11 de Setem­bre 2010: TIREM PEL DRET, INDEPENDÈNCIA!

Mani­fest Nacio­nal. Que la cen­tra­li­tat polí­ti­ca cata­la­na s’ha des­plaçat cap a posi­cio­na­ments cla­ra­ment favo­ra­bles a l’au­to­de­ter­mi­na­ció, espe­cial­ment des­prés de l’èxit de la mani­fes­ta­ció inde­pen­den­tis­ta del mes de juliol, ja no ho afir­ma tan sols la CUP, sinó la majo­ria d’anàlisis polítiques.
L’horitzó de l’autodeterminació pren força com a úni­ca via de sor­ti­da per al nos­tre país, que ha de sos­te­nir l’embat de la cri­si eco­nò­mi­ca inter­na­cio­nal sobre les bases d’un sis­te­ma cor­cat per la depen­dèn­cia de l’estat espan­yol. El crei­xe­ment de l’atur i l’ofegament finan­cer dels nos­tres ajun­ta­ments en són dos exem­ples paradigmàtics.

Per tant, l’autonomisme tin­drà grans difi­cul­tats per gover­nar en els pro­pers qua­tre anys. Més enca­ra si tenim en comp­te que ni tan sols podrà enta­ba­nar-nos amb pro­me­ses de futur, amb l’eterna il·lusió de l’augment del sos­tre auto­nò­mic. A hores d’ara, i espe­cial­ment des­prés de la sen­tèn­cia del TCE, la fe en la refor­ma de l’estat espan­yol s’hauria de clas­si­fi­car entre les més irra­cio­nals de les supersticions.

Al llarg de l’estiu hem anat sen­tint tota mena de pro­pos­tes qui­mè­ri­ques, des del con­cert eco­nò­mic fins a la refor­ma fede­ra­litzant de la Cons­ti­tu­ció espan­yo­la. La impos­si­bi­li­tat d’aconseguir tals refor­mes polí­ti­ques és la garan­tia de la immu­ta­bi­li­tat de la situació.

A la CUP ens corres­pon assen­ya­lar que només té sen­tit empèn­yer en la direc­ció de la rup­tu­ra amb l’estat espan­yol i, com que ente­nem que això pas­sa per la desobe­dièn­cia a les ins­ti­tu­cions de espan­yo­les, cal acu­mu­lar for­ces per sos­te­nir una con­fron­ta­ció democràtica.

L’independentisme és l’opció amb l’horitzó més clar. Al cos­tat de la CUP, cada cop són més els sec­tors popu­lars que donen suport a aques­ta opció. Tan­ma­teix, sobre nosal­tres pesa la res­pon­sa­bi­li­tat d’articular aquest sen­ti­ment crei­xent en un veri­ta­ble movi­ment d’alliberament nacio­nal i de dotar-lo d’un full de ruta.

Els par­tits polí­tics que s’han creat recent­ment, pre­ci­sa­ment per donar sor­ti­da al crei­xent inde­pen­den­tis­me, par­tei­xen al nos­tre enten­dre d’algunes man­can­ces greus: d’una ban­da, con­cen­trar l’estratègia en una poc pro­ba­ble majo­ria par­la­men­tà­ria; de l’altra, creu­re que l’independentisme pot ser hege­mò­nic sen­se un pro­gra­ma basat en la millo­ra de les clas­ses popu­lars, amb pro­pos­tes cla­res en les qües­tions d’educació, sani­tat, tre­ball, infra­es­truc­tu­res, ener­gia o el paper de bancs i cai­xes en la nos­tra societat.

Con­jun­ta­ment, doncs, amb la nos­tra insis­tèn­cia en la rup­tu­ra inde­pen­den­tis­ta, assu­mim la tas­ca d’organitzar l’esquerra dins el movi­ment d’alliberament nacional.

Amb aquest com­pro­mís i amb una pràc­ti­ca que ens allun­ya dels vicis de la polí­ti­ca tra­di­cio­nal, segui­rem ava­nçant en pobles i ciu­tats dels Paï­sos Cata­lans a les pro­pe­res elec­cions muni­ci­pals del maig de 2011, i tam­bé com a orga­nitza­ció nacio­nal als Paï­sos Catalans.

Fuen­te: nacio​nal​.cup​.cat

Artikulua gustoko al duzu? / ¿Te ha gustado este artículo?

Twitter
Facebook
Telegram

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *