Valo­ra­ció d’Endavant de la jor­na­da de con­sul­tes per la inde­pen­dèn­cia del 28 de febrer de 2010

El 28 de febrer, igual com el dia 13 de des­em­bre, ha estat la data d’una nova mobi­litza­ció social his­tò­ri­ca per la inde­pen­dèn­cia. 62.270 per­so­nes han par­ti­ci­pat en les con­sul­tes orga­nitza­des per milers de volun­tà­ries en 80 muni­ci­pis cata­lans, de les quals més d’un 90% han votat a favor de la inde­pen­dèn­cia.

Des­prés de la valo­ra­ció que vam publi­car el 13 de des­em­bre, i mal­grat un lleu­ger des­cens en la par­ti­ci­pa­ció res­pec­te aque­lles con­sul­tes, man­te­nim la refle­xió que vam fer en rela­ció al sig­ni­fi­cat que aques­tes mobi­litza­cions tenen de cara al futur. Nova­ment és una mobi­litza­ció his­tò­ri­ca, nova­ment ha que­dat demos­tra­da la capa­ci­tat de mobi­litza­ció del poble cata­là, i nova­ment aques­ta capa­ci­tat de mobi­litza­ció s’ha pro­duït en rela­ció a la rei­vin­di­ca­ció inde­pen­den­tis­ta. 

Men­tres­tant, els par­tits espan­yo­lis­tes i la majo­ria de mit­jans de comu­ni­ca­ció s’han afan­yat a assen­ya­lar una menor par­ti­ci­pa­ció res­pec­te les con­sul­tes del 13 de des­em­bre per sen­ten­ciar que les con­sul­tes s’estan des­in­flant i par­lar d’un fra­càs del movi­ment con­sul­tis­ta. Con­si­de­rem que des de la posi­ció de qui ha tre­ba­llat acti­va­ment pel boi­cot a aques­tes con­sul­tes (com en el cas dels par­tits espan­yo­lis­tes) o per silen­ciar-les abso­lu­ta­ment (com en el cas dels mit­jans de comu­ni­ca­ció) és cíni­ca i lamen­ta­ble qual­se­vol decla­ra­ció que ten­dei­xi a mini­mitzar una de les majors mobi­litza­cions popu­lars de la his­tò­ria en qual­se­vol de les pobla­cions en què s’ha cele­brat con­sul­ta aquest diu­men­ge. 

De la matei­xa mane­ra, denun­ciem aquells par­tits que han inten­tat apro­piar-se d’a­ques­ta ini­cia­ti­va popu­lar apro­fi­tant-la com una eina per atreu­re rèdit elec­to­ral de cara a les pro­pe­res elec­cions auto­nò­mi­ques, a tra­vés de fal­sos por­ta­veus que han inten­tat capi­ta­litzar en bene­fi­ci pro­pi una ini­cia­ti­va popu­lar. Tres mesos d’activitat de faça­na no ama­ga­ran tants anys de ser­vi­lis­me auto­no­mis­ta. 

Creiem que mereix una espe­cial aten­ció el fet que, el mateix dia de les con­sul­tes, una tele­vi­sió públi­ca cata­la­na com TV3 hagi dedi­cat en els infor­ma­tius 10 vega­des més aten­ció a la pro­pa­gan­da del minis­te­ri de l’interior espan­yol al vol­tant d’una ope­ra­ció poli­cía­ca en terri­to­ri fran­cès en con­tra d’una orga­nitza­ció bas­ca, que no a una de les majors mobi­litza­cions popu­lars de la his­tò­ria al nos­tre país. Mai una mobi­litza­ció de més de 60000 per­so­nes havia pas­sat tant des­aper­ce­bu­da a la tele­vi­sió públi­ca del prin­ci­pat. 

Tam­bé cal des­ta­car de nou el paper de l’esquerra inde­pen­den­tis­ta i del con­junt del tei­xit asso­cia­tiu i popu­lar cata­là en la mobi­litza­ció, i en espe­cial, en la mobi­litza­ció d’aquells cata­lans i cata­la­nes a les quals l’administració espan­yo­la nega el dret a vot: tant aque­lles que són menors de 18 anys, com aque­lles que pel seu ori­gen se’ls nega els drets bàsics de ciu­ta­da­nia. Totes i tots sumem!

Volem des­ta­car tam­bé que aquells i aque­lles que apos­tem per la inde­pen­dèn­cia dels Paï­sos Cata­lans neces­si­tem esten­dre la llui­ta més enllà de les con­sul­tes, això vol dir tre­ba­llar, en tots els àmbits de la socie­tat per acon­se­guir la ple­na inde­pen­dèn­cia: cal con­ver­tir aquest desig d’independència en una pos­si­bi­li­tat con­cre­ta a tra­vés del refo­rça­ment d’organitzacions polí­ti­ques i sin­di­cals autò­no­mes de les dinà­mi­ques espan­yo­les i immu­nes a la par­ti­ció admi­nis­tra­ti­va del nos­tre país; refo­rçar mit­jans de comu­ni­ca­ció pel con­junt dels Paï­sos Cata­lans, així com cons­truir tot allò que cal per apun­ta­lar un pro­cés de cons­truc­ció nacio­nal i de trans­for­ma­ció social més enllà de qual­se­vol altre refe­rèn­dum.

És per això que ani­mem a tota aque­lla gent que ha estat tre­ba­llant desin­te­res­sa­da­ment en les con­sul­tes per la inde­pen­dèn­cia, que tre­ba­llin tam­bé a par­tir d’ara en la llui­ta con­tra les nuclears, pels drets socials i labo­rals i en defen­sa dels drets de les per­so­nes migra­des, així com a favor de totes aque­lles ini­cia­ti­ves de mobi­litza­ció, orga­nitza­ció i de tre­ball quo­ti­dià que ens per­me­tran ava­nçar cap a la ple­na inde­pen­dèn­cia dels Paï­sos Cata­lans.

Final­ment, no podem dei­xar de valo­rar com una peti­ta vic­tò­ria en la llui­ta per la inde­pen­dèn­cia el fet que fins ara hagi estat al vol­tant d’una quar­ta part de la pobla­ció con­vo­ca­da a les urnes la que s’hagi pro­nun­ciat a favor d’una opció que és il·legal en l’actual marc jurí­dic i polí­tic. 

Per­què volem deci­dir no només sobre el nos­tre dret a la inde­pen­dèn­cia, sinó tam­bé sobre el model social, eco­nò­mic i cul­tu­ral que ha de regir les nos­tres vides.

La llui­ta és l’ú­nic camí. Per la inde­pen­dèn­cia i el socia­lis­me als Paï­sos Cata­lans.

Enda­vant (OSAN), 3 de març de 2010

Paï­sos Cata­lans

www​.enda​vant​.org

Artikulua gustoko al duzu? / ¿Te ha gustado este artículo?

Share on facebook
Share on Facebook
Share on twitter
Share on Twitter

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *