­ques espan­yo­les i immu­nes a la par­ti­ció admi­nis­tra­ti­va del nos­tre país; refo­rçar mit­jans de comu­ni­ca­ció pel con­junt dels Paï­sos Cata­lans, així com cons­truir tot allò que cal per apun­ta­lar un pro­cés de cons­truc­ció nacio­nal i de trans­for­ma­ció social més enllà de qual­se­vol altre referèndum.

És per això que ani­mem a tota aque­lla gent que ha estat tre­ba­llant desin­te­res­sa­da­ment en les con­sul­tes per la inde­pen­dèn­cia, que tre­ba­llin tam­bé a par­tir d’ara en la llui­ta con­tra les nuclears, pels drets socials i labo­rals i en defen­sa dels drets de les per­so­nes migra­des, així com a favor de totes aque­lles ini­cia­ti­ves de mobi­litza­ció, orga­nitza­ció i de tre­ball quo­ti­dià que ens per­me­tran ava­nçar cap a la ple­na inde­pen­dèn­cia dels Paï­sos Catalans.

Final­ment, no podem dei­xar de valo­rar com una peti­ta vic­tò­ria en la llui­ta per la inde­pen­dèn­cia el fet que fins ara hagi estat al vol­tant d’una quar­ta part de la pobla­ció con­vo­ca­da a les urnes la que s’hagi pro­nun­ciat a favor d’una opció que és il·legal en l’actual marc jurí­dic i polític. 

Per­què volem deci­dir no només sobre el nos­tre dret a la inde­pen­dèn­cia, sinó tam­bé sobre el model social, eco­nò­mic i cul­tu­ral que ha de regir les nos­tres vides.

La llui­ta és l’ú­nic camí. Per la inde­pen­dèn­cia i el socia­lis­me als Paï­sos Catalans.

Enda­vant (OSAN), 3 de març de 2010

Paï­sos Catalans

www​.enda​vant​.org

Artikulua gustoko al duzu? / ¿Te ha gustado este artículo?

Share on Facebook
Share on Twitter

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.