Cons­cièn­cia nacio­nal i llui­ta de clas­ses als Paï­sos Cata­lans

Text gai­re­bé clàs­sic de l’in­de­pen­den­tis­me, de Josep Ferrer, Rafael Cas­te­lla­nos, Anto­ni Fer­nàn­dez. Que plan­te­ja la qües­tió dels Paï­sos Cata­lans, avui com alesho­res de gran vigèn­cia.

«… en aquests moments, la nega­ció de la dimen­sió nacio­nal dels Paï­sos Cata­lans, la nega­ció de la neces­sà­ria uni­fi­ca­ció de la llui­ta d’a­lli­be­ra­ment i dels seus objec­tius polí­tics plan­te­ja­da en el si del movi­ment obrer i popu­lar, no indi­quen més que la per­pe­tua­ció de la supe­di­ta­ció ideo­lò­gi­ca als inter­es­sos de les clas­ses domi­nants. No són degu­des al resul­tat d’a­nà­li­sis objec­ti­ves dels inter­es­sos de les clas­ses popu­lars, sinó a inter­es­sos polí­tics que d’u­na mane­ra direc­ta o media­titza­da repre­sen­ten els inter­es­sos de les clas­ses domi­nants.»

Aquest tre­ball és un intent de plan­te­jar la qües­tió dels Paï­sos Cata­lans en els ter­mes que, a parer nos­tre, té sen­tit que aques­ta qües­tió sigui plan­te­ja­da avui: en ter­mes d’op­ció polí­ti­ca.

Això vol dir, per tant, que el pro­cés his­tò­ric d’a­lli­be­ra­ment nacio­nal pot ser expli­cat sobre la base de les dades socio­lò­gi­ques, his­tò­ri­ques, eco­nò­mi­ques, geo­grà­fi­ques, però només és un fet real en tant que opció de futur, en tant que opció polí­ti­ca. Car les dades, diguem-ne «objec­ti­ves», són ací, ben cla­res, davant de tothom, davant la cons­cien­cia de tots nosal­tres: la his­tò­ria, la geo­gra­fia, l’an­tro­po­lo­gia cul­tu­ral, l’e­co­no­mia, la lin­güís­ti­ca, etc., poden for­nir dades cer­tes sobre una reali­tat que, intuï­ti­va­ment, viat­jant de Sal­ses a Guar­da­mar i conei­xent un xic l’en­tre­llat his­tò­ric d’a­ques­tes terres, apa­reix com un con­tí­nuum humà en el temps i en l’es­pai, prou homo­ge­ni per a veu­re-hi unes pos­si­bi­li­tats ‑i fins i tot gai­re­bé unes neces­si­tats- de futur com a con­junt.

Però és que una col·lectivitat social, ni molt menys enca­ra una col·lectivitat que pugui ser qua­li­fi­ca­da de «nacio­nal», no és una sim­ple addi­ció de fac­tors his­tò­rics, antro­po­lò­gics, geo­grà­fics, eco­nò­mics, lin­güís­tics, sinó que, tot al con­tra­ri, si aquests fac­tors exis­tei­xen i si són detec­ta­bles per una recer­ca posi­ti­va, és per­què hi ha una comu­ni­tat d’ho­mes amb una dinà­mi­ca espe­cí­fi­ca, com a resul­tat acu­mu­lat de la for­ma com en cada moment s’han plan­te­jat les seves con­tra­dic­cions inter­nes i exter­nes, sor­gi­des bási­ca­ment en les rela­cions de pro­duc­ció-dis­tri­bu­ció reflec­ti­des en un nivell de cons­cièn­cia col·lectiva i, en últi­ma ins­tàn­cia, resol­tes sem­pre en for­ma d’op­cions de poder, en for­ma d’op­cions polí­ti­ques i de llui­ta polí­ti­ca.

Així, doncs, bé que les dades de la recer­ca posi­ti­va, o enca­ra, com hem dit, la sim­ple con­tem­pla­ció de la reali­tat, difí­cil­ment poden per­me­tre de negar les con­di­cions d’ho­mo­ge­neïat socio-his­tò­ri­ca dels Paï­sos Cata­lans per a con­si­de­rar-los una socie­tat nacio­nal, només la cons­cièn­cia d’a­quest fet per part dels cata­lans, és a dir, llur cons­cièn­cia «nacio­nal» i les opcions polí­ti­ques que la tra­duei­xin pot fer i farà que els Paï­sos Cata­lans siguin, ple­na­ment, una comu­ni­tat nacio­nal.

I la for­ma com es pre­sen­ta aques­ta cons­cien­cia sem­pre és el resul­tat d’u­nes con­tra­dic­cions socials en les quals s’en­fron­ten les clas­ses per a la direc­ció de la socie­tat, per a l’or­ga­nitza­ció de la socie­tat segons llurs inter­es­sos. Per això, com a cen­tre de l’a­nà­li­si polí­ti­ca que pre­sen­tem, afir­men que les opcions anti o pro Paï­sos Cata­lans, tot cons­ti­tuint diver­sos nive­lís de cons­cièn­cia o d’a­lie­na­ció «nacio­nal» (és a dir, sobre la reali­tat glo­bal de la nos­tra socie­tat), reflec­tei­xen totes elles uns inter­es­sos o altres de clas­se en la llui­ta de clas­ses que s’ha des­en­vo­lu­pat i es des­en­vo­lu­pa als Paï­sos Cata­lans i a la res­ta de la penín­su­la Ibè­ri­ca sota l’Es­tat espan­yol.

Con­cre­ta­ment i essen­cial­ment, les bases del nos­tre plan­te­ja­ment són les següents:

  • L’Es­tat espan­yol, des­en­vo­lu­pa­ment de l’es­tat aris­to­crà­tic cas­te­llà, només en for­ma alie­na­da pot ser con­si­de­rat l’ex­pres­sió polí­ti­ca de la nacio­na­li­tat cas­te­lla­na, car a tra­vés de la con­ques­ta, la domi­na­ció, l’o­pres­sió i l’ex­plo­ta­ció de les altres nacio­na­li­tats penin­su­lars s’ha con­ver­tit en el cen­tre i l’os­sa­da dels inter­es­sos de les clas­ses domi­nants cas­te­lla­nes, cata­la­nes, bas­ques i galle­gues. La «nacio­na­li­tat» espan­yo­la, inexis­tent en la reali­tat socio-his­tò­ri­ca penin­su­lar, és úni­ca­ment l’ex­pres­sió o repre­sen­ta­ció del con­junt d’a­quests inter­es­sos, i l’es­pan­yo­lis­me o nacio­na­lis­me espan­yol és la ideo­lo­gia bàsi­ca per al man­te­ni­ment d’a­ques­ta fic­ció de clas­se.
  • El sis­te­ma capi­ta­lis­ta i la seva fase mono­po­lis­ta actual a la major part de la penín­su­la Ibè­ri­ca s’ha des­en­vo­lu­pat estruc­tu­ral­ment segons la dinà­mi­ca de cada socie­tat nacio­nal, però supras­truc­tu­ral­ment sobre la base de l’o­pres­sió i des­truc­ció de cadas­cu­na de les nacions, exer­ci­da per l’Es­tat espan­yol, com a for­ma més com­ple­ta i abso­lu­ta de domi­ni i explo­ta­ció damunt les clas­ses popu­lars. En aquest sis­te­ma d’o­pres­sió i d’ex­plo­ta­ció, les clas­ses domi­nants sos­tin­gu­des en l’Es­tat espan­yol no hi han par­ti­ci­pat en for­ma igual, sinó que unes hi han estat i hi són hege­mò­ni­ques i les altres subor­di­na­des; entre aques­tes darre­res, hi ha les clas­ses bur­ge­ses dels Paï­sos Cata­lans.

Als Paï­sos Cata­lans, el «regio­na­lis­me» de la dre­ta bur­ge­sa i el «nacio­na­lis­me» de l’es­que­rra bur­ge­sa són l’ex­pres­sió polí­ti­co-ideo­lò­gi­ca per a cadas­cun d’a­quests sec­tors de llur situa­ció con­tra­dic­tò­ria de clas­se hege­mò­ni­ca d’u­na nació opri­mi­da i, ensems, clas­se subor­di­na­da cons­ti­tu­ti­va­ment al poder opres­sor. En defi­ni­ti­va, són, tant l’un com l’al­tre, l’ex­pres­sió dels seus inter­es­sos de clas­se lli­gats als inter­es­sos de l’Es­tat espan­yol. Si el regio­na­lis­me demos­tra pale­sa­ment el seu carác­ter espan­yo­lis­ta, el nacio­na­lis­me bur­gès és, en la pràc­ti­ca, una for­ma media­titza­da de regio­na­lis­me, en el doble sen­tit que té com a refe­rèn­cia últi­ma l’Es­tat espan­yol, al qual no renun­cia mai, i que redueix el marc nacio­nal a la «regió» del Prin­ci­pat. Això es refe­reix només, és clar, a la bur­ge­sia del Prin­ci­pat, que és l’ú­nic sec­tor bur­gès domi­nant dels Paï­sos Cata­lans que ha enge­gat his­tò­ri­ca­ment un movi­ment polí­tic d’en­ver­ga­du­ra sota l’apel·lació de «nacio­na­lis­me».

  • Durant un llarg perio­de, que va des de la seva for­ma­ció com a clas­se fins a la seva con­so­li­da­ció com a clas­se ascen­dent revo­lu­cio­nà­ria, la clas­se obre­ra i les altres clas­ses popu­lars cata­la­nes, màxi­ma­ment explo­ta­des pel sis­te­ma d’o­pres­sió nacio­nal i màxi­ma­ment alie­na­des per aques­ta explo­ta­ció, s’han mogut en el pla ideo­lò­gic i d’op­cions polí­ti­ques glo­bals (és a dir, nacio­nals) d’u­na for­ma subor­di­na­da a la ideo­lo­gia i a les opcions de les clas­ses domi­nants. És a dir, les clas­ses popu­lars cata­la­nes o han hagut de tra­duir llur impuls rei­vin­di­ca­tiu i llur sen­ti­ment pro­fun­da­ment patriò­tic, arre­lat a la reali­tat nacio­nal del país, en les for­mes ideo­lò­gi­ques i polí­ti­ques ela­bo­ra­des per la clas­se bur­ge­sa i limi­ta­des pels seus inter­es­sos de clas­se lli­ga­da al poder opres­sor, o bé, per reac­ció con­tra aques­ta sul­bor­di­na­ció ideo­lò­gi­ca, han pres en la pràc­ti­ca posi­cions espan­yo­lis­tes, direc­ta­ment vin­cu­la­des a la ideo­lo­gia de l’Es­tat espan­yol.
  • L’ú­ni­ca opció vàli­da, doncs, per a la clas­se obre­ra i les altres clas­ses popu­lars cata­la­nes, que no sig­ni­fi­qui una subor­di­na­ció a la ideo­lo­gia de les clas­ses domi­nants, i que expres­si real­ment els seus inter­es­sos de clas­se revo­lu­cio­nà­ria i alli­be­ra­do­ra de la socie­tat, ha de supe­rar tant l’es­pan­yo­lis­me del poder opres­sor, com el nacio­na­lis­me regio­na­lis­ta de la bur­ge­sia i de les capes socials mobi­litza­des per ella. Ha de reflec­tir sen­se media­titza­cions ni alie­na­cions llur veri­ta­ble situa­ció d’o­pri­mi­des i explo­ta­des nacio­nal­ment i social­ment. Ha d’ex­pres­sar llur neces­si­tat d’a­lli­be­ra­ment total i de poten­cia­ció total de la reali­tat nacio­nal popu­lar de cara al futur.
  • En aques­ta alter­na­ti­va ple­na­ment popu­lar-revo­lu­cio­nà­ria, el pro­gres­siu asso­li­ment de la cons­cièn­cia d’u­ni­tat dels Paï­sos Cata­lans és un dels aspec­tes fona­men­tals de des­alie­na­ció res­pec­te a la ideo­lo­gia de les clas­ses domi­nants. La pro­gres­si­va rei­vin­di­ca­ció del nos­tre marc nacio­nal és l’ú­nic camí que situa la revo­lu­ció en la seva veri­ta­ble dimen­sió his­tò­ri­ca. Als Paï­sos Cata­lans, la revo­lu­ció anti­ca­pi­ta­lis­ta és essen­cial­ment anti­es­pan­yo­lis­ta, és a dir, d’a­lli­be­ra­ment nacio­nal de «tota» la nacio­na­li­tat.

Cons­cièn­cia nacio­nal i bur­ge­sia nacio­nal als Paï­sos Cata­lans

La for­ma­ció de la socie­tat cata­la­na com a socie­tat nacio­nal no té unes carac­te­rís­ti­ques excep­cio­nals entre els pro­ces­sos paral·lels dels altres pai­sos euro­peus, Si ho és, en tot cas, per la pre­co­ci­tat amb que apa­rei­xen algu­nes línies d’a­quest pro­cés, pre­co­ci­tat remar­ca­da per diver­sos autors i espe­cial­ment per Pie­rre Vilar.

Amb refe­rèn­cia al fet con­cret de la diver­si­tat d’es­truc­tu­res polí­ti­ques amb què es des­en­vo­lu­pen durant molts segles cadas­cun dels paï­sos de la nos­tra nacio­na­li­tat, es trac­ta d’un pro­cés ben cone­gut en altres socie­tats nacio­nals euro­pees.

En qual­se­vol cas, però, les línies de pro­gres­si­va uni­fi­ca­ció i cohe­sió de l’àm­bit nacio­nal, fins a cristal·litzar en una auto­cons­cièn­cia explí­ci­ta ‑i en la seva uti­litza­ció política‑, s’a­fer­men a mesu­ra que deter­mi­nats estrats de les clas­ses popu­lars urba­nes ascen­dei­xen en pres­tig¡ i poder social i eco­nò­mic, fins a esde­ve­nir clas­se domi­nant. Pro­cés d’as­cen­sió en el qual aque­lles clas­ses són por­ta­do­res d’uns con­tin­guts d’a­lli­be­ra­ment popu­lar anti­aris­to­crà­tic. Uni­fi­ca­ció nacio­nal i revo­lu­ció demo­crà­ti­ca bur­ge­sa són, als àmbits nacio­nals divi­dits polí­ti­ca­ment, dos fets que esde­ve­nen neces­sa­ris l’un a l’al­tre.

Als Paï­sos Cata­lans, el pro­cés que aca­bem de tipi­fi­car ben esque­mà­ti­ca­ment come­nçà a res­tar com­pro­mès a par­tir del moment en què els inter­es­sos comer­cials de Cas­te­lla i la pres­sió i intro­mis­sió polí­ti­ques que aquests espe­ro­na­ven diver­si­fi­cà els inter­es­sos dels dos pols de la nos­tra estruc­tu­ra­ció eco­nò­mi­ca i social pro­gres­si­va: Bar­ce­lo­na i Valèn­cia, i diver­si­fi­cà con­se­güent­ment les opcions polí­ti­ques de cadas­cun d’a­quests nuclis de bur­ge­sia diri­gent: satel·lització envers Cas­te­lla per part de la valen­cia­na, tan­ca­ment i escle­ro­titza­ció per part de la bar­ce­lo­ni­na (segles XV-XVI).

En defi­ni­ti­va, la dinà­mi­ca prò­pia res­ta­ria media­titza­da des de l’ex­te­rior de la nos­tra socie­tat, i els seus grups ascen­dents dei­xa­rien de tenir a l’a­bast un cen­tre de poder que res­pon­gués més o menys objec­ti­va­ment a les seves neces­si­tats i als seus inter­es­sos. Aquest poder esde­vin­dria llun­yà i decla­ra­da­ment estran­ger, si no hos­til, a aquests inter­es­sos.

Diver­sos movi­ments de clas­se demos­tren, però, la dinà­mi­ca inter­na de la socie­tat cata­la­na: l’è­po­ca de les tor­ba­cions, la revol­ta reme­nça, les Ger­ma­nies, el redreç de la bur­ge­sia bar­ce­lo­ni­na del XVII. Inter­es­sa de des­ta­car espe­cial­ment aquest últim aquí, per tal com és el sen­yal ine­quí­voc d’u­na volun­tat direc­ti­va, ver­te­bra­do­ra de la socie­tat i inde­pen­ditza­do­ra del poder estran­ger.

Mal­grat la pro­fun­da situa­ció de deca­dèn­cia de què hom par­tia, l’in­tent va ser dut a tots els terrenys: eco­nò­mic i mone­ta­ri, cul­tu­ral, ideo­lò­gic (recu­pe­ra­ció del pas­sat his­tò­ric com a eina de cons­cien­cia­ció), polí­tic i mili­tar.

La topa­da del 1640, pri­me­ra con­se­qüèn­cia impor­tant de la nova situa­ció, fou mas­sa sob­ta­da i pre­ma­tu­ra. Altra­ment, els diri­gents cata­lans no sola­ment no tin­gue­ren cap ajut real de l’ex­te­rior, com tin­gue­ren els por­tu­gue­sos, ans es tro­ba­ren aïllats enfront dels dos poders més impor­tants d’Eu­ro­pa, la monar­quia cas­te­lla­na i la fran­ce­sa, que s’ho cobrà amb l’an­ne­xió de la part nord del nos­tre país.

La con­fron­ta­ció al tot pel tot, però, fou la Gue­rra de Suc­ces­sió, la pèr­dua de la qual sig­ni­fi­cà la cas­tra­ció defi­ni­ti­va de la bur­ge­sia com a clas­se nacio­nal polí­ti­ca­ment diri­gent i la seva força­da subor­di­na­ció al poder ocu­pant.

A par­tir d’a­quest trau­ma his­tò­ric, l’e­vo­lu­ció dels Paï­sos Cata­lans com a socie­tat nacio­nal ascen­dent res­ta cap­gi­ra­da en les seves matei­xes bases estruc­tu­rals. I hi res­ta cap­gi­ra­da pre­ci­sa­ment a l’i­ni­ci del perío­de de transició entre el capi­ta­lis­me mer­can­til i la revo­lu­ció indus­trial, és a dir, a l’al­ba­da de la con­fi­gu­ra­ció moder­na de les socie­tats euro­pees i, doncs, de llur deci­si­va con­so­li­da­ció nacio­nal.

Unes clas­ses pro­gres­sis­tes i la socie­tat que estruc­tu­ra­ven, la cata­la­na, res­ta­ven supe­di­ta­des al poder de les clas­ses reac­cio­nà­ries d’u­na altra socie­tat, la cas­te­lla­na, de des­en­vo­lu­pa­ment estruc­tu­ral ben dife­rent. La llui­ta mil·lenária entre clas­ses popu­lars i clas­ses aris­to­crà­ti­ques, que a l’Eu­ro­pa post-medie­val per pri­mer cop come­nça­va a ser supe­ra­da en sen­tit anti­aris­to­crà­tic, a la penín­su­la Ibè­ri­ca pre­nia un sen­tit con­tra­ri amb l’es­cla­fa­ment dels Paï­sos Cata­lans. Si insis­tim tant en aquest fet és per­què res de la his­tò­ria dels païos his­pà­nics (lle­vat, fins a un cert punt, de Por­tu­gal) ni, doncs, de la his­tò­ria dels Païos Cata­lans, no pot ser entès sen­se ell.
El des­en­vo­lu­pa­ment estruc­tu­ral dels Paï­sos Cata­lans res­ta­ria for­ta­ment «media­titzat», però no pas tallat. La nos­tra socie­tat res­tà domi­na­da, però no fou des­fe­ta.

La fun­ció acom­pler­ta per la bur­ge­sia cata­la­na (i, pos­te­rior­ment, per la bas­ca) en la nova situa­ció de domi­na­ció reper­cu­tí en l’e­vo­lu­ció, d’u­na ban­da, dels Pai­sos Cata­lans, però, de l’al­tra, en l’e­vo­lu­ció de l’Es­tat domi­na­dor que, sen­se per­dre mai el seu caràc­ter ori­gi­na­ri aris­to­crà­ti­co-cas­te­llà, s’a­nà con­fi­gu­rant en fun­ció d’a­ques­tes bur­ge­sies subor­di­na­des i de l’ex­plo­ta­ció de les nacions penin­su­lars domi­na­des.

Bé que ni la con­ti­nuï­tat gene­ra­cio­nal ni l’e­co­nò­mi­ca de la major part de les famí­lies bur­ge­ses no es tren­ca, sí que cal par­lar d’u­na dis­con­ti­nuï­tat his­tò­ri­ca bàsi­ca en la clas­se bur­ge­sa cata­la­na d’a­bans i de des­prés de la Nova Plan­ta. Són, de fet, dues clas­ses dife­rents, fun­cio­nal­ment dife­rents. A par­tir d’a­quest moment, la bur­ge­sia cata­la­na basa­rà el seu sta­tus de clas­se domi­nant ‑dins la socie­tat cata­la­na- en la seva situa­ció de depen­dèn­cia del poder polí­tic estran­ger, i, inver­sa­ment, l’Es­tat espan­yol se ser­vi­rà fàcil­ment de la bur­ge­sia per a exer­cir la seva opres­sió damunt els Paï­sos Cata­lans.

Les con­tra­dic­cions que aques­ta reali­tat engen­drà dins la clas­se bur­ge­sa i, a tra­vés d’e­lla, en l’e­vo­lu­ció gene­ral de la socie­tat cata­la­na, s’han demos­trat his­tò­ri­ca­ment irre­so­lu­bles per part de la matei­xa bur­ge­sia, és a dir, men­tre la bur­ge­sia ha estat i és clas­se domi­nant.

En efec­te, d’u­na ban­da, la bur­ge­sia del XVIII i del XIX, nodri­da con­tí­nua­ment de famí­lies pro­ce­dents de la menes­tra­lia i de la page­sia, és una clas­se ple­na­ment nacio­nal que, con­ti­nuant el pro­cés capi­ta­lis­ta cata­là, acom­pleix la indus­tria­litza­ció i dóna les bases intel·lectuals i de pres­ti­gi social del movi­ment de reco­bra­ment cul­tu­ral, lin­güís­tic, lite­ra­ri, però tam­bé jurí­dic, polí­tic i, al cap­da­vall, de reco­bra­ment de la cons­cièn­cia nacio­nal.

Així, la Renai­xe­nça, corn a movi­ment his­tò­ric ensems de clas­se i nacio­nal, se situa vora un Risor­gi­men­to i esde­vé tot altre que un Feli­brit­ge. D’al­tra ban­da, però, la seva situa­ció subor­di­na­da res­pec­te al poder estran­ger, li fa renun­ciar al poder polí­tic pro­pi, per­dut total­ment el 1714, li regio­na­litza els horitzons i les ambi­cions i l’em­peny a col·laborar en la des­na­cio­na­litza­ció del país, és a dir, en la des­es­truc­tu­ra­ció de la seva pro­pia dinà­mi­ca. Així, es tro­ba his­tò­ri­ca­ment en una situa­ció força ambi­gua, enmig de l’o­pres­sió estran­ge­ra i de la resistènc¡a popu­lar, col·laborant amb l’u­na i poten­ciant 1’altra.

La bur­ge­sia for­ni­rà tant intel·lectuals i polí­tics espan­yo­lis­tes com nacio­na­lis­tes, tant s’adhe­ri­rà al con­ser­va­do­ris­me segre­gat des de l’Es­tat, com ho farà res­pec­te al pro­gres­sis­me fede­ra­lis­ta, expres­sió polí­ti­ca de les clas­ses popu­lars durant una gran part del segle XIX.

El resul­tat his­tò­ric d’a­ques­ta con­tra­dic­ció sera la impo­tèn­cia de la bur­ge­sia per a realitzar la revo­lu­ció demo­crà­ti­ca al seu pro­pi país, on hi havia les con­di­cions per­què aques­ta es pro­duís. Ara bé, als Paï­sos Cata­lans, la revo­lu­ció demo­crà­ti­ca, en exi­gir la pre­sa en mà de la direc­ció polí­ti­ca per part de la clas­se domi­nant, sig­ni­fi­ca­va l’a­lli­be­ra­ment nacio­nal del poder estran­ger i la uni­fi­ca­ció de tot l’àm­bit nacio­nal.

Als Paï­sos Cata­lans no hi havia pràc­ti­ca­ment clas­se aris­to­crà­ti­ca a des­ban­car que entre­ban­qués el pro­cés d’as­cen­sió del capi­ta­lis­me i de nacio­na­litza­ció de la socie­tat; el paper d’a­ques­ta clas­se inexis­tent era exer­cit per l’es­tat estran­ger opres­sor (que era cer­ta­ment un poder de base aris­to­crà­ti­ca cas­te­lla­na). La revo­lu­ció demo­crà­ti­ca bur­ge­sa havia de ser aquí una revo­lu­ció nacio­nal en el sen­tit més ple del ter­me, ja que la llui­ta de clas­ses es plan­te­ja­va en ter­mes d’a­lli­be­ra­ment d’un poder estran­ger i de crea­ció d’un poder polí­tic pro­pi.

Però, ¿com podia la bur­ge­sia esde­ve­nir pro­ta­go­nis­ta d’a­quest alli­be­ra­ment, si ella matei­xa havia cres­cut i pros­pe­rat en l’en­tre­llat d’in­te­res­sos sor­git de la domi­na­ció espan­yo­la?

Així, la Renai­xe­nça no aca­bà d’es­de­ve­nir un Risor­gi­men­to, mal­grat que als Paï­sos Cata­lans, força homo­ge­nis no es dona­ven les greus con­tra­dic­cions estruc­tu­rals regio­nals que Grams­ci assen­ya­la com a cau­sa del fra­cás par­cial de la revo­lu­ció bur­ge­sa a Ità­lia.

Seria absurd, per una acti­tud fal­sa­ment cien­tí­fi­ca, de no voler veu­re com a cau­sa impor­tant d’a­ques­ta man­can­ca la inexis­tèn­cia a cap ban­da del terri­to­ri nacio­nal d’un poder poll­tic cata­là que hau­ria per­mès a les clas­ses diri­gents cata­la­nes de con­tra­res­tar llur subor­di­na­ció a l’Es­tat espan­yol. Les con­se­qüèn­cies de la des­fe­ta polí­ti­co-mili­tar de Come­nç del XVIII són sem­pre pre­sents.

La for­ma­ció i el con­tin­gut de la cons­cièn­cia nacio­nal cata­la­na segui­rà, lògi­ca­ment, un pro­cés lli­gat a les con­tra­dic­cions i a les ambi­güi­tats de la clas­se diri­gent. En pri­mer lloc, cal cons­ta­tar que la cons­cièn­cia de socie­tat espe­cí­fi­ca i dife­ren­cia­da és ja un fet indub­ta­ble al moment que comen­cen les inter­fe­rèn­cies estran­ge­res, i for­neix cla­ra­ment el con­tin­gut ideo­lò­gic de la clas­se diri­gent i de la seva capa­ci­tat mobi­litza­do­ra durant la recu­pe­ra­ció del XVII. És una cons­cièn­cia ja cla­ra­ment «patriò­ti­ca». En aquest sen­tit, tam­poc no és pos­si­ble de posar en dub­te l’e­xis­tèn­cia de la uni­tat dels Paï­sos Cata­lans com a uni­tat cul­tu­ral i huma­na bàsi­ca. En un mot, hi havia totes les con­di­cions per a la con­cre­ció d’u­na cons­cièn­cia nacio­nal ple­na al moment de la revo­lu­ció nacio­nal, és a dir, de la revo­lu­ció demo­crà­ti­ca bur­ge­sa, par­lant en ter­mes de l’e­vo­lu­ció his­tó­ri­ca euro­pea occi­den­tal.

Si aques­ta cons­cièn­cia res­tà par­cial­ment man­ca­da és pre­ci­sa­ment per­què la revo­lu­ció bur­ge­sa res­tà man­ca­da al seu torn; la bur­ge­sia no fou capaç d’en­ca­pça­lar l’a­lli­be­ra­ment nacio­nal i de donar uni­tat polí­ti­ca al país.

La cons­cien­cia de la uni­tat dels Paï­sos Cata­lans, en efec­te, es perd, lle­vat d’àm­bits mino­ri­ta­ris, durant el segle XVIII, des­prés de l’o­cu­pa­ció espan­yo­la. Bé que res­tá un sen­ti­ment popu­lar rela­ti­va­ment viu d’a­fi­ni­tat entre la gent dels qua­tre paï­sos, ja que el fet lin­gúís­tic, si altre no, sem­pre ha estat un fac­tor ope­rant, la cons­cièn­cia nacio­nal només es recu­pe­rà par­cial­ment durant el segle XIX, espe­cial­ment entre els cer­cles de la Renai­xe­nça lite­rà­ria, però tam­bé en el valen­cia­nis­me i el mallor­qui­nis­me polí­tics d’es­que­rra bur­ge­sa, que esde­vin­drà nacio­na­lis­me cata­là (en el sen­tit ple) més o menys valen­ta­ment afir­mat.

El cata­la­nis­me polí­tic de la bur­ge­sia del Prin­ci­pat, i, ideo­lò­gi­ca­ment subor­di­nat a ell, el de les clas­ses popu­lars, rara­ment demos­trà una cons­cièn­cia cla­ra de l’àm­bit nacio­nal, i el reco­nei­xe­ment de la uni­tat cul­tu­ral fou com­pa­gi­nat amb una man­ca de volun­tat polí­ti­ca, com a expres­sió suple­men­tà­ria de l’am­bi­güi­tat que carac­te­ritza­va la clas­se diri­gent.

De fet, en el pla de la cons­cièn­cia nacio­nal i de les opcions polí­ti­ques que l’ex­pres­sa­ven, la con­tra­dic­ció de la bur­ge­sia, en la seva fun­ció subor­di­nant subor­di­na­da en el sis­te­ma d’o­pres­sió i d’ex­plo­ta­ció de l’Es­tat espan­yol damunt les clas­ses popu­lars cata­la­nes, es resol­gué en el «regio­na­lis­me», tènue­ment dis­fres­sa­dor de l’es­pan­yo­lis­me, pro­pi­ciat per la dre­ta bur­ge­sa, i en el «nacio­na­lis­me regio­na­litzat» impul­sat per l’es­que­rra bur­ge­sa. Aquest últim fou la máxi­ma expres­sió polí­ti­ca his­tò­ri­ca de la capa­ci­tat de la nos­tra bur­ge­sia per a tra­duir la pres­sió rei­vin­di­ca­ti­va de les clas­ses popu­lars, i per a expres­sar els seus inter­es­sos com a clas­se ascen­dent, rei­vin­di­ca­ti­va i mobi­litza­do­ra.

Aquest nacio­na­lis­me bur­gès l’ad­jec­ti­vem com a regio­na­lis­ta, en dos sen­tits dia­lèc­ti­ca­ment lli­gats. D’u­na ban­da, bé que par­teix d’u­na cons­cien­cia nacio­nal, no és capac de ser-hi con­se­qüent polí­ti­ca­ment; lli­gat com està als inter­es­sos de la domi­na­ció espan­yo­la, plan­te­ja l’ac­ció polí­ti­ca en fun­ció de l’Es­tat espan­yol (en rela­ció amb el qual la reali­tat cata­la­na és una reali­tat «regio­nal») i, doncs, no pas real­ment en fun­ció de la nació cata­la­na (en rela­ció amb la qual aquell Estat és un poder «estran­ger») i del seu alli­be­ra­ment. Mal­grat la seva cons­cièn­cia nacio­nal cla­ra­ment expli­ci­ta­da i el seu nacio­na­lis­me con­fes­sat, la bur­ge­sia radi­cal i tots els sec­tors, bur­ge­sos i petit­bur­ge­sos que acon­se­guí d’a­rros­se­gar, no féu més que polí­ti­ca regio­nal. Però era regio­nal, d’al­tra ban­da, per la seva reduc­ció de la nacio­na­li­tat cata­la­na a l’àm­bit del Prin­ci­pat, aca­tant així la impo­si­ció his­tò­ri­ca que l’ac­ció des­es­truc­tu­ra­do­ra de 1’Estat espan­yol havia exer­cit en aquest aspec­te del tros­se­ja­ment de l’àm­bit nacio­nal, que en faci­li­ta­va la domi­na­ció.

Cer­ta­ment, si aques­ta doble regio­na­litza­ció de la Cons­cièn­cia nacio­nal bur­ge­sa més pro­gres­sis­ta demos­tra­va una situa­ció d’a­lie­na­ció nacio­nal pro­duï­da per la dor­ni­na­ció espan­yo­la, la inca­pa­ci­tat per supe­rar-la per part de la clas­se diri­gent demos­tra­va que els seus inter­es­sos de clas­se ana­ven lli­gats als inter­es­sos de l’Es­tat espan­yol i de la seva opres­sió nacio­nal.

Cons­cièn­cia nacio­nal i alli­be­ra­ment popu­lar als Paï­sos Cata­lans

Les clas­ses popu­lars cata­la­nes foren, evi­dent­ment, l’ob­jec­te direc­te del sis­te­ma d’ex­plo­ta­ció que s’es­ta­blí i es des­en­vo­lu­pà sota la domi­na­ció espan­yo­la a par­tir del segle XVIII. D’al­tra ban­da, foren aques­tes clas­ses les que man­tin­gue­ren, sen­se dimis­sions, una cons­cièn­cia patriò­ti­ca espon­tà­nia i fer­ma­ment arre­la­da, expres­sa­da tant en els movi­ments popu­lars (rebom­bo­ris, etc…) com en la seva lite­ra­tu­ra.

La pro­gres­si­va pro­le­ta­ritza­ció d’am­plis sec­tors popu­lars, tant de page­sia com de menes­tra­lia, donà nai­xe­nça a la clas­se obre­ra com a grup cada vega­da més dife­ren­ciat i més cla­ra­ment anta­gò­nic de la bur­ge­sia. Durant un pri­mer moment, aques­ta clas­se obre­ra, sobre­tot en els seus sec­tors més qua­li­fi­cats, i les altres clas­ses popu­lars urba­nes for­ma­ren un bloc (al qual s’adhe­ri­ren intel·lectuals i polí­tics pro­ce­dents de la bur­ge­sia) en què es basà el repu­bli­ca­nis­me fede­ral, que sem­pre tin­gué un con­tin­gut anti­es­pan­yo­lis­ta i que pro­pug­nà i inten­tà repe­ti­da­ment la crea­ció d’un Estat cata­là.

Tan­ma­teix, aquest ampli movi­ment, bé que expres­sa­va en el seu radi­ca­lis­me els inter­es­sos de les clas­ses popu­lars, tenia uns Con­tin­guts for­nits per la ideo­lo­gia bur­ge­sa domi­nant i, només en gèr­men, expres­sa­va uns con­tin­guts prò­pia­ment de clas­se, espe­cial­ment a tra­vés dels diri­gents i intel·lectuals adhe­rits a un socia­lis­me rela­ti­va­ment vague, ja fos pro­vi­nent deis diver­sos uto­pis­mes o bé de la implan­ta­ció de la Inter­na­cio­nal al nos­tre país i dels pri­mers grups anar­quis­tes. En el pla de l’ex­pres­sió teò­ri­ca els escrits de J. Nar­cís Roca i Farre­ras són ben repre­sen­ta­tius i ava­nçats.

Des­prés de la des­fe­ta d’a­quest movi­ment popu­lar a cau­sa de la Res­tau­ra­ció i de l’a­fe­rris­sa­da repres­sió que sofrí tot intent d’es­truc­tu­ra­ció de la clas­se obre­ra, els diver­sos sec­tors que el cons­tiuïen pren­gue­ren direc­cions dife­rents en fun­ció de llur posi­ció en la llui­ta de clas­ses.

La línia repu­bli­ca­na i socia­lis­ta no mar­xis­ta, man­tin­gu­da per algu­nes capes de la clas­se obre­ra i la peti­ta bur­ge­sia, es pro­lon­ga­rà, infor­mant l’a­la esque­rra­na del nacio­na­lis­me bur­gès fins a rom­pre-hi total­ment i con­fluir amb el sin­di­ca­lis­me durant el perio­de de terror patro­nal i, final­ment, amb el movi­ment revo­lu­cio­nan de la clas­se obre­ra, en una orien­ta­ció ja explí­ci­ta­ment mar­xis­ta.
D’al­tra ban­da, el sin­di­ca­lis­me i l’a­nar­quis­me esde­vin­dran els movi­ments majo­ri­ta­ris en què s’or­ga­nitza­rà la clas­se obre­ra durant el pri­mer terç del segle XX.

La cons­cièn­cia nacio­nal expres­sa­da pels movi­ments popu­lars o espe­ci­fi­ca­ment obrers durant el XIX i el pri­mer quart del XX demos­tra la supe­di­ta­ció ideo­lò­gi­ca de les clas­ses popu­lars a les ideo­lo­gies dels poders domi­nants. Es trac­ta d’un fet altra­ment ben esta­blert per una cone­gu­da tesi de Marx.

Dues opcions, en efec­te, es con­tra­po­sen: la nacio­na­lis­ta (expli­ci­ta­da per la línia socia­lis­ta mino­ri­tà­ria) i la ana­cio­na­lis­ta (man­tin­gu­da per l’a­nar­co­sin­di­ca­lis­me majon­ta­ri). El nacio­na­lis­me dels socia­lis­tes, tot i enfron­tar-se polí­ti­ca­ment amb les posi­cions reac­cio­nà­ries de la bur­ge­sia i denun­ciar-ne l’o­por­tu­nis­me de clas­se, no en supera els plan­te­ja­ments ambi­gus de la doble regio­na­litza­ció. L’a­na­cio­na­lis­me teò­ric pre­do­mi­nant en l’a­nar­co­sin­di­ca­lis­me, exa­cer­bat pel lògic rebuig de tot allò que pogués sem­blar de pro­ce­dèn­cia bur­ge­sa, esde­vé en la prác­ti­ca una for­ma d’es­pan­yo­lis­me, és a dir, una for­ma de la ideo­lo­gia segre­ga­da per l’Es­tat espan­yol per a emmas­ca­rar i jus­ti­fi­car la seva opres­sió de clas­se fona­men­tant-la en l’o­pres­sió nacio­nal.

Ni l’u­na ni l’al­tra opció no expres­sa­ven, doncs, els inter­es­sos d’a­lli­be­ra­ment de la clas­se obre­ra i de les altres clas­ses popu­lars, més que d’u­na for­ma alie­na­da i supe­di­ta­da a les clas­ses domi­nants. L’op­ció veri­ta­ble­ment popu­lar havia de supe­rar la cons­cièn­cia nacio­nal bur­ge­sa i alho­ra l’es­pan­yo­lis­me esta­tal i esde­ve­nir alli­be­ra­do­ra alho­ra de la clas­se obre­ra explo­ta­da i de la nació opri­mi­da.

A dife­rèn­cia de la bur­ge­sia, les clas­ses popu­lars sí que podien acom­plir aques­ta fun­ció alli­be­ra­do­ra, per tal com sent com eren les clas­ses majo­ri­tà­ries de la nacio­na­li­tat i les menys dimi­ti­des nacio­nal­ment, no tenien altre lli­gam amb el poder opres­sor que la matei­xa opres­sió, alho­ra nacio­nal i de clas­se, i no hi havia cap inte­rès que les hi subor­di­nés, ans al con­tra­ri, tenien tot l’in­te­rés a alli­be­rar-se’n.

Aques­ta opció real­ment de clas­se i alli­be­ra­do­ra fou ja albi­ra­da, amb més o menys pre­ci­sió, per diver­sos cap­da­van­ters. Hem esmen­tat Roca i Farre­ras, i cal­dria ale­gir-n’hi molts altres, entre els quals des­ta­quen les figu­res de Mar­tí i Julià, Lay­ret, Seguí, Cam­pa­lans, Nin, Como­re­ra, Jau­me Comp­te, etc. Fou plan­te­ja­da i defen­sa­da, amb més o menys con­tra­dic­cions, pels par­tits sor­gits de la con­fluèn­cia de les diver­ses línies socia­lis­tes radi­cals i sin­di­ca­lis­tes no anar­quis­tes: Unió Socia­lis­ta, Bloc Obrer i Cam­pe­rol, Par­tit Cata­là Pro­le­ta­ri, POUM, PSUC. Tan­ma­teix, a excep­ció del Par­tit Cata­là Pro­le­ta­ri i d’al­gun altre grup, tots ells molt mino­ri­ta­ris, en aquests plan­te­ja­ments res­ta­ven enca­ra molts resi­dus de la ideo­lo­gia bur­ge­sa a supe­rar i que, de fet, ana­ven sent super­ats a mesu­ra que hom ava­nça­va en l’as­cens de la clas­se obre­ra a la direc­ció revo­lu­cio­nà­ria de la socie­tat.

La cons­cièn­cia nacio­nal i l’ac­tual moment de la llui­ta de clas­ses

La gran des­fe­ta nacio­nal del 1939, sola­ment com­pa­ra­ble a la del 1714, sig­ni­fi­ca alho­ra la pèr­dua total de les con­ques­tes nacio­nals i de les de clas­se. La dic­ta­du­ra fran­quis­ta que seguí a aques­ta des­fe­ta posa­va al des­co­bert, sen­se cap mena de camu­flal­ge, el caràc­ter de dic­ta­du­ra de clas­se, basa­da en 1’opressió nacio­nal, de l’Es­tat espan­yol.

L’Es­tat espan­yol con­ti­nua sent, doncs, la supras­truc­tu­ra on con­fluei­xen els inter­es­sos de les clas­ses domi­nants. La ideo­lo­gia espan­yo­lis­ta, en la seva ver­sió fran­quis­ta, apa­reix amb tota evi­dèn­cia com a ideo­lo­gia mis­ti­fi­ca­do­ra al ser­vei d’a­quests inter­es­sos.

És tam­bé durant aquests anys que la dimis­sió de la bur­ge­sia i la seva subor­di­na­ció s’ha fet més pale­sa que mai i que s’ha demos­trat cla­ra­ment la seva inca­pa­ci­tat d “enca­pça­lar el movi­ment d’a­lli­be­ra­ment nacio­nal.

D’al­tra ban­da, la dic­ta­du­ra s’ha man­tin­gut i es man­té per mit­jà de l’ex­plo­ta­ció més bru­tal i abso­lu­ta damunt la clas­se obre­ra i les clas­ses popu­lars. És durant el fran­quis­me que el capi­ta­lis­me a l’Es­tat espan­yol ha por­tat a ter­me un dels pro­ces­sos d’a­cu­mu­la­ció més inten­sos de la seva his­tò­ria. Explo­ta­ció par­ti­cu­lar­ment agu­ditza­da a les dife­rents nacions opri­mi­des per l’Es­tat, on s’ha pro­duït un con­ti­nuat dre­nat­ge de capi­tal sen­se cap con­tra­par­ti­da per a aques­tes clas­ses popu­lars.

La llui­ta de clas­ses, doncs, al nos­tre país, es plan­te­ja en aquests moments entre el capi­tal mono­po­lis­ta fona­men­tat en el man­te­ni­ment de l’Es­tat espan­yol i de la seva opres­sió sobre la nos­tra nacio­na­li­tat i el movi­ment popu­lar anti­ca­pi­ta­lis­ta i d’a­lli­be­ra­ment nacio­nal. Entre­mig, els sec­tors enca­ra no des­na­cio­na­litzats de la bur­ge­sia es tro­ben estruc­tu­ral­ment subor­di­nats als inter­es­sos mono­po­lís­tics i, alho­ra, en con­tra­dic­ció amb aquests pel fet de l’ex­plo­ta­ció nacio­nal i de la seva neces­si­tat de super­vi­vèn­cia com a clas­se.

Aques­ta situa­ció no ha fet més que acce­le­rar el pro­cés de cons­cien­cia­ció nacio­nal de les clas­ses popu­lars cata­la­nes, tant en la cla­ra dimen­sió nacio­nal de l’a­lli­be­ra­ment anti­ca­pi­ta­lis­ta com en la seva con­so­li­da­ció a tota l’à­rea nacio­nal dels Paï­sos Cata­lans.

S’ha pro­duït, doncs, un nivell de cla­ri­fi­ca­ció cada vega­da més gran en el plan­te­ja­ment de la llui­ta d’a­lli­be­ra­ment nacio­nal, supe­ra­dor de les con­tra­dic­cions del pseu­do-nacio­na­lis­me bur­gès here­tat pel movi­ment popu­lar.

Per tant, en aquests moments, la nega­ció de la dimen­sió nacio­nal dels Paï­sos Cata­lans, la nega­ció de la neces­sà­ria uni­fi­ca­ció de la llui­ta d’a­lli­be­ra­ment i dels seus objec­tius polí­tics plan­te­ja­da en el si del movi­ment obrer i popu­lar, no indi­quen més que la per­pe­tua­ció de la supe­di­ta­ció ideo­lò­gi­ca als inter­es­sos de les clas­ses domi­nants. No són degu­des al resul­tat d’a­nà­li­sis objec­ti­ves dels inter­es­sos de les clas­ses popu­lars, sinó a inter­es­sos polí­tics que d’u­na mane­ra direc­ta o media­titza­da repre­sen­ten els inter­es­sos de les clas­ses domi­nants.

No situar-se en la pers­pec­ti­va de la llui­ta nacio­nal ple­na, res­trin­gir la llui­ta a una àrea deter­mi­na­da, o posar-la en fun­ció de l’Es­tat espan­yol com a objec­tiu últim de l’ac­tua­ció polí­ti­ca és una mane­ra de con­so­li­dar la domi­na­ció de clas­se que aquest Estat repre­sen­ta i garan­te­ix.

L’Es­tat espan­yol no res­pon a cap reali­tat nacio­nal, sinó a una con­jun­ció d’in­te­res­sos capi­ta­lis­tes L’Es­tat espan­yol no és una estruc­tu­ra que pugui esde­ve­nir dife­rent si se li can­via el seu con­tin­gut actual de clas­se.

Tots els plan­te­ja­ments nacio­na­lis­tes-regio­na­lis­tes se situen din­tre de l’es­truc­tu­ra de poder de l’Es­tat espan­yol i res­pec­ten, per tant, els inter­es­sos de les clas­ses domi­nants que l’han creat i que el man­te­nen. Sen­se una pers­pec­ti­va de tren­ca­ment de l’es­truc­tu­ra de l’Es­tat capi­ta­lis­ta espan­yol no és pos­si­ble la revo­lu­ció socia­lis­ta. La per­pe­tua­ció d’u­na estruc­tu­ra polí­ti­ca de l’Es­tat que res­pòn a uns inter­es­sos de clas­se repro­dui­rà inde­fec­ti­ble­ment aquests inter­es­sos i les for­mes d’o­pres­sió que aquest duia a ter­me.

Un plan­te­ja­ment revo­lu­cio­na­ri, doncs, als Paï­sos Cata­lans es mesu­ra per la seva posi­ció res­pec­te a l’Es­tat espan­yol, és a dir, per l’op­ció que adop­ta entre la con­ser­va­ció de l’Es­tat espan­yol o la crea­ció de l’Es­tat Socia­lis­ta dels Paï­sos Cata­lans.

Josep Ferrer, Rafael Cas­te­lla­nos, Anto­ni Fer­nàn­dez. 1976.

Artikulua gustoko al duzu? / ¿Te ha gustado este artículo?

Share on facebook
Share on Facebook
Share on twitter
Share on Twitter

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *